dilluns, 12 de setembre de 2011

Susceptibles

Quan coneixes més o menys bé una persona, de seguida t'adones de quins són els moments que se li pot fer broma i quins no. També hi ha temes que no s'han de tocar, però això és una altra cosa. A l'hora de marxar de la feina, una companya m'ha comentat que havia acabat fins el capdamunt d'un l'altre noi que, tot i advertir-lo, no ha parat de buscar-li les pessigolles. Jo, que hi tinc més confiança, ja m'havia adonat de que no era el dia, i he callat a temps.

Li he fet veure que aquest noi és sempre igual de molest, tots els dies es comporta igual, però que no sempre acaba cansant, i fins i tot pots riure amb ell. El problema, doncs, havia d'estar en ella, i no en el noi. Ha estat d'acord amb que avui estava especialment susceptible, sense motiu aparent. I d'això n'hauríem de prendre bona nota, perquè sovint ens queixem dels altres, són impertinents, pesats, inaguantables, però no ens adonem que som nosaltres els que canviem el nostre estat, i no ells. De vegades tot ens molesta, però som nosaltres els que ens deixem molestar per tot.

Hi ha dies millors i pitjors, i per alguns tenim explicació i per d'altres no. Que estiguem més susceptibles no és greu, però sí que ho pot ser que culpem tots els altres de qualsevol cosa que passa, sense mirar-nos una mica el melic. Potser respirar un moment, adonar-nos de que som nosaltres els que saltem per tot, ens evitarà pagar-ho amb algú que l'única culpa que té és no conèixer-nos prou. I estalviar una reprimenda, unes males paraules, mai no està de més.

25 comentaris:

  1. Doncs ... sí. Tanmateix, amb els anys te n'adones que ja no tens ganes de suportar segons quines situacions. Susceptibilitat? Manca de paciència? Potser tenir més clar el que vols i, sobretot, que te n'adones que, a alguns llocs no hi vas a fer amics, sinó a treballar.

    ResponElimina
  2. Tots tenim dies roïns, però no sempre es donem compte de quan són. M'apunte la reflexió. Molt interessant :)

    ResponElimina
  3. Sempre tenim tendència a culpar als altres, a veure en els altres coses que segurament són molt pròpies. I jo la primera.
    M'has fet reflexionar XeXu, i és que es ben cert que sempre tendim a acusar als altres quan potser som nosaltres que som massa susceptibles... Prenc nota.

    ResponElimina
  4. Tots tenim el nostre punt de susceptibilitat, però hi ha persones que el tenen una mica exagerat. Em sembla una bona reflexió. I seria genial que ella l'hagués entès.

    ResponElimina
  5. en general si un està bé les coses les entoma tal com venen, però quan estem una mica girats tot molesta..
    diria que en general som massa intolerants en coses que no són pas tan importants..
    Cal fer reflexions com aquesta de tant en tant..:)

    ResponElimina
  6. Això em passa molt a mi... Segons el dia una mateixa broma em pot fer riure o em pot fer enfadar o, fins i tot, entristir... per tant és ben cert que a vegades podem donar la culpa a algú altre quan som nosaltres mateixos que no sempre reaccionem igual.

    Ara bé, el que jo també senyalaria del teu escrit és que dius que "tot i advertir-lo, no ha parat de buscar-li les pessigolles"... Ep!! Llavors, potser sí que ell té part de culpa. Si fas broma amb algú i veus que "aquest algú", aquell dia, per la causa que sigui, no està receptiu... potser és millor no seguir. Bé, "potser" no: segur.

    En definitiva que, com sempre, les coses mai són en una sola direcció i si ajuntes que aquest noi pot ser un pesadet i que la noia no tenia un bon dia, doncs ja tenim els ingredients perquè hi hagi mal rotllo.

    ResponElimina
  7. A mi també m'ha agradat la reflexió, el nostre estat d'ànim influeix molt en la manera de veure el que ens envolta i en la manera de reaccionar, i és important ser-ne conscients. Una abraçadeta, Xexu.

    ResponElimina
  8. Cert, xò en calent és difícil ser conscient que ets tu qui estàs malament i que l'altre no té culpa.

    Tinc un humor i manera de fer molt variable i sé que de vegades és difícil pels altres. En sóc conscient i per això intento que els altres no es carreguin dels meus canvis d'humor, xò sovint me n'adono tard. Tinc un company que em cala deseguida. Els darrers dies de feina se suposava que jo l'havia d'animar, i en canvi ell va ser qui va estar al peu del canó. Ja sé que això no té res a veure, xò és que del post voldria destacar això, la grandesa que és el fet de sense ni una paraula adonar-se de com està l'altre. No és una tasca fàcil i saber-la veure és un gran do. Significa conéixer i tenir en compte l'altre.

    ResponElimina
  9. Quan un està relaxat, traquil i a gust, tot el que passa al seu voltant ho relativitza enormement i realment és difícil que algú el pugui arribar a molestar. Ara bé com que no sempre podem estar bé, si ella es conegués hauria d'aprendre a gestionar aquestes emocions...que pel que expliques no deixen de ser irritabilitat, ira, nervis, ansietat; que neixen de les insatisfaccions personals. Un no tria el que passa al seu entorn, però sí com reacciona. Tot i que això és teoria, conec gent que és així i que fan caure la baba de com gestionen les emocions dels altres i les seves pròpies. I si a l'escola enlloc de fer tanta teoria també aprenguéssim intel·ligència emocional el món aniria força millor.

    De totes formes el cas que expliques crec que ell tampoc no deu ser una persona gaire empàtica, perquè si ella ja l'ha advertit, però ell ha seguit igual, tampoc demostra gaire consideració cap ella...

    ResponElimina
  10. Sàvies paraules les d'avui. T'he fet cas' m'he aturat un moment, m'he mirat el melic... i que cols que et digui, segueixo pensant que la culpa és dels altres !!
    (i que m'haig d'aprimar...). ;)

    ResponElimina
  11. Sí que és veritat que uns dies aguantem més que d'altres, però també és veritat que hi ha qui és pesat tots els dies.

    ResponElimina
  12. Jo sóc dels que penso que les bromes fan gràcia... fins que deixen de fer-ne.
    És ben normal que l'estat d'ànim d'una persona canviï i que, per tant, una cosa que un dia et fa riure, l'endemà (perquè no et trobes bé, perquè t'han donat una mala notícia...) et pot semblar insuportable. Tens tota la raó que en aquest cas la "culpa" és teva i no de l'altre però també estic completament d'acord amb l'Assumpta que si en aquestes circumstàncies l'altre no ho vol veure i continua fent-te la broma és que no vol riure amb tu sinó que s'està rient de tu i aleshores és quan la broma deixa de fer gràcia.

    ResponElimina
  13. A vegades, amb qui més paciència hem de tenir és amb nosaltres mateixos!

    ResponElimina
  14. Crec que som nosaltres els que anem canviant la sensibilitat. Hi haurà dies que estarem més sensibles a que ens diguin res. Hi haurà dies que tot ens relliscarà.
    Si que hi ha bona part que depen de com t'arriba la informació, però una bona part també rau en com la absorbim nosaltres.
    El que és còmode és donar a culpa als altres. Cal fer doncs l'exercici de pensar que nosaltres també hi tenim alguna cosa a veure.

    ResponElimina
  15. jo sempre aviso previament els dies que em prevec inaguantable.
    sort que a la feina intentem no tocar-nos gaire els nassos i es respira bon ambient (fins als moments-estrés, on tots fem mala cara..)

    ResponElimina
  16. tens tota la raó! crec que un dia o un altre li acaba passant a tothom. però, no està de més tenir una mica de vista. si veus que l'altre no acaba de respondre, muts i a la gàbia que demà serà un altre dia.

    ResponElimina
  17. El més important de tot sempre és quan es poden dir les coses i sobretot quan hem d'estar calladets. Molta psicologia

    ResponElimina
  18. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  19. Sí, bé, no et portaré pas la contrària del tot, però quan ja has advertit de que 'avui no toca' i l'altre continua igual, ja no és culpa teva.
    I l'advertència pot arribar de moltes maneres, una mirada, un gest, unes paraules 'avui no tinc un bon dia', etc.
    I de la mateixa manera de que un(a) ha de ser conscient de que pot estar rebent les coses de la manera com no són, l'altre també ha de ser-ne del fet de que no sempre serà ben rebut. Per amic que sigui, per bon company que hagi sigut els altres dies, per més que t'hagi fet riure anteriorment.
    L'empatia ha de ser recíproca, en tots els àmbits.

    ResponElimina
  20. és que sempre és més fàcil culpar als altres

    ResponElimina
  21. Hi ha gent que sistemàticament carrega tot el que sent i el que li passa als altres i altres fan exactament a l'inrevés es culpen de totes les reaccions del seu voltant....ha d'haver un punt mig...al capdavall en relacionar-nos els altres es relaciones amb nosaltres, tot és interacció....la susceptibilitat d'una situació, d'un dia determinat ens pot passar a tots...si ens coneixen ens deixaran estar i si no toca acceptar que en part és una situació ben nostra...que canviarà quan canviem

    ResponElimina
  22. Moltes gràcies a totes i a tots per tots aquest comentaris, un cop més molt enriquidors i que ens fan pensar. Del que més s’ha dit és que dom experts en fotre les culpes als altres en tots els aspectes. Doncs ja sabeu, a analitzar una mica més el que fem nosaltres, i no jutjar tant els altres. En sabrem?

    Clídice, és cert que a alguns llocs no hi anem a fer amics, però de vegades tenim un mal dia i ens irriten fins i tot els més estimats. Amb ells són amb qui més compte hem d’anar de no ferir-los amb un estirabot, segurament no tenen la culpa de que estiguem susceptibles. Potser amb el temps es perd paciència, i segur que hi ha gent que no se’n mereix ni una mica, però reconeixem que de vegades és culpa nostra que ens afectin alguns comentaris o bromes.

    Maria bestreta, ben vist això dels dies ‘roïns’, segurament ens n’adonem després de quatre crits i dues males reaccions. Al cap de l’estona veiem que potser és cosa nostra que tinguem el món en contra aquell dia. Però ja és massa tard per la mala llet que hem repartit.

    Alba, això de culpar els altres és endèmic, i no només ho fem per susceptibilitat, al que jo em referia és a culpar-los quan ens molesten, també solem buscar culpables quan es fa alguna cosa malament. Tant per una cosa com per l’altra, primer hauríem de mirar quina part de la culpa ens correspon, i saber-la assumir, cosa gens fàcil.

    Carme, som susceptibles en cert grau, i per algunes coses concretes més encara. I algunes persones ho són molt, però ara més aviat pensava en aquells dies que estem irritables, sapiguem o no per què. Ella ho ha entès molt bé, de fet en parlàvem i ho reconeixia que no tenia un bon dia, i s’ha mossegat la llengua durant el dia, també. La lliçó me la dóna ella a mi, de fet.

    Lolita, la teva primera frase ho resumeix perfectament. Quan som intolerants, molts cops, és justament quan estem girats. No en deixem passar una, quan en altres moments fem broma pel mateix. Som la pera.

    Assumpta, la frase que destaques denota que el noi és pesat, però que ho és sempre. Cada dia fa el mateix i li busca les pessigolles, perquè ella li sol respondre. Però avui no era el dia. El que s’ha ajuntat, és que no la coneix prou, i que és una mica inconscient també. No sap parar, però és que no sap que ho ha de fer, no detecta que l’altre no està per orgues. Potser no ho arribarà a detectar mai, perquè hi ha persones així, però crec que quan vas coneixent a algú aquestes coses les aprens.
    Depenem molt del nostre estat d’ànim, això ja ho hem parlat altres cops, però no podem reflectir el nostre malestar amb els altres. És fàcil culpar els altres de que ens diuen coses fora de lloc, no adonar-nos que un altre dia ens en riuríem. Penso que tots ho fem, ja m’agradaria estar lliure d’això, però hem de parar a pensar-ho per un moment, el més probable és que l’altre no ho faci amb mala intenció. En realitat no hi ha motiu per enfadar-se o entristir-se.

    Ventafocs, però és un autèntic art saber controlar aquest estat d’ànim. Suposo que s’ha de tenir molt autocontrol per no deixar-se portar i analitzar en cada moment com estem, per no arribar a conclusions equivocades amb els altres.

    rits, no dic pas que sigui fàcil de fer, però pel bé de les nostres relacions, s’hauria d’intentar. Però ho hauríem d’intentar tots, és clar, és d’aquelles coses que si només ho fa un, passen del tot desapercebudes. Està molt bé conèixer una persona fins aquest punt. Jo no diré que ho fem sense paraules, però només cal creuar unes frases per saber que una persona no està com sempre. Jo li he preguntat si passava res, i ella era conscient que sí, però no sabia què. Després de creuar algunes ‘borderies’, l’he deixat estar. Hi ha dies que és el que has de fer, i si l’altre es sap controlar, es mossegarà la llengua tant com podrà.

    ResponElimina
  23. Barce, això de la intel•ligència emocional és tot un món, però crec que és impossible saber com hem de gestionar les nostres emocions sempre i en tot moment. Solem fer molt bé unes coses, però altres se'ns descontrolen. La gràcia, si es pot dir així, és que no són les mateixes coses per tots. Llavors és quan ens estranya que algú reaccioni malament davant d'una cosa que nosaltres controlaríem perfectament. La lluita d'emocions és una batalla sense fi. Jo no critico la meva companya perquè jo sóc d'aquests de tenir el dia girat i llavors és millor que em deixis estar. Crec que ella, a més, no ho va gestionar malament, calla, s'aïlla una mica, i si cal es mossega la llengua, abans de fotre quatre crits o contestar malament. I tampoc no em posaré amb el company, cert que no sembla una persona gaire empàtica, aquestes coses es noten, però penso que tampoc la coneix prou, i si cada dia algú et respon bé a les bromes, i de sobte un dia et trobes una mala resposta, potser no acabes de saber com actuar.

    Carqui, que cabrón! Aquí no hi ha qui faci un post seriós, hombre ya! No miris la panxa, la panxa no, el melic només, en sentit figurat, que si no tenim un disgust.

    Jpmerch, això és totalment cert, hi ha gent pesada de mena, però si generalment els tolerem, i hi ha dies que els voldríem matar, no serà que el nostre estat té alguna cosa a veure també? Ells no donen per a més...

    McAbeu, començo pel final. Segur que hi ha gent que, tot i saber que l'altre no encaixa bé les bromes aquell dia, burxa més, es pensa que encara fa més gràcia. En aquest moment no pensa que un altre dia pot ser ell el que no està per orgues. Però insisteixo que no crec que sigui el cas, penso més aviat que no n'és conscient, que només és una mica notes i no coneix prou a la noia. Generalment aquesta s'hi torna, però arriba un dia que no està fina, i l'altre no sap com reaccionar. Per la resta, és difícil explicar-ho millor del que tu ho has fet.

    Tirantlobloc, quina frase més encertada! Tant, que si me'n dónes permís la posaré aquí dalt de la barra lateral. Puc?

    Ariadna, és un exercici que costa horrors. Al màxim que aspirem és a no fer sang davant de les ximpleries que ens diguin quan no tenim el dia. Molts cops ens hem de disculpar d'alguna resposta que hem tingut en calent, quan l'altre no tenia res a veure amb el que ens ha provocat aquest malestar, però en aquell moment li hem atribuït tots els mals. Això de culpar a tothom menys a nosaltres està massa arrelat. Almenys hem de saber disculpar-nos després, sí és que cal.

    Color camaleó, és un gran què que avisis amb temps els dies que et notes girada! Els altres estan avisats, i si es passen, ja saben què es trobaran. Nosaltres també tenim bon ambient a la feina, però cadascú té els seus dies, és clar.

    Murga, està bé saber ser empàtic i comportar-se com toca, però això es pot fer quan coneixes l'altra persona, i si tens aquesta qualitat, és clar. Si s'ajunten la inconsciència i el poc coneixement...

    Garbí, hi ha un proverbi de no sé on que diu que triguem molt poc a aprendre a parlar, però tota una vida a aprendre a callar, oi? Doncs això. També diuen que en boca tancada no hi entren mosques.

    MBosch, que bé que ho descrius a la primera frase, és talment així. La majoria de dies ens llevarem bé, però el dia que no... I pel que fa al noi, no és que sigui torracollons, és pesadet i té un tarannà així xulesc, però de bon rotllo. Generalment ens anem fent bromes, i ell rep bé les que li fem (que és molt fàcil de fer-li), però encara no ens coneix prou com per saber el dia que més val callar. Generalment sí que ens fa gràcia, quan estem de bones, és clar.

    ResponElimina
  24. Elur, doncs jo també et puc donar la raó a mitges, també. Si algú que ens coneix i si sobretot ja s'hi ha trobat altres cops, passa de les nostres advertències, no té perdó. Es mereix el pitjor dels mocs. Però com són les nostres advertències. Potser només amb l'actitud, la postura, o el silenci n'hi ha prou per saber que aquella persona està diferent, que segurament no té el dia. Jo ho vaig detectar, vaig preguntar i efectivament em va dir que no estava fina. No li va caldre dir-m'ho explícitament. Ens vam deixar anar algun moc, cert, però no passem d'aquí i la vaig deixar tranquil•la. L'altre no la coneix, i és prou inconscient per no prendre's seriosament el tema encara que li ho diguis obertament. Pensa que estàs de broma. I per més inri, naturalment l'advertència no és un 'perdona, però avui no tinc el dia i t'agrairia que em deixessis una mica en pau perquè no voldria tenir una mala reacció cap a tu, que sé que no en tens la culpa, però no me'n donis motius'. Si fem això i l'altre continua, és que és inútil rematat. El més normal és que el deixem a quadres i que pari. Però igualment no solem advertir així, sinó amb un 'per què no deixes de tocar-me les pilotes?', i això no fa altra cosa que provocar l'altre, especialment quan no et coneix prou i pensa que estàs entrant en el joc. No disculpo els pesats en general, però sí aquest pesat. El tema no anava d'ells, sinó de nosaltres, els que tenim un mal dia, de com reaccionem i de com no ho hauríem de fer.

    Deric, i tant fàcil! A més, ho sabem fer tots.

    Elfreeelang, descrius un altre perfil de gent, els que sempre carreguen amb les culpes, i això tampoc és. Fins i tot pot ser una mica patològic, aquesta gent no viu. I només falta que s’ajunti un que mai no té culpa de res amb algú que se les carrega a l’espatlla. La tortura psicològica és terrible.
    Justament perquè a tots ens pot passar que estiguem especialment susceptibles, ni hem de carregar contra algú que ho està, ni si ho estem ho hem de fer pagar amb tothom. Com ja he anat dient per aquí, tot aniria millor si abans de jutjar i parlar penséssim un moment i reflexionéssim en la situació. Si passen aquestes coses és perquè algú no està fi. No posem més llenya al foc.

    ResponElimina
  25. Oh bé, és que jo m'he anat acostumant a deixar-ho clar d'un bon principi i cada vegada ho faig més i amb més gent.
    I què vols que et digui però aquest paio és una mica... estúpid? no, més aviat curt de vista. Continuo pensant que li falta empatia.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.