diumenge, 25 de setembre de 2011

Què portes posat?

Llegeixes un post ben seriós on l'autor parla de coses que no són per fer broma, o una ressenya literària, o una recomanació que qualsevol tipus. També llegeixes escrits amb els sentiments a flor de pell o històries delirants que fan pixar-se de riure. Alguns cops, fins i tot, gaudeixes de magnífica literatura a la xarxa. D'alguns en coneixem les cares i d'altres no. Tots et semblen respectables i convençuts del que expliquen. Però en cap moment et planteges la pinta amb que es passen l'estona escrivint i comentant rere la pantalla!

No és que sigui una cosa que importi massa, però per desmitificar aquestes figures etèries i insubstancials que són els blogaires, aquestes entitats que se t'apareixen a mode d'actualització i que només pots intuir que existeixen, que només són quan publiquen, basat en la pròpia experiència he pensat que els humans solem adoptar aparences i usos poc reeixits quan ningú no ens veu. Llavors penso que aquesta gent tan respectable i admirable que segueixo cada dia, és a dir vosaltres, per si no quedava clar, no deveu lluir vestit de nit ni esmòquing quan escriviu els vostres posts.

Calçotets, samarretes imperi, ventilador al costat, bates d'estar per casa, xandalls fluorescents, sabatilles en forma de gosset, rulos al cap, manteta a les espatlles, tangues de lleopard, triple capa de mitjons, pijames de la Hello Kitty, gorres de beisbol, banyador o biquini, rodanxes de cogombre a la cara, rebequetes de la iaia, mascota dormint a la falda, disfresses d'infermera o uniforme de naturista. A saber els costums de cadascú. I també depèn de l'època de l'any, és clar. Trio un bon dia per comentar-ho. Avui vaig en pantalons de xandall i una samarreta de màniga llarga, tot negre (per estar a joc amb el blog), i tot ple de pels de gat, que són blancs, evidentment. He tingut dies pitjors, ho reconec... sobretot a l'estiu. Fa una mica de por preguntar, però algú s'anima a explicar el seu 'uniforme de blogaire'?

46 comentaris:

  1. Ara mateix?Texans,samarreta blanca i jersei rosa de cremallera.De totes maneres el meu uniforme de blogaire sol ser els pantalons de pijama i la samarreta blanca, ja que acostumo a escriure tard.^-^

    ResponElimina
  2. pel que fa ami, com més deixis anar la imaginació menys ho encertaràs... si segueixo la teva llista, mai no porto ni calçotets, ni samarreta imperi, no tinc el ventilador al costat, ni bata d'estar per casa, ni xandall fluorescent... res, res, que no n'encertes ni una! ;) I moooolt menys mascotes a la falda!

    Avui: Pantalons caquis i samarreta blanca, sandàlies. I sempre acostumo a estar al'ordinador vestida normal, normal.

    Com a molt, com a molt, quan fa moooolta calor puc portar alguna peça de menys i escriure amb calcetes i samarreta. :) Va perquè vegis que t'ho explico tot...

    ResponElimina
  3. els gats no portem roba...

    penso que no és la roba el que t'interessa... t'agradaria saber de què ens disfressem quan escrivim anònimament...

    i em sembla que tots i totes som prou transparents quan deixem missatges... I tu també quan deixes posts.

    Tots ens retratem amb cada mot.

    bona setmana, company!

    ResponElimina
  4. A mi m'agrada anar el més còmode possible mentre estic a casa, i això inclou quan estic davant l'ordinador. Avui duc un vestit fresquet ple de coloraines que m'encanta i em sol posar bastant. I per descomptat, els pels de moix blanc tampoc em manquen.
    Una abraçada sense màscara!

    ResponElimina
  5. I tant!! La majoria de les vegades porto una d'aquestes bates. En aquest moment la darrera que surt al post. La que és color taronja amb les butxaques i la part superior amb dibuixos de pomes.

    A l'hivern igual però amb una jaqueteta al damunt que sol ser gris perla (és d'un conjunt que es va quedar vell i per estar per casa va genial)

    Per casa SEMPRE porto sabatilles, d'aquestes de tovallola... En tinc tres, unes blau fosc (les que porto ara mateix), unes blau cel i les del Barça, que són aquestes, justament aquests són els meus peus.

    A l'hivern porto mitjons, normalment d'aquells fins de color de mitja, però si fa fred, per estar per casa me'n poso uns del Barça que estic buscant si he posat en algun post i veig que no... què malament... ara ho hauré de pujar d'alguna manera. Espera, ara torno.

    ResponElimina
  6. Ja està... he hagut de buscar el dia. Van ser un regal de Reis, gener 2009 ;-)

    aquí els tens :-))

    ResponElimina
  7. Diríem que com a mínim, en fer un post vaig vestit sempre amb el got de wisky al costat. Així em surten...

    ResponElimina
  8. No donis idees, que ara mateix vaig en pijama i bata i no estic gens presentable!

    ResponElimina
  9. Quina gràcia!!! Aviam, quan miro blogs pel matí o el migdia, doncs vestida de carrer. I si ja és la nit, doncs amb roba d'anar per casa o pijama...M'ha fet gràcia, perquè tinc un pijama d'estiu de la Hello Kitty!! Ah i si estic per casa descalça, sempre!

    ResponElimina
  10. Doncs jo, per seguir fent honor a la meva fama de glamourosa (merescuda o no...) haig de reconèixer que quasi bé sempre vaig amb un monyo d'aquells fets "com-qui-no-vol-la-cosa" que queden tan bé, les ulleres de pasta (les llentilles me les trec tan bon punt torno a casa!), una peça lleugera de roba amb la que pugui obrir la porta a un veí en qualsevol moment, descalça a l'estiu i amb mitjons a l'hivern però mai en sabatilles...
    Ja veus, Xexu... Sí, ja ho sé, he dit quasi bé sempre... de vegades jo també vaig en pijama... :)

    ResponElimina
  11. No tinc uniforme blocaire, estic blocaire les 24h - 365 dies escrivint notes pels apunts allà on sigui amb l'aparell que tingui aquell moment al davant i, evidentment, amb la roba que porti en aquell moment.

    Bé, per a dir-te tota la veritat, si que vaig mirar de tindre un uniforme blocaire que portava sempre al damunt i que em posava sempre que anava a escriure, però Telefonica s'ha dedicat a treure cabines telefòniques (que eren els llocs on em canviava) i m'han fastidiat l'idea !

    Per últim indicar que quan llegia el teu post de seguida m'ha vingut al cap l'imatge d'en Joan Fuster a casa seva en espardenyes i bata d'estar per casa !

    ResponElimina
  12. Torno a ser jo... (és que aquests temes em fan molta gràcia, ho reconec).

    Què a vegades també faig posts quan estic a punt de sortir o acabo d'arribar... llavors no vaig en bata... però sí en sabatilles perquè a casa meva el primer que es fa és treure's les sabates i posar-se les sabatilles... i abans de sortir, treure's les sabatilles i posar-se les sabates.

    En aquest cas la meva indumentària és: pantalons segur. Fa anys que no porto ni faldilla ni vestit... ni ho recordo... anys, anys, molts anys. Normalment texans.

    Gairebé sempre peces de punt, samarretes a l'estiu i jerseis a l'hivern, gairebé mai bruses ni res de tela (ostres, és correcte en català, ho acabo de buscar), em fa sentir engavanyada... no suporto els punys de les bruses, per exemple... punt, punt, i a vegades fet per mi :-))

    ResponElimina
  13. Ei, a mi també m'encanta responadre a aquesta pregunta. Jo també escric tard i porto un pijamade rombos molt fresquet i un jersei a sobre perquè fa fresca. El cabell recollit en un monyo freestyle i unes sabatilles als peus. M'encanta anar descalça per casa, però ara fa fred. I per descomptat, sempre amb música sonant. Sense música no podria viure, així que és com una part de la meva indumentària. xD

    ResponElimina
  14. Ei, això del pijama de la Hello Kitty anava per mi, o què?! Hahaha, és broma, no en tinc pas cap.... Com que no us ho creieu? Que ho dic de debò!

    En el meu cas, en algunes ocasions vaig vestida de carrer, si acabo d'arribar o sóc a punt de marxar, o el que sigui. Però si estic d'estar per casa... bé, des del pijama (d'acord, no és de la Hello Kitty, però és d'una ratolineta molt famosa... me'l va regalar ma mare, ni rigueu!), a samarreta vella, a xandall... Ara mateix? Bé, a París fa caloreta aquests dies, així que samarreta de tirants i la corresponent roba interior.

    ResponElimina
  15. la sargantana sempre corre per aqui despilotada..es algo greu i que ens ha portat moltes baralles.
    jo soc mes recatada, normalment amb roba de carrer o amb un vestit ,llarg negre fins els peus que faig servir per casa
    se siente..es el que hi ha
    jajajajjaj

    ResponElimina
  16. Ostres, bona pregunta: depèn d'on escric (si tinc algun moment amagat després de dinar), en roba de carrer, evidentment.

    Però si estic a casa, normalment solc anar amb uns pantalons curts del Barça (aquells Kappa) que vaig desenterrar fa poc temps de l'armari i que són comodíssims, i alguna samarreta d'aquestes tècniques que solen donar-me en algun trail al que m'apunto. En tinc l'armari ple!

    ResponElimina
  17. Un post divertit XexU. Doncs jo vaig de tota manera! Si és al matí, com ara, amb roba de carrer, però si és cap al vespre, que normalment és quan tinc més temps, possiblement vagi amb pijama o amb qualsevol roba que trobo que em serveix per embrutar-me per l'hort, per anar amb bici o per fer qualsevol cosa. Això sí, sigui com sigui sempre vaig plena de pèl de gat. Coses que passen. Ara, a la falda no s'hi volen estar mai, com que viuen mig lliures (ara entren a casa, a van a passeig pel camp) l'únic que fan es passar per damun del teclat per sortir per la finestra, i algun cop fer algun desastre com apretar un INTRO que no toca.... però bé ehh?? :)

    ResponElimina
  18. Com que jo majoritàriament em connecto al blog en horari laboral, ja et dic ara que mai escric els meus posts vestit amb samarretes imperi, ventilador al costat, bates d'estar per casa, xandalls fluorescents, sabatilles en forma de gosset, rulos al cap, manteta a les espatlles, tangues de lleopard, triple capa de mitjons, pijames de la Hello Kitty, gorres de beisbol, banyador o biquini, rodanxes de cogombre a la cara, rebequetes de la iaia, mascota dormint a la falda, disfresses d'infermera o uniforme de naturista.
    Calçotets si que en porto però a sota, en el cas d'avui, dels texans i de la camisa de màniga curta.

    ResponElimina
  19. Jo com l'Alba, i amb pèl blanc, de gata blanca i negra i gat blanc amb una mica de negre. Això sí, de vegades he de córrer a afegir roba per obrir la porta sense haver de recórrer a la frase : "Estem a punt de rodar una pel·li porno".

    ResponElimina
  20. Jo per escriure al bloc sempre em poso el frac... noblesse oblige ;-)

    ResponElimina
  21. ostres, doncs la meva indumentària és molt variada. la més agradable però, és la de ple hivern (això no vol dir que m'agradi l'hivern, consti). consisteix, en algun pijama de teixit súper calent, el kirvi i uns peücs de color vermell, amb una flor blanca al damunt, fets a mà per la meva àvia.

    ResponElimina
  22. Curiós Xexu no m'ho havia plantejat...no tinc cap uniforme blocaire ,quan estic per casa tinc la costum, això sí ,de treure'm la roba de carrer i posar-me uns pantalons de xandall i una samarreta , ara mateix però porto uns texans i una samarreta negra ..ah i les ulleres de llegir de prop

    ResponElimina
  23. doncs jo vaig d'estar per casa.. amb samarreta vella i pantalons gastats, a casa sempre porto la roba vella que encara m'agrada..i sabatilles tipus babutxes que sempre acaben fetes caldo quan passo per la cuina..
    ostres! ara me n'adono que estic donanat una imatge terrible.. però és el que hi ha..
    un post molt original i deivertit Xexu!

    ResponElimina
  24. L'uniforme blogaire per a mi és el mateix que el laboral, habitualment: la roba més còmoda de l'armari, que també sol ser la menys apta per sortir al carrer.
    Avui, vestit d'estiu fosc, espardenyes, ulleres, canellera, Otis al costat del teclat. L'equip complet.

    ResponElimina
  25. m'apunto a la moda d'escriure amb el pijama i sabatilles i a l'estiu... fora el balcó. els veïns es deuen saber de memòria la col·lecció d'estampats! ara... no hi trobaran mai una Hello Kitty, això segur! ;)

    ResponElimina
  26. L'atzar ha volgut que llegeixi el teu post a migdia, lògicament a aquestes hores vestit de persona humana i presentable. Potser em delatarien com a freak les sabatilles, d'aquelles de l'avi de tota la vida (com l'Assumpta, el primer que faig quan arribo a casa és treure'm les sabates i enfundar-me les sabatilles "de l'avi").

    Bona pensada, aquesta de fer-nos obrir la finestra per mostrar-nos :)

    ResponElimina
  27. Avui porto la bata blava (de les quatre que surten a l'enllaç que et vaig posar). Sé que sembla que no tingui butxaques, però sí que en té (totes en tenen, és el disseny de la meva mare), el que passa és que, com són del mateix color i no va rivetejades, no es veu bé :-))

    ResponElimina
  28. És aquesta però és que la meva marona té el costum de mirar que coincideixin els dibuixos en tot el que cus i, per molt que es miri de ben a prop, a la foto ditxosa no es veuen les butxaques, però prometo que en té :-DD

    ResponElimina
  29. Haw, haw! Quina bona idea això de fer que cadascú expliqui com va vestit mentre està escrivint el seu propi comentari.
    Jo vaig amb xancletes -encara fa massa calor per dur bambes- pantalons d'aquells d'indi amples i de color blau, i niki negre. Escric amb el portàtil, al sofà del menjador, mentre sona la música de Beirut. I només acabi em poso a fer el sopar :)

    ResponElimina
  30. Normalment la roba còmode que porta un per estar per casa.....alguna vegada en calçotets ho reconec...però mai i quan dic mai es mai: amb el tanga de lleopart. Ja en som de rarots tots plegats, però potser això és part de la gràcia

    ResponElimina
  31. Ara mateix porto una samarreta de Los Angeles Lakers (enorme), vaig descalça i porto una pinça al cabell perquè aquí a Lleida fot una calor de mort, quin poc glamour, no? Vés si no podria haver portat alguna coseta més presentable... Ens agafes d'unes maneres....

    ResponElimina
  32. Jo que creia que em diríeu que què m’he pensat demanant aquestes coses... sou una colla de descarats, hombre ya, aquí explicant les intimitats! No, seriosament, he rigut molt amb els vostres comentaris, i responent-los. Quin gust tenir una gent que participa tant i que perd la vergonya per explicar les seves coses. Ara que, segur que us calleu coses, lladres! Però no cal entrar en tots els detalls... moltes i moltes gràcies a tots per participar!

    Maria, prou bé, pantalons de pijama i samarreta, prou discreta. I justament aquest dia t’enganxava en texans, oi? Quina casualitat.

    Carme, ja em pensava que tenies un expedient sense taques, que eres una persona de bé, sense màcula i que vesties sempre correctament, fins i tot darrere la pantalla... sort que reconeixes al final que de vegades fas fora les capes superiors de roba, que passar-te tota l’estona que et passes tu fent dibuixos (i comptant vots...) passant calor ha de ser una tortura! Això mateix, reconeixent les vergonyes, com ha de ser!

    Gatot, no home no, avui és un post molt més superficial que tot això, no penso en ‘disfresses’ ni en fer-se passar per res del que no som, ben al contrari, per un cop pregunto per l’aspecte, els costums d’estar per casa que tenim quan ens posem davant de l’ordinador, només per jugar una estona. Fa una estona he pensat en tu referent a aquest aspecte, i no sé per què ja m’imaginava que els gats no porteu mai roba. El meu no només no en porta, sinó que els pèls que té me’ls va deixant per la meva, el tio.

    Ventafocs, doncs vas la mar de bé amb un vestit tot primaveral, encara et llueixes força. Ara que, els pèls de gat fan que la cosa sigui horrible, et passa a prop i ja tens un jersei pelut. En el teu cas, un vestit pelut. Al final serà moda i tot.

    Assumpta, de tu és dels pocs que em podia imaginar alguna cosa, perquè ja ens vas fer una repassada a les teves bates d’estar per casa fetes per tu mateixa. Molt mones, per cert. I aquestes sabatilles també em són conegudes, és clar. La qüestió és anar còmode, i quan arribem a casa, el primer que ve de gust és treure’s de sobre la roba que s’ha portat tot el dia. Ara que, a l’hivern acabem amb tanta roba com portàvem, però d’un altre tipus. I l’estufa al costat, eh! Ostres, ara que he vist l’altra foto, tu vas d’uniforme sencer, eh! Et falta el braçalet de capità!
    Comentari 3: jo també em trec les sabates de seguida en arribar a casa, és el que més molesta. Deixo les coses i em trec les sabates. La roba d’estar per casa espera una estona, de vegades. Saps, jo també fa molt temps que no em poso faldilla, mira tu. Quan era petit, algun cop em disfressaven, però des de llavors res.
    Això de fer-se la roba està molt bé. I jo que no sé ni cosir un botó...
    Comentaris 4 i 5: M’ha fet gràcia veure els comentaris aquest migdia, pensava ‘ara l’Assumpta cada dia m’anirà dient com va vestida’, hahaha. Ja em crec que té butxaques, dona. El disseny té una pinta de ser la tira de còmode. Ma mare porta coses similars des de sempre, entenc que és per alguna cosa. Però ella se les compra, que per fer coses d’aquestes és mandrosa, d’algun lloc m’havia de venir a mi!

    Veí, aquestes coses són les que volia saber jo! El whisky forma part del teu uniforme de blogaire, i tant que sí. Però no sé si passaries un control anti-dopatge, eh!

    SM, quina bella estampa, tot un escriptor i científic de renom en pijama i bata d’estar per casa... que més es pot demanar?

    Barce, ja sabia jo que sortiria algú amb pijama de la Hello Kitty... segur que te l’has comprat al Triangle. És clar, no ho he dit, però quan miro blogs a la feina jo també vaig vestit com una persona... Si vas descalça per casa, senyal que tens calefacció a terra! Ja vius bé, ja, tu...

    ResponElimina
  33. Violette, doncs a mi tot això que expliques sí que em sembla força glamourós, són bons guarniments per posar-te davant de l’ordinador, i per tantes altres coses. Ara quan acabem els comentaris podem fer una votació per triar els blogaires més sexis, i ja veig que tu presentes candidatura. I tranquil•la, que el pijama tots ens el posem alguna vegada!

    Carquinyol, jo els posts sempre els escric al vespre des de casa, tret del cap de setmana, que poden ser a qualsevol hora. Però de comentaris en faig tot el dia, amb el trasto que sigui que tinc a davant. I quan el trasto és l’ordinador de la feina, doncs per força he d’anar mínimament vestit. Això dels mòbils és una putada pels superherois, això està clar. Ara, per posar-se l’uniforme, han d’anar a un locutori, i ja no és el mateix.
    Tots som personetes, i com diuen vulgarment, caguem asseguts. Tant és el que surt de les nostres ments, a casa ens agrada estar còmodes, tu.

    Anna Griera, sigues molt benvinguda al Bona nit, gràcies per passar i estrenar-te en un post tan tafaner. Generalment no és així la cosa per aquí. La teva sembla una indumentària molt còmoda, i molt estàndard també. Es podria proposar com a uniforme oficial de les blogaires. I això de la música també és marca de la casa, és clar. Jo per llegir i comentar me’n solc posar poca, que em desconcentro.

    Yáiza, que siguis dels més joves de la sala no vol dir que això del pijama de Hello Kitty anés per tu, dona! Encara que no m’he desencaminat massa si tens un pijama amb una ratolina famosa. No me’n venen gaires al cap, la veritat, tret de Minnie Mouse, que suposo que serà aquesta. Però posats a triar, millor el teu uniforme d’aquests dies de calor que dius, en roba interior i samarreta de tirants. Entres en el concurs de blogaires sexis juntament amb la Violette. Perquè jo en dies de calor també puc anar en roba interior... però no és el mateix...

    Sargantana, de vegades em perdo amb aquest jocs de doble personalitat. Ara no sé si he de creure que sempre vas en pilotes, o que portes vestit llarg de color negre. Suposo que no es pot triar, oi?

    Sr. Banyeres, jo que et feia en pijama a la feina, per fer la migdiada després de dinar, en acabar de comentar un parell de blogs... si li proposes a l’E segur que s’apunta a fer una becaina... o potser ell ja ho fa? I a casa, és clar, en roba esportiva, no fos cas que de sobte sortís la necessitat de fer una Montserrat-Matagalls, o alguna cosa així.

    Alba, això dels pèls de gat és un mal molt comú, com he anat veient. Però vols dir que els gats t’han enviat algun cop un mail, per exemple, sense el teu consentiment? Que fort, no? Mira que sé de sobres que tenen tendència a passar per sobre el teclat, però suposo que és perquè nosaltres ens passem la vida davant d’aquest, però que jo recordi no m’ha fotut mai res enlaire, tot i que sí m’ha posat les majúscules o ha fet córrer l’scroll algun cop. Bèsties! Respecte a la roba, em sembla que fas com jo. Vaig a l’armari, i el primer que trobo amb pinta d’estar per casa, m’acompanya un temps, fins que té massa pèls de gat a sobre, és clar.

    McAbeu, repassava la llista que repeteixes per veure si et deixaves alguna cosa, a banda dels calçotets, que amb tu mai se sap, i així tindríem alguna pista de com vas quan ets a casa. Però bé, com que el pot preguntava per la pinta que fem quan estem voltant blogs, en el teu cas passa que vagis ben vestit, ja que ho fas des de la feina. Ja t’enganxaré per una altra banda!

    Cantireta, si rebessis la gent amb aquesta frase, potser et visitarien més sovint! Jo també he hagut de córrer a vestir-me una mica algun cop, no em sol visitar ningú que no esperi, per això de vegades m’agafen amb els pixats al ventre. Ara, si vaig tapat, que qui em visita aguanti la capa de pèls de gat que sempre m’acompanya!

    ResponElimina
  34. Tirantlobloc, si escrius en frac, escrius en frac, tu, cadascú està còmode a la seva manera. Però el llogues cada dia, o en tens un per cada dia de la setmana?

    Murga, si segur que estàs moníssima amb aquesta indumentària que dius! Com no et pot agradar l’hivern? Si jo tingués aquest uniforme d’hivern de blogaire tan xulo, estaria desitjant que arribés el fred per lluir-lo! Bé, jo espero el fred igualment...

    Elfreelang, és clar que sí, cal estar còmode i ample per posar-se a comentar i a escriure. És el que faig jo, pantaló curt si és estiu, amb l’afegitó de que és roba vella que no m’importa que s’ompli de pèl de gat. I d’ulleres encara no, però si continuo a aquest ritme blogaire, aviat em faran falta.

    Lolita, què vol dir una imatge horrible! Al contrari! Ho trobo molt bé, la roba vella que ja no et poses fora de casa la reutilitzes i no te’n desfàs, si és còmoda val molt la pena. Jo vaig acumulant la roba a l’armari, i cada any part d’aquesta passa a roba d’estar per casa, ja que ja no me la posaré més per sortir. Però això s’aplica sobretot a samarretes i algun jersei. Per la part de sota, sempre millor algun xandall o similar, que fora no em poso ni boig.

    MaryMoon, si treballes a casa és fantàstic, ja que no cal que et vesteixis de carrer pels matins, només quan surts a fer les coses habituals. El teu uniforme és fantàstic, ara que jo no sé si aguantaria tenir el gat sempre a sobre. Quan sóc a l’ordinador de casa el tio es passa el dia estirat aquí al costat a l’escriptori (ara hi és), però de tant en tant s’aixeca, se’m refrega, es posa a la falda i m’omple de pèls. És tan mono...

    Color camaleó, he d’entendre que vas vestida així només quan estàs al balcó. Per tant, quan ets dins, els estampats deuen brillar per la seva absència. Espero que almenys conservis les sabatilles, que aquestes sí que deuen ser de la Hello Kitty, no?

    Ferran, magnífic! Ostres, això sí que m’ho vaig deixar a l’enumeració del post! Sabatilles de l’avi, d’aquelles marrons com de pelfa, oi? Genial! Mira, això no ho vaig comentar al post, no hi vaig pensar, però reconec sense problema, als peus des de fa una temporada jo hi porto unes crocs d’imitació, aquelles de plàstic amb foradets, que són còmodes. De sabatilles d’estar per casa tinc la mania de fer servir xancletes de platja... com que no hi vaig, els dono aquest ús. Això de fa molts anys, les crocs són recents. Això sí, com vosaltres, el primer que faig és desfer-me de les sabates quan arribo a casa, i descansar els peus.

    Leblansky, que estàs com un rei, vaja. M’imagino l’estampa, i jo aquí amb aquesta cadira més dura que una mala cosa. Però és que saps, el meu sofà té més pèls de gat encara que la roba que porto a sobre, de fet, és el sofà del gat, que jo no el faig servir. I podria treure el portàtil, però és petit, i prefereixo pantalla gran per llegir-vos (això és fer una mica la pilota...).

    Garbí, ara m’has fallat, un cos tan serrà com el que vam veure a les platges croates i no el fas lluir amb una tanga de lleopard? És una llàstima. Estic segur que les teves seguidores pagarien per veure-ho. Sí que som rarots, però si no ens avorriríem molt!

    Carina, dona, a mi no em sembla pas malament la teva indumentària. Anar descalç és un plaer, si es pot fer. Pinça al cabell, la mar de pràctic. I per la samarreta, res en contra. Només un petit detall... jo sóc més de Chicago Bulls... I un altre detall, si tanta calor fa a Lleida i no menciones res de la part de baix... d’acord, ja paro, ja paro...

    ResponElimina
  35. Doncs et prometo que quan he arribat aquesta tarda, després de treure'm les sabates i posar-me les sabatilles, he estat a punt de fer-te un comentari dient "ara vaig amb texans i una samarreta de color beige, de màniga curta, que al davant porta com uns estampats com si fossin lletres rares, ombres, taques... no sé ben bé què representa, però queda bé... en uns tons marrons", però he pensat "Assumpta, para que et faràs pesadeta"
    Però és que ha estat un post molt divertit!! :-DD

    ResponElimina
  36. Osti, m'adono de com som tots plegats. Tots diem (jo inclosa) que amb roba còmoda d'estar per casa. Què passa que quan sortim al carrer no podem anar còmodos? Manda huevos! Jo també em canvio la indumentària quan entro a casa pq em toca fer el sopar, o el dinar per demà, o qualsevol altra cosa a la cuina i mentre la cosa fa xup-xup aprofito de vegades per tafanejar per aquí i anar guanyant temps. Ara, això sí, quan ja m'hi poso en dedicació exclusiva vaig d'allò més tirada, em deixo anar i només em centro en el que flueix per dins, no em preocupo massa de l'aspecte però no engegaria la cam ni boja!

    ResponElimina
  37. Quan arribo normalment a casa a la tarda o al vespre, acostumo a canviar-me els pantalons i la camisa que he portat pel matí, per uns texans i una samarreta (o polo). Altres vegades, com ara, el canvi es queda a la meitat. Porto els mateixos pantalons que pel matí (negres) i una samarreta de color taronja. Ah! i unes típiques sabatilles de tovallola de color verd ampolla. :)

    ResponElimina
  38. Ostres, doncs res especial. Roba còmode d'estar per casa. Pantalons d'esport, samarretes velles... aquest tipus de coses. A l'estiu, despitregat, que fa calor. Sempre arromangat, estiu i hivern, que les mànigues em fan nosa. Ni glamour ni pidolaire. Avorrit que és un.

    ResponElimina
  39. Ah!! no, no, ara m'adono de la confusió!! Jo no em faig les bates, les fa la meva mare! :-))

    El que jo deia que em faig jo són peces de punt, jerseis... mira, precisament el que porto aquí era obra meva... Més mono!! :-)) amb un fil de cotó jaspejat combinant amb una ratlleta blanca de tant en tant i imitació de punt anglès... Justament l'acabava d'acabar (la foto és al poble del meu avi) l'havia començat a Barcelona i me'l vaig endur per acabar-lo i, just fet, i li vaig demanar a ma germana que ens fes la foto :-))

    ResponElimina
  40. arribo tard...i potser el post ja ha perdut la seva gràcia. Però bé, que quedi constància. Ara mateix porto un vestit d'estiu, que ara ja no em poso per al carrer i faig servir (xq ja no es porten) per estar per casa, gris, de tirants, super fresquet.

    quan arribo a casa tinc la mania de treure'm els pantalons o faldilles. xq? ni idea, potser xq apreten. si tinc que fer feines de casa, llavors em canvio tota i poso roba d'estar per casa, d'aquella velleta que no vols que ningú vegi i llavors és quan truca algun veí, el del gas,... i et vols fondre.

    i al vespre, quan em dutxo als vespres (xq no ho faig sempre. cada dia em dutxo als matins, xò alguns vespres si estic cansada o agobiada, tb), doncs llavors vaig amb la roba d'anar a dormir. Això si, mai de la vida amb una hello kitty!!!!

    ResponElimina
  41. Doncs depèn del moment! Però ara mateix... pantalons curts blaus amb una ratlla blanca (són d'esport però els faig servir de pijama), i una samarreta blanca d'una Cursa de Bombers de fa dos o tres anys... ja veus, una altra peça de vestir d'esport com a pijama!

    Quin poc glamour!

    Potser per això cada dia em llevo cansat... com si hagués fet esport tota la nit! Ep! Que ja veig que t'embales! No malpensis tant!

    ResponElimina
  42. D'acord t'ho diré, seguiré el joc. Per estar per casa sempre unes sabatilles ben còmodes, una pinça per recollir el cabell i una roba que no m'apreti gens.

    ResponElimina
  43. Ei, quan tinguis un moment... aquí falten respostes :-DDD

    ResponElimina
  44. Assumpta, que sí, que contesto els comentaris, però dóna’m temps, dona de déu! Segur que a hores d’ara encara penses en dir-me que portes posat quan passes per aquí al Bona nit. Si és que, no es poden fer posts tafaners aquí. Així que les bates bates les fa la teva mare. Doncs sí, jo pensava que les feies tu. Veig que presumeixes de jerseis de punt, però no t’atreveixes amb les bates? Encara que sigui amb el patró de la teva mare, podries provar-ho. Segur que podries fer-los alguna millora i tot, que tens bones mans i bones idees.

    Laura T., dona, és clar que podem anar còmodes pel carrer, però penso que la majoria de gent es canvia de roba en arribar a casa i es posa alguna cosa més fresca, més lleugera o més elàstica. A més, dóna gust treure’s la roba que hem anat arrossegant tot el sant dia, especialment les sabates. Jo molts dies, quan arribo, ja porto estona volent alliberar els peus.
    En realitat l’aspecte amb el que escrivim no té massa importància, només ho preguntava per jugar una mica, perquè em va venir al cap. Però tot i que aquí molta gent ha estat valenta de comentar-ho, em sembla que ningú no posaria la càmera tampoc, hahaha!

    Josep Lluís, no pot ser, em sembla que ets el més formal de tots els que han comentat, que són una colla de bandarres. Però va, no em diràs que mai no mires algun blog en pijama, allò que al cap de poca estona et poses al llit. Com a mínim quan tu ja retires i l’Assumpta et crida que miris alguna cosa boníssima que ha descobert a la xarxa!

    Joan, avorrit tampoc, vas ben còmode, i això de reconèixer que vas espitregat ja és força cosa, que segur que molts ho fan i no ho diuen. Però personalment a mi m’interessaria més saber quines d’elles també ho practiquen...

    rits, no dona no, el post no perd la gràcia, no veus que és per riure’ns una mica els uns dels altres? Això no perd mai atractiu! Jo també utilitzo roba vella com a ‘roba d’estar per casa’, i cada any algunes peces passen a aquesta categoria. Però no tipus texans i així, perquè justament em passa com a tu. Me’ls trec de seguida en arribar perquè són molestos. Surant el dia no, però per casa és com si t’estiguessin fent la guitza tota l’estona. Sabates i pantalons, fora de seguida. I generalment jo també em canvio la part de dalt que porti, però a efectes de que en Bloggins no m’ho posi perdut de pèls.
    Mira, si truca el del gas o algun veí, que es fotin, tu. Haver avisat abans. Més fotut és si et visita algun conegut, o algú que voldries conèixer més! Però la cosa és que en realitat només ens molesta a nosaltres, ens sentim vulnerables amb la nostra roba de descans, però a l’altre segur que no li fa res.
    Quina mania teniu a la Hello Kitty, tant mona com és ella!

    Porquet, potser gaire glamourós no és, però si de sobte t’has de posar a fer una cursa, ja estàs perfectament preparat. Ara que, amb les sabatilles no sé si arribaràs massa lluny. I no pateixis que no penso malament home. Pensa que per fer exercici cal posar-te roba d’aquesta que fas servir de pijama, i per fer l’exercici en el que estàs pensant, te l’has de treure!

    Ariadna, tot un uniforme, ben còmode i els cabells recollits perquè no molestin. Preparada per comentar!

    ResponElimina
  45. Ostres, perdona! És veritat que ara esteu amb els C@ts i tens menys temps... però és que em fa molta gràcia tot això. No no puc fer les bates perquè no tinc màquina de cosir, tot ho faig a mà i seria molt pesat haver de fer totes les costures, posar la cremallera, el rivet ;-)

    Per cert, ara acabem d'arribar de una reunió a la Parròquia i vaig vestida amb texans (que, per cert, em van una mica amples hehe... es nota el pes perdut, es nota) i una samarreteta de punt de màniga curta molt mona que fa un estampat de floretes molt petitones, molt petitones en vermell clar, vermell fosc, grana, gris i blanc, però si la mires de lluny, com que els dos vermells i el grana predominen, doncs és el que més es veu... La vaig comprar l'any passat, baratíssima, a les rebaixes i és tan còmoda que la porto moltíssim. La rento i me la torno a posar... Ara que hi penso, els texans són de la mateixa botiga... i els texans que duia l'altre dia també :-))

    No, no, en Josep Lluís no blogueja mai amb pijama... és molt formalet ;-))))

    ResponElimina
  46. Uissss "amb" NO... "en"... "en pijama"

    Aquesta errada la faig moltíssim, no m'acostumo... Ara ho poso així perquè em faci més vergonya i així ho vigili més :-)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.