divendres, 23 de setembre de 2011

Bola de Drac

Fa uns dies l'oscarazal parlava en el seu blog de la reedició de Bola de Drac Z que passaran a partir d'ara pel canal 3XL. No es tracta de la mateixa sèrie que han passat per TV3 fins la sacietat, sinó d'una nova versió del clàssic. Em va fer pensar que sóc de la generació que estàvem en edat de veure dibuixos animats quan van passar la sèrie, l'original, per primera vegada. Recordo molt bé el moment en que va començar, ja que jo era fan absolut de El Dr. Slump, o el que és el mateix, l'Arare. Com cada tarda, jo arribava de l'escola tan feliçment per veure la meva sèrie preferida. Vaig anar a estirar-me a l'habitació on hi teníem una tele per la consola disposat a gaudir d'un nou episodi delirant de la nena de les ulleres, però a l'hora convinguda no van posar la careta corresponent, sinó que van posar la d'uns dibuixos que no em sonaven de res, amb una música que deia 'Anem-la a buscar, la bola de drac, envoltada en un misteri és un gran secret...'.

En aquell moment pensava que el món s'ensorrava. M'havien tret l'Arare, com podia ser allò? Se'm va posar molt malament, no sé si vaig plorar, però estava indignadíssim. Amb resignació, em vaig quedar veient aquella maleïda sèrie que havia substituït la millor del món mundial. Em devia passar el capítol remugant. Però quan es va acabar, la meva vida havia canviat. La resta és història. Com milers de nens del país em vaig enamorar d'aquell nen mig mico i les seves animalades, i del kame hame, del Follet Tortuga i de les aventures per aconseguir unes boles màgiques que concedien desitjos a qui les trobava. No es pot entendre la pre-adolescència sense aquesta sèrie, forma part del meu bagatge, com el de tants altres. Encara ara en podria parlar hores i hores, recordant personatges, moments i detalls, com un nen. Perquè quan es parla de Bola de Drac, tots els d'aquella generació som com nens grans.

41 comentaris:

  1. recordo l'escena que expliques, jo també la vaig viure!!

    tant Arare com Goku van ser unes sèries trencadores, al menys per mi, que veniem de la Heidi i el Candy candi!!!

    bona nit i salut!!!

    ResponElimina
  2. A mi ja em va agafar més grandet, però també vaig enganxar-me. Llàstima de combats que duraven milers d'episodis (sobretot a Bola de Drac Z)

    ResponElimina
  3. Llegint el teu post se'm ha posat la pell de gallina. Bola de drac significa molt per molts de nosaltres! Significa un retorn a unes edats passades, uns records que no s'esborraràn facilment.
    Respecte a la sèrie del 3xl em vaig emocionar molt quan van dir que reemetrien els capítols, però jo creia que començarien des del principi... i m'ha decepcionat. Tot i això... no puc evitar posar-me davant de la tele a quarts de deu de la nit. Alguna cosa m'atreu!

    ResponElimina
  4. per temes d'edat quant aquesta sèrie feia furor jo tenia molta feina en trobar lloc on reposar les meves boles....quina gran tasca, aleshores. O sigui que a mi no em provoca l'efecte "revival" per això hauré d'esperar un nova entrega del Mazinguer Z i la seva companya Afrodita...

    ResponElimina
  5. La principal raó de la diferència generacional actual està en els que ens vàrem criar amb Mazinger Z i els petitons que us vau criar amb Bola de Drac.

    No tenim res a veure!!! ;-)

    ResponElimina
  6. home xexu! què vol dir que "estàvem" en edat de veure dibuixos animats? no hi ha edats per a això. potser "bola de drac" ja no em fliparia tant com al seu moment, i crec que el que va significar ja forma part del passat, però jo encara veig dibus, eh? i n'hi ha que m'encanten!

    ResponElimina
  7. Cada dia, a dos quarts de deu, el nen torna a monopolitzar la tele per obra i gràcia d'aquesta reposició/remasterització/diga-li ics de la sèrie.

    Cada dia, en acabar, torna a fotre els crit del kame hame pel passadís. Fins que em farti, clar, i li clavi un pilotasso als morros (no patiu: la bola és d'escuma).

    ResponElimina
  8. Jo, com en garbí, estava per altres coses...

    ResponElimina
  9. Llavors ja hi havia contraprogramació, imagina't. L'invent ja ve de lluny!

    Quina gran parella de dibuixos, eh! Arare i Son Goku. Recordo la febre per Bola de drac a l'escola, intercanviant fotocòpies de dibuixos. Ah! Quan feia segon de BUP, teniem un japonès a classe que li enviaven del seu país el còmic. I és clar, anava molt més avançat, però molt més, que la tele i podíem seguir-ho. Ara, el còmic estava en japonés i no enteníem un borrall. Ai, quantes fotocòpies m'havia fet jo d'aquells llibres...

    ResponElimina
  10. Com el tirant, a mi la Bola de Drac em va enganxar a la vintena, i voldria recordar que els qui la vam ser famosa vam ser nosaltres, perquè els menuts us haguéssiu empassat qualsevol cosa que us posessin (mira nosaltres amb el Mazinger). Per primer cop en la història,feies unes cerveses al bar el divendres a la nit i tothom comentava el darrer episodi d'una sèrie de dibuixos. Estàvem tots enamorats de la Bulma, de fet...

    ResponElimina
  11. Ja veig que per variar sóc la més gran de tots... :) a mi la Bola de drac em porta molt i molts records, no pas perquè de gran fos fanàtica dels dibuixos animats, que reconec no en sóc! Sinó perquè tenia un nen que si que ho era, de les deus coses... dels dibuixos animats en general i de l'Arare i del Son Goku. I allà anant i venint del seu costat me'n vaig empassar un munt, un munt. M'agradaven? No massa, però de grat o per força vaig anar agafant complicitats amb el meu fill. Tele, còmics, llibres, enquadernacions, objectes... tot era Bola de drac a casa. Ara per mi la Bola de drac és també un magnífic record. potser algun dia en veuré algun! :)

    ResponElimina
  12. durant molts anys vaig fer servir el kame hame ha. sobretot, contra el meu germà petit.
    el meu, no era tan impressionant com el del son goku però ja feia el fet: veure el benjamí de la casa assegut al terra.

    ResponElimina
  13. Jo sóc més de la generació del Doraemon, ja saps... Tot i que evidentment també vaig coincidir amb Bola de Drac, Z, GT i el que calgui. Però a casa meva opinaven que eren dibuixos massa violents per la meva edat... ;)

    ResponElimina
  14. Jo també vaig quedar decepcionat quan vaig veure com dilluns resumien els 150 meravellosos capítols del Goku en 2 minuts. El Bola de Drac Z està molt bé, si, però no té l'encant de quan en Goku era petit i l'entrenava el follet tortuga.

    Però cada dia a dos quarts de 10 estic allà, al 3xl mirant-ho!

    ResponElimina
  15. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  16. Després tenim el capítol que comparteixen l'Arare i en Goku... sublim!!

    Jo tinc uns anyets més que tu però m'hi vaig ben enganxar, tant a la vila del Pingüí com al núvol Kindtom (com coi s'escriu??).

    A casa, després de tants anys, encara fem referències gokianes i ararianes. És inevitable veure un corb i començar a fer : 'sóc un corb! sóc un corb!' estrafent la veu, per exemple.
    La nostra vida no hauria sigut la mateixa sense aquest parell, hauria sigut molt pitjor.

    Oyo!

    ResponElimina
  17. SM les noies n'estàvem d'en Yamcha hehehe

    ResponElimina
  18. Un post de records, i jo que sóc tafanera em pregunto: veus els nous capítols d'ara?

    ResponElimina
  19. Em sento marciana. A vegades em sento diferent a la gent del meu voltant. Voleu dir que no és perquè no mirava gaire Bola de Drac?? Jjajajaaj!!

    ResponElimina
  20. Exactament, Susanna; no haver vist Bola de Drac et posa en una dimensió paral·lela. És el mateix que passarà als que vegin la nova edició amb el resum de 2 minuts que menciona el Gotham. Bé, ells estaran pitjor perquè creuran que han vist Bola de Drac i no sabran que no.

    ResponElimina
  21. Què?? Vas fer un post a les TRES DE LA MATINADA??? i jo no l'he vist fins ara!!... Algu falla!! He perdut la connexió telepàtica amb el teu blog!!

    Bé, en tot cas, confesso que, per mi, l'ARARE és una bloguera... i que de Bola de Drac poca cosa... i és que l'edat és l'edat... :-))

    ResponElimina
  22. Quins records...tornant de l'escola, berenant,cantant les cançons,mercadejant els primers mangues,col·leccionant tots els adhesius,amb l'habitació plena de Bola de drac. Encara ho conservo tot.

    ResponElimina
  23. Osti XeXu que bo! Saps, jo recordo, exactament igual que tu, aquella maleïda tarda que, sense previ avís, ens van robar la nostra Arale per a posar aquell nen amb cua de mico!

    Cada tarda berenava, puntual, a l'hora que feien el Dr.Slump. Tinc tan gravat a la memòria aquell dia! Quina decepció! Tanta que encara recordo perfectament aquella tarda!

    Brutal... ambdós recordem aquella maleïda tarda, i a més en formats molt similars! Senyal que, en aquell moment, la cosa ens va deixar ben marcats.

    ResponElimina
  24. Avui, sí que m'has tocat la fibra. Quina sèrie, déu meu! Va per tu XeXu:
    (la tinc com a sintonia al mòbil)

    Anem-a a buscar la bola de drac
    Envoltada en un misteri, és
    Un gran secret.

    Anem-la a agafar,
    La bola de drac,
    Entre tots els misteris, él
    Més divertit.

    És un mon d'encis, un pais
    Encantat
    On contents, tots
    Nosaltres, ara hi farem cap.

    En moltes coses precioses
    Ara ens podrem
    Transformar,
    Creuar l'espai i en un nuvol,
    I aixi poder viatjar.

    L'aventura comença ara
    Anem-la a buscar
    Anem, anem,
    Anem, anem, anem.

    Anirem per mar i muntanyes
    I per toa l'univers
    Intentant aconseguir
    La bola d'un drac
    Marevellos,
    I aixi la bola de drac
    Per fi serà nostra.

    Intentem-ho sense cap por,
    Units a goku no hi ha cap
    Perill,
    Els meus cops i el kame-hame
    A tots impressionen sempre!
    Ara ho veureu.

    Anem-la a caçar la bola de
    Drac,
    Ens durà la sort, no es pot
    Esperar

    Anem-la a trobar, la bola de
    Drac, será per nosaltres
    Allarguem la mà.

    És un mon d'esncis, un pais
    Encantat, on contents tots
    Nosaltres ara hi farem cap

    ResponElimina
  25. Em porta molts record ...me la vaig veure tota! fa una pila d'anys.. llavors jo feia de mestra a primaria...els meus alumnes també la veien...

    ResponElimina
  26. Com al Garbi24 i alguns altres, "jo tampoc no sóc d'eixe món", hehe... Bé, sí, d'eixe món sí, però Bola de Drac i l'Arare aquest (em sona, això sí) ja no els vaig enganxar.

    Sóc gran!

    ResponElimina
  27. Mazinger Z (zi, dèiem) i, després, de gran Akira. Tot i que m'agraden els dibus no em va enganxar la Bola de Drac, i els meus fills van decidir que tampoc els agradava i apagaven el televisor. És clar que aleshores eren més menuts que tu i preferien anar ni que fos a collir caragols. Ja se sap, els del defora som rarets :)

    ResponElimina
  28. a casa no solsament hi estaven enganxats els nanos, sino tambe el pare
    era un moment sagrat
    i encara els dura...jajajajajjajaj

    ResponElimina
  29. Doncs si, part de la nostra infància. Encara que jo ja no la recordo de nena, nena, i de fet, quan es va convertir en bola de drac z, em va deixar d'interessar, l'adolescència trucava a les portes i les lluites es feien més llargues. Tot i així, un record molt gran.

    ResponElimina
  30. Doncs si, els meus fills (els dos grans per edat i el tercer per re-emissions) i jo som fans d'en Goku i del Dr. Slump. Molt fans!

    Recordo haver comprat (i sé on son guardats) tooooooooooots els còmics de BdD, i encara tenim pòsters amb penjats.

    També he d'aclarir que com la primera sèrie, cap, i aprofito per reclamar ben alt:

    Que torni el Dr. Slump, ja!
    Oiò!

    ResponElimina
  31. A mi em va enganxar en Dorameon, primer. Però l'Arare i Bola de Drac han traspassat generacions, suposo que quan jo les mirava eren la reposició de la reposició...

    Per qüestions d'horari no em va gaire bé, però he d'investigar si pel 3alacarta el puc veure!

    ResponElimina
  32. jo encara sóc una gran consumidora de dibuixos animats, sobretot japonesos però no només!
    I sí, Bola de Drac forma part de la nostra memòria sense dubte. Un clàssic! :)M'he sentit molt identificada amb el teu post!

    ResponElimina
  33. jo també sóc una mica més gran, però també m'agradava molt l'Arare i veia bola de drac amb el meu germà, que de tants cops que s'ho va mirar, era capaç de dibuixar alguns dels personatges sense mirar-los enlloc. (sempre ha estat un bon dibuixant)

    ResponElimina
  34. Em sembla que aquest post ha despertat la vena més infantil i juvenil de tots plegats, la majoria teniu molts records d’aquestes sèries que esmentava. Alguns, és clar, no la van seguir o van fer tard, per edat, però dels que sí, tots coincidim que Bola de Drac va canviar les nostres vides, a Catalunya va ser un punt d’inflexió per la canalla de l’època. És una cosa que sempre tindrem en comú. Gràcies a tothom per aquests comentaris de llagrimeta, quin munt de records i emocions que hem deixat anar entre tots.

    Ricderiure, eren sèries que trencaven perquè no eren els típics mangues nyonyos i tan recarregats, eren sèries on imperava l’humor, i un humor una mica gamberro, i això ens encantava. No hi havia hagut res igual abans.

    Carquinyol, a BdDZ es passaven una mica amb els combats, i el paradigma d’això va ser el del Freezer, que va durar eons. Però bé, ens enganxava igual, com tu dius.

    Alba, Bola de Drac va marcar tota una generació, i més d’una, perquè era diferent. Imperava l’humor, era original i una mica surrealista. No havíem vist res semblant abans, ens va enganxar i ens va canviar. Bé, semblant era el Dr. Slump, que per això era del mateix dibuixant, però era una història que continuava, no capítols separats, i ens tenia allà enganxats esperant a saber què li passava al nen mico.
    Respecte la nova sèrie, no miro la tele i no ho he pogut veure cap dia, però hauré de buscar aquest primer capítol, que sembla que és el que crea controvèrsia. És una autèntica llàstima que no hagin començat pel principi.

    Garbí, sempre pensant en el mateix, tu! Home, jo en aquella època no pensava en dipositar les meves boles enlloc, la veritat, però crec que sempre hi havia temps per veure què feia el drac amb les seves. I no et pensis, que sent una criatura de bolquers em posaven davant de la tele a veure Mazinger Z, i em quedava embovat. Aquesta història sempre me l’expliquen els pares.

    Tirantlobloc, com ja li deia a en Garbí, a mi encara em va enganxar Mazinger Z, encara que era tan petit que no ho puc recordar amb la meva memòria, ho he de fer amb la memòria dels pares.

    Pati, jo en vaig mirar quan ja era molt gran, i m’hi enganxava. Pensava que no em deixarien d’agradar mai, però ara no em desperten interès. Bé, ara no miro mai la tele, per tant no sé ni què fan. Però sí que m’agraden les pel•lícules d’animació que fan avui dia, que és de les millors coses que es pot veure.

    òscar, no està malament veure que les generacions que venen també creixeran amb Bola de Drac. Potser en un futur llegirem un post similar a aquest fent referència a aquesta versió Kai. Ja que li has de fotre pilotades, almenys fes-ho de la manera reglamentària, encongint els braços cap enrere, i deixar-la anar amb força al crit que el propi nen t’ensenya a fer.

    Sr. Banyeres, el teu testimoni és clau perquè podria ser el meu, això de ser coetanis ha de servir per alguna cosa. Bé, més o menys coetanis, que ja se sap que tu ets més gran que jo, és clar. Per la meva escola també corrien fotocòpies amb els personatges, no se sabia d’on venien, però tots anàvem darrera d’aconseguir-les. No sé si això passa actualment amb alguna sèrie, t’imagines la canalla bescanviant fotocòpies de Bob Esponja?

    SM, la vam fer famosa entre tots, eh! En aquella època hi havia gent més petita que mirava les sèries, però jo ja tenia un criteri per saber si allò valia la pena o no. No bevia cervesa, però les converses sobre els episodis, i els personatges sí que les fèiem igual. A mi la Bulma sempre m’ha semblat una mica fresca, encara que llavors ja tenia edat de començar-me-la a mirar, no dir res, però tenir uns pensaments no gaire nobles...

    Carme, per una cosa o per una altra, Bola de Drac ens afectava a tots. Els pares no ho devien acabar d’entendre, però veien els seus fills gaudint amb fruïció, i que la cosa no acabava amb el capítol, sinó que continuava i continuava amb tot el que tu dius. Per força havien d’estar al cas de les històries de la sèrie. Continua a baix

    ResponElimina
  35. Tant va ser així que en un moment un col•lectiu de pares ofesos va voler prohibir la sèrie o passar-la a altres hores per violenta. Era igual que als telenotícies només ensenyessin sang, però Bola de Drac no es podia veure perquè perjudicava els nens. No ho vaig entendre mai, era d’aquelles coses que et feia pensar que els adults es podien ficar en les seves coses, que ja prou feina tenien. Em sembla que ma mare va actuar una mica com tu en aquest sentit, però potser amb una mica més de distància.

    Murga, jo ho intentava, eh. Però en vistes de que no em sortia res de les mans, i que tirar el nen a terra d’aquesta manera no se’m va acudir, optava per les cleques de tota la vida, que ben merescut s’ho tenia!

    Yáiza, potser per la teva edat eren una mica massa violents, però quina culpa en teníem els més ganàpies? Com li comentava a la Carme, van voler passar la sèrie a la nit o treure-la, perquè era massa violenta, i els de la meva generació vam estar a punt de muntar una revolució. En Doraemon també me l’he mirat jo, ja de més gran, i també m’enganxava, era molt curiós.

    Gotham, ja que es posaven a reeditar, podrien haver començat pel principi. O qui sap, potser ho han fet expressament, ja que aquella primera sèrie de Bola de Drac era tan bona que més val no tocar-li res. Tenia un encant especial, aquells torneigs amb els personatges tan estrafolaris... tot era diferent i no deixava de sorprendre. Després es converteix en una sèrie de lluita i prou. Molt bona, però diferent.

    MBosch, a tu sí que no t’enganxa de cap manera, però ara tens una nova oportunitat de veure-ho. El que passa és que em sembla que et dediques a unes altres sèries, ara. Suposo que ja no estàs interessat en aquesta mena de dibuixos. Però quan et preguntin després quins dibuixos miraves de jovenet, què diràs, The Big Bang Theory?

    Elur, en Gokuh arriba a la Vila del Pingüí perseguint el general Blue de l’exèrcit de la Cinta Vermella, i aquell parell de capítols és espectacular. Era la quadratura del cercle, tornar als orígens, barrejar-ho amb els nous personatges que ens havien robat el cor. És clar que encara ens duren expressions i costums d’aquelles èpoques. La tele era un membre de la família, no com ara, i mirar Bola de Drac era de llarg el millor que es podia fer. Ens va canviar la vida, i content que n’estic, tant dolenta i perjudicial la sèrie no podia ser.
    Però el Yamsha era un tarambana, home, un faldiller!

    Ariadna, ara no miro mai la tele i dubto que m’enganxi a veure la sèrie per internet, que en miro d’altres. Però mai se sap, no ho negarem. El primer l’he vist per veure què, però no sé si tindré continuïtat.

    Jpmerch, a València em sembla que això va arribar una mica més tard, i no va causar el mateix furor, però ara no sé si em prens el pèl o què.

    Susanna, a mi em sembla evident que sí. I tu no tens excusa, que tens l’edat perfecta per haver-ho seguit com jo. Segur que la teva vida seria molt diferent si t’hi haguessis enganxat! Ara tens una nova oportunitat, si vols.

    Oscarazal, la sèrie s’ha de veure des del principi, ja que potser, enganxat des de la Z, no enganxa pas tant. És una sèrie de lluita, està bé, però té menys coses especials. Si en canvi has seguit les històries d’en Gokuh des de petit, i les de tots els seus companys, la necessitat de veure com continua ja és prou per enganxar-te a les noves aventures. Veurem quina sort segueix aquesta Kai, jo no crec que me la miri.

    Assumpta, és difícil encertar que algú publicarà un post a les tres de la nit, no? A més, que ho vaig fer en directe, com és el meu estil, res de programar. No és estrany que després hagi detectat algunes errades en el text i que no posés tot el que volia posar... si ho haguessis encertat... quina tela.
    En realitat la nena de les ulleres es deia Arale, aquest és un dels errors que vaig fer. Però és que tothom ho dia Arare, ja que així sonava a la sèrie. Ja veus.

    ResponElimina
  36. Maria, jo no era de col•leccionar massa coses d’aquestes, però ha de ser molt difícil desprendre’s d’uns objectes tan preuats en aquells temps, perquè aquesta sèrie era realment molt important per nosaltres, ens va canviar la vida.

    Porquet, el dia més traumàtic de la nostra infància! A qui se li acudeix treure l’Arale de la graella...? Si recordem aquella tarda és perquè va ser un cop fort en aquell moment. Però no m’ha quedat clar si vas fer el canvi lògic cap a BdD, sembla que tu et vas quedar decebut i ja no miraves les aventures d’en Gokuh. Espero que no fos així, perquè llavors t’ho vas perdre!

    Carina, gràcies per la currada de transcriure la lletra! Hahaha, quantes vegades la devem haver cantat... si és que ens la sabíem i ens la sabem de memòria! I recordes la del final? La que es veia la Bulma mirant la pluja? Era maca aquella. Però potser massa lenteta per posar-la de politò al mòbil...

    Elfreelang, tenies l’excusa perfecta, per poder comentar amb els teus alumnes les darreres evolucions d’en Gokuh, t’hi enganxaves tu també!

    Ferran, no tan gran! Hi ha gent per aquí que és més gran que tu i bé que coneixien aquestes èpoques. Però potser tu ets de la generació del mig, massa gran per mirar-ho pel teu propi peu, i massa jove per tenir fills que ho miressin. Vas tenir molta mala sort!

    Clídice, això no pot ser, com és que els deixaves anar a collir caragols? Els havies d’encadenar al sofà perquè miressin Bola de Drac. Mazinger Z jo ho vaig enganxar de molt petit, em posaven davant de la tele a mirar-ho i allà em quedava. Però no en recordo res. I Akira era un mite de quan jo era jovenet, però la veritat és que no em va interessar mai.

    Sargantana, quin gran moment de comunió familiar. Jo ho mirava sol, hagués estat curiós seure amb mon pare i mon germà a mirar els dibuixos i gaudir-ne tots per igual. Em sembla que això només passava amb el futbol, però en l’època que ho fèiem no es gaudia tant amb el Barça com avui en dia.

    rits, a molta gent li va passar, la primera sèrie era molt divertida i curiosa, tenia aquell humor tan característic de Toriyama, una mica marrano i tot. Després es va convertir en una sèrie de lluita i prou, els nois vam aguantar perquè ja ens anava bé, però suposo que moltes noies van desertar llavors. Per no dir que ens anàvem fent grans, és clar. Però jo vaig aguantar com un campió, m’encantava!

    Barbollaire, molt gran el teu comentari, quan parlem de coses d’aquestes no saps mai qui et sorprendrà, i no hagués dit que tu en podries ser tan fan, quina gràcia. Del Dr. Slump també en van fer una mena de reedició, o una sèrie nova, que estava dibuixada molt més a la moderna, però només dir que l’Arale tenia els cabells marrons, ja perd tota la gràcia, oi? Te’n recordes dels Homes de Caramel del doctor Mashirito? Brutal!

    Laia, em sembla que és molt improbable que qualsevol persona més jove que jo no conegui o hagi vist res de Bola de Drac. Per força el que hagis vist tu han de ser reposicions, a TV3 van tenir temporades que quan acabava la sèrie, tornava a començar, i la feien sense parar. I jo encara m’hi enganxava quan ensopegava un capítol a la tele.
    Ho he mirat i els capítols de la versió Kai els pots veure al Youtube mateix, en català. Estan partits en dos, això sí, però no és problema. I segur que al 3 a la carta també es pot, és clar.

    Nimue, tu també ets de la meva lleva, si fa no fa, i en aquelles èpoques s’havia de mirar la sèrie, era una obligació! A mi els dibuixos sempre m’han agradat, encara que ara no miro mai la tele, així que m’acontento en mirar les pel•lícules d’animació que van sortint de tant en tant. Em fan molta gràcia.

    Joma, per Bola de Drac hi havia una autèntica febre, la gent feia de tot. Es passaven moltes fotocòpies de dibuixos oficials o no. Els més talentosos es feien els seus propis dibuixos, com expliques del teu germà, però no va ser mai el meu cas, que de dibuixar no en sé gens. Les imatges que em feia jo eren totes mentals, m’ho sabia tot de memòria!

    ResponElimina
  37. Espero esvair els teus dubtes...
    http://elporquet.blogspot.com/2011/03/jo-voldria-ser-en-son-goku.html

    ResponElimina
  38. Jo no sóc de la primera generació de Bola de Drac, però com que el meu germà gran i la meva cosina que ara en tenen 27 sí que eren uns viciats jo també ho mirava encara que era més petita! I com que durant un temps vaig compartir habitació amb el meu germà gran tenia l'habitació amb els posters i col·leccionàvem les fotocopies!! Els meus capítols preferits són quan en Goku era petit!

    Trobo super fort això que recordeu el primer dia que la van posar a la graella!!

    ResponElimina
  39. Porquet, jo mateix vaig comentar aquell post, com ho he pogut oblidar??

    Barce, ja has donat les gràcies al teu germà i la teva cosina per haver-te introduït en aquest món tan meravellós? Si és que els germans grans tenen un munt de coses bones, ja se sap. Els capítols de quan en Gokuh era petit eren molt divertits. Després la cosa canvia, ja no és tan especial, però viciava igual. Ah, i si tenim aquests records del dia que la van posar per primer cop és que ja teníem força consciència, és a dir, que ja érem una mica ganàpies...

    ResponElimina
  40. Ja teníem una edat, sí, i no ens quedavem només amb els dibuixos, sinó amb les camises hawaianes del follet tortuga... i les calcetes de la Bulma, és clar.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.