dimecres, 7 de setembre de 2011

Bilingües

Com sempre que ens toquen el voraviu, els catalans saltem. Ens tornen a tocar la llengua, que a efectes pràctics és com si ens toquessin alguna altra part del cos. I la pregunta, amb posat derrotat i veu cansada, torna a ser: Per què? 

Un altre cop? Hem de tornar a èpoques de repressió, d'empetitir tot el que no sigui l'orgull patri (del país del costat)? Per què tornar a buscar les pessigolles? Però sobretot, per què generar una polèmica que saben i sabem que portarà problemes i baralles? Que no està prou malament el català ja? Els que manen, també els mitjans, saben que sí, però venen que aquí som uns dimonis que maltractem l'espanyol i els espanyols, perquè volem dominar el món, com a mínim. I la resta ciutadans s'ho creu.

El nostre país, encara que ens pesi a alguns, és bilingüe. Bilingüe en el millors dels casos, generalment surt perdent el català. Si jo pogués triar, si per mi fos, voldria una vida íntegrament en català, de principi a fi. Però no puc. I tenint en compte això, la importància d'ensenyar català és vital, perquè ho reconeguin o no, sempre estarà passos enrere respecte l'espanyol. Tot i així, algú pregunta als mestres com volen fer les seves classes? I no hauríem? Per què obligar a res a ningú? Recordo que a l'institut rebia classes en l'idioma que triava el professor, i ningú no s'estirava els cabells. Seria aplicable això a les escoles, deixar que els mestres triïn l'idioma en que imparteixen? És lògic que les classes de llengua es facin en l'idioma pertinent, però la resta seria tot molt similar, a aquells nivells. Si un/a mestre/a vol fer classes en castellà, no hauria de passar res. Però que no obliguin a tots els altres a canviar l'idioma. Que sigui públic la llengua que empra cada professor, que els pares puguin triar. Jo què sé, segur que hi ha solucions millors. Però no, opten per obligar, un verb que a alguns els encanta. I com sempre, sempre, sempre, no es consulta a les persones implicades. No n'aprendrem mai.

El català mereix un respecte. Com a poc, el que donem a l'espanyol, encara que no s'ho creguin.

31 comentaris:

  1. Hi ha lloc i temps per dues i tres llengües, per el que no hi hauria d'haver temps es per obligar al personal. Però es veu que estem en plena dictadura democràtica.

    ResponElimina
  2. El que no se n'adonen és del què enriqueix als infant aprendre dues o més llengües, els obri la ment i els ajuda en l'adquisició de més idiomes. No sé del que t'he de dir en això de deixar d'obligar als mestres a ensenyar en català, a les illes tenc la sensació que el català no en sortiria ben parat i si no s'ensenya a les escoles, com ho conservarem? Sí, Xexu, la majoria de catalans som bilingües,... ho són els altres?
    Un abraçada en català!

    ResponElimina
  3. http://casiopea19-tjr.blogspot.com/2011/09/eterno-debate-continuo-ataque.html
    Ho he escrit en el meu bloc en castellà perquè ho entenguin tots, que no sigui dit.

    ResponElimina
  4. Fa uns anys quan parlava amb gent que no entenia perquè defensàvem del català, sempre feia servir un argument per fer-los entrar en raó: no et sabria greu que els teus fills arribés un dia que a penes fessin vida en català? I ho deia com a situació extra, com per dir, no els vols transmetre una de les coses que més et defineix? Però em fa por que al pas que anem sembla que estiguem més a prop d'anar perdent més esferes. A la universitat mateix és ben fàcil trobar-te que fas més classes en castellà que amb català.

    M'agradaria tant un dia poder fer 100% vida en català, com qualsevol altre país. I diria que sóc força oberta de ment, no tinc absolutament cap problema en parlar en castellà a gent de fora, ni molt menys, però tant és demanar poder viure en català? Un petit detall, m'agrada comprar al Bon Preu i veure que els productes estan etiquetats en català, m'agrada que la música en català torni a despuntar, m'agrada perquè fa semblar que estem a un país normal. Encara que tots sabem que no és així, que estem molt lluny de ser-ho. L'independència és l'únic camí.

    ResponElimina
  5. Aaaaaaaaag!!! acabo de perdre un comentari quilomètric!!! ostreeeeeeees... i ha estat totalment culpa meva per equivocar-me en una tecla!! Ostres!!

    Doncs res... que ja ho faré demà :-(

    Deia que ja està bé de ficar-se amb la nostra llengua, que a Catalunya l'ÚNICA llengua oficial hauria de ser el català i punt.
    Després, a l'escola, que s'ensenyés bé l'anglès i el castellà (com a assignatures) i així, en la pràctica seríem trilingües, que no està malament. Però oficial i única llengua vehicular, el CATALÀ.

    Ai... quina llàstima de comentari perdut!! Si parlava del Viena i tot... i una anècdota que m'ha passat aquest estiu :-(

    Apa, bona nit :-)

    ResponElimina
  6. Els que som bilingües o trilingües o el que sigui és la gent, el país no. El país ara té dos d'això que diuen llengües oficials que no existeixen a altres estats perquè fa gairebé 300 anys que està ocupat pel país del costat.

    A mi em sembla perfecte que a l'escola s'ensenyin dos o tres o vint llengües diferents, però la d'ús comú ha de ser el català. Perquè? Doncs perquè per a que una llengua s'aprengui s'ha d'utilitzar i actualment la presència de l'espanyol és tan aclaparadora que la 'temptació' de canviar de llengua és molt gran.

    A mi em fa gràcia escoltar aquestes coses sobre l'obligatorietat del català... A hores d'ara només una llengua és obligatòria que tothom la sàpiga: l'espanyola. aquesta obligació apareix a la mateixa Constitución i tots aquesta partidaris de la llibertat en l'utilització de llengües a l'educació no s'han queixat mai d'ella.

    O sigui, que dir-li a hom que no entens l'espanyol és anticonstitucional però dir-li que no entens els català no ho és. Meravelles de viure sota la jurisdicció dels ocupants i una 'magnífica' manera de protegir les llengües més febles.

    ResponElimina
  7. és realment esgotador haver d'estar sempre en guàrdia per quan arribi l'atac de torn. és ben bé un bucle sense fi. no sé per què coi ens hem d'estar justificant sempre. aquí no hi ha cap problema de llengua. en tot cas, seria "de llengües", perquè mira que anem justets... el problema és purament "polític", si es poden qualificar de polítics la colla de garrulos que cloquegen contra el català. i sempre estarem igual, si no pitjor, mentre continuem enganxats a aquest llast que és espanya. no ens hi volen, i nosaltres, "erre que erre"... si és que tenim el que ens mereixem! i mira que a mi les fronteres se me'n refoten bastant, però posats a triar, almenys un marc on se'ns respecti, com a mínim, la llengua.

    au, que ja ens tenen ben escalfadets per al diumenge, com si d'un barça-madrid es tractés. espectacle pur i dur, i del dolent! manifestació de rigor de catalanets enfadats, i apa som-hi, que no ha sigut res.

    buf, quin cansament...

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. No crec en el bilingüisme, i no crec que cap filòleg ni lingüista ho faci. Gairebé ningú no ho és, i un país encara menys. Per ser bilingüe cal una competncia similar en la llengua materna i una altra i això és gairebé impossible.

    Catalunya no és bilingüe, i tampoc els seus habitants. Els castellano-parlants en tenen una de sola i són un bon grapat, i els catalans tampoc no som bilingües.

    Jo no sóc bilingüe. Parlo cinc llengües, però cap com el català, que no l'he après, l'he mamat. La resta requereixen un esforç, petit o gran, amb o sense traducció. Però penso en una sola lengua, sempre, i de manera natural. Que el nivell d'altres llengües sigui bo, o fins i tot molt bo no vol dir res.

    Ens han venut el bilingüisme i hem caigut al parany. I el parany és creure que el castellà també és la nostra llengua materna. D'aquesta manera matem el català de mica en mica. I utiolitzar el castellà se'ns fa normal, i no imposat.

    ResponElimina
  10. Tota la raó. Ací en el País Valencià teniu la prova, dues línies d'ensenyament i el valencià no avança res.

    ResponElimina
  11. Tota la raó per a tu!
    Crec que tenen als espanyols molt esverats amb mentides. Varem viatjar a Madrid fa cosa de dos anys i el taxista que ens portava a l'hotel ens va preguntar si les nenes entenien l'espanyol.
    I doncs!! que es pensa que son tontes!
    les nenes entenen dues llengües i més i tot!
    A mi m'encanten els idiomes i m'agradaria poder-ne parlar tantes com pugués. Si acceptem aprendre les que calguin, per què ens han d'obligar a parlar-ne una que no és la que parlem quan dinem, estimem, juguem...
    Les meves avies (catalanes, catalanes) es deien Neus i Mercè, i gràcies a que en "la escuela" els anomenaven sempre en castellà, van acabar dient-se Nieves i Mercedes. De veritat hem de tornar-hi...

    ResponElimina
  12. Els de la caverna saben perfectament que si es surten amb la seva seria condemnar el català a un espai residual fins fer-lo fonedís, en el fons és el que volen ....si anéssiu pel pati o pels passadissos d'un institut comprovaríeu com el català és gairebé inexistent....per això s'ha de preservar el model lingüístic que tenim a les escoles , la llengua dominant imposada per llei no s'ha de protegir ....és el català , la nostra llengua la que corre perill , si algú troba un sol nen o nena en tot Catalunya que no sàpiga escriure, llegir i parlar en castellà porteu-lo a un museu perquè sigui exposat en una vitrina ....seria insòlit! i a l'inrevés en trobaríem a munts!

    ResponElimina
  13. (he tornat)

    Ser bilingües és una sort, es mire per on es mire, però si que és cert que el model de bilingüisme que se'ns ha imposat no ens col·loca en una situació de privilegi... i la cosa no té vistes de millorar :(

    ResponElimina
  14. Quan l'altre dia (bé, va ser ahir, però sembla com si fes més hehe) vaig perdre tot el meu immens comentari (per culpa de clicar sense voler una tecla -ves a saber quina- mentre escrivia, perquè jo sempre miro la pantalla quan escric, no el teclat) vaig dir que tornaria a mirar de refer-lo.

    La veritat és que moltes coses de les que deia, ja s'han dit, però el que vull ara és explicar una anècdota (que també havia explicat llavors):

    Hi ha molta, molta gent de bona fe a Espanya que es creu de veritat, amb tota la ingenuïtat del món, que aquí tenim poc menys que prohibit el castellà. Explico:

    Aquest estiu va venir a Reus una amiga de Cantabria. Van estar uns dies a Salou i Port Aventura i van pujar una tarda a Reus. Després de dinar -al Viena, és clar- varem anar al Gaudí Centre (us ho recomano molt, val la pena) i després a passejar pels carrers, a la Prioral... doncs bé, a fora la Prioral, hi havia un cartell de la Ruta-Gaudí on posava que aquí va ser batejat l'arquitecte, també dades sobre l'alçada de la torre del campanar, etc.
    Tot això estava, primer en català, després en castellà (en segon lloc), en anglès, en rus (aquí hi ha moltíssim turisme rus) i va ser en aquell moment, llegint allò que ella em va dir, més o menys "Pues te tengo que dar la razón. Me habían dicho que aquí no encontraría nada en castellano, que todo estaría en catalán y otros idiomas pero que nada en castellano, me he estado fijando toda la tarde y ya veo que no es así" i va afegir, tot rient, quelcom semblant a "se acabó la leyenda negra"

    La meva amiga té la carrera de Magisteri i ha estat quinze anys treballant a una Biblioteca Municipal, no és cap tonta... però clar, quan et repeteixen una cosa, i te la matxaquen, doncs al final t'entren dubtes i et planteges si serà veritat... Sortosament, ara ella anirà responent la veritat a tothom que li tregui el tema.

    A mi m'agrada saber castellà, m'agradaria saber molt millor l'anglès... però la meva llengua és el català. A Catalunya el català hauria de ser única llengua oficial.

    Fixem-nos en Holanda. Els holandesos tenen un nivell d'anglès impressionant. No tan sols la gent de més cultura sinó tothom que hagi anat a escola es defensa bé en anglès. Però l'holandès no morirà mai perquè té un Estat que el defensa. El parlen ells (un país petit) i la zona flamenca de Bèlgica, en una variant com podria ser el català de Catalunya i el mallorquí.

    Catalunya no té un Estat al darrera que garanteixi aquesta protecció a la seva llengua. Al contrari, l'Estat al qual pertany Catalunya, ataca la nostra llengua, no l'estima, la considera una cosa "de segona"...

    A Bélgica, tu vas en tren i a la pantalleta del vagó on et surten les poblacions per les que et vas aturant, veus que, a Brussel·les et surt en les dues llengües (francès i neerlandès) i tan bon punt ets a Flandes, NOMÉS surt en neerlandès. I si vas cap al sud, doncs NOMÉS surt en francès. També hi ha una petita part on és oficial l'alemany.

    En quant a això que dius, que "Si un/a mestre/a vol fer classes en castellà, no hauria de passar res", no hi estic gens ni mica d'acord. A Catalunya tots els professors han d'explicar en català i prou.

    Després, evidentment, unes classes de llengua castellana i anglesa fortes i amb solvència, però els nens de Catalunya han de fer les classes en català, sinó, pobreta la nostra llengua.

    ResponElimina
  15. A l'Institut Públic on han anat els meus fills després de la ESO, els professors triaven la llengua en què feien les classes: un 90% en castellà. Ells havien anat a una Cooperativa, on havien fet tota l'escolarització fins els 16 anys en català, malgrat tot no tenien cap problema amb el castellà, o l'anglès, o el francès si s'esqueia. O sigui que la immersió està bé, fins i tot, si no n'està, és perquè, per alguna raó, la gent que sap correctament el català acaba parlant en castellà al pati o al carrer. Potser perquè hem relegat la immersió lingüística a l'escola i no l'hem fet efectiva al carrer, a la televisió, al cinema, a la premsa, etc. Avui per avui no podem viure al 100% en català, de fet no podem viure ni al 50% en català. Vaja, que l'únic que veiem, ara i aquí, és que la voluntat política de tres persones i uns jutges, han tombat la decisió democràtica presa per un país. I no és la primera vegada. Quan ens despertarem?

    ResponElimina
  16. Amb bilingüisme o sense, sent aquest real o no -com he vist que es comenta per aquí dalt, el que és evident és que cansa, no, esgota aquesta neura d'atac constant cap a la cultura, cap a l'economia, cap a l'ésser català. Per favor, quina obsessió tenen!

    A Catalunya només hi ha d'haver una llengua vehicular, a l'escola, que és el català. Després d'això, òbviament, prémer l'accelerador pel que fa a l'aprenentatge d'idiomes: castellà i anglès com a mínim, i a tope!

    ResponElimina
  17. Aquest "per què?" que tu et preguntes amb posat derrotat i veu cansada, el faig totalment meu. N'estic fart de que un tema que s'hauria de solucionar aplicant el sentit comú i sense crear problemes on no n'hi ha, surti una vegada i una altra tret per una gent que entenen que només poden ser espanyols si anorreen tot el que no ho és. Tens raó, falta molt i molt de respecte perquè aquesta gent no en té gens ni mica.

    ResponElimina
  18. A les escoles de Primària, potser no passa, però com diu la Clídice als instituts, la majoria, hi ha un 70-90 % de classes en castellà. A la Universitat no en sé el tant per cent però crec que tots els que correu per aquí ho sabeu.

    L'únic àmbit, l'únic de tot el país on es pot dir que el català és majoritari i on es fa immesió en català és l'escola Primaria. La resta d'àmbits: mitjans de comunicació (diaris, teles...), espectacles, ensenyaments a nivells diversos, la justícia, tot és una immersió al castellà.

    No podem deixar triar, hi ha massa gent de fora perquè es mantingui el català si deixem triar. L'únic àmbit que tenim, no l'hauríem de deixar perdre.

    Ara bé, en plena immersió lingüística del català i amb les lleis a favor, jo no vaig fer cap denúncia de l'institut dels meus fills perquè el 70 % de les classes era en castellà. No la vaig fer. L'hauria d'haver fet, pel que veig... l'hauríem de fer constantment... però ja hem fet tard ara les lleis s'han girat del revés i ja no tindrem dret a fer-la.

    És cansat, molt cansat, i molt injust.

    I el per què està claríssim. L'estat espanyol és un estat amb perfil de mal tractador. En vol possessiu, a les seves ordres i submisos. Des de fa segles. Si no som prou submisos ataca... i nosaltres ens deixem atacar, encara bo que resistim! Però quan hi ha maltractes greus en una parella s'aconsella un divorci, no?

    ResponElimina
  19. Bé, tu ho has dit. Ens toquen el voraviu, i així el millor que aconsegueixen és intensificar el catalanisme i les ganes d'independència. Almenys, aquests són els efectes que em produeix a mi tota aquesta història. Porto 4 dies a París i ja he tingut ocasió de fer apologia a Catalunya, a la llengua i al país!

    Pel que fa el que comentes de l'opció que els professors a l'escola expliquin en la llengua que prefereixin... el que em fa por és que si no hi ha res concret, les escoles o els mateixos professors puguin rebre pressions externes per ensenyar en una o altra llengua.

    Potser el més "just" seria que els pares realment poguessin escollir, i que hi hagués escoles catalanes, castellanes o més o menys mixtes. Això aniria bé a tothom, els meus fills estudiarien en català, clar, i jo contenta. Però dubto que això sigui gaire bo per la llengua. Per exemple, els meus tiets que entre ells xerren castellà, han decidit dirigir-se a les seves filles en català de bon principi "perquè a l'escola hauran de parlar català, i més val que els vagi sonant". Quanta gent llavors escolliria una escola castellana pels seus fills, per fer-ho tot més "fàcil"? Aquest és el model que tenen al País Valencià, i em fa més por que una pedregada, sobretot ara que he conegut tres nois de València ciutat, que no és que no parlin català (o valencià), és que directament posem en dubte que ens entenguin quan xerrem rapidet en català... Ho trobo greu!

    L'altra opció, que les escoles fagin mig-català, mig-castellà i una mica d'anglès, tot i que hauria de ser justa, crec que no donaria resultats. Jo no ho entenc, però ara mateix que suposadament el 80% (aproximat) de les classes són en català... la gent que parla castellà a casa sovint surt sense parlar el català amb fluidesa. I els que som catalanoparlants, misteriosament, acabem el batxillerat parlant i escrivint correctament el castellà, i això que només hem fet 3 o 4h d'aquesta llengua a la setmana durant tota l'escolarització. Com ens ho fem? Potser és que al carrer es parla taaan més castellà que català... (Tot i que he de dir que els meus amics de Manresa o Solsona, no tenen gaire traça amb el castellà! Fan molta gràcia, però es defensen prou, quan cal...).

    I que consti que jo trobo que el castellà és una llengua molt bonica, que val la pena aprendre i conèixer, perquè ens obre les portes a moltíssima cultura. Però no és la meva.

    ResponElimina
  20. Escriure sobre aquest tema és saber que em tocarà escriure molt més encara per contestar els comentaris, perquè dóna gust llegir tots els vostres raonaments i arguments. Tots tenim opinions formades, me n’alegro que les exposeu aquí amb tots els ets i uts. El problema de tractar el tema del català aquí, un espai i en una comunitat on tots pensem igual (si fa o no fa), és que no hi ha veus discordants que ens expliquin arguments en contra. Segurament, en aquest cas no ens convencerien de res, al contrari, crec que hi hauria baralles, gairebé és millor així. Moltes gràcies a totes i a tots per aquests comentaris tan argumentats i treballats.

    Garbí, el que em pregunto és si mai hem deixat d’estar en una dictadura. Sembla que alguns porten màscara, però quan convé se la treuen i les coses s’han de fer per collons, com abans.

    Maria, tal com estem és per pensar si és que algun cop hem anat endavant.

    Ventafocs, està clar que com més coneixements tenim millor, i aprendre dues llengües és millor que una. En el meu interior tinc consciència que una me la van imposar, que no la volia, però igualment la tinc, la sé i la faig servir sempre que convé. A més, a diferència del que em passa amb altres, la puc fer servir gairebé tan bé com la meva pròpia. No em considero bilingüe del tot, perquè m’expresso clarament millor en català, però pel cas podem dir que sí que ho sóc.
    Aquí al principat tenim més eines per aprendre català, però les que hi ha per aprendre l’espanyol són clarament superiors. L’espanyol l’aprens vulguis o no, i resulta que hi ha una quanta gent a la nostra terra que no es digna a dir ni una paraula en català, després d’anys i panys de viure aquí. Però això sembla que no és criticable a ulls d’alguns. El pitjor del cas és que no ho fan perquè no puguin, sinó perquè no els dóna la gana. Jo personalment em sento humiliat davant d’aquestes actituds.

    Laura T., un missatge molt clar el del teu post. Em quedo amb això del final, que tenint en compte que aprenem les dues llengües i sortim de l’escola sabent-les, serà que ens tenen enveja perquè nosaltres en sabem dues i ells només una. El que està clar és que tant si es fan classes en espanyol com si no, un cop sortits de l’escola tots en sabem. En canvi, no està clar que amb el català passi el mateix, els nens de famílies castellanoparlants, pot ser que tinguin un nivell de català similar al d’anglès, és a dir nul, perquè només l’escolten unes hores a la setmana. Això no s’hauria de permetre, el català és la llengua pròpia del país, encara que els molesti. Sí que hi haurà guerra, això és segur.

    Barce, el punt clau és aquest que dius de que per alguns detalls sembla que estiguem en un país normal. En definitiva, el que vols dir, i el que volem dir tots els que hem fet servir aquesta expressió algun cop (m’hi incloc), és que sembla que estiguem en un país. No cal recordar que a dia d’avui, encara que ho diguem, no vivim en un país. Bé, vivim en un, però no en el que diem viure, almenys la gent de per aquí. El cas és que tenim motius per creure-ho, perquè tenim moltes coses pròpies. Tenim llengua, expressions culturals i tarannà propis. Tenim música, tenim literatura i recursos econòmics. Vaja, que no cal fer l’anunci d’Estrella ara, però ja m’entens. Tot i això, tot i tenir tantes coses, i sobretot un sentiment, no tenim un país. Ara que, també és cert que el sentiment és només d’uns pocs, si fos dels 7 milions que vivim per aquí, ja faria temps que seríem independents. Declaració unilateral per unanimitat.
    A mi també m’agradaria viure completament en català, però no només un dia. Sense la nostra llengua no som res, no em puc imaginar la nostra terra amb una llengua relegada a un paper testimonial i folklòric. I sembla mentida que tanta gent li doni tan poca importància. Però ja veus, és el que tenim els catalans, que sovint passem de tot, fins que ens toquen la fibra sensible, com ha estat el cas, i ara s’estan alçant moltes veus. Gràcies a déu.

    ResponElimina
  21. Assumpta, llàstima. Fot molt perdre els comentaris, però encara més haver-los de refer. La solució que proposes no és mala idea. Per començar l’espanyol l’aprendrien igualment, que està per tot arreu. Fins ara suposo que el català era el vehicular, i està bé que així sigui. Però també seria molt important un ensenyament potent en anglès, ja que en el nostre país és molt pobre el nivell que tenim, ens hauríem d’equiparar a altres països d’Europa, els de més al nord, perquè em sembla que els mediterranis van tan peixos com nosaltres.
    Comentari 2: Moltes gràcies per tornar i explicar tantes coses altre cop. L’anècdota que expliques no fa més que confirmar la idea que tenim de com ens veuen fora, i és que ens veuen així perquè els mengen l’orella. Els polítics i els mitjans de comunicació narren una realitat que no és certa. És el típic cas d’anar per les espanyes, conèixer algú i que et digui al cap de l’estona ‘escolta, doncs per ser català, ets força maco tu!’. Això ha passat i passa. Catalans bords n’hi ha, com també n’hi ha d’espanyols. Però assumint que la majoria de persones són bona gent, la diferència la fa aquesta informació tan tendenciosa que reben alguns, un cas flagrant de manipulació. Jo recordo alguna anècdota similar a la que expliques quan a l’estiu em trobava gent de tot arreu, encara que també recordo un jove madrileny ofès i enrabiat com un mico perquè anàvem al cinema i la pel•li que li interessava a ell era traduïda al català (potser la única de les N sales que hi havia!). Però entenc que aquests són casos extrems i estranys, un fill de militar, amb unes tendències que no voldria ni anomenar.
    Els casos dels països europeus que cites són una mica diferents. Són països amb llengua pròpia, l’anglès allà és la segona llengua i l’aprenen molt bé, però la seva llengua és el neerlandès. Ara, el flamenc a Bèlgica, que com bé dius és un dialecte de l’altre, sí que conviu amb el francès i aquí no passa res. Però nosaltres no som un país de ple dret, aquesta és la diferència. Espanya pretén comportar-se amb nosaltres com França ha fet sempre, carregant-se tot el que no sigui francès, o tot el que vulgui tenir identitat pròpia. Suposo que el govern espanyol té menys credibilitat, o nosaltres som massa potents, per història, com perquè puguin aconseguir el que anhelen.
    Com ja he dit, nosaltres no som un país, per més que alguns ho sentim així, però som massa pocs per optar a ser-ho. Fins llavors, no podem exigir res, només demanar. Demanem els nostres drets, però hi ha un país que ens mana i ens domina. Amb tot això no vull dir que haguem d’abaixar el cap, al contrari. La solució per tenir una única llengua oficial és la independència. Sé que no ets així, però pels teus comentaris mostres una postura inflexible respecte al català. I jo hi estic d’acord, però la nostra posició no ens permet exigir-ho, això és el que provo de dir. Així que es tracta pràcticament d’independència o mort.

    Carquinyol, tenint en compte que el bilingüisme ens va venir imposat, però que alguns ho veuen com a perfectament normal, no crec que es puguin queixar del nivell d’espanyol que assolim. I és que l’espanyol és per tot arreu, i com bé dius, som els primers a canviar de llengua, per culpa del nostre complex d’inferioritat. És evident que el català, que no està a tot arreu, necessita un impuls, una empenta. Treure’l de les escoles és matar-ne una bona part. Com treballarem aquest complex d’inferioritat si no? Als patis de les escoles es parla en espanyol, no és prou prova això de que no és pas una llengua menyspreada? Continua a baix

    ResponElimina
  22. Està molt clar que la constitució no ens afavoreix massa, per això ens en caldria una de pròpia. Si tant s’omplen la boca amb que som espanyols, no ens hauria d’emparar la constitució, com a poble, per defensar els nostres drets i els nostres fets diferencials? No, perquè la voluntat imperialista d’Espanya, com d’altres països, que no és exclusiva, és massa gran com per acceptar altres realitats. Me’ls imagino buscant sempre maneres de perjudicar-nos per la ràbia de voler ser diferents. Només per aquest afany ja demostren que tenim diferències. A nosaltres ens és igual el que facin ells a ca seva, mentre ens deixin tranquils. Ells no estan tranquils si no ens impedeixen que nosaltres fem el que vulguem a la nostra.

    Pati, com comentava al post i dius tu ara, de problemes en tenim pocs aquí perquè ens entenem. Hi ha gent que només parla en espanyol i es nega a aprendre català, i fins i tots aquests viuen a Catalunya sense problemes. Però els que tenen el poder, avalats pels mitjans de comunicació, s’inventen que sí que n’hi ha un i al reste d’Espanya s’ho creuen. És per culpa d’aquesta gentussa que ens tenen mal considerats fora d’aquí, quan hem demostrat sobrerament la nostra tolerància fins al punt de baixada de pantalons. Parlar malament de Catalunya ven i dóna vots, fa molt temps que els funciona. Pots creure que si parlar bé de Catalunya sumés, tots en lloarien les meravelles.
    No és que nosaltres continuem a Espanya perquè vulguem, vaja, alguns no volem, però a la immensa majoria els és igual, i hi estan prou a gust. Què podem fer la minoria descontenta... poca cosa de moment. La manifestació, com dius. Així podran treure imatges de catalans indignats i violents, que encara els beneficiarà més. És curiós que sovint proposen una animalada des de Madrid just quan es va a celebrar algun acte aquí a Catalunya... només m’hi he fixat jo en això?

    MBosch, jo sóc malparlat fora d’aquí, i en els blogs miro de controlar-me una mica, tret d’aquí, que em deixo anar de vegades. Bé, i també els blogs on hi ha confiança. Caram, és que no em sento jo mateix si no m’expresso a la meva manera. No he posat ‘collons’ al post perquè es va escrivint sol i em va sortir així, però sí, sí, ens toquen els collons tant com saben.
    El català es mereix el mateix respecte que l’espanyol. Encara que els molesti, és la nostra llengua pròpia i no ens la poden arrabassar. Hauria de ser obligatori que tothom l’aprengués aquí, però ni tant sols demanem això. No sé de què es queixen, per contra tothom sap castellà, sense excepció.

    Joan, penso que el bilingüisme és possible i crec que n’he conegut casos. Hi ha gent que utilitza indistintament les dues llengües, però tampoc seria el meu cas. Des de sempre el català ha estat la meva llengua i m’expresso molt millor en català, i ja no parlem d’escriure. Les altres llengües que conec estan a anys llum d’aquestes dues, però jo només en reconec una com a pròpia. Potser no podem generalitzar tot un poble, però hi ha catalans que sí que són bilingües, i això no té res de dolent, millor per a ells. Que ens ho venguin a nivell global no vol dir que no se’n donin casos, però és cert que és una arma de doble tall. Els que la venen el que volen és que només existeixi una llengua, i aquesta és l’espanyol.

    Jpmerch, si tenim un exemple ja ens hi hem de fixar, però en aquest cas és per saber què no volem per a nosaltres.

    Joma, no crec que pensés que les nenes eren ximples aquest taxista madrileny. Segurament va sentir que parlàveu en català, i pensa que a ell li han menjat l’orella amb que a Catalunya es margina el castellà i el català està imposat per tot arreu. Devia voler comprovar si era cert, no crec que ho preguntés amb mala llet. Continua a baix

    ResponElimina
  23. Jo també sóc partidari de saber tantes llengües com sigui possible. Nosaltres de base ens en venen dues, ens agradi o no, i costa ficar-se al cap cop pot ser que els que es diuen els nostres governants s’entestin amb que només en sapiguem una. Volen que es parli la seva, però el que amaguen és que ja es fa, tothom coneix l’espanyol, l’entén, el parla i l’escriu. No sé què més volen. Que sigui l’única llengua d’aquí? Doncs aniran llestos. Ja no sé si és un salt al passat, o un intent més, un de tants, d’aconseguir un objectiu que de moment se’ls escapa.

    Elfreelang, parlar des de l’experiència dóna un plus de credibilitat, esperava testimonis com el teu per confirmar el que ja em temo, el que he anat sentint. Per què ningú no diu públicament que al patí, tots aquests nens que es veuen obligats a punta de pistola a aprendre català, parlen en espanyol? L’idioma que volen és a tot arreu, com dius, no hi ha ningú que no l’entengui i el parli, i qui més qui menys l’escriu prou bé. A l’inrevés, no passa. Però segueixen cridant alarmats en direcció contrària, perquè atacar Catalunya és bo per ells. El que més fot és que ells han de conèixer la situació per força, però del que saben, al que expliquen, hi ha un bon tros.

    Maria bestreta, al final m’ho creuré de veritat que has tornat! Ue! Bé, podem dir que sabem dues llengües, i per nosaltres és una sort. Per altres, sembla que és una lacra. Si amb una ja fas, per què en vols una altra? Parla en espanyol, dona!

    Clídice, molt bona observació. Tot això ho parlàvem l’altre dia a la feina. L’espanyol ens guanya sempre per golejada, en moltíssim àmbits no hi ha color. Potser en els darrers anys semblava que el català treia el cap, però tímidament. Bé, el procés pot ser llarg, però si és segur, val la pena anar a poc a poc. El problema és que no sabem si anem a bon port o no. Quan mirem de fer oficial el català en algun tema, tenim problemes. No podem alçar massa la veu. I ja no parlem de temes de consum d’oci, cosa que és molt i molt útil per aprendre una llengua. De vegades ens en queixem, perquè som així, però em pregunto què hauria estat de la nostra llengua sense TV3. Serà com serà, però aquesta aposta ha servit a unes quantes generacions per tenir contacte amb el català en els mitjans. També algunes ràdios. Però amb la premsa escrita anem tard. Està clar que el problema no està només a les escoles. Es vol que des de petits quedin amarats de català, amb l’esperança que després, ni que sigui per inèrcia, continuaran per aquest camí. El cert és que després les personetes creixen i els és igual llegir en espanyol que en català, i no miren en quina llengua és la pel•li que van a veure. Només els que tenen com a llengua materna el català continuaran per aquest camí, amb sort, perquè som especialistes en canviar la llengua a les primeres de canvi. I com que el català és una cosa estranya, coneixes una persona en espanyol, t’hi cases, tens fills, i com que els primers 5 minuts parlàveu en espanyol, ja tota la vida serà així entre vosaltres, i pels vostres fills. Els catalans som la pera. De què dius que ens hem de despertar?

    Ferran, aquesta obsessió que tenen amb nosaltres és preocupant, s’ho haurien de fer mirar. Podríem parlar d’una mica de complex d’inferioritat? Algun psicòleg a la sala? Com ja li he dit a l’Assumpte, afirmar això de que a Catalunya només hi ha d’haver una llengua i punt no és viable a dia d’avui. Si volem això, necessitem ser independents, ser un país de ple dret. Fins llavors, només podem demanar, però estem supeditats al que ens manen. No parlo de baixar el cap (i menys encara els braços), però hem de tenir en compte que no ens podem creure que tenim més drets dels que tenim (o ens han donat). Trist però cert. En el que sí que estic completament d’acord és amb que hauríem de potenciar moltíssim l’aprenentatge d’idiomes a casa nostra. Probablement ara és diferent de quan nosaltres estudiàvem, però de totes maneres encara es noten les diferències amb altres països europeus. No amb tots, és clar.

    ResponElimina
  24. McAbeu, m’alegro d’haver descrit bé la sensació amb la que rebo aquests atacs, em sembla que tots la devem sentir alguna vegada. No hi ha pitjor agreujant per solucionar un problema que no existeix, que el que l’ha creat es tanqui en banda i no escolti les raons dels que miren d’aplicar el sentit comú i els arguments. El problema que venen no existeix, en realitat, però a banda de denunciar-lo un cop rere l’altre, es neguen a escoltar. Acabes pensant ‘imposa’m el que vulguis i deixa’m estar ja d’un cop!’. Però això seria un greu error, és clar.

    Carme, la meva escola era tota en català, però és que era especial, un reducte catalanista en un ambient gens propici. Després, a l’institut, tenia força classes en català, i a la facultat la majoria. Potser he tingut sort, o és que perdo memòria ja. Però no em semblava preocupant que entre aquests es colés algun professor de parla castellana. Potser és que jo tinc molt clara la meva prioritat, i per més espanyol que m’imposin, no canviaré.
    Tens raó que en la majoria d’àmbits el català està passos enrere. Esperava que algú em digués amb bons arguments que el que jo proposava no tenia sentit, gràcies. A més, el teu testimoni és molt vàlid per demostrar la nostra tolerància, que de vegades passa per inconsciència. Deixem que l’espanyol ens mengi terreny, i no diem res, perquè no som tan rabiosos com ells. Però quan és al revés, ells no en perdonen una. I sempre ens quedem amb sensació de derrota. Sempre que comencem a treure el cap, patacada.
    Potser sí que Espanya té perfil de maltractador, i a més psicològic també, perquè parla malament de nosaltres als altres. França ho ha aconseguit amb les cultures minoritàries, i Espanya ho prova des de sempre, però ha topat amb pobles potents que es deixen tangar de vegades, però que també són combatius quan cal. No sabria què dir-te respecte al divorci. Vist així semblen bones notícies, però saps prou bé que molts casos de maltractament acaben amb la mort del maltractat...

    Yáiza, bonsoir! És ben veritat que quan ens ataquen és quan reaccionem. Aquesta apologia l’hauríem de fer sempre, però si no rebem aquesta pressió de fora, no hi ha manera. Això unirà una miqueta el poble, veurem quant ens dura.
    Ostres, ben vist això, no ho havia pensat. És clar que hi hauria pressions per fer-ho en una llengua o altra, si es deixa sense norma. Els humans no acabem de ser mai lliures!
    A mi no em convenç això de fer escoles a la carta. Per a la llengua no sé com aniria (ja hi ha proves de que no massa bé), però crec que es crearia certa segregació social, i només ens faltava això. ‘Aquell va a l’escola dels espanyols, sacrilegi!’. No sé, no pinta bé.
    L’opció dels teus oncles sembla molt noble, però deu ser un dels casos, corregit, això sí, que li explicava a la Clídice. Gent que es coneix en espanyol, perquè és més guai lligar en aquest idioma, i com que ja agafen la dinàmica, sempre parlen així. Jo també tinc un oncle que parla en castellà amb la seva dona i els meus pares, però amb la canalla sempre ens ha parlat en català. Jo no ho entenia, per què amb els grans no? Quina ximpleria.
    I sobre la darrera part, doncs bé, vens a dir el que tots sabem i que ja ha anat sortint, si mirem les persones adultes es veu que no tothom ha après català, però sí tots saben l’espanyol, independentment de l’origen de cadascú. En definitiva, acabo pensant que per més català que vulguin ensenyar, els únics que el faran servir després són els catalanoparlants de sempre, els de llengua materna. L’espanyol és a tot arreu, l’aprenem tant si volem com si no. No entenc com poden posar en dubte això. Ah, i els de la Catalunya interior el problema que tenen és l’accent, que els delata totalment. Però també els delata quan parlen en català! Hi ha dialectes o deixos del català que són una mica incompatibles amb l’espanyol, els del Delta també tela!
    Tampoc és la meva llengua, i a mi no m’agrada tant com a tu.

    ResponElimina
  25. Veig el món plè de ratlletes blanques... ufff :-P

    ResponElimina
  26. El problema real és que hi ha molta gent que viu a Catalunya que parla el castellà i a més li agrada parlar-lo.
    Al Delta tothom parla el català. És la nostra llengua materna.
    Em sap greu pensar que els meus fills ho tenen cada cop més difícil per a estudiar en la llengua que estimo en tot el meu cor.

    ResponElimina
  27. Vaig néixer a Navarra i visc a Catalunya des dels 6 anys (i en tinc 35). Quan vaig arribar, òbviament, no coneixia cap paraula en català (recordo que la primera que vaig aprendre va ser pastanaga, amb un còmic dels barrufets). Tota la meva escolarització ha estat en català (exceptuant dos o tres hores de llengua castellana setmanals). Actualment, treballo com a mestra de Primària i utilitzo el català, sense cap mena de dificultat, a totes les meves classes, com el 98% dels meus companys de feina (parlo de la meva escola i de les hores que no són pròpiament de castellà). Al meu entorn, convisc i em relaciono amb persones amb les que parlo indistintament qualsevol de les dues llengües de manera molt natural. És evident que, per a mi, crèixer a Catalunya ha estat un enriquiment a nivell lingüístic i em costa entendre les postures extremes a favor o en contra del català o el castellà. Que hi ha dues llengües és una realitat i ho accepto. La qüestió és entendre'm i comunicar-me amb els altres sense oblidar el respecte.

    Salut!

    ResponElimina
  28. buf, no passa res si et dic que tot això ara mateix em fa una mica de mandra, oi? acabo d'aterrar i em trobo el país regirat i convulsionat. Espero que no sigui greu, de moment, vaig a posar la senyera al balcó, que és migdia i encara no l'he posat!!!! quin desastre!

    ResponElimina
  29. Assumpta, ara que ja és una altra hora, i no fa tanta calor, ho veus millor?

    Eva, dona, català, català, al Delta... hehehe, no t'enfadis, és que tinc una companya d'allà, i sempre li faig broma perquè parla d'una manera molt curiosa (pels pixapins com nosaltres), i li diem que en comptes d'ebrenc parla hebreu. Esperem que no es perdi mai el català en totes les seves variants, que aquesta ha de ser la llengua materna de tots els catalans. Ja ho sabem que a Catalunya viu molta gent que passa del tema, però per sort també n'hi ha molts que fan l'esforç i tenen un respecte per la terra que els ha acollit, o que va acollir la seva família en el seu moment.

    bornne, primerament moltes gràcies per passar i deixar la teva opinió aquí. El teu testimoni és emocionant, un exemple d'integració. Només cal veure la manera com escrius el català per saber que és tan bo com el de qualsevol altre, tot i que la teva llengua materna era l'espanyol (i ho segueix sent). Està clar que conèixer dues llengües amb aquesta profunditat no està a l'abast de tothom, és una sort que tenim que de vegades transformem en ressentiment. Les postures extremes, és clar, mai són bones. Però espero que entenguis la nostra insistència amb que no es perdi el català a les escoles, que no mirin d'equiparar l'espanyol a la feina que s'està fent per preservar la nostra llengua. Estic segur que ho entens perquè t'hauràs adonat, amb tota la teva experiència i el temps que fa que vius aquí, que tothom acaba sabent entendre, parlar i escriure l'espanyol, mentre que molts no diran ni una paraula en català fora de l'escola. Amb l'espanyol n'hi ha prou per viure a Catalunya, perquè a més, el català l'entenen, no poden dir que tenen problemes perquè hi ha català a tot arreu. Per tant, què menys que fer que tothom que creix a Catalunya tingui aquesta comprensió del català, i unes nocions d'escriure'l i parlar-lo, encara que després no les torni a fer servir. El respecte és bàsic, però sabràs que aquí no es menysprea l'espanyol, que està a tot arreu. En canvi, el menyspreu cap el català que ens ve d'Espanya, i les ànsies d'eliminar-lo no tenen res de respectuoses.

    rits, no passa res, és clar, és un tema molt dur per trobar-se a la tornada de vacances. Gràcies per l'esforç de comentar tots els posts que he fet mentre eres a la platja!

    ResponElimina
  30. No he llegit els altres comentaris, però espero fer-ho més tard. Jo, en aquest assumpte tinc una opinió ben definida: Catalunya és un país bilingüe ens agradi o no i, per tant, considero que tothom que hi viu té l'obligació de conèixer totes dues llengües. Ara bé, cadascú hauria de tenir la llibertat de poder parlar la que vulgués, perquè, al cap i a la fi, tothom hauria de conèixer-les les dues. I, ho sento molt, però a qui no li agradi que agafi i que marxi a buscar feina a una altra banda, en comptes de venir a tocar els ous a Catalunya! Què hi ha de més bunik que poder parlar cadascú el que vulgui i entendre's?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.