Sento el metro que s'acosta pel túnel i només aixeco el cap un moment, però els ulls tornen de seguida a la lectura. Sense parar de llegir, m'aixeco i em posiciono prop del límit de l'andana, esperant a que una porta se m'aparegui davant. Deixo baixar les persones que ho volen, i pujo el graó per entrar a la plataforma. No faig la intenció de seure, em quedo recolzar en una barra del compartiment del mig. M'aclareixo la gola amb un parell d'estossecs i acte seguit agafo el llibre amb les dues mans i començo a llegir en veu alta i potent, amb dicció, però de manera certament molesta. Els altres viatgers de la plataforma em miren incrèduls i també comencen a girar-se els dels seients més propers. Però m'és igual a mi, prossegueixo la lectura aixecant encara una miqueta més la veu. Les que em miren amb més cara d'estranyades són dues jovenetes que porten la música posada pels altaveus del mòbil, una música horrible que molestava a tothom just instants abans que jo comencés a llegir. La seva cara és un poema. 'Aquest tio no hi toca, està completament pirat' deuen pensar, probablement no en aquesta llengua...
No, no ho he fet. Però no ha estat per falta de ganes. Les mateixes que m'agafen sempre que em trobo gent desconsiderada que posen la música al mòbil, sabent positivament que molesten els altres. Però els deu semblar que així són superiors, no ho sé. Algun dia es trobaran algú que sigui més atrevit que jo i sabran el que és bo.