dijous, 11 d’agost de 2011

Contra la fam

Fa tres mesos es va presentar a la meva porta un paio tot estrany, molt jove, amb un accent curiós, i diria que obertament homosexual. Anava com atabalat, em va començar a vendre una moto i no hi havia manera de parar-lo. Generalment, no obro ni la porta si no espero a ningú, però a aquest el vaig deixar fer, tampoc no se m'acudia com fer-lo callar, només em deixava respondre amb monosíl·labs. Quan em tenia mig convençut, encara que jo no acabava d'entendre de què anava, em va demanar passar, va seure a una cadira al menjador, em va demanar un got d'aigua, i xerrava i xerrava.

Resulta que era un representant de Acción Contra el Hambre, i sense jo haver-ho triat realment, ja m'estava fent els papers per fer-me soci. No m'agrada que m'ensarronin així, i creieu-me, em va engalipar com qualsevol operadora de telefonia o venedor de cotxes, però en aquest cas vaig pensar que tampoc estava malament donar una mínima quantitat de diners al mes per una bona causa. En total són 15 € cada mes, el mínim segons l'assaltador de camins que em va visitar, i tot i que no estic per tirar els calés, tampoc no és la meva fi.
Avui he rebut un missatge al mòbil amb el següent text (en castellà, però el tradueixo): MOLTES GRÀCIES. Els teus tres mesos com a soci de ACCIÓN CONTRA EL HAMBRE han servit per salvar la vida a nens amb desnutrició. GRÀCIES.

Un text molt breu i molt simple, però que m'ha fet somriure i pensar que la meva minsa aportació està servint per alguna cosa, m'he sentit orgullós d'aportar el meu petit, molt petit, gra de sorra a aquesta causa. Us animo a fer el mateix, no m'he sentit mai especialment solidari i compromès, però val la pena donar almenys una mínima part del que tenim als més necessitats.

Telèfon per fer-se soci de Acción Contra el Hambre: 902100822, o consulteu la pàgina web que he enllaçat.

33 comentaris:

  1. Saps què és el que més em remou d'aquest post, que ho vas fer abans de la situació d'emergència que ens estan informant aquests dies. I que és un compromís de quota mensual.
    Et felicito. Dius que no ets solidari, xò amb això demostres que si que ho ets, sols havies de trobar on i com ser-ho.

    Fa dies que tot plegat em remou per dins. Son molts qüestionaments de fa molt temps.

    Per cert, què valent deixar entrar algú a casa!

    ResponElimina
  2. Sempre m'ha fet gràcia al mateix temps que em fa emprenyar que els qui posem el gra de sorra som els de baix de tot....i es grans governs que son els que tenen la solució a l'abast no fan el que haurien de fer. Però vaja...ja és molt que alguns fem alguna cosa al respecte, i encara m'agradaria més si es podés comprovar si realment tot arriba a lloc.

    ResponElimina
  3. Siiiiiiiii :-D

    Jo abans d'ahir vaig rebre un correu electrònic (també en sóc sòcia) en el que em deien el que estaven fent, amb xifres i ben explicat.

    T'asseguro que sempre he estat contenta de ser sòcia d'aquesta ONG, jo me'n vaig fer fa anys, arrel d'un anunci al diari. Em va semblar molt convincent i des de llavors he vist un munt de vegades la seva gent (als noticiaris) cada vegada que hi ha una catàstrofe com la que s'està vivint ara a l'Àfrica... La seva missió fonamental és aigua potable i nutrició bàsica.

    GARBI, Sí, creu-me que aquesta gent hi són allí, el que donis serveix de realment, arriba a qui ha d'arribar :-)
    I bé, si els de dalt no ho fan, ho farem nosaltres, però no s'hi val a queixar-nos que "els altres no ho fan" mentre per la televisió veiem com aquestes persones moren.

    Ostres, XEXU, et felicito per aquest post, molta gent llegeix el teu blog i si algú sent que el cor li demana de col·laborar haurà estat gràcies a aquesta informació teva!!! :-))

    ResponElimina
  4. En línia amb el comentari d'en garbi24, dir que cada dia em sembla més dur el món en què vivim. Nosaltres podem donar en funció de les nostres possibilitats, i esclar que ho hem de fer per ajudar qui té menys que nosaltres, o no té res. Però què fort és que visquem en un món on els nostres diners els hem de donar als nostres governs perquè se'ls gastin en muntar-se guerres, mentre deixen morir de gana (morir_de_gana!!) una persona i una altra, i una altra, i una altra...

    Crec perquè crec, però també perquè vull creure que en algún moment, els porcs tindran el que mereixen.

    ResponElimina
  5. Jo no sóc massa d'acabar donant en organitzacions o iniciatives d'aquestes (Marató a part, com tot bon catalanet). La veritat és que no sé ben bé per què. No m'ho he arribat a plantejar mai gaire. Suposo que em fa certa rancúnia no saber què es fa realment amb els meus diners i que tot es dilueixi en un núvol volàtil d'ajudes al tercer món...

    Ah, i el que ja no faria mai és fer-me'n soci a través de la tàctica comercial porta a porta. A mi, per la porta, no em vendran mai res. Ja m'ho miraré tranquil·lament per internet o, si o considero adient, m'aproparé a la institució pertinent si tenen alguna seu permanent.

    Consti que em sembla de conya que t'hagis inscrit a aquesta entitat i estiguis donant diners per causes d'aquest tipus.

    Ara bé, nosaltres ja podem fer esforços que si els que tenen a la seva mà el poder per moure diners, recursos i polítiques determinants per a evitar situacions d'aquest tipus no fan res...

    Ja sé que no és excusa per a invertir en aquestes causes... ja ho sé... de fet m'ho estàs fent plantejar...

    ResponElimina
  6. Et felicito per la iniciativa. Intermón, MSF, totes són bones per arreglar una mica el món.
    El meu bloc explica què gran és casa meva, i quina mar de trastos, inclosa jo, hi tenim.

    ResponElimina
  7. A risc de semblar insensible i insolidària, diré que mai m'han convençut aquestes campanyes. M'explico. Crec que dels 15€ que dones cada mes, només una minsa part arriba realment a destí. Això em dol. Perque en certa manera aquests diners que es donen serveixen per mantenir organitzacions, teoricament, sense ànim de lucre, però que tenen despeses. Qui les paga aquestes despeses?

    Per aquest motiu em decanto més per obres solidàries d'altre tipus. No li donis un peix a algú per alimentar-lo. Dóna-li una canya i ensenya'l a pescar. Crec que és molt més útil. Si, si, ja sé, i mentre es mor de gana, em diràs. Doncs fem una mica de cada. Donem-li el peix per cobrir les necessitats immediates,i la canya per tenir un futur.

    Tot plegat em sembla xerrameca utòpica, si vols que et digui...

    Petons.

    ResponElimina
  8. Obro parèntesi El meu comentari sobre els porcs exclou, no cal dir-ho, el nostre porquet particular. El destí ha volgut que el comentari just després del meu sigui el seu, i pobret, monu ell, no voldria pas que se m'espantés. Tu ets un porc bonic! ;) Tanco parèntesi

    ResponElimina
  9. PORQUET, xiquet, amb tot el carinyo del món, de veritat, conec -en el "món real" vull dir- gent que pensa com tu: "I jo com sé si els meus diners...?"

    I no ho puc entendre, t'ho asseguro... quan jo veig aquelles imatges de persones que es moren de gana, quan penso en com es poden sentir uns pares veient morir els seus fills i com deu ser la impotència de no poder-los donar res de res... crec que l'única forma d'intentar fer alguna cosa és a través d'una ONG... i confiar. Hi ha moltes ONGs que han demostrat la seva seriositat i una d'elles és Acción contra el Hambre, però també hi ha Intermón o Metges sense Fronteres -que cita la CANTIRETA- o Caritas Internacional... i és que jo, t'ho prometo, prefereixo arriscar-me a "perdre" 15 Eurus al mes que no pas no fer res.

    Si jo els dono i ells en fan un mal us, doncs mala sort, però el que no puc fer és estar de mans plegades. "Jo donaria, però és que no sé si arribarà"... no em serveix. Tu dóna, que ni que sigui una part, segur que arribarà i molt més ràpid que el (poc) que es fa "oficialment"... aquests calers (els que representa que fan arribar els Estats) sí que es perden pel camí i em donen poca confiança... però els que es donen directament a ONGS serioses, aquests, arriben.

    No podem respondre amb indiferència. Que tenim tot el dret del món a queixar-nos que això ho haurien de fer els països rics? Clar que sí!!... Però mentre ens queixem, no ens podem quedar passius.

    Per la catosfera llegeixo cada dia posts d'ordinadors nous, de tablets, de mòbils, IPhones, IPads -o com s'escrigui-, de viatges, de sopars, de... i ara resulta que "tenim por que ens estafin 15 Eurus al mes"... No, ho sento però no.

    I em sap greu aquest comentari tan dur, però mira, m'ha sortit així :-)

    ResponElimina
  10. ARIADNA, a aquesta gent vols ensenyar a pescar? on, amb la sequera que hi ha? i com vols comprar les canyes si la gent no vol fer donacions perquè "això ho haurien de fer els rics i jo no sé si els meus diners..."? i amb quina força vols que aguantin les canyes si estan desnodrits? s'estan morint de gana!

    Per cert, ja heu esmorzat bé aquest matí? Si? Jo un cafè amb llet i un entrepà amb Philadelphia... i vosaltres?

    ResponElimina
  11. ASSUMPTA, saps llegir entre linees? Saps què va fer Vincens Ferrer en una zona totalment àrida? Saps que ara hi ha pous, i que conreen les seves terres?
    No llegeixis tant literalment. O si, perque també he dit que s'havien de combinar les dues maneres de treballar tant la immediata con la de mirant el futur.
    Gràcies per deixar-me aclarir les meves paraules, potser no m'havia explicat bé, i així són més entenidores.

    ResponElimina
  12. ARIADNA, dona, doncs sé llegir bastant bé, sí... I és que jo ja estic d'acord en que se'ls ha d'ensenyar a pescar. I que estaria molt bé fer pous i tot això... però... quanta gent haurà mort MENTRESTANT?
    És que ara es tracta d'una emergència. La gent, les persones, els homes, les dones i, sobre tot, els nens, moren a milers cada dia.

    ResponElimina
  13. Ah, per cert, que justament fer pous i tot el tema de l'aigua potable és una de les accions principals d'aquesta ONG en la qual està centrada el post. Per tant, ja veus que no et porto pas la contrària... clar que s'han de fer pous... però PRIMER mirar que no es morin.

    ResponElimina
  14. FERRAN, quedes totalment disculpat. Ja estava agafant el bat de beisbol (que es veu que estan molt de moda a Anglaterra) però les teves sinceres disculpes m'han entendrit! ;p

    ASSUMPTA: No te m'enfadis dona! Jo no vull dir que no s'hagi de confiar en ONG. N'hi ha que treballen molt i molt bé i fan una feina encomiable en aquests països.

    El problema és que ja fa molts anys i panys que no sortim d'aquests espirals de desgràcies en aquests països que es responen amb campanyes de captació de diners o aliments per part del món Occidental (en recordo de ben menut a la meva escola i jo portant els meus saquets d'arròs).

    Està molt bé la resposta solidària però potser hauríem de començar a exigir a qui pertoca (governs i institucions nacionals i internacionals, que per això estan, collons) que es treballi en el problema de fons.

    El mal anomenat Tercer Món pateix uns problemes estructurals horrorosos i mentre això sigui així cíclicament apareixeran desastres com el de la Banya d'Àfrica i amb ells les respostes solidàries del "Món Ric" (i això en els casos més mediàtics, que n'hi ha que ni ens n'assabentem). I així anirem fent i qui dia passa any empeny i poden passar anys, dècades i segles i el pitjor, morts i més morts.

    Ja hi ha moviments en aquests països que comencen a demanar una forma diferent de solidaritat no tan basada en l'influx de diners del món occidental, ni en les ONG treballant sobre el terreny i desplaçant col·laboradors i engegant projectes, sempre amb la nostra visió occidental.

    Ja hi han moviments interns d'aquests països que demanen canviar aquestes regles del joc i apostar definitivament per a fer sortir del pou aquests països però amb els recursos propis d'aquests països, amb la seva gent i les seves entitats i organitzacions. Es necessiten canvis en els governs nacionals d'aquests països, suport decidit de les institucions internacionals, condonacions de deute extern, inversions en el país, no per al país, etc etc.

    Potser així deixarem d'anar corrent per a tapar forats, i que això només faci que el forat següent surti en una altra banda i sigui més gran.

    Recomano molt la lectura d'aquest llibre que explica molt i molt millor el que jo he intentat de forma maldestre explicar.

    http://www.edicionslacampana.cat/index.php/llibres/356

    Ah, i això no treu que em plantegi seriosament començar a donar diners en aquesta campanya, com ja he comentat abans.

    I per cert, no et posis amb el meu Mac... pobret, ell no en té la culpa... al final cadascú és amo dels seus diners i els posa allà on vol o creu, i ja he dit abans que, per exemple, a la Marató (exemple de transparència en la inversió de diners) cada any he donat una bona quantitat de diners sense cap mena de recança i amb tota la il·lusió del món.

    Un petonàs Assumpta!

    ResponElimina
  15. Agraeixo molt l'explicació de El Porquet. Has dit el que jo no sabia comunicar.

    ResponElimina
  16. PORQUET, si jo ja sé que teniu raó... tota la raó!! en les vostres argumentacions. I és clar que és una vergonya que les coses estiguin com estan, que la Comunitat Internacional permeti que s'arribi a aquests extrems, que les polítiques alimentàries portin a aquestes situacions, clar que sí, això no ho nego pas. El que jo dic és que ARA es moren de gana. Mirem de fer alguna cosa ARA i després queixem-nos a les altes instàncies que calgui. Però el que jo no puc fer és anar donant les culpes als Estats (que la tenen!) i dir "quina pena, pobrets" mentre miro les imatges de la tele tot sopant... i no fer res.

    I clar que tothom és lliure de fer el que vulgui amb els seus calers, la llàstima és que hi hagi qui no en té per poder decidir què fer-ne.

    Un petonàs, PORQUET... i que sàpigues que cada dia penso en tu :-) (tema dibuix) i que, després d'uns intents que no em van convèncer (malgrat que en Josep Lluís em deia que un estava bastant bé) aquest cap de setmana m'hi posaré molt seriosament :-)

    ResponElimina
  17. ARIADNA i ASSUMPTA, m'encanten aquesta mena de debats i, com sempre, tots tenim part de raó i tots deixem de tenir-ne en algun moment o segons el prisma que es mirin les coses.

    Però com diu l'Assumpta, com que ARA no es tracta de debatre si no d'actuar, per la meva part ho penso fer. M'has convençut!

    Per cert, confio en el bon criteri del JOSEP LLUÍS! ;P

    XeXu... disculpes per haver agafat el teu blog com el ring de boxa per anar fument-nos i entomant algun directe de dreta o algun ganxo poderós!

    ResponElimina
  18. Ostres, PORQUET, et mereixes el dibuix més maco del món!!! :-))

    I el que en Josep Lluís li agradava... no és que estès malament, és que... saps el que més em costa? la part del pèl... el porquet té com un pel, fort, i jo, quan el faig, sembla com un gosset i no és així...


    Hehehe... ehem... disculpes, XEXU :-DD

    ResponElimina
  19. Carai veig que hi ha força moviment....en els comentaris ....jo abono també 15 euros mensuals i en aquest cas qui em va convèncer va ser una amable noia d' Acnur que s'ocupen dels qui estan en camps de refugiats...ocasionalment col·laboro amb Intermon...suposo que un granet de sorra però entre tots.... alleugerim una mica els desatres i les tragèdies

    ResponElimina
  20. Em sembla una actitud molt compromesa i que diu molt de tu. Jo no sóc sòcia de cap ong, però sí que també intento aportar el meu granet de sorra des de la feina que faig.

    Les ong són una via, però n'hi ha moltes d'altres. Que els particulars ajudem està molt bé, però el cap i a la fi el que hem de lluitar és perquè qui té el poder entengui la responsabilitat que ell té i com contribueix a la pobresa amb les seves activitats. Hem de lluitar perquè les organitzacions siguin responsables i és neguin a treballar amb proveïdors que no respectin els drets humans, amparant-se en la la legislació dels seus països que ho tolera. I a més destinar un % dels seus beneficis a programes de desenvolupament al tercer món. Però no com una operació de marketing com fan moltes empreses, sinó perquè s'ho creuen i volen deixar un món més just. I ho combinen amb un model de gestió compromès i responsable que li importa tan el Què fan, com el Com ho fan. Em sembla que hem d'anar cap aquí i que entitats com el Barça i altres "gegants" tenen els diners i el poder per ajudar no simplement a donar diners, sinó a no contribuir a no fer mal el món. Cal fer-los entendre que són corresponsables de la pobresa i que ells tenen molt a fer.

    ResponElimina
  21. Abans de contestar els comentaris de manera individual, deixeu-me fer un incís a arrel del debat una mica acalorat que s'ha generat en aquest post. Primerament dir que quan algú es dirigeix directament a algú altre en el meu blog, jo no solc intervenir ni contestar, les respostes ja us les doneu entre vosaltres. Que hi hagi debat m'agrada, i en tot cas jo hi participo aportant la meva opinió al respecte. El que sí que demano sempre és que el debat sigui constructiu i que en cap cas no hi hagi desconsideracions ni pujades de to, aquí som tots amics i parlem, però és impossible que tinguem tots el mateix parer en tot, és més, és molt més creïble que hi hagi discussions (de les bones) que no pas que ens donem la raó entre tots com ximples. Tenint en compte això, només demano respecte per tothom, per més que estiguem en desacord amb l'opinió d'algú altre, el rebatrem amb arguments i exposant la nostra idea, mai fent-li veure que està equivocat i faltant-li al respecte. El respecte és el més important, d'opinions n'hi ha tates com persones. Us heu comportat, això només és un avís, no és una reprimenda, però no vull que arribi la sang al riu, ni ara ni mai, ni que us quedi res en contra d'algú altre, encara que us hi hagueu discutit. Calma i respecte, i en aquesta casa es pot dir el que sigui, mentre això es mantingui. Contra mi, o en desacord amb el que jo digui sí que es pot dir el que us passi pel cap. Contra els altres comentaristes, amb arguments el que vulgueu, però d'atacs, cap ni un.

    Respecte al tema, com sol ser normal, hi ha arguments vàlids cap als dos cantons. Primerament tothom és lliure de no voler aportar diners d'aquesta manera i no se l'ha d'obligar, potser fa molt més per altres bandes. Jo també he tingut molts cops dubtes de que els diners que aportem arribin a bon port, i tampoc n'estic segur ara. No puc defensar una cosa que no sé, només dic que em sembla una gent seriosa i de garanties, i sí que és cert que sembla que es dediquen a ajudar gent necessitada no només de manera immediata sinó també formant-los. És important la formació i les ajudes al desenvolupament, potser ara (i sempre) cal ajuda immediata, però tampoc es pot descuidar la formació, per tant, estic d'acord amb la postura que advoca per no oblidar cap de les dues opcions. Espero que els meus diners es facin servir per les dues, encara que com he dit, em sembla una aportació prou minsa. Però la suma de totes les aportacions espero que arribi a alguna cosa. Per aquells que hi creguin, si penseu que no serveix de res, que els diners es perden o teniu altres arguments en contra, jo no hi tinc res a dir ni estic aquí per remoure cap consciència, i molt menys per servir d'exemple a ningú, déu me'n guard. Tothom és lliure d'actuar com cregui i de no creure en 'enganyabobos' Fins fa poc jo pensava d'aquesta manera, ara aporto uns dinerets, i jo em quedo igual, però espero que una altra gent rebi alguna cosa.

    ResponElimina
  22. Crec que per la forma d'acabar el debat, parlant de dibuixos i tal, ningú s'ha enfadat... però si algú s'ha pres malament alguna de les coses que jo hagi dit em disculpo :-)

    Una discussió és una discussió, clar... s'han de defensar les postures que són diferents. Però, justament ahir en parlava amb una amiga, una cosa és discutir-se (que és molt saludable) i una altre barallar-se (que és molt trist). Jo sóc bastant discutidora, però en canvi em sap molt de greu estar barallada amb algú, fins al punt que ho passo malament i "necessito" fer les paus.

    Quan mon pare vivia, ell i jo ens estimàvem moltíssim... i discutíem molt! :-) i quan la meva mare venia i deia que "prou", nosaltres rèiem perquè en cinc minuts ja se'ns havia passat tot "l'acalorament" i podíem estar fent broma del que fos.

    Doncs bé, que m'agradaria que això hagués estat una "bona discussió" però que ningú es sentís enfadat :-))

    ResponElimina
  23. ASSUMPTA, per la meva part pots estar ben tranquil·la, no m'he enfadat ni mica ni gens! Ho he entès com una discussió amb arguments ben defensats per tots! "Sanjat i punto" que diria en Gaspart. ;p

    ResponElimina
  24. Aquest cap de setmana acollim 2 joves de la trobada de joves catòlics amb tot el que suposa ( som 4+1, perquè el Lluc val per 2 ) i no cobrarem res. I què? La caritat és parlar amb algú quan ho necessita, donar consell al que veus perdut, deixar diners sense esperar que te'ls tornin, i de vegades, dormir poc per refer l'ànima dels que la tenen ja mig emparaulada amb el diable. I si, a més, pots destinar 15€ per previndre la fam a l'àfrica, ja és molt més del que molts farien.

    ResponElimina
  25. A mi em van captar igual que a tu, però al carrer i era la gent de l'ACNUR. Jo dono 10 eurets al mes des de fa més de dos anys, ja. I també hi he col•laborat com a traductora i correctora voluntària. Com bé dius, 10-15 € al mes gairebé no es noten (ens podem estar de fer 4 birretes almes, no? ...almenys la majoria segur que sí!)

    ResponElimina
  26. Ja m'ho pensava, PORQUET, amb el teu darrer comentari ja ho he vist ;-) però ara ja estic tranquil·la al cent per cent, espero que amb l'ARIADNA sigui igual :-))

    Ostres, CANTIRETA, uaaaau! ;-)) Ara tornem del carrer (sóc a Reus) i pels volts de les cinc i les sis en vèiem moltíssims, amb les seves identificacions, passejaven pels carrers amb un plànol a la mà i un gelat a l'altre i se'ls veia contents. Aquí n'hi ha 1.200 principalment de Bèlgica, Txèquia i Equador :-)

    ResponElimina
  27. La fam i el subdesenvolupament són temes que sempre hem de tenir en compte i que hem de mirar de combatre en la mida de les nostres possibilitats. En fer aquest post no estava instant a ningú a que es fes de la ONG, jo només sóc un soci, però no en formo part de forma activa, per tant no era cap campanya de captació. El que vull dir és que tothom és molt lliure de decidir col•laborar o no, o de fer-ho a la seva manera. Del que estic segur és que a ningú li agrada veure com ho passen tan malament en altres bandes del món. Hi ha hagut una mica de discussió en aquests comentaris, vull recordar que sempre s’ha de tractar els altres comentaristes amb respecte, encara que no pensin com vosaltres, això és l’única obligació que poso. A banda d’això, si tothom argumenta i no ens enfadem, el debat és molt bo i enriquidor, s’aporten moltes dades interessants i per mi és un orgull que aquest sigui un espai on pugui tenir lloc. Moltes gràcies a tots pels comentaris i per mirar de mantenir la concòrdia.

    rits, mai no m’he mostrat especialment solidar-hi, i he de dir que aquest cop em van empènyer a ser-ho, però bé, potser sí que em feia falta aquesta empenta, ara n’estic content. La situació a molts països del món és gravíssima sempre, ara ja poden dir missa, només surt als mitjans i prou no vol dir que abans fos menys greu.
    Aquell paio hagués entrat encara que no hagués volgut! Però bé, no semblava perillós, la veritat. Pesat sí, però perillós no.

    Garbí, aquest és sempre un dels grans dubtes ‘el que estic enviant arriba allà on ha d’arribar’? En aquest cas sembla una ONG contrastada i vull creure que sí que serveix d’alguna cosa. Només faltaria que els quatre duros que dono se’ls quedi algú altre. Saps què és pitjor? Nosaltres donem amb el poc que tenim perquè aquella gent està molt malament, i estan molt malament perquè governs com el nostre es dediquen a explotar-los. Toca’t els ous.

    Assumpta, a mi em fa bona espina, penso que són seriosos i que aprofiten els diners que se’ls dóna. Mai havia format part d’una ONG així, i per poc que sigui, crec que són diners ben invertits. En realitat, no signifiquen res aquests 15 euros, i poden fer servei a algú. Està molt bé que fixin unes prioritats clares. La veritat és que no he seguit el que fan amb els meus diners, però suposo que ja m’ho explicaran per mail també. Confio que en faran un bon ús i prou.
    L’objectiu de compartir aquesta sensació que he tingut avui també és la de fer arribar a la gent aquest món de col•laboració. Jo no penso que estigui fent gran cosa, però si molts de nosaltres fem poqueta cosa, serà una gran cosa conjunta. No sé a quanta gent pot arribar aquest post, no serà pas tanta, però és tota la difusió que en puc fer.

    Ferran, encara desenvolupes més la idea d’en Garbí, i em permet embolicar una mica més la resposta que li he donat a ell. Nosaltres paguem impostos, i alguns també donem uns diners a altres països que ho necessiten. El govern rep de nosaltres, i rep també d’aquests països als quals nosaltres donem, ja que els exploten d’alguna manera o altra. La conclusió és que cobren doblement de nosaltres, i ja no el govern, sinó tota aquella gent i empreses que acaben rebent tots els diners que es mouen. Si bé trobo difícil una solució per la gent que ho passa malament a l’actualitat, se’m presenta pràcticament impossible que els porcs, a dia d’avui també, tinguin el seu Sant Martí. S’ho tenen massa ben muntat.

    Porquet, sense entrar en les discussions que s’han generat després, jo pensava com tu, i no sé si aquesta idea m’ha canviat, però ara almenys vull creure que els pocs diners que dono arriben a bon port. Jo tot just fa un parell d’anys que dono diners a la Marató, petites quantitats, però sempre és millor que res, i aquí sí que puc assegurar que almenys una part es destina a projectes d’investigació, he tingut companys que han tingut beques de la Marató, per tant sé que són diners ben invertits. Continua a baix

    ResponElimina
  28. La manera com em van abordar perquè em fes soci no és la millor, la veritat. Generalment em posen molt violent aquestes situacions, però potser em va enganxar en un bon dia i no el vaig engegar, i pel tema que em parlava vaig pensar que potser podria apuntar-me a una iniciativa que, per contra del que faries tu i altra gent, no em buscaria pel meu compte, sense una petita empenta.
    Respecte als que tenen els recursos, a sobre segur que s’aprofiten de les nostres petites donacions, ja que exploten els països als quals donem. És com si lluitéssim nosaltres contra ells, i tenim les de perdre, però encara penso que val la pena fer alguna cosa. Això em porta a felicitar-te per la decisió que has declarat en comentaris posteriors, si comences a col•laborar, perfecte. I si no ho fas, tampoc no passa res, jo només feia el post perquè em va fer il•lusió rebre aquell missatge, i ja de pas, posava les dades de la ONG per si a algú li interessés.

    Cantireta, està bé col•laborar, especialment amb ONG que ofereixin certes garanties.
    Noia, no sempre entenc el que expliques, i mira que aquest cop semblava fàcil!
    Comentari 2: m’agraden els exemples de caritat que cites, ajudar a qui ho necessita sempre té molts colors i moltes maneres de fer-ho, en dónes bones proves. No estic massa al cas d’aquesta trobada de joves catòlics, però segur que agraeixen que els acullin i puguin estar en un bon ambient, ja que estan lluny de casa.

    Ariadna, aquesta és una de les pors que tinc jo i qualsevol que dóna diners, suposo. Es fan servir realment pel que ens diuen que es faran servir? És cert que tota aquesta estructura s’ha de mantenir, però vull creure que també són organitzacions que reben subvencions per mantenir-se. De totes maneres, aquesta de la que parlava em sembla fiable, tinc entès que té darrere alguna gent important. Però no puc assegurar res, és clar, no sé si tinc raó, o més aviat la tens tu.
    Estic completament d’acord amb això de formar els menys desenvolupats perquè es puguin auto-abastir, l’exemple de la canya l’he trobat encertat, és el que es sol donar, i és aplicable a qualsevol altra cosa, és clar. Però si em permets, encara diria més, en canvi de donar-los la canya, ensenya’ls a fer-se’n una. El cas és que tampoc van mancats de raó els que diuen que ara mateix el més important és fer-los sobreviure, per tant, com també s’ha dit, s’ha de trobar una solució intermitja, aportar-los recursos sense descuidar la formació, l’educació i potenciar el seu desenvolupament.

    Elfreelang, tu ets dels meus, encara que jo fa poc que estic en aquest club. Aportem el que sembla poc, però si arriba i té alguna utilitat, ja està bé. Et felicito per altres col•laboracions puntuals, tota ajuda és bona.

    Barce, segur que hi ha moltes maneres de col•laborar, però també cal que ens ho expliquin perquè sense la informació ens quedem amb quatre coses, entre elles les ONG, i com es pot veure en els comentaris d’aquest post, no tothom hi confia. És difícil que els nostres governs s’impliquin en aquesta causa, pensa que poca cosa fan per nosaltres, com ho han de fer per la gent que viu ben lluny d’aquí? Altres organitzacions i empreses sense poder polític però amb diners podrien fer moltes coses, però ja saps que els diners manen, i tothom vol beneficis. Almenys sí que s’haurien de comprometre amb no fer servir proveïdors que vulnerin els drets humans, però com que això els fa perdre diners, tampoc no tots ho garantitzen. Està clar que aquestes dues maneres són vàlides pels grans capitals, aportar diners, i no perjudicar les zones desfavorides. Ja si fan les dues coses, és fantàstic.

    Núr, tot i que la manera de captar potser no és la millor, s’han de buscar la vida d’alguna manera, i almenys, encara que ens assaltin, després et quedes content de participar en aquestes iniciatives, i naturalment que, si treballes i tens un sou mínimament decent, pots destinar una petita part a aquesta finalitat. Molt bé això de col•laborar com a traductora voluntària! Què pot fer un bioquímic en aquests casos?

    ResponElimina
  29. M'agrada molt aquesta frase: "si molts de nosaltres fem poqueta cosa, serà una gran cosa conjunta" :-))

    ResponElimina
  30. XeXu, no passis ànsia. Tinc una casa molt gran, un fill amb discapacitat, una feina com a professora de llengües, una vida certament atrafegada i plena d'emocions. Però sempre agraeixo els teus comentaris, i gairebé sempre tinc la sensació de que intentes estimar-nos en la mesura que ens cal.

    ResponElimina
  31. Jo potser arribo fora d'hores, però bé!

    Jo he participat en campanyes d'ajuda contra la fam, i en altres coses. Quan la guerra de Bòsnia, des de la meva escola van engegar un projecte per ajudar a refer les escoles d'allà, i cadascun de nosaltres portava material: llibretes, llapissos... Quan hi ha hagut altres guerres i campanyes contra la fam, en diferents punts de recollida he portat paquets d'arròs, de llegums i del que es demanés. Mai he donat diners, la veritat, i ara per ara tampoc em va bé (i bé, sóc la persona més estalviadora del món, o sigui que no és que me'ls gasti en altres coses sinó que els guardo per intentar tirar endavant amb certa autonomia). Segur que la meva aportació és molt més minsa que el que es pot fer amb 15 euros, però tinc alguna coseta a dins que em diu que puc haver ajudat en alguna cosa. Podria pensar que li estic fent la compra del mes a algú, i que aquest arròs i aquestes llegums mai arribaran. Però estem en el mateix cas que el dels diners, i vull pensar que algú en aquest món és sincer amb allò que defensa.

    Aquesta desconfiança em recorda a quan de vegades hi ha gent que truca a la porta, demanant diners perquè et comenten que tenen gana. A casa he vist molts cops aquesta situació, i cada cop he vist la mare entrant a la cuina i sortint-ne amb alguna cosa de menjar: arròs, una safata amb alguna cosa ja cuinada... Hi ha qui l'accepta agraït, i qui només accepta diners. Intentant posar-me en la seva situació, qui de debò passa gana no crec que rebutgi un plat calent.

    Amb tot això no vull dir que els diners es destinin en va, conec gent que ha participat en ONGs i que deixant de banda quin percentatge de les donacions arriben a bon port, sí que m'ha comentat que s'actua i que s'intenta revertir la situació com es pot. Ara bé, aquesta gent es mor de fam, i crec que campanyes de recollida d'aliments i coses així estaria molt bé que es fessin amb més assiduitat, amb més punts de recollida, i que se'n fes publicitat. Si hi ha gent reticent a donar diners pel motiu que sigui, una donació material potser li sembla més adient i també pot ajudar.

    I bé ja n''hi ha prou de xerrameca, buf!

    ResponElimina
  32. T'has posat pestanyes, XEXU!! :-)) La primera vegada que ho vaig veure en Blogger va ser a la MIREIA, al Blog del calendari d'Advent, i em va fer gràcia i jo també m'ho vaig posar al Blog-Botigueta d'Artesania :-)
    Encara tens espai per fer-ne més... Què hi podries posar?

    ResponElimina
  33. Assumpta, al nostre nivell no podem fer grans aportacions, però si molts de nosaltres en fem de petites, la suma és important. Això es compleix per tot, la unió fa la força diuen.
    I sí, encara vaig fent modificacions a la plantilla. Abans hi tenia pestanyes creades per mi mateix. Ara el blogger ofereix aquesta opció i he decidit provar-la. No està malament, oi? Però no sé què més posar-hi a banda dels meus altres blogs. Algun suggeriment?

    Cantireta, faig el que puc, però no sempre arribo a entendre tot el que llegeixo. Som molts per aquí i alguns som més entenedors que altres, qüestió d'estil, suposo. Llavors és quan vull comentar coses que no acabo d'entendre, o que no n'estic segur, i em quedo amb la impressió que només dic bajanades.

    Laia, la teva aportació no és gens menyspreable. Com ja s'ha dit en altres comentaris, cal ajuda de tota mena, i si bé la clau és ajudar a aquesta gent a desenvolupar-se i procurar-se el seu propi aliment, això és molt difícil perquè els països rics expropien tots els seus béns, i els forcen a treballar en benefici propi. Nosaltres vivim bé a costa de que molta gent ho passa malament. Si hi ha organitzacions que es dediquen a aportar recursos, i una petita part arriba i s'alleuja una mica la malnutrició que pateixen, trobo que és d'una importància cabdal implicar-s'hi. Jo no sé millor que tu on van a parar els diners que dono, així com els teus saquets d'arròs, però confiem que la part que sigui arribarà on toca i farà l'efecte desitjat, tota ajuda és poca.
    No m'he trobat mai el cas que algú vingui a pidolar-me a la porta, i la veritat és que em resultaria molt violent. Però tens tota la raó, qui passa gana accepta qualsevol donatiu. Si només volen diners per mi no són de massa confiança, i a saber per a què els volen. Amb el que els donis, en el cas poc probable que sigui per menjar, segur que no serà millor ni més sa que el que els ofereix ta mare, per exemple. Però això no té res a veure amb altres tipus de donacions. Els diners mouen el món i són necessaris per moure molts projectes, però més val destinar-los a grans empreses que no pas a donar deu euros a algú que et truca a la porta, que de ben segur només se'n beneficiarà ell. Les campanyes solidàries són una bona cosa, i més val informar-se, arribar al fons del que es fa amb el material o els diners que donem, que no pas dubtar i malfiar-se. Si no sabem què se'n fa, preguntem, demanem proves, segur que ens en donaran. Llavors dónes amb coneixement. Però negar-s'hi en banda perquè no s'hi creu tampoc no és solució a res.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.