dimarts, 19 de juliol de 2011

Mal client

Mira que em faig un fart de comprar llibres, que gràcies a mi els escriptors arriben a final de mes. Però si continuem per aquest camí, n'hi ha un que no pagarà les factures. He de dir que sóc un mal client, un client pèssim, de Salvador Macip. I per què? Doncs perquè fa uns mesos ell mateix em va donar un llibre seu com a premi d'un concurs facilíssim que va fer, i ara he estat guanyador de la seva darrera novel·la (a mitges amb Sebastià Roig), al joc d'encertar llibres de ca la Jomateixa. Vaja, que Macip sempre el llegeixo de gorra! Per si serveix de consol, una de les quatre novel·les per a adults que té sí que la vaig comprar, i posteriorment també la vaig regalar, per tant deixem-ho en dos de quatre.

Li vaig dir per activa i per passiva que no pensava llegir Ullals perquè no m'agraden ni llibres ni pel·lis de por, però no hi ha manera. Ell insistia, i jo que no. I va, i em toca el llibre. Segur que ell hi ha tingut alguna cosa a veure, perquè si no de què puc igualar jo en McAbeu per guanyar un joc a la catosfera!? Doncs res, que l'hauré de llegir. Però si després necessito un psicòleg, algú me l'haurà de pagar.

Per si cal alguna prova, aquí la deixo:


Va, que així a més fem una mica d'spam dels seus altres llibres, i de retruc, del d'un altre conegut científic i blogaire, que per protegir el seu anonimat no direm que és en Daniel Closa del Centpeus.

32 comentaris:

  1. Eeeeeeeeei!! ja t'ha arribat!! :-))

    Tinc moltíssimes ganes de llegir la teva ressenya d'aquest llibre. Sempre ens has explicat que no t'agraden ni els llibres ni les pel·lícules de por, i m'agrada la sinceritat amb que ho expliques i com en fas broma tu mateix... així que aquest serà tota una prova ;-)

    D'altre banda, un empat amb el mega-crack, McABEU ja, per si sol, és un premi :-))

    ResponElimina
  2. Jo només n'hi he llegit un, però sí que me'l vaig comprar.

    Bé a mi tampoc m'agraden els llibres ni les pelis de por... i aquest no me'l penso llegir. :)

    Si el que necessitessis fos una psicòloga, doncs mira està fàcil... :)

    Bona lectura!

    ResponElimina
  3. Que bo! Esperem que no el necessitis un pscicòleg per un llibre de por...jo que fa poquet que et llegeixo i no ho sabia això que no t'agraden ni les pel·lis ni els llibres de por!!! Quines coses...disfruta'l molt!

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies, mal client! Però almenys ets un bon promotor (i ben acompanyat que m´has posat, aquest cop)... Insisteixo qeu no hi va haver trampa. Això et passa per participar en concursos: el que no he aconseguit jo ho ha aconseguit l'atzar! Veuràs que no fa tanta por (però si ets un poruc el psiquatre te'l pagues tu!). Espero amb interés la teva crítica, que ja sé que serà sincera, marca de la casa (o sigui que no estalvïis garrotades).

    I, per cert, m'acabes de donar una idea per un altre concurs...

    ResponElimina
  5. Jo també tinc ganes de llegir la teva ressenya així que no hi pensis més i posa't-hi que t'agradarà.
    Patiràs això si, però t'agradarà que el llibre està molt bé.

    ResponElimina
  6. Pots llegir-lo.....sense por, t'agradarà, el misteri que envolta la història fa que passi molt ràpidament. No el comencis al vespre......que aniràs a dormir molt tard.....

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Jo sóc incapaç de llegir, ara mateix, i menys de guanyar un concurs sobre llibres. D'on treieu el temps? ( faig cara d'enveja, ara mateix? )

    ResponElimina
  9. kin morrooo i al damunt li venta guitzes, tse tse ;)

    ResponElimina
  10. Tot plegat olora a confabulació judeomasònica (les confabulacions sempre les ideen ells, no?) per tal de donar per la via de la promoció un plus publicitari al llibre.

    El llibre, que jo SÍ he pagat, és colllonut.

    ResponElimina
  11. potser no li has comprat, però amb la publicitat que li has fet, ets un bon promotor!
    mal client, bon promotor, la cosa queda compensada.
    És gran en Macip!!!

    ResponElimina
  12. És allò que dèiem: són els llibres els qui trien el lector i no pas a l'inrevés

    ResponElimina
  13. Si un dia acabo veient en Macip pidolant almoina per les cantonades ja sabré a qui donar la culpa!

    ResponElimina
  14. (Natàlia de Xim Xim Historietes) Xexu tu no pateixis te'l llegeixes i si necessites un psicòleg et fem teràpia entre tots, jo he començat a estudiar psicologia, com no tinc el titol et faria un preu especial, ja en parlaríem jeje

    ResponElimina
  15. Ai, no sabia que no t'agradessin els llibres ni pelis de por... A mi tampoc!!!!!!!!! No gaudeixo gaire, sobretot amb les pelis. No tinc malsons però de vegades paranoies sí, hehe. De llibres no sé si n'he llegit algun, així de por, por. De misteri sí, però de por...

    No he llegit cap llibre de'n Salvador, algun dia m'hi hauré de posar! El de'n Dan sí que el tinc a la meva llibreria!

    ResponElimina
  16. Si mai necessites un psicòleg, ja ho saps! :p

    ResponElimina
  17. Com m’he divertit llegint els comentaris i contestant-los. Aquest era un post una mica en conya per tal de celebrar el nou llibre que ha caigut a les meves mans. És genial tenir aquí la presència de l’autor participant de la festa. Moltes gràcies a tots per ser aquí i comentar, i sobretot a tu, Salvador, per permetre’m llegir gratis!

    Assumpta, encara passaran uns llibres més, però no trigaré a posar-lo a la llista. Segur que en Macip espera encara amb més ganes la ressenya, miraré d’estar a l’alçada i fer-la com sempre faig, mirant de que no em condicioni qui ho llegeix i donant la meva opinió sincera. Veurem si m’espanta o no. Però ja sóc grandet per anar amb por, no? I tant, empatar amb en Mac és el màxim al que hom pot aspirar, n’estic molt content!

    Carme, més avall em diuen que faig bona promoció del llibre, però quan vaig llegir el teu comentari pensava que no li estava fent bon favor a l’autor, ja que tu tampoc el llegiries. Però suposo que ho tenies decidit d’abans. Si realment el llibre em trauma molt, ja et trucaré per la teràpia. Però que pagui en Macip!

    Barce, aquí les meves fans que em coneixen molt bé i ja fa temps que m’ho senten dir. Al final per aquí t’acabes coneixent molt, o almenys coneixent els gustos, preferències i aversions de cadascú. I si no pregunta a l’Assumpta quin estri d’ús comú i força sensat jo no faig servir mai de la vida perquè li tinc mania. I si necessito un psicòleg, tinc a la Carme! Però espero que no calgui, que no deu ser per tant.

    Salvador, sóc un mal client, però sóc un tio ‘majo’, no? El mínim que puc fer és fer propaganda, imagina que després no m’agrada gens i ho dic a la ressenya, seria fatal això. Almenys a veure si enganyem a uns quants, ja que la Joma ja no els el regalarà, i el compren. T’acompanyo d’en Dan (pura casualitat, però em va fer gràcia que també hi sortís), i si ho vols saber, a l’altre cantó tens en Vicenç Pagès Jordà, que no és gens mala companyia. En el making off de la foto vaig fer mil intents amb el gat com a model per assegurar que el llibre és a casa, però no para de moure’s (i alguna queixalada es va endur el llibre... és clar, com que es diu Ullals... broma fàcil).
    Ja tinc tres ofertes per fer-me de psicòleg, per si cal, la Carme, la Natàlia i la Bocins s’ofereixen, però la factura te la passaré a tu. Que sé on vius!
    I bé, dóna’m un mes llarg que hi ha cua de llibres, però com a molt per l’arribada del nou curs tindràs la ressenya. Ja saps que serà sincera, què hi farem.
    Ah, i si fas un concurs en el que regalis llibres teus, no t’hi matis home, me’l dónes a mi directament i acabes abans.

    Mac, comencem malament, ja em dius que patiré? No dubto que estigui bé el llibre, però si m’ha d’agafar gaire canguelo... que les nits són molt fosques, eh!

    Garbí, ja vaig a dormir molt tard igualment, però generalment ho faig sense por, i no m’agradaria començar a tenir-ne. Llegeixo a totes hores, així que per força de nit caurà una part del llibre. Tots en parleu molt bé, serà per alguna cosa.

    MBosch, ara que ho dius, això em sona, potser ho vas explicar, i jo m’ho vaig estar mirant, però no vaig participar-hi finalment. Però bé, ja em va tocar per una altra banda. Jo sóc molt poruc, i ja se sap que la por és relativa, hi ha gent que és molt conscient que tot és ficció i ni s’immuten. Jo no és que hi cregui, però m’espanto igual com si tot el que expliquen fos real i ho tingués davant dels ulls.

    ResponElimina
  18. Cantireta, algun dia em menjaré les meves paraules, però des que vaig néixer i fins el dia d’avui, sempre, sempre he tingut temps per fer alguna cosa que em venia de gust fer. Si no l’he feta, és perquè em dedicava a altres coses. Per tant, de moment penso que qui no té temps és perquè no vol. Però com dic, algun dia això m’ho menjaré amb patates segur. Però que trigui aquest dia, eh!

    Clídice, que no, dona, que és tot amb carinyo...

    òscar, tu l’has pagat? Que pringat, no? Jo, metre els llibres siguin gratis, faig la publicitat que faci falta. En realitat, a en Macip li faig la publicitat sense llibre ni res, que s’ho té ben guanyat, però a mi no em fot cas ningú, és clar.

    Deric, vols dir que no li hauria de cobrar per tota aquesta publicitat? Jo penso que els guanys que pot tenir són superiors al preu del llibre que he guanyat per tant encara hauria de cobrar més! Sí, no?

    Elfreelang, doncs aquest llibre té molta mala bava, perquè si m’ha triat a mi, sabent com en sóc de poruc...

    Porquet, no crec pas que passi això, perquè el tio està a tot arreu, ara mateix no se sap si és més escriptor, o científic, o articulista, o músic, o pare de família. No para el tio, d’algun lloc traurà la pasta per arribar a final de mes, vaja, dic jo!

    Natàlia, això del preu especial que ofereixes... no sé jo, no estaríem parlant d’altres tipus de pagaments, oi? Si no pateixis, que la factura la paga en Macip, almenys una mica de teràpia em podries fer.

    Laia, ho he dit diversos cops que no m’agraden les pel•lícules ni els llibres de por, però potser més en altres cases que en la meva. No sé la gràcia que troba alguna gent a patir. Jo no sé si tinc malsons perquè evito aquest gènere, però això d’anar mirant a darrere per sobre l’espatlla... em sembla que no m’ho traurà ningú.
    El d’en Dan ja sabia que el tenies. De fet... el dia que el va presentar vam compartir estança, allà a la Catalonia, però jo no em vaig presentar, és clar. No sabia qui eres tu, però després vas dir que hi havies estat. Jo no sé si ho havia dit mai tan obertament, però sí, era allà. Tu deus tenir el llibre signat i tot!
    Els llibres d’en Macip són molt ràpids de llegir i enganxen molt. És tot un altre estil, és clar. Però jo te’ls recomano. Com es veu a la imatge, serà el tercer que llegeixo d’ell, i espero no enfadar-me fins a tal punt perquè m’obliga a llegir coses de por, com per seguir llegint els següents que tregui.

    Bocins, parlem-ne. Ja ets la tercera oferta que tinc. Em deveu veure molt desesperat. I més ho estaré després del llibre.

    ResponElimina
  19. Quina intriga!!! Assumptaaaa, quin és aquest l'estri del que parla?? D'ús comú i força sensat...mmm....pot ser el gavinet??? però llavors et deu ser difícil menjar sense fer coses estranyes...són les estisores?? o algo que no talli...la planxa? Ostres, és que es pot tenir mania a tantes coses que em sembla que no ho endivinaria mai.

    ResponElimina
  20. A mi ja em poden regalar llibres, que els aniré apilant amb la resta que tinc pendents. Amb una mica de sort, aquest estiu llegiré alguna cosa.
    Salutacions!

    ResponElimina
  21. BARCELONA M'ENAMORA... és el PARAIGÜES!! ;-)))

    ResponElimina
  22. Bé, ara que veig les teves opcions, BARCELONA M'ENAMORA, et diré que la resposta correcta és el PARAIGÜES, però que de les que tu menciones, tampoc estima gens la PLANXA, de fet, ha après a sobreviure sense planxar mai res... ho estén ben estiradet i ja està :-P

    ResponElimina
  23. Barce, pots veure tu mateixa les respostes de l'Assumpta, que és una crack i ha contestat més coses encara de les que jo pensava! No recordava que vaig explicar que planxar per mi era la pitjor feina de casa, i que directament la vaig deixar de fer. Però ella sí que ho recorda tot, estic segur que et sabria dir també la feina de casa que va substituir el planxar en l'últim lloc de preferència, ja que aquesta va desaparèixer de la llista. Però efectivament, la resposta a la meva pregunta era aquesta: el paraigües.

    Albert, nano, respira una mica, si no tens temps ni per llegir! Necessites vacances.

    Assumpta, sabia que no em fallaries. I quina bèstia, has recordat això de planxar i tot! Fa una mica de por, eh? Et saps la meva vida millor que jo... almenys, recordes més els meus posts que jo mateix. 10 punts per a tu.

    ResponElimina
  24. Hehehe ja saps que ho recordo gairebé tot... fins i tot que penges les tovalloles formant els colors de la bandera republicana :-P

    Ara bé, la feina que ARA menys t'agrada, doncs la veritat és que en aquests moments m'agafes fora de joc... Sé que et fa molta mandra anar a recollir la roba estesa, per exemple... però rentar plats és un pal, no agrada ningú... però no, la veritat és que aquesta no la puc respondre amb seguritat... ai... no em baixis nota, eh? :-D

    ResponElimina
  25. Uaaaaaaaaaaaaaaala!!!! Ui Xexu, no t'havia dit que a mi també m'agrada trencar cames??????????? Com se t'acut dir-me això!! Em sembla que t'ho hauries d'haver callat! No pot ser que fossis allà... Jolin... D'incògnit a sobre! Quin tio...

    ResponElimina
  26. Estic flipant de com us arribeu a conèixer per aquí, bé almenys vosaltres dos! Que bona Assumpta! El paraigües??? Perquè el paraigües pobret? Així haig d'entedre que quan plou vas sense i arribes als llocs sent un digne candidat a mister "camiseta mojada"? Osti, no m'ho tinguis en compte que és divendres i surten les bromes dolentes...

    I la planxa, em sembla que no li agrada a ningú...és odiosa!

    ResponElimina
  27. Hehehe BARCELONA, és que ja són molts anys... Justament el mes de juliol de 2008 vaig posar el meu primer comentari en aquest blog, o sigui que ja fa tres anys que vaig dient coses per aquí :-))

    ResponElimina
  28. Creia que aquest bloc el tenies una mica apartat i no l'havia mirat...
    La gent, que no badi i que participi al concurs, que no és tant difícil, només cal perdre una mica de temps buscant... jeje

    ResponElimina
  29. Assumpta, la resposta que buscava era 'rentar plats'. Això és el que vaig posar al final de la llista. No sé d'on has tret això de recollir la roba estesa, encara que coneixent-te, millor que no negui haver-ho dit, perquè segur que m'ho busques i em fas menjar les meves pròpies paraules. No pateixis, que has passat la prova amb nota, ja hem sorprès a la Barcelona m'enamora, que és el que buscàvem, hehehe.

    Laia, sí que era allà, però no m'agrada mostrar-me. Però jo no sé qui ets tu, eh? Vaig veure gent gran allà, i per un moment vaig pensar que hi podies ser, em feia gràcia, però no sabia si hi eres o no. Després vaig veure una noia que no descriuré, parlant pel mòbil mentre sortia de la Catalonia, i vaig pensar que potser sí que eres tu, però no ho sabia. Vaig ser a la presentació d'en Carquinyol i mentre en Dan parlava, però després vaig marxar. Em sap greu, però bé, millor així, que es manté el misteri, no? No em trenquis les cames, dona, que no podré fer bici estàtica, tant com m'agrada...

    Barce, ens coneixem perquè jo explico moltes coses aquí, com veus aquest és un blog molt personal, i l'Assumpta té molta memòria. Vaig anar a cavall guanyador preguntant a ella per sorprendre't, sabia que no em fallaria, ja que entre d'altres coses, en el seu entorn familiar jo era conegut com el noi que odia els paraigües, així que la cosa estava feta. Tampoc no t'ho prenguis com que t'hem pres el pèl, eh, res més lluny. L'Assumpta realment recorda moltes coses, moltes més que jo i de vegades em parla de detalls que he explicat que ni recordo. I amb altres persones de per aquí també passa en menor escala, ja que fa moooooolt que ens llegim, i al final acabes sabent molt dels altres. Ja veuràs, pregunta a l'Assumpta per la seva col·lecció de llapis de colors i diferents estris per escriure, o per la devoció del seu marit per Kafka.
    Sobre els paraigües, no m'imaginis com a candidat a mister 'camiseta mojada', seria un error. Imagina'm millor com a mister 'mullat com un pollet'.

    Joma, que no badin no, com han vist, hi ha possibilitats de guanyar, i emportar-se un llibre sempre està molt bé. A més, si guanyen compartiran premi amb l'insigne McAbeu, que aquest no falla mai, i igualar-lo també et puja l'ego!

    ResponElimina
  30. Bé, et diré d'on he tret això de recollir la roba estesa hehehe... Alguna vegada que amenaçava pluja tu has dit quelcom semblant a que tenies roba estesa, que l'havies de recollir o se't mullaria, afegint després que era normal que gairebé sempre tinguessis roba estesa perquè et feia mandra recollir-la :-))

    No eres conegut com el noi que odia els paraigües, home hehe sinó com el que "mai agafa paraigües" :-DD

    Segur que d'aquí poc la BARCE també començarà a conèixer els nostres costums i els nostres gustos i tal :-))

    ResponElimina
  31. Que macos que sou vosaltres dos. Queda clar que vosaltres de complicitat en teniu un munt! M'ho apunto a la llista: XeXu, no paraigües. Josep Lluís: Kafka. Assumpta: col·lecció de colors. Jo també en tinc molta de memòria, és a dir que segur que tot el que aneu escrivint m'anirà quedant...

    I què vol dir això que en el seu entorn familiar? Com pot ser que a l'entorn familiar de l'Assumpta et coneguin...ostres, com més llegeixo més em sorprèn el mundillo dels blogs.

    ResponElimina
  32. Assumpta i Barce, us contesto ja a les dues plegades. Quan dic a l'entorn familiar em refereixo a en Josep Lluís, que passa de vegades per aquí, i a la seva germana Mercè, que també ha passat, no és massa blogaire, però està al cas de les 'amistats' de sa germana. És cert que aquí s'estableixen bones relacions, i això sense conèixer-nos en persona. Amb els meus amics que coneixen el món aquests dels blogs, però no són gaire actius, també parlo de gent de per aquí, els coneixen de veure'ls comentar per aquí. A veure si ara vosaltres dues em portareu problemes amb tanta memòria, com deia, l'Assumpta recorda més coses de mi que jo mateix, i com a prova tenim el seu darrer comentari. No és que recollir la roba sigui de les pitjors feines, però de vegades fa mandra, i si no ha de ploure, faig servir els estenedors com a armari, ehem. Va, que m'estic reformant i ja no ho faig! I jo he demostrat no tenir tanta memòria com vosaltres perquè no recordava bé com em deien a ca l'Assumpta.

    En aquesta casa mirem que hi hagi sempre bon ambient, es pot dir el que sigui, sempre que es respecti els altres comentaristes. Aquest bon ambient fomenta la confiança, i en el cas de l'Assumpta això queda més que demostrat. Jo estic molt content de tenir-vos a vosaltres dues i a tots els altres per aquí i me n'alegro que us hi sentiu còmodes. Aquesta és la idea, i així serà sempre que pugui.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.