dimarts, 26 de juliol de 2011

Fumes??

A arrel dels comentaris del post anterior, he quedat sobtat per com us estranyava a molts de vosaltres el fet de que jo pogués fumar. Als que més fa que em coneixen això els va donar pistes de que no parlava de mi mateix, i alguns de més nous es van mostrar clarament sorpresos. Faré l'aclariment, per si queden dubtes: efectivament no fumo. Però no entenc què seria tan estrany, sorprenent o fins i tot decebedor de que l'autor d'aquest blog fumés. La veritat és que sóc força anti-tabac, però cal respectar els que trien aquesta opció, és clar. Amb el pertinent respecte que tothom mereix, avui m'agradaria preguntar com és que teníeu tan clar que no sóc fumador, no recordo haver-ho dit mai obertament, i segurament he fet comentaris al respecte, però és per la imatge que dono? Per com sóc? Molts heu dit que no va gens amb mi fumar. Per què? Espero que els vostres comentaris, els que tingueu a bé fer, m'ajudin a entendre quina mena d'imatge dono a través del blog. Per què no quadra que en XeXu fumi? Us dono les gràcies per endavant.

Per cert, seré uns dies fora, però suposo que estaré connectat. Només ho dic per si de cas.

30 comentaris:

  1. Jo som una...i la veritat, pura intuició. No sé per què, no ho puc explicar...Jo tampoc fum. Serà que els no-fumadors es reconeixen inconscientment? :)

    ResponElimina
  2. L'argument de Vida, m'encanta... els no fumadors es reconeixen inconscientment, i és que jo tampoc fumo i mira podria enganxar-m'hi.

    Però n'assajo un altre. Fumar, o sigui posar-se fums i porqueries als pulmons és un fet molt poc racional i tu ets una persona especialment racional... potser? Sense voler comparar ni ofendre ningú, eh?

    ResponElimina
  3. No, no fum... i també vaig pensar que no fumaves, però no em demanis el perquè.

    ResponElimina
  4. Ara marxes?? Fa dies que estic enfeinada preparant un post mega-espectacular... buscant material, arxivant-lo, pensant com ho puc encaixar tot... i tu marxes??
    Aquí tothom marxa... em sembla que tancaré els blogs i em dedicaré a una altre cosa.
    Sou uns insolidaris!!
    Doncs apa, ja no cal que treballi més en el meu súper post!! Projecte cancelat.

    Ah, i jo ja sabia que no fumaves, el meu cas no va ser cap encert ni suposició, ara bé, si fumessis tampoc ho hagués trobat tan raru... jo conec gent "normal" que fuma!! :-)

    ResponElimina
  5. Jo et vaig contestar per el que havies escrit, sense plantejar-me si realment fumaves o no i si era real o ficció. No sóc de plantejar-me la veracitat dels escrits, doncs moltes vegades la ficció mes gran, es queda petita davant la realitat i del que vol explicar cadascú.
    De totes maneres m'en alegro que siguis un sense fum.

    ResponElimina
  6. Pel (poc) temps que porto llegint-te has deixat clar i es nota que ets una persona molt racional. D'idees clares. Se't llegeix una persona lliure que no vol dependre de res ni de ningú. Quin sentit tindria que tu estiguessis lligat a algo si no és per pura voluntat a cada instant? Fumar no és racional, fumar és deixar-se endur pel plaer, fins que aquest t'ha enganxat i t'ha fet presoner. I no t'hi veig. Seria una pèrdua de temps. Empitjorar-se la salut, gastar-se diners i que a més et facin mala olor mans, boca i roba...no tindria cap sentit, seria un error.

    I és clar que respectes els que fumen la gent que enten que és la llibertat viu i deixa viure.

    PD1: Ostres ara no ens tornem bojos fumar és normal!!! No és res dolent, (simplement és dolent per la salut) igual que ho pot ser tenir sobrepes!!! Cadascú sap què el fa disfrutar i ser feliç i actua en conseqüència. Només faltaria!!! És que amb perdó però ara em sembla que l'opinió pública està criminalitzant els fumadors i entre poc i massa! Llibertat. Aquí que cadascú faci el que vulgui! Simplement diria que a tu no et fa.

    Tota manera, jo també sóc sense fum.

    ResponElimina
  7. L'explicació que trobe, és que amb tota aquesta normativa antitabac, hem fet del fumador poc menys que un criminal. Llavors la gent que et segueix no pot identificar-te ni a tu ni a ningú que d'alguna manera admire, amb aquest tipus de persona. No és tant l'imatge que dónes tu o la idea que nosaltres tenim de tu, sinó la que ens han fet tenir dels fumadors.

    La cosa curiosa de tot açò és que l'alcohol no ha cridat tant l'atenció, perquè llevat d'algun comentari, ningú no n'ha dit res.

    ResponElimina
  8. Mira que la meua feina és pensar, però no he arribat a pensar tan profundament sobre això...

    ResponElimina
  9. La veritat és que no ho sé. Sabia que no fumaves xq ho has dit més d'una vegada, no sé si en posts o en comentaris.

    Però no és una cosa que em plantegi dels blogaires. No sé si em sorprendria si fuméssis. M'afegeixo al què diuen que ets racional i per això no fa per tu. Però conec persones ben racionals i ben enganxades al tabac.

    Gaudeix molt del viatge, ja ens explicaràs!!!

    ResponElimina
  10. Fet absolutament real que li va passar a un company meu de classe d'anglès.

    En un viatge que va fer (no recordo on) estava aturat parlant amb algú i fumant, quan se li va acostar un noi negre i li va demanar si tenia una cigarreta i ell li va respondre:

    - Yes, black

    Tot just acabar-ho de dir es va adonar que allò es podia interpretar de forma ofensiva i va pensar que estaria bé que se l'empassés la terra... però, sortosament, el noi ho va interpretar bé :-)

    ResponElimina
  11. Ah! no fumes? guai! Ah! fumes? doncs també guai. La veritat és que no acostumo a fer-me imatges dels blogaires, perquè per aquesta finestra només veiem una part i només la que vol el seu autor. Això si, sinó fumes et felicito, la vida sol ser més fàcil sense fums, de cap mena :)

    ResponElimina
  12. Jo no t'havia imaginat ni fumador ni no fumador, serà que sóc poc imaginatiu.
    Que vagin molt bé aquests dies que seràs fora!

    ResponElimina
  13. Vaja doncs jo ni t'imagino fumant ni no fumant...vull dir que no hi havia pensat mai...jo fumo ves què hi farem! imatge de tu a través del que escrius? Home ens podem imaginar com ets més o menys...jo t'imagino seriós ( en el sentit d'una persona com cal, amb principis, una persona responsable, honesta...sincera....ei i no t'estic ensabonant....no acostumo a fer-ho...) ara imaginar si menges paella o gelat o si fumes o no aquí ja no hi arribo

    ResponElimina
  14. No fumo, i prefereixo estar amb gent que tampoc fuma. Malgrat això les meves dues millors amigues fumen. Procuren no fer-ho davant meu. Aquí es nota la deferència que tenen vers a mi.

    Explicaràs on vas?

    Petons.

    ResponElimina
  15. A mi si que em sorprendria que fumessis.
    La única resposta que et puc donar al "com ho sabies?" doncs per pura intuïció, per petites pinzellades de comentaris, posts que has fet, encara que no tingués res a veure amb el tabac, podria ser...em podria haver equivocat i tampoc passaria res, però, ho he endevinat!

    Ara jo també em pregunto, quina imatge dec donar jo sobre el tabac?

    ResponElimina
  16. Ara que m'he llegit els altres comentaris, crec que pel que diu la Carme, és per un motiu pel que no em quadrava que fossis fumador.

    ResponElimina
  17. Doncs sincerament no li veig la relació entre racionalitat i fumetisme. I no és que vulgui defensar ningú, però segur que molts no serieu tan crítics amb els addictes al cafè i segur que la majoria en preneu. Està millor fer cafès que fer pitis? Doncs no tan com us sembla. I de totes maneres cadascú és lliure de triar i de fer els seus petits vicis, o no? A mi m'és igual si fumes o no, no hi he pensat mai i no canviaré l'opinió genial que tinc de tu sigui quin sigui el teu vici.

    ResponElimina
  18. Perquè potser no en fas la cara^? És broma.
    Suposo que el que fuma ho menciona tard o d'hora en algun dels seus relats.
    Que vagi bé la reposada!

    ResponElimina
  19. Jo tenia claríssim que no fumaves. No sé si ho he llegit en algun post o algun comentari però en alguna ocasió, encara que fos indirectament, ho has dit.
    I com ho sé? Doncs perquè sóc ex-fumadora des de principis d'any i des de llavors que de manera inconscient retenc aquest informació; no sé... dec estar sensibilitzada en el tema. Jo suposo que en algun moment has comentat alguna cosa de la llei contra el tabac en espais públics i potser el to que vas fer servir et delatava... però ara no t'ho sabria amb exactitud.

    ResponElimina
  20. No em vaig plantejar que fossis tu el de l'escrit. Ara, si m'hi fas pensar, doncs tampoc et faig fumador. No sé ben bé justificar el motiu, però no t'hi acabo de veure.

    Suposo que és aquella història que sempre ens imaginem algú d'una manera. A mi em passa molt (o em passava, ara amb internet ja ha canviat) amb els locutors de ràdio que sempre me'ls imaginava d'una manera i quan els veies a l'hora de la veritat... sempre en sortia decebut.

    Amb això no vull dir que tu em decebessis eh?

    ResponElimina
  21. Primer, perquè fa molt que et llegeixo i segur, segur que ho has comentat en més d'una ocasió. A part, quan fas referència al col·lectiu fumador o a gent que fuma sempre són "ells", no recordo que t'hi hagis inclòs mai. L'exemple que tinc més present, suposo, aquest: http://zwitterioblog.blogspot.com/2011/01/sense-fum.html

    I després... no sé, et tinc molt idealitzat dins la blogosfera, pels paral·lelismes, per la teva professió, per ser un tio racional i amb les coses clares... I com que de gent de per aquí en "conec" molt poca, d'aquells més propers intento omplir els buits que desconec (trets físics, de personalitat), i en conseqüència, aquests detalls són com em dóna la gana. I el Xexu que tinc al cap i que he construït en part com a mi em dóna la gana no fuma. Un argument estúpid? Potser, però és la veritat!

    ResponElimina
  22. No estava jo a l'altre escrit però ni idea de si fumes o si et pega o no... jajaja.

    Cadascú és lliure de fer el que vulgue està clar :)

    ResponElimina
  23. Eeeeei, la LAIA em fa la competència recordant posts!! ;-) Aquest no el recordava jo! Ara bé, quan l'he clicat llavors sí que m'ha resultat familiar :-)

    ResponElimina
  24. Moltes gràcies per aquesta resposta! Tot el que heu dit m'ha ajudat a fer-me una idea sobre el que preguntava. Han sortit diferents idees, i penso que són diferents en funció de si sou fumadors o no. No en faig un resum, val la pena llegir els comentaris per saber com veu cadascú això de fumar o no. Gràcies a tots!

    Vida, ja intuïa alguna resposta així, perquè jo també ho he pensat. Bé, no que ens reconeguem entre no fumadors, però que hi ha alguns trets que ens fan pensar que algú ho és o no. Això és el que busco, si se t'acudeix alguna cosa, ja m'ho diràs.

    Carme, caram, quina interpretació més interessant! No sé si pot ser per això de ser tan racional, potser hi té alguna cosa a veure, però creus que entre els fumadors no hi ha persones tan racionals. Tots hem tingut el tabac a prop quan hem estat joves, per exemple, i alguns hi van caure i d'altres no. Els que sí, potser ja no n'han pogut sortir, que no és fàcil, però això els fa menys racionals? O podríem crear un perfil de fumador i no fumador segons pensi i com en les coses? Complicat, oi? A veure si la hipòtesi aquesta de reconèixer-nos entre nosaltres serà la vàlida, si hagués hagut d'apostar, jo també hagués dit que tu no fumaves, és clar, i em costaria saber per què ho penso.

    Ventafocs, doncs jo no sabria que dir respecte a tu, potser no et conec prou com perquè aquest fet em sorprengués de veritat. Serà possible realment captar aquestes coses en una persona sense haver-la vist mai ni conèixer-la?

    Assumpta, ei, quan he desaparegut jo! La idea és que no abandono mai el blog, i els vostres tampoc, però si resulta que me'n vaig i no hi ha internet, no hi puc fer res! Si n'hi ha, doncs hi seré, però no ho puc assegurar. Només avisava perquè no fos que no em pugui connectar i que no us espanteu. Tu fes el teu post, dona, que el veuré segur, en tot cas, el diumenge torno a ser aquí. Ostres, espero que no ho llegeixin massa fumadors això de que coneixes fins i tot persones normals que fumen...
    Comentari 2: Que divertida l'anècdota! Bé, divertida a toro passat, que en el moment a ell no li devia fer gens de gràcia. A més, a saber com es deu dir 'tabac negre' en anglès, de vegades no té res a veure amb com ho diem nosaltres.
    Comentari 3: La Laia també és una crack!

    Garbí, després del teu comentari vaig haver de posar l'aclariment al final del post perquè vaig veure que la gent s'ho estava prenent seriosament. És cert que de vegades he escrit coses tristes i força torturades, i també és cert, totalment cert, que la realitat supera la ficció. Però bé, per sort, encara que els fets que ens inspiren els relats puguin ser reals, i que sempre deixem alguna cosa nostra als escrits, aquest cop era només la imatge d'una persona en un moment realment baix, i molt fosc. Jo puc ser fosc, però sense fum sempre.

    Barce, la veritat és que llegint la teva explicació li puja l'ego a qualsevol. La Carme també ha fet esment de la racionalitat, i això és una cosa que a mi no em falta, però mai havia pensat que el fet de no fumar tingués relació amb una tria voluntària feta en el moment que tocava. Però és una mica així, en el seu moment, fa molts i molts anys, vaig triar aquest camí amb convenciment, i això que a casa els pares fumaven, l'exemple que tenia no era bo, però mai vaig iniciar-me en aquest vici. Potser sí que va ser un acte de racionalitat, tot i no tenir-ho present. Estar lligat a alguna cosa de manera involuntària... bé, potser tinguis raó, però no em considero una persona especialment forta, no estic exempte de deixar-me portar, però sí que tinc voluntat quan pertoca. I mira, m'ha fet gràcia una cosa, si fumés, econòmicament ara em suposaria un greu problema! És un vici molt car. Continua al comentari de baix

    ResponElimina
  25. És cert que darrerament s'està perseguint força els fumadors. Abans era molt normal, i ara és gairebé un estigma social. A mi el fum em resulta molest, i ara ens estem acostumant molt bé. Sap greu, perquè tampoc és que se'ls hagi de tractar com a empestats, però s'agraeix que ara no es pugui fumar a cap interior. Ves que ara quan torni a manar el PP no canviïn la llei altre cop, que les tabacaleres mouen molta pasta. Hem de ser respectuosos els uns amb els altres, per exemple ara no ens podem queixar si ens molesta el fum d'algú en una terrasseta (tret que ens el tiri a la cara expressament!), després que els hem fet morir-se de fred durant tot l'hivern, ara l'exterior els pertany, per dir-ho d'alguna manera.

    Jpmerch, doncs tot i que no és una explicació agradable, especialment pels fumadors, la veritat és que la trobo molt sensata. No voldria entendre-ho en termes d'admiració, aquesta paraula sempre m'impressiona i m'espanta, però sé que hi ha una quanta gent per aquí que em tenen una bona estima, i com que hi ha una mena de guerra bruta contra els fumadors, i ens ho creiem tot, és possible que fem la regla de tres mental, és a dir, fumadors=dolents, per tant, una persona que ens sembla bona gent, no pot ser fumadora. No és això una mena de control mental? No dic que estigui d'acord amb la idea, però malauradament, penso que no està allunyada de la realitat. Bona interpretació, et felicito. I tens raó que amb l'alcohol ningú no s'hi ha posat, i per exemple jo no prenc mai whisky, no m'agrada. Beure alguna cosa sí, però no això. I sembla que això no importa tant, cosa que reforça la teva idea, al meu entendre.

    Babunski, ho entenc, a ningú li agrada portar-se feina a casa!

    rits, jo suposo que en algun moment ho he hagut de dir, o m'he posicionat a favor de la llei de prohibició, d'això sí que en vaig fer un post, però no ho recordo massa. També vull creure que hi ha gent racional que fuma, que una cosa no va amb l'altra, però potser hi ajuda si en el moment de triar començar poses seny i penses en les implicacions que es derivaran del fet d'encendre la primera cigarreta.

    Clídice, suposo que d'alguns blogaires ens en fem imatges i d'altres no, i crec que és pel que anem llegint, moltes coses es capten inconscientment. Però el que és una veritat com un temple és que per aquí només aprenem el que els blogaires ens deixen. Algunes finestres estan molt obertes i d'altres molt poc. La qüestió és voler mirar a dintre o no, també.

    McAbeu, serà que realment no importa per algunes coses, és indiferent una cosa que l'altre. Jo a tu et faria no fumador, però mai se sap.

    Elfreelang, t'he d'agrair les teves paraules, si transmeto aquesta idea a la gent en puc estar ben content, però suposo que no tothom pensarà igual, és clar. Potser els fumadors no us plantegeu tant aquestes coses, perquè per vosaltres la normalitat és fumar. Els no fumadors ho veuen com una cosa dolenta, i si reconeixen algú com un igual, consideren que no pot fumar. En canvi, els fumadors, podeu reconèixer com iguals tant els que fumen com els que no fumen, ja que no ho estigmatitzeu tant.

    Ariadna, això que expliques ho puc agrair jo a algun amic de fa molt temps, però referent a fumar altres coses. Ell sabia que jo hi estava en contra i no només mirava de no fumar davant meu, sinó que ho impedia als altres. Explicaré on he anat quan torni.

    Agnès, una mica això pensava jo, que per una mica d'aquí i d'allà, i que segur que algun cop ho he comentat, es podia interpretar. També hi ha una mica del que diu en Jpmerch, que la mala propaganda que es fa del tabac i els fumadors fa que a certes persones no les vegis fumant, encara que estic segur que és un error pensar així, perquè ens agradi o no el tabac, fumar no fa pitjors persones, senzillament es fan mal a elles mateixes. Continua al comentari de baix

    ResponElimina
  26. M'he plantejat la teva pregunta, i no sé per què de dins m'ha sortit la resposta de que sí que fumes, però no tinc ni idea de per què! He de dir, però, que jo sóc un zero en intuïció.
    Pel que fa a la racionalitat, segur que va influir quan de jove vaig tenir l'oportunitat de començar i no ho vaig fer.

    Laura T, pel que comentes interpreto que ets fumadora, i m'ha semblat que no et prenies massa bé això de que si ets fumador no pots ser racional. Abans que res, calma. Ja sé que els no fumadors de vegades ens passem amb les nostres crítiques, però realment no hi ha massa fonament en aquesta afirmació, i em sembla que més d'una persona ho ha comentat. Jo et puc dir que vaig prendre la decisió racional de no començar a fumar quan ho tenia molt fàcil, i els meus pares fumaven tots dos. Vaig pensar que no seria bo per mi i que m'enganxaria, per tant, no ho vaig fer. A banda d'això, no puc afirmar res més, només la meva experiència. També et puc dir que, naturalment, veig el cafè com un vici molt menys perillós que el tabac, de fet, diria que està més que demostrat. Però és clar, t'ho dic des de la perspectiva de que jo en prenc força de cafè, i ni tant sols ho considero un vici. Ara, de vicis en tenim tots, i està clar que no tots són tan criticats i atacats com el tabac, s'ha creat un gran estigma social, però és que realment és perjudicial, i com que se sap que no només és perjudicial pels que fumen, l'alarma social està servida.

    Maria, la veritat és que no sé si en faig cara. Suposo que als no fumadors també se'ns nota, per alguns comentaris segur que ho donem a entendre.

    Nona, a arrel d'aquest post he recordat que a principi d'any en vaig fer un dient que era un goig poder sortir i anar a locals i que no hi hagués fum. Potser des de llavors m'estàs maleint per estar a favor de la llei, i per això te'n recordes i saps que sóc no fumador... És probable que hagi deixat anar moltes altres pinzellades sobre el tema, però no tenia consciència d'haver-ho dit mai obertament.

    Porquet, jo a tu sí que et faig no fumador, sinó no podries pujar les muntanyes que puges! Sé el que vols dir, és inevitable fer-se una imatge de la gent que no coneixem, abans (i encara ara) podia ser la ràdio, i ara és internet. El cas és que si ens fem idees massa bones, massa idealitzades, potser decepcions tampoc, però sorpreses ens en emportarem unes quantes.

    Laia, bona memòria la teva, i bons arguments. Els que fa més temps que sou aquí, com deia al post, era molt difícil que poguéssiu pensar que el relat parlava de mi. Teniu més probabilitats, ni que sigui, d'haver llegit alguna cosa al respecte. He recordat el post que dius amb tota aquesta història de si fumo o no fumo. Pensava quan ho podia haver dit, i em sembla que aquest cop és quan més obertament en vaig parlar.
    Respecte a l'altra part, m'ha fet molta gràcia. Els buits que omples suposo que ho fas de la manera que t'agradaria que fos. Jo a tu et faig no fumadora, clarament a més, tot i que sempre em puc equivocar, però em sembla clar. Llavors no m'estranya que si tens una mínima bona idea de mi t'imaginis que no fumo. No se si m'atreveixo a preguntar-te quines altres coses que no saps (que són la majoria) t'has imaginat... quina por. Però no et pensis, que jo, i tots suposo, faig una mica com tu, i també imagino coses. Moltes interpretacions que fem deuen ser entre línies del que llegim, gairebé sense adonar-nos-en, però jo tinc molt poca intuïció, per tant les idees que em faig poden ser totalment errònies!

    Bajo, això està clar, tothom és lliure de fer el que vulgui. Si tu no t'has imaginat si fumo o no, deu ser que fumes!

    ResponElimina
  27. Ai, Xexu, jo sé que no fumes, perquè amb el temps que fa que et llegeixo, alguna cosa has deixat anar. I a casa meva, quan he parlat del fumar, m'has dit clar que tot és qüestió de voluntat! I per això, encara que no et conegués tant (vull dir el com escrius i el que expliques de tu mateix), et sé pensador, racional, voluntariós, en constant lluita amb tu i amb el que creus que és correcte o no, tot i ser molt respectuós amb els altres. Tens, o sembles tenir, les coses força clares i si dubtes, és quan et debats o dialogues amb tu mateix per acabar de donar una resposta a allò que t'inquieta, o si més no, així em sembla que m'arriba/arriben els teus missatges... Potser per totes aquestes qualitats ets una persona molt valorada en aquest món virtual, ja saps com mirant i llegint les respostes!

    Un petonàs, estimat!

    ResponElimina
  28. Doncs, Xexu, no en sóc de fumadora. I també agraeixo poder estar dins un local tancat sense semblar que hi ha boira. Però el que deia és el que penso de manera objectiva. El que si sóc és cafeinómana. I jo si que crec que és un vici. No podria pas passar sense cafè.
    Per cert, et vull felicitar per la capacitat que tens de treure-li suc als temes, per molt intranscendents que semblin. Déu ni do el que n'ha sortit del teu relatet.
    Quin fums!

    ResponElimina
  29. Bufa, n'estàs segur que vols que t'expliquem quina imatge transmets? Agosarat. Però ja que preguntes...

    A veure, em sembles un paio decidit, directe, amb una entrada a tenir les coses ben clares i definides. Una posició ferma com una roca i fiable com l'or. La realitat però, et fa més feble i sensible del que les teves aparences indiquen, fins i tot el teu físic, que intueixo d'un volum gran. Bon jan, afable. De pocs amics però bons, poc donat a una prospecció gratuïta del teu propi jo, un tant introvertit però no massa. Analític, poc donat a perdre els estreps, de pair lentament que de vegades es pot confondre injustament amb una certa fredor.

    No fumes, perquè les dependències no fan per tu. Si fumessis, ho podries deixar quan volguessis. Tampoc et faig de licors. Cervesa i algun tast d'estil, tipus Martini, potser algun combinat entre amics però poca cosa. Tampoc et faig de whisky, per bé que la teva vinculació amb el territori escocès et porti a tastar-lo. Això sí, sense gel, com manen les tradicions, però potser diluït un pel amb aigua o tot just dos dits.
    Nocturn, però no pas d'aquells que pel matí van a mitges amb les lleganyes enganxades. Tot just un toc d'aquella lucidesa nocturna que permet lliurar-se a la fosca com a eterna amiga.

    I aquí ho deixo. Les lletres, nues, són els nostres retrats. Reflexiona i mostraràs la teva ànima.

    I que consti que has preguntat tu.

    ResponElimina
  30. zel, és probable que més d'un cop haguem creuat comentaris al respecte, però tinc poca memòria per segons què, i ja no sé quines coses parlo i quines no. Em sembla que dono imatge de tenir les coses molt clares, i la veritat és que penso que algunes sí que les hi tinc, però no pas totes. En el tema de fumar, sí que des de sempre ha estat una cosa prohibida, i he seguit amb aquesta idea. Va com va, en altres temes segur que no he tingut tanta voluntat. No és altra cosa que feblesa humana, cadascú té les seves, i jo no me'n quedo fora d'això.

    Laura T, perdona que em confongués, doncs, per com ho defensaves vaig pensar que devies ser-ho, però està molt bé aquest exercici objectiu que vas fer. A mi m'agrada molt prendre cafè, habitualment tallat, i n'hi ha alguns que són fixos al llarg del dia, però tinc la impressió que si no els faig, doncs no passa res. Però és que pocs cops no els faig, és clar.
    Ara no sé com prendre'm la segona part del comentari... el relat era un relat i prou, però el tema de fumar o no trobo que és interessant parlar-ho, sobretot quan es veu que a través del que escrius en un blog la gent pot saber si ets fumador o no. Es pot aplicar a molts altres temes, i ho trobo molt interessant, quina impressió donem amb els nostres escrits.

    Joan, ehem, només preguntava sobre el tema de fumar o no... déu n'hi do la repassada que m'has fotut! I diria que no és el primer cop que ho fas. Però bé, ja està bé saber què pensa la gent de mi, si alguna cosa no m'agrada, sempre pot anar bé per corregir.
    El teu anàlisi no està malament, és producte de molts posts que he fet, molts comentaris, i diverses coses que hem parlat. No és que em mostri més segur del que en realitat em sento, vull dir, que no em faig el valent. El meu posat és aquest de cara en fora, sobretot respecte als altres, però quan es tracta de les meves coses, puc ser un mar de dubtes és clar, per això sóc més feble del que la gent és creu, que no és el mateix que més feble del que aparento. Però el meu físic no és de volum gran, i ara encara menys. M'he aprimat molt els darrers temps, i tampoc és que fos una bola abans, per no dir que sóc molt baixet, així que de volum poc. I afable ho puc ser, però de mala llet no me'n falta.
    Per la resta puc dir que hi estic força d'acord, o que almenys aquesta és també la perspectiva que tinc de mi mateix. De whisky no en prenc, això sí, per més que vagi a Escòcia, els licors no fan per a mi, però el Martini sí, aquest sí que m'encanta. El prenc amb gel, i m'entra com l'aigua.
    M'has deixat prou bé en general, penso que no em puc queixar.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.