divendres, 29 de juliol de 2011

Bambouseraie

Dies de relax i casa rural. Dies de mirar de no pensar. Carretera i música, lluny de tot i de tothom. Dies només per nosaltres, gats de tres potes i portes que no tanquen. I sobretot, bambú.

Gràcies per la recomanació, Garbí.

26 comentaris:

  1. Ja me'n recordo de la recomanació d'en Garbí!

    O sigui que hi haurem d'anar, segur, segur

    ResponElimina
  2. Com que n'hi ha que ens hem quedat a casa treballant (comptant les últimes propostes dels C@ts, per exemple) m'he hagut de conformar amb el tour virtual que ens ofereixen a la web que has enllaçat. Certament sembla un lloc molt recomanable per visitar-lo, a veure si un dia en tinc l'oportunitat.
    Me n'alegro que et vagin tan bé aquestes vacances. Continua gaudint-les!.

    PS: Si jo fos mala persona ara et recordaria que la feina de recompte dels C@ts t'espera per quan arribis; però com que no ho sóc doncs no t'ho dic, millor que t'ho trobis.

    ResponElimina
  3. Doncs bambousejat ben relaxat i ja ens diràs què tal!

    ResponElimina
  4. Doncs a seguir gaudint d'aquest descans :-)

    ResponElimina
  5. M'alegro que t'hagis relaxat i gaudit d'uns dies de tranquil·litat, aquests dies sempre és posen molt bé i ens canvien l'expressió de la cara. Molt xula la sortida, la veritat, mirar i no pensar, carreteres i música, lluny del de sempre...Segur que tornes ben renovat i fresc com una rosa.

    M'he mirat la web i és brutal, és un lloc realment preciós. Disfruta-ho molt!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Tot el post transmet molta pau i tranquil·litat. Celebro que hagis descansat i t'hagi agradat.

    Recordo la recomenació del Garbi, França té tants racons per descobrir!!

    ResponElimina
  7. Hi ha quelcom en el bambú que fa que em quedi bocabadada... Entenc el teu relax! I és que les vacances sempre són benvingudes!
    Salut i disfrute!

    ResponElimina
  8. El primer moment amb tantes canyes de bambú m'has fet pensar amb Lost.Oh! Quina passada,gaudeix molt i ja ens explicaràs a la tornada.^^.

    ResponElimina
  9. Quina enveja que fas! Aquest lloc sembla interessant. Es veritat que a França hi ha racons increibles, aquest en deu ser un.
    Bé disfruta-ho molt que enseguida s'acaben aquests momens de pau.

    ResponElimina
  10. celebro que t'agradi la recomanació, és realment un lloc encantador i si el dia i la companyia, acompanyen la visita, millor que millor.
    Bones vacances!!!!

    ResponElimina
  11. Ep! Lo de l'aranya era un punt de vista diferent, tot i la visió nefasta que tenen. Sort en tenim, amb les mosques, de la fenya que fan... Però, t'ha agradat? :)

    ResponElimina
  12. Uau, quina envejeta! Sembla un lloc d'aquests on realment t'oblides de tot durant uns moments...

    M'ha agradat el "lluny de tot i de tothom". Jo ara mateix me n'aniria al pic d'una muntanya jo sola, per buidar el pap i el cap, tot d'un sol cop.

    ResponElimina
  13. Ohhh! Quin gust! A mi encara que queda una setmana per començar les meves 2 setmanes de vacances! Passa-t'ho molt bé!

    ResponElimina
  14. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  15. Que bé poder desconnectar, sigui on sigui!

    ResponElimina
  16. M'encanta aquest sol que passa entre les canyes... Mmmm... visca les vacances!

    ResponElimina
  17. Gràcies a tots pels vostres comentaris. De moment he gastat les vacances que tenia per aquest estiu, veurem si de cara a més endavant puc descansar una mica més, que estaria bé. La visita a la Bambouseraie em va agradar molt, és un jardí botànic oriental en ple Llenguadoc, cosa que el fa molt original i sorprenent. Es pot visitar en un matí o una tarda, i si en teniu l’oportunitat, jo us ho recomano. No està massa de pas de les grans vies, però val la pena desviar-se una mica per deixar-s’hi caure.

    Carme, és un bon lloc per anar-hi, jo t’ho recomano, el problema és que està una mica apartat. Ideal per si es fa una ruta per la zona, invertir-hi un matí o una tarda segur que no et decebrà.

    McAbeu, com que ja sóc a casa des d’ahir, ja m’he trobat tota la feina de recompte que em quedava, sort que estava al dia, que si no... però el recompte estarà a temps, segur. Ha valgut la pena visitar el bosc de bambú, jo ho recomano, encara que com li deia a la Carme, està una mica apartat i d’hi ha d’anar expressament, però no decep.

    Deric, per tant ja hi ets ficat, fantàstic.

    Cantireta, en directe guanya molt.
    Comentari 2: Sí que m’ha agradat, està ben fet, però ja et dic, vist des de la perspectiva de l’aranya, esgarrifa una mica.

    Elfreelang, és una visita de mig dia com a molt, així que quan vaig fer el post ja estava ben bambusejat!

    Assumpta, ja sóc a casa des d’ahir, i demà a treballar, ja veus que ràpid a passat.

    Barce, l’escapada ha anat bé, el problema és que en gaudeixes molt però tornes cansat, i això passa factura. Sort del diumenge de vagància total, perquè demà torno a treballar. La visita al parc del bambú és només de mig dia, no t’hi estàs, així que quan vaig fer el post ja hi havia anat i no hi vaig tornar. Però val la pena, en directe guanya molt, però com deia més amunt, s’hi ha d’anar expressament, perquè està una mica apartat.

    rits, ha estat curt, però sempre és millor que res. Tot arreu té molts llocs per descobrir, però sovint necessitem que algú els descobreixi abans i ens ho digui. En Garbí en sap molt d’això, les seves idees sempre són bones.

    Alba, el bambú és una planta molt curiosa, la veritat és que mires aquestes tiges i no entens com poden créixer tan fortes i tan altes. És una planta de la que hauríem d’aprendre algunes coses.

    Maria, tu ves amb compte que no s’aparegui el fum negre entre les tiges. Ja estic de tornada, la veritat és que val la pena visitar el parc, és molt curiós, un jardí botànic amb plantes que no veiem cada dia.

    Laura T, jo penso que hi ha racons interessants a tot a reu, a la nostra terra també, però cal descobrir-los. Per sort en els blogs compartim moltes coses, i algunes són bones idees per fer escapades o viatges. M’he aprofitat d’experiències d’altri, i ha estat un encert.

    Garbí, quan en vas parlar no tenia ni idea de que un parc així existís per aquí prop, i és que quan hi ets et transportes a unes altres terres, és increïble. La vall del drac sembla Japó totalment. Està molt aconseguit i hi ha moltes curiositats. Vaja, que n’he quedat molt content. Una visita diferent. Gràcies per compartir amb nosaltres coses tan interessants.

    Laia, és una llàstima que no puguis anar ara mateix allà, perquè segur que se’t posaria molt bé. Però no et creguis, eh, que la deformació professional et faria anar mirant tots els noms científics de les plantes exòtiques que hi ha. M’agraden els noms científics, mira, manies que té un.

    Finestreta, ui, jo ja he acabat la meva ‘una setmana’ de vacances. Va estar bé la visita al parc del bambú, però demà, altre cop a la feina!

    MBosch, gaudeix-ne, que a mi ja se m’han acabat, almenys per ara!

    P-CFA..., poder, i saber-ne, que també és un art.

    Susanna, a mi m’encanta perquè no era un sol que cremés ni molestés, el dia va ser molt i molt agradable i gens feixuc de temperatura, per sort.

    ResponElimina
  18. Mmmm, quin lloc interessant...una planta prou sàvia, el bambú, que sap adaptar-se a la força del vent sense rompre's...Bones vacances!

    ResponElimina
  19. Ja veig que tu també has estat de vacances. Això sempre va bé, eh? Però tu no desconnectes de cap manera, pel que dius al meu bloc... No t'ho has plantejat mai? De vegades no fa mal, eh! Hehehe!
    Bé, m'alegro de retrobar-vos a tots plegats, poc a poc ja m'aniré posant al dia.
    Escolta, i que és això de gats de tres potes? No s'han de buscar tres peus al gat?

    ResponElimina
  20. Apa com ens cuidem! Sí senyor! De tant en tant ens hem de donar aquests homenatges!

    No conec el lloc concret on t'has allotjat però la zona és preciosa. Jo sóc un enamorat del sud d'Occitània i, si em permets, et recomanaria que visitessis algun dia l'Arieja... una preciositat de poblets, muntanyes i vida rural amb un encant especial!

    ResponElimina
  21. Vida, les vacances ja se m'han acabat, però respecte al bambú, sí que és una planta tot curiosa, quan veus aquestes tiges tan llargues que s'aguanten ben dretes et preguntes com s'ho deu fer. Ah, i el lloc és ben interessant, sí.

    Yáiza, jo no desconnecto mai, si puc. Hi ha vegades que no és possible o que altres coses reclamen més atenció, però sempre trobo una estoneta per connectar-me, encara que sigui a costa de no dormir.
    Gats de tres potes són gats de tres potes, que n'hi ha, no ho sabies?

    Porquet, un homenatge massa curt, pel meu gust, la veritat. Si et dic la veritat, tampoc et sabria dir exactament on em vaig allotjar perquè estava al mig del no res. He hagut de mirar on era Arieja, i et puc dir que era més cap a l'est, prop d'Alès. No dubto que el lloc que dius tu deu ser molt interessant, però això seria una altra escapada.

    ResponElimina
  22. Oh, quan vaig veure el post d'en Garbí ja me'n van venir moltes ganes... a la llista de pendents!!

    ResponElimina
  23. que bé, jo m'he de conformar amb molt menys...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.