diumenge, 17 de juliol de 2011

Adolescència


En aquestes escales em vaig passar gran part de la meva adolescència. Poden explicar moltes coses, per exemple com he arribat a ser com sóc ara.

33 comentaris:

  1. Si? Vull dir.... relament l'adolescència ens explica com som ara? realment ens marca tant?

    I ho pregunto xq sincerament, no ho sé. La meva adolescència té coses bones i coses dolentes. I potser si que m'ha marcat en coses, xò tb sé que he anat treballant per superar i canviar moltes de les meves actituds.

    Tan important és l'adolescència? en el fons sols és un periode curt de temps. 4-5 anys. La joventut ens marca més. I l'edat adulta ja no diguem. Igual que la infantesa que és molt més llarga (x molt que actualment s'escurçi i els adolescents ho siguin molt abans)

    En tot cas, espero que et portin bons records.

    ResponElimina
  2. D'acord... aniré a parlar amb elles... hehe :-))

    Jo no sé pas si podria trobar alguna cosa o algun lloc molt especial per senyalar en la meva adolescència... glubs... no tinc passat!!

    ResponElimina
  3. Totes les etapes que anem tancant en la nostra vida ens marquen en el present. L'adolescència no és una excepció i coincideixo amb tu en el fet que aquesta etapa, també en el meu cas, pugui explicar moltes coses... Una abraçada! ;)

    ResponElimina
  4. És curiós, jo tinc un pedrís del qual es podria dir el mateix. Fa dècades que no el veig...

    ResponElimina
  5. Els graons poden estar esmicolats. Tu ja fa uns quants anys que vas deixar de ser adolescent, i les escales de maons, si no es van arranjant, s'esquerden.
    No crec que tu estiguis gens malmès. I desitjo que aquestes escales et donin bons records. Ets d'un fang de qualitat.
    Jo tinc escales d'hores i hores de xerrameca, sense més. Hores interessants. Intenses.
    Jo si que penso que l'adolescència és una etapa important, esplendorosament complexe.
    Un tram d'escala en el cim de la vida! Important, però.

    ResponElimina
  6. Doncs quina il·lusió que comparteixis amb nosaltres un lloc on hi ha un tros de vida teva. La veritat es que estan fetes pols pobretes! Em sembla que tothom té unes escales així o un replà...

    Jo com la fanal blau, també crec que l'adolescència ens marca moltíssim i de fet crec que és el tret de sortida a la persona que volem ser. Per mi l'adolescència va ser una de les èpoques més felices de la meva vida i s'acostuma a ser tant valent aquella època....a més, les noies amb 16 estem guapíssimes i és la mar de divertit!

    ResponElimina
  7. podriem dir allò de: si les escales parlessin...Però millor que no ho facin, hi han coses que potser només tu i elles ho saben.

    ResponElimina
  8. Crec que tot el jovent hem tingut unes escales com a un lloc de referència. Jo recordo les d'una escola (que no era la nostra) però que ens anava bé quedar-hi perquè teníem el metro davant. Allà, mentre ens esperàvem uns als altres havíem teixit bones converses i amistats.

    Ara deu fer un parell d'anys l'escola va posar un tancat que evita que ningú hi pugui seure. Em va fer sentir trist i gran...

    ResponElimina
  9. Jo també tinc unes escales de referència,però mai me les havia mirat així. Pot ser ara quan passi al davant me les miraré d'una altra manera...^-^

    ResponElimina
  10. Però ja que les escales no parlen, per què no ens ho expliques tu? au, va...

    ResponElimina
  11. Perduda. Jo sóc de mates. Com vols que 'despejem' l'equació si tenim dues incògnites (com eres i com ets)? Només tenim una causa, tal vegada improbable, de perquè ets com ets ara.

    Divago. Encara em dura el cap de setmana... aisss.

    Ptns.

    ResponElimina
  12. Hola Xexu!
    Jo penso que marca més la infància que l'adolescència, al menys a mi, la meva adolescència va ser més normaleta. Jo tb tinc unes escales com les teves al que era l'apartament on estiuejava i vaig viure alguns dels millors dies de la meva infància, explicant-nos històries i fent plans de futur, com per exemple que amb 20 anys tindríem el primer fill...mira com son les coses que en tinc quasi 34 i ni fills ni marit ni res jajajaja

    ResponElimina
  13. Sort que la meva no em va marcar...ara seria una mena de cosa estranya, si no hagués sabut sortir de l'ou i la "merda" amb perdó, que m'envoltava!

    Petons, guapo!

    ResponElimina
  14. Com es deu dir en català allò de "Juventud divino tesoro que te vas para no volver..."?

    Per cert, has fet canvis al Bona Nit, queda xulo!

    ResponElimina
  15. Jo també recordo unes escales a l'Escola i aixecar-me corrents quan s'acostava el director i ens deia "Aixequeu-vos! Sembleu mexicans!"

    ResponElimina
  16. Qui ha pujat escales i les ha baixat ...sembla una metàfora dels alts i baixos de la vida...oi? per cert són unes escales boniques, almenys a mi m'ho semblen...l'adolescència a mi em queda molt més enrere que a tu...no sé si ens marca tant o menys però forma part de nosaltres i de com l'hem vsicut

    ResponElimina
  17. la nostra colla, a Cornudella, també teníem unes escaletes

    ResponElimina
  18. L’adolescència potser no és l’època més important de les nostres vides, però és època. Fins i tot aquells que dieu que no vau viure massa cosa no li feu justícia, perquè una adolescència amb pocs alts i baixos també està definint una persona. De totes maneres, cadascú sap les èpoques que més el van marcar, i és maco que no siguin les mateixes per tots. Gràcies a tothom per comentar aquesta entrada.

    rits, no es tracta d’un post general, estic parlant de mi. Totes les fases de la vida ens marquen. És clar que la joventut i els primers passos de ‘vida adulta’ són molt importants, però com els expliques sense el pas per l’adolescència? Jo no vaig tenir una adolescència rebel ni salvatge, va ser molt normal, perquè sempre he estat força centrat. Però en aquell període vaig conèixer gent important, gent que em va marcar molt. A més, la mateixa gent em va marcara tant per bé com per malament, per tant puc dir que vaig aprendre molt. La llavor ja hi era, però potser en les relacions personals vaig fer un salt qualitatiu important. Podria dir que va ser el moment de començar a conèixer com són les persones, i això m’ha servit molt després. Aquestes escales porten molts records, però com et deia, tant la foto (evidentment), com el comentari, només val per mi, no és una sentència. Cadascú ha viscut com ha pogut i cada fase ha tingut la importància pertinent.

    Assumpta, t’explicarien coses! Saps, per un moment m’ha passat pel cap proposar que la gent pengés alguna foto que relacionés amb la seva adolescència. Podria ser una d’aquelles cadenes que surten de vegades. Jo hi vaig pensar l’altre dia quan les vaig veure que tenien molt a veure amb la meva adolescència, però si m’haguessin preguntat, sense veure-les, pensant una mica segur que em venien a la memòria també. Si no tens passat, almenys tingues un magnífic futur!

    Joanfer, segur que molts no coincidiran amb nosaltres, i tampoc no vull dir que l’adolescència sigui l’època que més m’ha marcat, però sí que en recordo alguns fets que van ser importants i em van condicionar. S’han de voler veure, també.

    SM, jo feia temps que no veia aquestes escales. Aquest cap de setmana, ja que hi anava, no vaig desaprofitar l’oportunitat de fer-los una foto. Busca el teu pedrís!

    Fanal blau, aquests graons de l’escala ja estaven escantonats quan jo hi seia a parlar en aquelles intenses nits. Si algú pensa coses estranyes s’equivocarà, aquí quedàvem amb els amics, i a altres hores hi havia tingut converses molt intenses, discussions i magnífics moments. El resum de tot això és que va ser una època important de la meva vida pel que vaig aprendre, potser no la que més, probablement, però sí que l’he de tenir en compte, no es pot esborrar si vull explicar el que sóc avui. Coincidim, jo no parlava de l’adolescència com a cosa general, sinó com la meva pròpia, i veig que la teva també va ser intensa. Han passat molts anys, tant per tu com per mi, però recordar aquells moments ja significa alguna cosa.

    Barcelonina, estan fetes pols, però ja estaven així quan jo hi passava estones. Abans eren més llargues i portaven directament a la platja.
    L’adolescència és una època important o ho pot ser, però no més que altres. De fet cada època de la vida té les seves coses, i hi ha gent que en destaca algunes i en repudia d’altres perquè a ells no els van anar bé. Viure coses, suposo que hauria de dir que jo en vaig viure més i molt més intenses a la joventut, dels 20 als 28, potser. Però a l’adolescència en vaig aprendre de molt importants i em vaig formar com a personeta. Als 16 anys les noies esteu guapíssimes? Però si els tios a aquella edat som lletjos de collons! I a alguns això ens dura molt més temps!

    Garbí24, tampoc no t’imaginis coses estranyes. Allà hi passàvem moltes estones, però com a molt preferiria que no es sabessin algunes converses força intenses que hi vaig tenir. Intenses per ser adolescent, potser ara ens en riuríem si les sentíssim gravades.

    ResponElimina
  19. Porquet, quan vaig pensar aquest post em va passar pel cap que algú recordaria el seu propi lloc que relaciona amb l’adolescència. Segurament si fem memòria molts dels records que tenim es poden relacionar en llocs concrets. Tu en tens un, i molts altres també. És una llàstima que aquests llocs desapareguin, entenc el teu sentiment, però el temps passa per tots, pels llocs també. Jo encara m’imagino a dia d’avui en aquestes escales, fent memòria d’un passat ja molt llunyà. Suposo que tindré la sort de que aquestes escales em sobreviuran, però mai se sap, potser passo per allà i un bon dia ja no hi són. Segur que em sentiria com tu, em vindria una gran tristesa, és com esborrar d’una plomada bona part del nostre passat.

    Maria, cadascú té els records que té. En aquestes escales hi vaig viure moments intensos, has de saber què vas viure tu en les teves escales.

    Vida, res que sigui interessant per una colla d’adults amb la motxilla carregada d’experiència, però posa’t amb 14 o 15 anys i recorda com senties, amb quina intensitat vivies uns fets que ara et semblarien d’allò més banals. Llavors tot era nou, les hormones es revolucionaven, però jo sempre les he mantingut a ratlla. El que no podia controlar eren els sentiments, i d’aquests, les escales de la foto en podrien explicar moltes coses, perquè en van sentir una bona pila.

    Ariadna, bon punt el teu. Quan escric miro de fer-ho per mi, encara que de vegades és inevitable establir una comunicació, però la frase del post va cap a mi. Jo sé com sóc ara, com he estat des de fa molt temps, vaja. No sé el temps que fa que em llegeixes, però els que passen per aquí ja fa unes temporades han anat construint una idea força fidedigna de com sóc, ja que el blog sóc bàsicament jo, estalviant algunes intimitats que no cal explicar. Sé que alguns fets de la meva adolescència, com els vaig viure i el que vaig aprendre em van condicionar en el futur, i amb el pas dels anys he arribat fins aquí sustentat-me en uns pilars que es van començar a forjar llavors. Tot això ho sé jo. Perquè ho sapigueu vosaltres hauríeu de conèixer-me, o de fer una profunda lectura d’aquest blog inclosos les meves respostes als comentaris, cosa que vindria a ser molt proper a conèixer-me. Però francament, això no t’ho recomano ni que tinguessis tota l’eternitat de temps per perdre, quin avorriment, mare meva!

    Natàlia, com ja he anat dient, a cadascú el marquen unes èpoques que unes altres. No sé si l’adolescència és la que més em va marcar a mi, però vaig aprendre coses. Potser és més important la joventut, però aquestes escales no van tenir un paper important en aquesta època de la meva vida, i sí en l’adolescència, ja que m’hi passava moltes estones. Però si parlem de plans de futur, és normal que no s’hagi complert cap dels que fèiem en aquells temps. Jo estic igual que tu, cap els 34, i vivint de manera diferent de com havia imaginat.

    Zel, la veritat és que a mi m’envoltaven coses no massa bones en aquella època, però vaig decidir que no anava amb mi, i no vaig seguir els que es desviaven. Suposo que depèn de cadascú el deixar que ens marquin unes coses i no altres.

    McAbeu, en català no ho diem, a veure si cola i no se’n va. He fet canvis, però em temo que no es veu com s’ha de veure amb molts navegadors. Tu veus la lluna?

    Tirantlobloc, ei, que jo en aquestes escales hi perdia temps només durant les vacances, en hores lectives no!

    Elfreelang, són unes escales boniques, i ho eren més abans que portaven directament a la sorra de la platja. I no sé si són metàfora, però jo m’he fet un tip de pujar-les i baixar-les durant molts anys. Però quan feien la seva funció d’escenari de la meva adolescència era més aviat als vespres. No sé fins a quin punt em va marcar aquella època, però vaig aprendre moltes coses.

    Jesús, esperem que hi segueixin sent i serveixin d’escenari a moltes altres colles.

    ResponElimina
  20. Amb el Chrome si veig la lluna. Amb Firefox també però amb l'IExplorer no. Amb l'Explorer tampoc es veu el mateix tipus de lletra, es veu una font no tan bonica però potser més clara de llegir. Hauràs de seguir provant.

    ResponElimina
  21. Jo tampoc vaig tenir molta adolescència... curteta, curteta, va ser, però la que vaig tenir va ser fantpàtica i segur que em va fer com sóc ara, en una mesura o altra.

    ResponElimina
  22. Jo tampoc vaig tenir molta adolescència... com diuen alguns comentaris per aquí dalt... curteta, curteta, va ser, però la que vaig tenir va ser fantàstica i segur que em va fer com sóc ara, en una mesura o altra.

    L'Assumpta se m'ha avançat en la idea de parlar amb les escales... a veure què expliquen. Assumpta! ens ho expliquen a les dues a l'hora, o ja t'has avançat del tot?

    ResponElimina
  23. La lletra dels comentaris surt diferent que aquesta tarda, més clara de llegir :-)

    Ai Carmeeeeeeee si sabessis el que m'han dit les escaleeees hehehe :-DD

    ResponElimina
  24. Si fos una mica més gran, aniria millor... ehem... i enlloc de tan blanca (que el contrast tan blanc amb el negre-negre em fa molt mal als ulls, no puc llegir massa tros seguit) Què tal un gris perla? ;-)

    ResponElimina
  25. Per cert... el Bona Nit sempre ha estat així negre-negre? No era una mica com el Petit Blog meu, així gris fosc? Potser és aquest negre tan negre el que em fa forçar la vista...

    M'encanten les lletres del títol del blog i dels titolets dels Posts i aquest "Publica un comentari" en vermell... i com queden en blau els enllaços que posem als comentaris... en general MOLT MACO ;-))

    ResponElimina
  26. Ohh canvi de look! Pot ser que la lluna es vagi movent??
    Unes escales que porten al mar, quin lloc més maco de passar l'adolescència. I pensar que nosaltres al poble ens asseiem a darrera al monestir...ni punt de comparació! Totes les èpoques són maques, però l'adolescència es viu amb tanta intensitat i tot és tan nou...però després pensant-ho bé de fer coses importants objectivament, potser com dius tu a partir dels 20...bé, i els nois aquella època no estereu precisament guapos, però s'és tant innocent i amb tantes ganes de viure i fer coses que és genial.

    ResponElimina
  27. Mac, he seguit fent provatures i ho he deixat en un estat que més o menys és acceptable. Saps què passa? Que la lluna no anava on vosaltres la vèieu. Però bé, ara l'he deixat on sí que la vèieu, i d'una manera que en principi s'ha de veure amb els tres navegadors.

    Carme, això és que et devies fer madura molt aviat, i no vas passar per una fase massa revolucionada. Segur que molts haurien preferit passar-la així de ràpid!

    Carme i Assumpta, males persones, si les escales us expliquen alguna cosa, jo ho vull saber!

    Assumpta, ja he anat fent canvis, algunes coses costen més que altres, i la veritat és que quan vas tocant l'html de la plantilla, arriba un moment que ja no veus res de res i et sembla tot impossible. Després t'hi poses el dia següent i ho fas de manera més fàcil, només estaves ofuscat el dia abans per tanta estona mirant coses incomprensibles. Ja t'he posat la lletra en gris perla, o gris el que sigui, que sóc un home i no puc filar tan prim. Espero que es vegi millor, a mi em sembla que sí. M'alegro que en general t'agradi, però em temo que el negre no és negociable. Des del primer dia, i abans i tot, que el negre com el carbó m'acompanya sempre.

    Barcelonina, la lluna s'ha anat movent perquè l'he mogut un miler de cops. Potser alguns de vosaltres us heu anat distraient mentre es movia pel cel del Bona nit, però jo suava sang per posar-la en un lloc decent que es veies en els tres navegadors! Bé, sang, tampoc, la veritat.
    Doncs sí, era un lloc maco. A veure si serà per això que ara tinc aversió a la platja, i no la trepitjo si no és sota amenaça d'arma de foc. A l'adolescència es descobreixen moltes coses i s'aprèn el que cal per entrar a la joventut amb algunes hòsties fotudes ja. Si no les has passat, doncs ja les passes després, però si has pogut estalviar feina millor. No, si ja sé que els nois estem molt millor als trenta, a mi m'ho diuen cada dia 15 cops, abans d'esmorzar. És irònic, per si no es notava.

    ResponElimina
  28. Després d'un altre treball d'investigació et passo l'últim informe: Confirmo que la lluna ara es veu als tres exploradors i al mateix lloc i que aquest tipus de lletra pels comentaris és més clara que l'anterior.

    ResponElimina
  29. Si es tractava de dir com va ser la nostra adolescència, et diré que l'estic vivint ara mateix. Llavors no se'm va permetre.

    Petons.

    ResponElimina
  30. "gris perla, o gris el que sigui, que sóc un home i no puc filar tan prim"... :-DD

    Saps que el text dels posts ara el llegeixo millor que abans? Potser és una mica més gran... no la toquis!! :-)

    El blau amb el que surten els noms dels comentaristes i la data i tal, m'encanta!!

    ResponElimina
  31. Hmmm... m'has fet pensar... no sé si hi ha un lloc concret que podria associar amb la meva adolescència. Aquestes escales, són de la teva escola?

    ResponElimina
  32. Mac, prova superada en alguns temes, però encara queden detalls per polir, a dia d'avui. Algun dia ho aconseguiré.

    Ariadna, s'amaga certa amargor rere aquestes paraules, tot i que si vius ara l'adolescència, per dir-ho d'alguna manera, potser estàs en un moment dolç i intens. Prefereixo imaginar-ho així, tant de bo.

    Assumpta, no et queixaràs, per triar la mida de la lletra vaig anar a consultar a la ONCE i em van dir que aquesta era prou gran fins i tot per ells! Sí que queda maco aquest blau. És que tinc un bon gust! És irònic...

    Ferran, de la meva escola? No pas! Són les escales que em portaven a la platja en el meu poble d'estiueig. Durant el dia servien per a això, i als vespres per trobar-nos i per mantenir-hi intenses converses. Si hi penses bé segur que trobes un lloc que relaciones amb la teva adolescència.

    ResponElimina
  33. No pensava pas que fos una sentència, xò ho he sentit diverses vegades i jo no ho sento així. Vas canviar d'escola a insti? no sé, jo no vaig canviar i encara que vaig conéixer gent, el cert és que tp va ser especial. Crec que em va canviar més la universitat.
    Jo tp vaig tenir una adolescència rebel, xò tp tinc cap record especial, com si no hagués existit. Potser per això nego tant la importància de l'adolescència.

    No obstant m'alegra moltíssim que coneguéssis gent tan important

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.