dimarts, 28 de juny de 2011

Relats conjunts, Home de Vitruvi


L'havia vist en milers d'ocasions, la imatge s'havia fet servir per massa coses, precisament per això a en Giorgio no li interessava especialment. La seva devoció per en Leonardo l'havia portat de l'afició a la dedicació, amb la carrera d'història acabada, especialitzat en el Renaixement, havia aconseguit una beca per fer la tesi doctoral en obres menors del geni florentí, es delia per investigar i aprofundir en la vida i obra del seu admirat Leonardo. Per això quan va veure que en enretirar un polsós volum de la biblioteca del castell queia una làmina amb l'Home de Vitruvi dibuixat, al principi no hi va prestar massa atenció, a qui li importava aquest tractat de proporcions, o la mateixa Gioconda, massa vistos, massa suats.

En recollir la làmina, però, va fixar els ulls sense voler en una inscripció del puny i lletra de Leonardo, la seva caòtica cal·ligrafia el delatava, per bé que en Giorgio havia après a desxifrar-la amb el temps. En ella es llegia que l'obra havia estat feta en aquell mateix lloc, al castell de Vinci, el 15 d'abril de 1467. A en Giorgio no li calia consultar res per saber que aquell era el dia del quinzè aniversari de l'artista. Alguna idea li rondava pel cap, no podia apartar la mirada d'aquella data, no sabia per què. Després d'uns minuts de rumiar, pràcticament immòbil, se'n va adonar. És clar, l'original de l'Home de Vitruvi de la Gallerie dell'Academia de Venecia data de 1487, vint anys més tard que la làmina que tenia davant.

En Giorgio no sabia què fer. Havia trobat una representació d'una de les obres més importants de Leonardo que datava de molt temps abans que la que els experts consideraven l'original. Podia ser una còpia? Per la seva experiència, no li ho semblava pas, el document era totalment versemblant, però això no se sap mai fins que es fan proves. I si realment es demostrava que l'Home de Vitruvi conegut no era l'original, i que Leonardo l'havia dibuixat ja amb només quinze anys? Això suposaria un daltabaix en el món de la història de l'art! Però qui creuria a un pobre estudiant de doctorat?


Aquesta és la proposta de juny de Relats Conjunts

28 comentaris:

  1. Segona part, ja!! Homeee... que ens fas aquí la introducció presentant el pobre estudiant de doctorat i ens deixes amb les ganes de més! On el durà aquesta troballa? Ho volem saber!!
    Bé, a part de queixar-me... està bé, està bé! Bona idea! Suposo que per un estudiant d'història trobar una cosa així, és com per un estudiant de medicina descobrir la vacuna de la malària, no?

    ResponElimina
  2. si l'estudiant de doctorat sap fer córrer les seves cartes......triunfarà

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Bon relat i jo també demanaria la segona part, ens quedem amb ganes de saber com continua aquesta història i com se'n surt aquest estudiant de doctorat amb aquesta troballa.

    ResponElimina
  5. Molt interessant! Em sume als que demanen la continuació.

    ResponElimina
  6. Doncs sí, XeXu, no pots deixar-nos així, eh? Ara, amb la intriga a les mans i als ulls...
    Molt bon relat, de totes maneres, segueixi o no...

    ResponElimina
  7. que tremoli dan brown! molt bon relat, xexu! ;)

    ResponElimina
  8. Jo!! Jo el creuria!! I l'animo a intentar demostrar-ho!! i m'ofereixo com a intèrpret de l'escriptura de Leonardo que, al cap i a la fi, no té cap secret per a mi :-))

    Molt bo!! :-) A mi també m'ha fet pensar una mica en Indiana Jones!! A més, estic segura que sí, que és l'original!!

    ResponElimina
  9. Molt bon relat Xexu m'he quedat amb ganes de mes...

    Salutacions

    ResponElimina
  10. Caram, em temo que em faria pànic descobrir una cosa d'aquestes. Et poden encimbellar al capdamunt, però coneixent una mica el món dels erudits, més aviat pot acabar amb la seva carrera pa los restos! Bon relat :)

    ResponElimina
  11. L'he trobat molt bo....penso que si que ens "deus" una segona part per saber si se'l van creure o no...
    Ostres heu anat molt de pressa a escriure deu ser el poder de l'home de vitruvi ....jo m'hi posaré el cap de setmana espero

    ResponElimina
  12. Té fusta de bon arqueòleg aquest Giorgio. Tremola Eduald Carbonell. Felicitats pel relat.

    ResponElimina
  13. Una bona història.Fan venir ganes d'escriure,però aquesta calor m'està matant...

    ResponElimina
  14. Doncs no m'estranyaria que l'obra se l'hagi adjudicat algun impostor.

    ResponElimina
  15. Interessat, vull saber la continuació.

    ResponElimina
  16. l'home de vitruvi II t'espera..
    l'he trobat molt bo i molt ben lligat!

    ResponElimina
  17. Au, caramelet a la boca i cap a casa! Aix... pobre estudiant, més li hagués valgut no sortir del llit! Ara com ho farem perquè el creguin? És que sempre hem de tenir l'ai al cor...?

    ResponElimina
  18. Bona història! Em sembla que haurà de fer un camí ben llarg abans que algú li faci gaire cas, pobrissó! O potser no, només tu saps la resposta...

    ResponElimina
  19. Saps qui se'l creurà, el seu doctor de tesi, o algun altre catedràtic i llavors va, i presentarà el descobriment davant del món com si fos seu, i el becari, amb moltíííssima sort, potser aconseguirà que aparegui el seu nom en algun raconet de l'article científic com a col·laborador. I encara! que hauria d'estar donant gràcies als déus per poder aprendre al costat d'una eminència com el catedràtic que dirigeix la seva tesi!

    Becari a currar!

    Molt bona XeXu!

    ResponElimina
  20. Ostres, PORQUET... és així la vida real?... pobre becari...
    Però bé, aquí, TOTS el que hem llegit la història som testimonis que ho ha trobat ell... el podem ajudar, no? :-))

    ResponElimina
  21. Gràcies a tots els que heu llegit i comentat aquest relat. El final és molt obert, és just el principi d'alguna cosa, però aquí està la gràcia, no? No hi haurà continuació, és clar, però si això fos al vida real, el final que ha explicat el Porquet seria el més probable, en el món de la investigació, els mèrits sempre se'ls atribueixen els caps dels grups, els becaris només fan feina. Naturalment, alguns hi ha que atribueixen mèrits als que han fet la feina de veritat, però també n'hi ha molts que no.

    ResponElimina
  22. Què fàcil pot ser la Història, a vegades! Petits descubriments poden canviar moltes coses.
    Felicitats pel relat m'ha semblat molt bo.

    ResponElimina
  23. Jo m'aginollo ( com diem a l'Urgell, cantonada Segarra ) davant del 1r capítul de la sèrie, perquè n'hi haurà més, oi?

    ResponElimina
  24. Un relat boníssim que dóna ganes de continuar llegint...
    Felicitats, XeXu!

    ResponElimina
  25. boníssim!
    una pena que no en facis un segon capítol!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.