diumenge, 5 de juny de 2011

La masovera


"Saps qui també està embarassada?"

"Espereu, que ara vindrà una amiga meva amb el crio."

"És molt tranquil, dorm tota la nit, gairebé no plora. En canvi el fill dels nostres amics és molt nerviós."

"A mi em sembla que aquest cotxet anirà bé fins i tot acabat de néixer."

Oh lai la, la masovera, la masovera, oh lai la, la masovera se'n va al mercat.


23 comentaris:

  1. Hola!! Bentornat! :-)

    No t'hem pogut enyorar, que et connectaves a les tantes de la matinada per deixar-nos unes paraules hehe ;-)

    Mare meva, quina foto!! Quina tendresa, si us plau!! :-)

    No entro en el contingut del post, perquè no sé si és que has tornat molt content i feliç d'haver exercit de tiet... o que moltes converses sobre el mateix tema t'ha sobrepassat un pèl... Donada la preciositat de foto m'inclino per la primera opció ;-)

    ResponElimina
  2. Ah!, que tornes demà!! hehehe

    És que he comentat primer aquest post i després he vist el que havies escrit a l'altre... OK doncs, a gaudir-ne més ;-)

    Ja li estàs ensenyant a dir "Barça" o què? :-)

    ResponElimina
  3. Oooh t'ha entrat la vena paternal? La foto es maquisima, jo ara el tema el tinc una mica actual, les criatures semblen bolets que no paren de sortir i de tant en tant, encara que es d'hora, sento un petit "tic-tac", fa por...

    Peto!

    ResponElimina
  4. Jo faré d'advocat del diable i m'inclinaré per la segona opció de l'Assumpta, només per donar un altre punt de vista, eh! Tot plegat, si has passat tot el dia sentint parlar d'això... bé, no sé si desperta l'instint paternal/maternal o si el fa fugir!
    Apa, fins aviat!

    ResponElimina
  5. t'acabes acostumant i immunitzant....o no

    ah, i tb pot ser que et vulguis sumar al club!

    ResponElimina
  6. Entre les bodes i les criatures sembla que, darrerament, tot el món giri al voltant d'això!

    En tot cas, no deixen de ser temes més bonics que d'altres animalades que circulen per aquest món.

    Sempre he pensat que la masovera era una noia foooorça bonica!

    ResponElimina
  7. Jo crec que en XeXu té una cosa paternal que no pot dissimular. Agafeu-vos, el dia que ens doni la sorpresa i ens anunciï l'arribada d'un XeXuet, agafeu-vos!

    ResponElimina
  8. He pensat el mateix que Ferran, això és instint paternal mal dissimulat. ;DD

    ResponElimina
  9. El mercat és el dilluns, el dilluns es compren fums... (si, sé que es compraven llums els dilluns, però jo tota la vida dient fums... No sé pas en què pensava de petita...)

    ResponElimina
  10. M'apunto al pensament d'en Ferran i en Mc, de tant en tant ... surt aquest sentiment paternal d'en XeXu... espero que hagis gaudit fent de tiet, de moment. Una abraçada.

    ResponElimina
  11. ostres! doncs a mi m'ha sonat a .... cap de setmana monotema buf! potser m'equivoco i és tot el contrari..:)

    ResponElimina
  12. Els que tenim una certa edat i seguim sense descendència ens trobem en una situació estranya. Cada dia en som menys, i al voltant proliferen els xumets.
    És una emboscada de la que no podem/sabem/volem escapar.

    ResponElimina
  13. Una cançoneta que he cantat durant molts anys a l'escola per aprendre els dies de la setmana! però atenció al dissabte, és molt perillós!

    ResponElimina
  14. qui no ho ha provat que ho faci......és una gran tasca....això si amb les seves contrarietats. Però val la pena

    ResponElimina
  15. Visc a la lluna de València! No sabia que havies marxat, però ja veig que has tingut un molt bon cap de setmana! :) N'estic segura que l'has gaudit molt i molt. Només de veure la foto ja m'entra una tendresa inexplicable! :)
    Com diuen per aquí dalt, segur que el dia de demà seràs un pare de categoria!

    ResponElimina
  16. Ja veig que ha estat un cap de setmana profitós!! :) M'agrada molt la fotografia, és del tot suggerent però sense ser explícita.... per deixar volar la imaginació!

    ResponElimina
  17. Aquest petitet els farà córrer...

    ResponElimina
  18. Gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. Ja torno a ser per aquí i veig que el temps que tenim no té res a envejar al d’Edinburgh. Aviat tornaré a veure E i la seva mare, ja que en breu vindran cap aquí a passar uns dies. Quina sort poder anar veient com creix el nano, encara que visqui en la distància.

    Assumpta, ja des de terres catalanes, faig la resposta com déu mana. Em temo que la teva primera impressió no anava tan mal encaminada. M’ha encantat estar amb el nen, és una monada i tots hi hem jugat molt. Però bé, un cap de setmana monotemàtic no era el que necessitava. De fet, no ho necessito mai. Ha tingut moltes coses bones el viatge, com sempre. Ara, diria que sobrepassar-me és poc.
    No pateixis, aquesta criatura serà del Barça, no pot ser d’altra manera.

    Marienkafer, la vena paternal ja fa temps que la tinc, però no hi ha manera de donar-li sortida. La situació és com la descrius, hi ha un baby boom al nostre voltant, sembla que tothom s’ha posat d’acord. Deu ser la crisi, com que no ens podem permetre altres coses, doncs apa, a procrear! Si sents el rellotge, comença’t a calçar…

    Yáiza, com a advocat del diable et guanyaries bé la vida. Per més coses que desperti tot això, depenent de la situació de cadascú et venen més aviat ganes de fugir corrents. Com si no ho tinguéssim prou present ja…

    rits, estàs segura d’això que dius? Immunitzant… em sembla que no. L’únic sortida que hi veig és unir-se al club, com dius, però no és el cas, o senzillament resignar-se, i buscar altres activitats vitals.

    Porquet, tot això està molt bé, a més és una gran alegria que els amics (o familiars) es casin, tinguin descendència, estrenin hipoteca… tot això són motius de celebració, i jo me n’alegro molt per tots ells. Ara, un cop has acabat de felicitar el personal i et quedes una estona sol i amb temps per pensar, t’adones que ets a anys lluny de tot això, i potser no et sents massa bé amb tu mateix. Només potser, eh?

    Ferran, qui vol dissimular? Jo no ho he dissimulat mai i tu me n’has llegit alguns de posts parlant del tema. Però tranquil, que no vindrà cap sorpresa al respecte. Jo no vull una mascota, que ja en tinc una. Per mi això de portar criatures al món és cosa de dos.

    McAbeu, ho seria si provés de dissimular-lo, però no és el cas.

    Bocins, aquest cap de setmana hem tingut una dissertació filosòfica de per què el dilluns compra llums, que això no quadra i que això no s’ho pot menjar el diumenge. Els llums no es mengen. No quedaria millor si digués ‘el dilluns compra llegums’?

    Carme, ja veig que tu recordes que això no és d’ara, sinó que de tant en tant ja vaig parlant del tema. Sincerament, no sé què fan els tiets. M’ha agradat jugar i ballar amb el nen, cantar-li cançons d’Antònia Font entre d’altres. El nen ha estat l’estrella d’aquest viatge, clarament.

    Lolita, no t’equivoques gens ni mica, ho ha estat. Això no vol dir que algunes coses puguin estar bé, però parlar d’això de manera exclusiva…

    Joan, és una emboscada en tota regla, i així em trobo jo en aquests moments. Els meus amics més donats a aquestes coses ja tenen tots descendència, i jo que me n’alegro molt per ells, el que passa és que n’hi ha que estem en altres llocs molt allunyats de tot això, i no precisament perquè vulguem estar-ho. Però la vida no s’atura, que s’aturi per uns no vol dir que els altres hagin de parar. Anima’t-hi, home.

    ResponElimina
  19. Cèlia, el dissabte és el dia que va a l’FNAC a comprar-se llibres, i la pobra masovera torna a casa més pelada que una rata. No m’estranya que tingui una dieta tan austera.

    Garbí, de vegades és més qüestió de poder que no pas de voler. A mi no me n’has de convèncer.

    Guspi, no m’ha semblat que ningú digui que seré un pare de categoria, però la veritat és que a hores d’ara m’és igual. El cap de setmana ha estat bé, una de les meves típiques escapades a Edinburgh. Podeu pensar que és un viatge, per mi és com desplaçar-me en metro a casa dels amics, el que passa és que requereix una mica més d’infraestructura.

    Laia, volia escriure alguna cosa relacionada amb els fill dels meus amics, però la situació m’has sobrepassat una mica. En fer la foto vaig pensar que em serviria per fer el que tu dius, suggerir algunes coses però no de manera explícita.

    Txari, sí, millor que ens ho prenguem a broma.

    Maria, ja els fa córrer, però aquella casa transpira amor pels quatre costats.

    ResponElimina
  20. Òsti Xexu, mai havia pensat que podia ser llegums el que comprés dilluns!! Ni fums ni llums, clar que si, llegums!

    ResponElimina
  21. Ha, ha! Molt bona aquesta de l'fanac!!!ara ho entenc tot!

    ResponElimina
  22. Ja t'ho dic jo! Que no és prou? ;)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.