dissabte, 25 de juny de 2011

Desapuntar-se

- Bona tarda.

- Bona tarda... ah, hola! És vostè, quant temps sense veure'l!

- Sí, bé...

- No pateixi, que no és un retret, eh? Però ja està bé que torni a l'entrenament, els capricorn sempre tornen, no els agrada perdre la forma.

- Bé en realitat... vinc a donar-me de baixa...

- Com? Home, n'està segur? Pensi que un entrenament així no es pot abandonar de qualsevol manera.

- No, si ja entreno a casa, no es pensi...

- Ja, però no és el mateix, sempre està bé tenir una mica de guia. Està segur que és el que vol?

- Bé, és que em temo que no podré venir en una bona temporada, i no val la pena continuar apuntat.

- Li podem fer un contracte de manteniment, podrà venir un cop per setmana, si ho vol.

- No... no... és que no crec que vingui, sap?

- Bé, almenys li guardarem la fitxa, per si s'ho repensa en un futur. Però haurà de tornar a pagar la quota d'inscripció.

- No hi fa res, però és millor que em desapunti, ara per ara.

- Sap que hem començat uns cursos nous de 'Solució de problemes inexistents'? Potser li podria interessar. A més, fem unes classes de 'Racionalitat absoluta avançada', penso que vostè assistia als cursos previs.

- Sí..., se'm donava força bé. Però no sé si vull anar més enllà.

- I unes sessions de 'Tossuderia'? Li podria fer uns vals per un parell de sessions gratuïtes.

- No, no, de veritat, prefereixo deixar-ho, almenys una temporada.

- Ara a més tenim entrenadors personals, especialistes en 'Pensar en el futur' i 'Tenir sempre raó', segur que no vol provar? Altres clients han obtingut molt bons resultats.

- No, no, ja li dic que no, ara només vull estar tranquil una temporada, sense entrenament ni res. Ja miraré de seguir pel meu compte, però sense estrès.

- D'acord, si és el que desitja. Però sap que tornarà, oi?

- Segurament...

- Doncs res, signi aquí i es desvincularà del club.

- Fet.

- Agafi aquest tríptic, és d'una conferència que fem sobre 'Com fer sempre el que és correcte', l'entrada és gratuïta.

- Em sembla que aquest dia no em va bé...

31 comentaris:

  1. Una conversa surrealista però alhora amb molta realitat.....a mi també em vindria de gust desapuntar-me de moltes coses però és ben difícil...com no preocupar-se d'allò que no depèn del tot de tu mateixa....

    ResponElimina
  2. Amb el títol i la primera frase he pensat: el Xexu va al gimnàs??? però immediatament després he pensat que es tractava d'un altre tipus d'exercici...
    El fet és que penso que desapuntar-se una bona temporada va bé, si més no per descansar, si és que sabem descansar, clar... Jo, també necessito desapuntar-me, però optaré per marxar lluny uns dies, ara que, si fos per mi, desapareixeria i faria un canvi radical de vida! On m'he d'apuntar per fer això???
    Ànims guapo! I una abraçada gegant!

    ResponElimina
  3. És que els capricorn no és que sempre tornem. Els capricorn allà on posem la banya no la traiem. Per tant, si hem decidit desapuntar-nos ja ens poden dir missa que ens desapuntarem malgrat els cants de sirena que ens puguin temptar!

    ResponElimina
  4. Et desapuntes del blog? Tornaras, ho saps, oi?

    ResponElimina
  5. Em quedo amb les paraules "nous cursos de problemes inexistents". Quant de temps que perdem per fer servir massa el cap!! Si l'únic que hem vingut a fer aquí és viure, i viure és estimar, llavors quin sentit té perdre el temps amb rotllospatateros? Enlloc de simplement viure...

    M'ha encantat aquest text tan metafòric! I si realment tu et trobes amb aquest estat d'ànim actualment, de voler apartar totes les ximpleries i manies i triar la vida, felicitats!! I llarga vida a la temporada de tranquilitat i valentia de caminar sense receptes alienes. Gràcies per aquesta entrada tan maca, realment és ridícul com ens enredem nosaltres mateixos enlloc de simplement disfrutar de tot el que ja som i tenim al nostre voltant.

    ResponElimina
  6. He de reconèixer que m'he perdut una mica, potser és massa metafòric per mi. De totes maneres, el que si he entès (i que de fet ja ho sabia d'abans) és que de segons quins llocs és molt més fàcil apuntar-s'hi que no desapuntar-s'hi després. I això pot abarcar des del contracte amb una companyia de telèfons fins altres compromisos molt més personals.

    ResponElimina
  7. Què divertit! Mira que és difícil mantenir-se a vegades, i mira que es disparen les tècniques d'estratègia quan es tracta de mantenir "clients". M'ha encantat l'escrit. El diàleg és un 10.

    ResponElimina
  8. taller per solucionar problemes inexistents...GENIAL!
    al de la perseverança no t'hi cal assistir.
    ;)

    ResponElimina
  9. Un bon diàleg introspectiu.Molt bo.
    De vegades va molt més bé fer-se més cas a un mateix i no pas el que ens poden dir des de fora.

    ResponElimina
  10. Ostres, quin estrès... i quina paciència! Més d'un ja l'hagués enxegat, però ha aguantat molt bé el tipus, eh?
    Bon post, Xexu!

    ResponElimina
  11. Una amiga capricorn que tb deu ser d'aquest club, encara que no ho admetrà mai, una vegada em va dir que amb els anys que fa que ens coneixem, sabent els meus defectes i virtuds, el que més li agradava és que encara tenia la capacitat de sorpréndre-la. A mi em va deixar desquadrada, xò després hi vaig estar pensant.

    I crec que t'has de poder sorprendre de tu mateix, que pots actuar de manera diferent, encara que l'important és que siguis tu mateix.

    Crec que la noia del club té certa raó. No et pots desapuntar. Perquè jo entenc que aquest club del què parles és el club del jo mateix, i d'aquest millor no desapuntar-se (xq llavors estaries perdut i no series tu). Això si, la noia no et va informar gaire bé, sols et va dir els cursets que ja has fet i tens a la fitxa, però no et va comentar de nous que hi van apareixent sovint, com per exemple el de deixar-se endur pels sentiments. Potser algú t'hi ha apuntat i no ho sabies?

    I bueno, el de fer sempre el correcte,.... aquest és molt difícil.

    ResponElimina
  12. XeXu, si et plau! quines coses dius! aquest post és trasbalsador i revolucionari... no saps quines ganes m'has fet venir de desapuntar-me d'això, de desapuntar-me d'allò, de desapuntar-me d'allò altre... en resum, de desapuntar-me! ;) quines ganes, mare meva!

    ResponElimina
  13. O directament, esborrar-se de moltes coses, oi Xexu? Que ens esborrin, ens endrecem a l'armari ben plegadeta, i...bona nit i tapa't!

    Un fort petó!

    ResponElimina
  14. Hi ha situacions en les que és difícl desapuntar-se

    ResponElimina
  15. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  16. M'ha agradat especialment el curs "Solució de problemes inexistents" i la resta serien una sessió d'autocàstig brutal! Faca!

    Desapunta't, Xexu, desapunta't i treu-te del cap que els capricorn sempre tornem. No creus que de vegades tornem perquè som capricorn i sempre tornem? És a dir, no és el ser capricorn el què ens fa tornar, si no tornar el que ens fa ser capricorn. D'una altra manera, vull dir que ens definim pels nostres actes i no pel que som. El que som no ens defineix i nosaltres som lliures de fer el que vulguem i de canviar de direcció quan "la cabra ens tiri al monte".

    Una vegada més, no sé si se m'entendrà massa bé...

    ResponElimina
  17. tots aquests "títols" em creen cursitis aguda; prefereixo passejar amb el gos a la vora del riu

    ResponElimina
  18. Fes el que vulguis.....però no ho dubtis, llença el tríptic ara mateix....no fos que et donés per assistir-hi.
    Fer les coses correctament.....ves quina bajanada

    ResponElimina
  19. Vaig llegir el post ahir per la nit i em vaig quedar bastant "fora de joc"... suposo que serà perquè no sóc capricorn sinó que sóc Sagitari (el millor signe que hi ha) :-P

    Ara l'he llegit poc a poc i crec que puc tenir una lleugera idea de per on va, però tampoc n'estic massa segura així que...

    En tot cas, et veig molt convençut que és necessari desapuntar-te d'alguna cosa... alguna actitud potser? alguna manera de fer? desapuntar-te de coses que et fan patir? (això de la solució dels problemes inexistents)...

    Ara bé, de tossut n'ets molt... si em diguessin "Digues el blogaire més tossut que coneguis" et diria a tu, però sense dubtar-ho ni una mil·lèsima de segon...

    Tot i que ser tossut no és una cosa dolenta, eh? no, no... pot tenir les dues vessants. En alguns moments la tossuderia pot ser una gran virtut i en altres no...

    En fi, que em temo que aquest post serà un d'aquells (molt escassos) en que dius allò de "Em perdonareu que avui no contesti els comentaris de manera individual, tot i que donaria per fer-ho. Agraeixo molt tots els vostres comentaris, i..." i que em quedaré sense haver acabat d'entendre ben bé de què anava el post.

    En tot cas... una abraçada! (per si serveix d'alguna cosa) ;-)

    ResponElimina
  20. hola xexu, no ve al cas però hem pensat que t'agradaria. marta i jordi http://vimeo.com/25622262

    http://www.3cat24.cat/noticia/1264266/ociicultura/Una-desena-dartistes-homenatgen-Antonia-Font-revisitant-el-seu-disc-Alegria

    ResponElimina
  21. Gràcies a totes i tots pels comentaris en aquest post una mica estrany. Em va fer gràcia formular-lo com si em donés de baixa d’un gimnàs, però en realitat del que em vull donar de baixa és d’estar tan lligat a unes concepcions del món pròpies, que no tenen per què ser encertades. A veure si sé no ser tant jo mateix.

    Elfreelang, jo no sé si és que em dono més importància de la que tinc, però sempre tinc la impressió que s’hi pot fer més, i que val la pena preocupar-se’n. Però és que realment hi ha coses que no depenen de nosaltres, quan ho aprendrem?

    Ferran, donar-se de baixa del que sigui sempre ha estat una odissea!

    Guspi, que tindria d’estrany que anés a un gimnàs? Hi he anat molt de temps, però ara no en tinc cap a prop de casa i em fa mandra. És un rotllo absolut, però s’obtenen fruits, i tant.
    Vas forta tu. Un canvi radical de vida? Per això més que desapuntar-se, et cal desconnectar-te i fer un reset, començar de zero. Apa, ja està dit, és fàcil de complir, oi? No, ja sé que no. Tan malament està la cosa? A qui se li han de trencar les cames, a veure?

    Porquet, ara l’has clavada! Fins i tot si ens proposem deixar de ser nosaltres mateixos i arrossegar les típiques lacres del nostre signe, ho fem amb cap i amb determinació! Si és que no hi ha qui ens pari, joder!

    Deric, del blog? No home, ja vaig descansar fa un temps, i la veritat és que no vaig deixar d’estar aquí ni un sol dia. No és del blog del que em desapunto, no té gens de pinta d’això.

    Barcelona m’enamora, aquesta pregunta teva me la podria fer jo, però és que porto tota la vida embolicant-me en pensar les coses que venen, i a fer les coses amb coherència i tant bé com sé. Diria que també he viscut, però quan he aconseguit deixar-me portar pel que em venia de gust i no pel que em deia el cap. De vegades el que acaba passant no és el que ens proposem. Jo voldria que les coses siguin com dic al post, però ara falta que en sàpiga. M’ha agradat escriure-ho així, perquè així m’ho vaig imaginar, i al final ho he traduït a paraules escrites.

    McAbeu, donar-se d’alta de qualsevol cosa és molt fàcil! Tot són ofertes, bones paraules i cares somrients. Però mira després de donar-te de baixa! Promeses les que vulguis, i més complicació que a les 12 proves d’Astèrix!

    Marta, la senyoreta que porta aquests assumptes és molt eficient, sap el que ha de dir per convèncer tothom, i no en sóc l’excepció. Però aquest cop portava la lliçó ben apresa de casa, si no no hi ha manera.

    Gallina Marcelina, benvinguda al Bona nit, gràcies per passar. Mira que era bo en això de solucionar problemes inexistents, eh, però em sembla que ja no en vull aprendre més.

    Maria, el que passa és que jo em dic moltes coses, amb la sana intenció de fer-me cas, però després van algunes coses de fora i m’ho tiren tot per terra. I llavors ho engegues tot, per què matar-s’hi a escoltar-te si al final no fas el que diu l’angelet?

    Joanfer, t’has de carregar de paciència i portar la lliçó apresa, que si no no hi ha manera que et deixin donar-te de baixa i fotre el camp!

    rits, poder sorprendre’s a un mateix és una sorpresa en si mateix. Ara, sorprendre els altres és la base de que no perdin l’interès en nosaltres. Les persones que són totalment planes i ja saps sempre per on et sortiran, no tenen massa gràcia. No es tracta de desapuntar-se d’un mateix, sinó d’adonar-te que per més que pensis que hi ha uns camins correctes i miris de seguir-los, pots estar equivocat, i agafant-ne uns altres que no havies considerat fins ara, pots encertar. Però per fer-ho cal que no siguis inflexible, que et deixis anar una mica, i els capricorn solem ser tossuts en moltes coses. Continua a baix

    ResponElimina
  22. El diàleg del text pressuposava una mena de gimnàs de capricorns, per tant això de deixar-se endur pels sentiments no formaria mai part del programa. Però et diré una cosa, malgrat sembli que no, els capricorns també ho fem quan convé.
    Entenc que per una bessons és difícil això de fer sempre el correcte, però per un capricorn està xupat. Bé, de fer allò que considerem correcte, és clar.

    Carme, si fos tan fàcil donar-se de baixa de totes les lloses que anem arrossegant… bé, que fàcil no és, ja se sap que sempre ens posem mil pegues per poder abandonar el contracte. No descarto que rebi trucades d’altres companyies oferint possibilitat de marxa enrere, i de penediment.

    Zel, esborrar tampoc, perquè mai se sap si haurem de fer un pas enrere. De moment deixem de pagar quota, i si hem de tornar, ja direm que recuperin la nostra fitxa.

    Mireia, si no ens desapuntem, sempre queda l’opció de no anar-hi, encara que ho seguim pagant.

    MBosch, home, viure-la no sé si l’he viscut, però imaginar-me-la sí que puc.

    Txari, sí que s’entén el que expliques, però segur que hi ha una manera menys embolicada de dir-ho! El cas és que no sabem si tornem pel fet de ser capricorns, o el fet de ser capricorns és el que ens fa veure que hi hem de tornar. Bé, jo penso que son les dues coses, descomptant el signe del zodíac. Ser racional, fer les coses d’una determinada manera, sempre mirant de ser correctes, pensant-hi molt… això ens fa no moure’ns mai massa d’aquí. Però si ens n’escapem, tard o d’hora tindrem algun pensament que ens farà repensar-nos el que fem, per més que neguem l’evidència. Llavors, si tanquem els ulls prou fort, potser podem continuar pel nou camí. Si no, segurament decidirem desfer el que hem fet i tornar al punt inicial, que és el que ens sembla més lògic i coherent. En definitiva, que per més que em repeteixi ‘no seré més un capricorn, no seré més un capricorn…’ i ho escrigui 1000 vegades en un paper, no crec que pugui deixar de ser com sóc. Uf, no era tan fàcil com m’havia semblat…

    Jesús, segurament parles d’una realitat, passejar el gos, però com a metàfora contrària al que jo explicava, no em sembla pas desencertada!

    Garbí, les coses més clares no es poden dir. M’ha agradat el teu comentari, incita a posar collons a l’assumpte, i és dels millors consells que es poden donar.

    Assumpta, avui t’equivoques, sí que contesto individualment. La frase que has escrit de disculpa fa una mica de por. Si l’has copiat d’una meva d’acord, però si l’has fet basada en algunes que m’has llegit, quina por, em tens molt estudiat. Com t’explico el post? Jo sóc d’una manera, assenyat, racional, sempre miro de fer el correcte, ser conseqüent. Bé, un munt de coses. Darrerament m’adono de que el que jo pensava o entenia com a correcte no té per què ser l’únic camí, i del que em desapunto és de la meva manera de pensar, de ser tan capricorn. I sóc conscient que no deixaré de ser com sóc, però em cal ser més obert perquè si no, fent sempre el que penso que toca o és correcte, em perdré moltes coses.
    Ser tossut en el sentit de perseverar i insistir en les coses està bé. Però ser inflexible amb la idea pròpia no tant. Per què em veus tan tossut, si es pot saber?

    Jordi i Marta, gràcies per passar-me els enllaços. Ja n’estava al cas, però no he sentit les cançons. Justament a mi ‘Productes de neteja no m’entusiasma’, hauré de veure les altres. Són importants si ja els fan un disc tribut, oi?

    ResponElimina
  23. No pots deixar de ser tu mateix, és inviable. Però pots modificar una mica el teu rumb, si és el que desitges.

    Perdona el retard del comentari. Ja se sap, les vacances...

    ResponElimina
  24. Eh que no? :)

    No és fàcil ni explicar-ho ni combatre-ho. Som tossuts...

    ResponElimina
  25. Aaaaai!! M'he equivocat! sí que hi ha respostes personalitzades!! :-)) Ostres, ni ho havia mirat de convençuda que estava que no n'hi hauria i ara no tinc temps de respondre la resposta que ja gairebé és hora de dinar... però bé, que ho he vist i em fa gràcia haver-me equivocat!! :-))

    (També era una mica de dolenteria hehehe com no tenia massa clar el sentit real del post, doncs, per si un cas, vaig deixar anar això... ;-))

    ResponElimina
  26. Hola XeXu, doncs ara que ja he vist més cap on anaves amb el post i el que volies dir, em fa gràcia esciure't unes paraules de l'Einstein per si et poden ajudar a no capficar-te en fer sempre el que és "correcte": "La ment intuitiva és un regal sagrat i la ment racional és un fidel servent. Hem creat una societat que honra al servent i ha oblidat el regal." :)

    ResponElimina
  27. Yáiza, no crec que deixi de ser jo mateix, per més intents que faci. Es tracta d'obrir una mica la ment i intentar veure les coses des d'una altra perspectiva, perquè ningú ha dit que la que tenia sigui la correcta.

    Txari, tossuts en som una estona llarga. Això si no ho parlem amb un martini no podem treure'n cap conclusió.

    Assumpta, veus, coneixes bé els meus costums, però de vegades encara et puc sorprendre. Ja en tenia molts de contestats per quan vas fer el teu, vaig pensar 'ara veurà aquesta!' hehehe.

    Barcelona m'enamora, és perfectament comprensible que Einstein sigui considerat un dels grans genis de la història. És una molt bona frase, però jo de sempre que he honrat el servent, i no sé si sabré ser d'una altra manera.

    ResponElimina
  28. M'encanta quan la gent que crec que conec em sorprèn!! quan són sorpreses així, agradables, clar :-))

    ResponElimina
  29. No te m'enfadis, torrini! Que no té res de dolent que vagis al gimnàs... No ho vaig dir perquè m'estranyés que hi anessis, simplement vaig exagerar la pregunta per donar a entendre que semblava que parlaves d'una cosa i en realitat en parlaves d'una altra...
    Ja sé que estàs boníssim i que no et cal anar-hi!!! ;p

    ResponElimina
  30. Ostres, el PORQUET també és Capricorn? caram, si que abunden per aquí!!

    Eooooooo algú més és Sagitari??

    (ari... ari... ari... ari...)

    Vaja... :-P

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.