dijous, 9 de juny de 2011

Aquí i ara

Em parlen de carpe diem i sempre em poso les mans al cap. Per mi té connotacions molt negatives, però no tinc ganes de discutir. En aquesta vida, no tot s'hi val, i jo sempre pensaré més enllà, sempre pensaré en el futur, poc o molt. Potser per això no acabaré mai de ser feliç, en la distància sempre hi haurà algun problema, algun inconvenient. Però aprenc cada dia, això sí. El que el futur em porta, no ho puc saber, tot i que crec veure-ho amb claredat. Ho veig i no ho veig. O tanco els ulls, qui sap. L'únic que sé és que aquí i ara és on vull estar. Aquí i ara és el que importa, i negar-se a un mateix les evidències no duu enlloc. Per més que el futur sigui encara més incert del que era. Però em quedo aquí i ara.

20 comentaris:

  1. Fa un temps em van explicar que l'"aquí i ara" serveix per no posposar decisions, per no arrosegar coses. Viure el que passa, afrontar el que vius i gaudir-ne.

    Demà,... ningú sap què pot passar demà. Però entenc el que dius el Carpe Diem, s'associa (o crec que l'associem) a no viure conseqüentment pel què pugui passar. I tampoc és això.

    Si aquí i ara és on vols estar, doncs endavant.

    ResponElimina
  2. Avui no puc estar més d'acord amb el que expliques! Tot i que jo sóc més optimista i sempre contemplo la millor opció de cara el futur... tot i ser conscient de les pitjors possibilitats!

    Gaudeix del teu 'ara i aquí' tant com puguis. Jo gaudiré del meu.

    Una abraçada, XeXu!

    ResponElimina
  3. No és bo capficar-se en el futur, guanyem el temps amb el que tenim i compte de perdre'l amb el que voldriem tenir. Si ha d'arribar ja arribarà, però és i serà sempre, incert molt incert.

    ResponElimina
  4. Viure el moment és important, viure ara i aquí, no cal arribar al tot val, no millor que no. El futur sempre és incert. No podem fer-hi res...

    ResponElimina
  5. el meu problema són els "i si...?".
    temps present, passat o futur.

    ResponElimina
  6. Carpe Diem? em sona a tipic discotequero sense responsabilitats, jo soc mes com tu, del ara i poc a poc anar mirant el futur. Pero em fa por el futur, sobretot per l'ara, em fa por no seguir igual, perque ara estic be, comode. Aixo de viure es molt dificil.

    Un peto!

    ResponElimina
  7. Sóc dels que pensa que guiar-se per la filosofia del "carpe diem" no implica no mirar al futur. Aprofitar, viure cada moment sempre m'ha semblat important, però no menys important és mirar endavant. Encara que els vents no siguin favorables, sempre en pots treure alguna cosa positiva. Aquí i ara... m'agrada! ;)

    ResponElimina
  8. Sé que no t'agrada gens el Carpe Diem i, efectivament, amb el significat que li dones crec que no ens hauria d'agradar a ningú. Jo ho veig com una mica d'irresponsables, d'immadurs. Gaudeix ara i punt... sense pensar en el demà, sense pensar en els demés. No. A mi tampoc m'agrada gens ni mica.

    Ara bé, crec que potser es pot interpretar d'una altre forma (i dic "crec" perquè no tinc ni idea de quin sentit real es dóna a la frase en llatí, després ho buscaré). Potser a vegades, quan ens diuen "carpe diem" ens volen dir que valorem el que tenim, que sapiguem gaudir d'allò que hem aconseguit, que fem un petit descans en els nostres maldecaps, que ens relaxem un moment, que mirem d'aparcar un instant les preocupacions per gaudir d'algun èxit... Si fos així, a mi m'estaria bé ;-)

    El que no m'agradaria és el "carpe diem" com a lema de vida constant... crec que portaria a l'egoisme, l'egocentrisme sistemàtic i això, la veritat, és bastant repulsiu...

    El que ja no entenc... (i em sap greu perquè he llegit el post abans, he esperat una estona i he tornat a veure si els comentaris que ja hi havia m'ajudaven a entendre-ho, però res, segueixo igual i, com s'ha de ser sincers, penso que no cal fer veure que entens allò que no entens)... doncs, deia, el que no veig clar és que vol dir això de l'"ara i aquí". No acabo de copsar quin sentit li vols donar...

    Seguiré llegint els comentaris i, sinó, ja sé que m'ho explicaràs quan responguis :-)

    ResponElimina
  9. Doncs, m'encanta llegir-vos "aqui" però "ara" mateix me'n vaig a dormir, perquè el futur de demà si que m'importa, sinó estaré feta pols!!!

    Cal intentar ser feliç, aqui, ara, després i sempre !!! El futur ja s'encarregarà d'arreglar o espatllar-ho tot sense que tinguem massa a fer, per moltes previsions que ens proposem !

    Cal no perdre il·lusions, tenir-les sense fer mal a ningú i realitzar-les en el present més immediat possible. . . . és per alló de si les coses es torcen! I tot i que soc optimista de mena, he comprovat que les coses es torcen quan menys les esperes!!!

    ResponElimina
  10. I tant que has de viure el moment sense pensar gaire en el que vindrà després.

    És com aquell acudit en que estan dos amics netejant els vidres d'un gratacels en el pis 47 i un d'ells és cau... l'altre, pres dels nervis, no se l'ocorre una altra cosa que cridar "estàs bé???" i l'altra li contesta 'de moment siiiiiiiiiiiiiiiiiii.....'

    ResponElimina
  11. El carpe diem no implica irresponsabilitat, el que passa és que cadascú en fa la lectura que li interessa. Crec que és el mateix que l'aquí i l'ara i que la idea no és una altra que viure el moment. Viure vol dir ser conscients de que nosaltres hi som i no deixar-ho passar sense implicar-nos-hi. Quan les coses han passat ja no les podem canviar, ja no tornen i les que han de venir...uff! tot pot canviar tant en cinc minuts...

    ResponElimina
  12. aquí i ara és el nostre país, l'habitació des d'on mirem per la finestra, el banc del parc d'on tirem menjar als coloms del futur

    ResponElimina
  13. Miri fa temps em van dir que la gent es dividia entre els que deien "carpe diem" o els que deien "panta rei"... i que segons un o l'altre quedaven definits...

    ResponElimina
  14. Jo diria que si et quedes amb l'aquí i ara és que estàs en el Carpe Diem. Ho entés malament o és una entrada un pèl contradictòria?

    ResponElimina
  15. viure el móment no t'impideix posar les bases d'un futur que pensis que et serà abellidor. Per això les màximes sempre em fan al·lèrgia .)

    ResponElimina
  16. Aquí i ara o carpe diem, digues-li com vulguis. Mira endavant, però no oblidis que el futur no és més que una referència. Només tenim el present per a viure.

    ResponElimina
  17. El Carpe Diem D'Horaci seguia dient quod credula minima postero i més o menys és aprofita el dia com si fos el darrer moment que tinguessis, que no s'ha de confondre amb el viure al dia despreocupadament i no pensar....és aprofitar, viure al màxim, intensament allò que et toca viure en cada moment sense tenir el cap ni el cor en una altre lloc....mai som en el passat ni tampoc en el futur el que vivim ho vivim en el mateix instant que ho vivim , després ja no hi és....el demà tampoc

    ResponElimina
  18. Jo, ara, no sé que dir sobre el futur. Fa un temps que sense voler-ho, duc unes ulleres de prop que no em deixen veure més enllà del dia a dia.

    ResponElimina
  19. Em permetreu que avui no contesti els comentaris de manera individual. Aquest és un d'aquells escrits que surten de vegades i que diuen més coses de les que sembla, que surten de dins. Prefereixo no embolicar-me amb explicacions, si no us fa res. Però no vull deixar d'agrair-vos els vostres comentaris, com sempre plens de sentit i de paraules sàvies.

    Respecte al carpe diem, heu aportat algunes dades que apunten a que el puc tenir malentès. No crec que mai tingui massa afecte pel concepte, però potser estic sent injust. El meu problema no és amb el tema de viure el dia i aprofitar el moment, el que no m'agrada és que trobo que hi ha gent que no pensa mai en les conseqüències dels seus actes, que emparant-se en que cal fer el que surti en cada moment no es fixen en demà, o en si perjudiquen algú altre amb la seva manca de reflexió. Amb això no estic d'acord, però potser no es tracta d'un tema de carpe diem, sinó de gent inconscient i desconsiderada. Suposo que en alguna ocasió he sentit la maleïda expressió en boca d'alguna d'aquestes persones, i em resulta inevitable no tenir-li un xic de mania.

    Ho hem dit mil cops que de vida només en tenim una, i no podem deixar de viure-la només pel què passarà demà, o si a llarg termini tal o pasqual. Sempre des del respecte i des de la consciència del que fem, però cal aprofitar el moment. Això miro de fer. Aquí i ara.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.