dimecres, 18 de maig de 2011

Seny

He explicat molts cops que sóc molt racional, terriblement racional, de fet. Està en la meva condició el pensar-me molt les coses, i sobretot pensar en les conseqüències. Sempre cercant el que és correcte, que no sempre és el que tens ganes de fer. Sóc l'amo de posar seny, vaja, i no amb pocs arguments. Tot això porta a pensar que no sóc gens impulsiu, i si dic que sí que ho sóc mentiria, és clar. Però vull creure que tinc punts, i això vol dir que no està tot perdut, que tinc una mica de cintura. També he de dir que alguns cops que he estat impulsiu m'han parat els peus de tal manera que se't passen les ganes de ser espontani. En canvi, en altres moments hauria calgut posar-hi més rauxa que seny, i m'he quedat on era. Em queda clar que no trio bé els meus impulsos. Això em passa per ficar-me en camisa d'onze vares. No hem quedat que el que faig jo és donar voltes a les coses i ser assenyat? Si una cosa funciona, per què canviar-la?

26 comentaris:

  1. Em quedo amb la teva última frase. Si una cosa funciona perquè canviar-la? Et puc donar uns quants motius. Per què res no funciona per sempre més. Perquè no totes les circumstàncies són iguals i no podem fer servir sempre la mateix a estratègia. Perquè s'aprenen més coses, si sabem ser més flexibles en les nostres actuacions. I perquè mai no està tot perdut i sí deus tenir una mica de cintura. :) I això sense perdre el seny, que el seny i la rauxa sempre s'han de combinar...

    Bona nit!

    ResponElimina
  2. Jo crec que és bo pensar bé les coses, sospesar les conseqüències, valorar què pot passar i què no. Sense obsessionar-se, però tenir-ho clar i no fer les coses a la babalà. El problema, crec que ve després: quan tot està raonat i meditat, què esculls? Esculls llançar-te, o esculls quedar-te enrere?
    Dius que de vegades has tingut alguna patacada per ser espontani. Bé, ja és això. Quan corres el risc, quan et llances... saps que te la jugues. De vegades guanyes, de vegades perds. No pots esperar saltar comptant sempre amb un matalàs a sota, per si de cas (no tindria gaire mèrit, no?)
    Al meu parer? Acostuma a valdre la pena llançar-se. Fa la vida més emocionant.

    ResponElimina
  3. Donar voltes a les coses no vol dir ser assenyat i si parlem de tenir seny, com sabem què és el correcte i què no? Hi ha alguna llista que determini quines coses són correctes i quines no?
    Bé, el que vull dir és que penso com la Carme, que seny i rauxa s'han de combinar. Que no sempre la raó ha de prevaldre al desig o les ganes, perquè com diu la Carme, no totes les situacions són iguales, ni el moment, ni les persones, ni tu...
    Estic d'acord en què s'han de pensar les coses per no fer mal i per no fer-nos mal. Però també penso que a vegades, pensar molt ens priva de viure i correm el risc de malgastar el temps pensant en comptes d'estar vivint... Oseasé, que de tant en tant està bé enviar el seny a fer punyetes!

    ResponElimina
  4. Tenir cintura va molt bé, deixar-se anar també.
    Jo, que potser ja n'he après una mica, encara sóc més racional del que voldria!
    Ara m'hi faràs pensar de nou! :)
    Un petó, XeXu! Em deixes fer-te'l, oi?

    ResponElimina
  5. Ah, bé... jo sóc irracional totalment... suposo que per això trobo interessant parlar amb tu... és la diferència ;-))

    No, no em facis cas, eh? És que estic contenta... Fa un parell d'hores estava trista, però ara estic contenta i és que les circumstàncies canvien...

    A veure si em centro... Jo tinc uns "prontos" espectaculars... tant per lo bo com per lo dolent... tracto de controlar-los, però no sempre puc o sigui que puc prendre decisions equivocades quan estic molt empipada o quan estic molt contenta.

    On the other hand, quan es suposa que estic en un estat "normal", llavors dono mil voltes a les coses, les penso, les repenso, les repasso... puc ser malaltissament obsessiva en quant als dubtes per decidir-me si és millor "a" o "b"... i em puc convèncer totalment de "a"... i, cinc minuts més tard, pensar que és "b".

    Però bé, que no, que de seny no en tinc massa, no... tot i que (semblo en MAS del Polònia)... el meu pare deia que jo era la que tenia més sentit comú dels seus fills (era adorable món pare... és que m'estimava molt... i és que els meus germans no en tenen gens de sentit comú... tot és relatiu)

    Bona nit... i tapeu-vos!!

    ResponElimina
  6. Tens raó. Si fins a dia d'avui les coses t'han funcionat bé en general, per què hauries de canviar-ho? Jo, en canvi, em deixo dur sempre. I potser sí que hauria de fer alguna cosa per canviar.
    Salut!!

    ResponElimina
  7. El passar dels anys m'ha portat una sobredosi de seny o de trellat, que és com li diem ací. La conseqüència d'açò és que ara no em fique en grans problemes, però el preu que he de pagar és tenir una vida una mica avorrida. Si me preguntes què és el que preferisc, no sé respondre't, perquè el mateix excés de seny fa que ni tan sols enyore algunes bogeries passades que em feren passar molt bons moments. És com un llucet que es mossega la cua.

    ResponElimina
  8. No pic evitar posar-hi la nota friki, però.... sembla ben bé les inquietuds internes d'un vulcanià !!

    Llarga i pròspera vida.

    ResponElimina
  9. No has de canviar res si et trobes a gust amb aqueixa manera de ser, però deixa'm que et digui una cosa: per molt de seny i reflexió que posis a les teves decisions, no deixa de ser el seny i la reflexió que neix de la teva mirada, per tant no vol dir que sigui correcte, m'explic? Miram les coses des de la nostra òptica, sigui en un rampell o en una observació pausada. Per a mi continua sent igual de vàlida que la de qualsevol altra encara que m'ho argumentis de totes les maneres possibles. Jo crec que,a vegades, es nota que no coincidim tu i jo precisament per això: perquè tu penses que el seny et dóna la raó. Jo abans també era així. Ara crec que no. Hi ha tantes veritats com persones que la cerquen o la practiquen i cap veritat absoluta.

    ResponElimina
  10. El que diu Vida és important, però el seny, l'elaboració pròpia de la realitat segons cadascú, sol ser essencial per sobreviure. Practicar l'acte de raonar el que ens envolta no vol dir no acceptar les fórmules dels altres, simplement posar-se unes pautes pròpies que van d'acord amb el tarannà de cadascú i rebaixen l'estrès. O sigui que, com tu, sóc molt de funcionar sempre amb raonaments, ja ho diuen "tota bona improvisació necessita molt d'assaig", però no té més importància que aquesta, que cadascú som com som i no cal provar de ser el que no som. Això si, no et neguis a la novetat, mai saps si allò també forma part de tu mateix :)

    ResponElimina
  11. He he difícil equilibri. Quan ens posem a calcular quan serà el moment just per a deixar anar la rauxa no deixem de seguir essent totalment calculadors. És a dir, rauxa mesurada, calculada i aplicada amb seny.

    Total, acaba passant que no funciona i per a més que calculem la rauxa acaba essent mal aplicada, fora de lloc o a deshores.

    Cerco una aplicació per Android que m'ajudi a aplicar les dosis de rauxa justes i necessàries per a la vida... veus! ja torno a estar intentant trobar alguna cosa que m'ajudi a calcular la rauxa!

    ResponElimina
  12. Xexu, he llegit el teu post amb un somriure ampli, potser perquè ..ets tan tu en el que dius..
    la raó i l'emoció sovint són tan contradictòries.. i en canvi malgrat cadascú tiri més cap a una o altra, sempre portarem les dues dins. Què faria la raó si no tingués a l'emoció per analitzar-la i contradir-la? Què faria l'emoció si no tingués qui li fes cas?

    ResponElimina
  13. En canvi jo aplico canvis constantment, necessito millorar i superar, canviar, no avorrir-me... i ara, aplicant noves pedagogies i trencant més esquemes, és quan sóc més feliç!!! I a més, en el moment més racional de la meva vida!!! (les dues coses casen, t'ho dic de veritat)

    ResponElimina
  14. tothom és com és.....i si et va bé, tu mateix ho dius, perquè canviar-ho? Costam molt voler ser el que no et surt de dins

    ResponElimina
  15. Jo crec que hi ha moments per tot, no es necesari ser 100% algo, blanc o negre, el gris també va be. De vegades ens toca ser la veu de la conciencia i dir les coses pel seu nom, d'altres es algú qui ens fa de veueta i com dius, ens para els peus. Cambiar? potser es bo, potser es dolent, no sabras si no arrisques ;) Pero sempre amb l'essencia de ser tu mateix!!

    Un peto!!

    ResponElimina
  16. Si una cosa funciona, per què canviar-la? Perquè jo crec que ens acabem avorrint fins i tot de nosaltres mateixos, de la nostra manera de ser. Sobretot els que som racionals (no saps com t'entenc!) de vegades ens agrada desinhibir-nos, veure què passa. És com estar sempre de peus a terra i veure que per saltar no passa res, que acabes tornant a tocar de peus a terra.

    A la inversa crec que passa menys sovint, qui és impulsiu no sol intentar controlar-se... i mira que alguns de debò ho necessitarien...

    ResponElimina
  17. Doncs ho tens clar^^.En la teva pròxima decisió,sigui el que sigui, sigues impulsiu. Tinc curiositat per saber que passaria...Sort.

    ResponElimina
  18. Jo sempre he sigut racional, massa. Sempre amb pros i contres i contractures a l'esquena de l'estrés de decidir.
    Com a propòsit d'any nou vaig decidir deixar-me anar, i tot i que a vegades costa, vaig fent i se'm posa força bé.

    Si una cosa funciona, per què canviar-la? Doncs perquè amb el canvi potser funciona millor.

    ResponElimina
  19. Ho afirmes o ho preguntes? Xq si ho preguntes, és que no estàs massa convençut. I si no estàs massa convençut, ja tens la resposta, no trobes?

    Però esclar, ets capri, per tant mai dubiteteges (s'escriu així?). Així doncs, sigues assenyat, i, de tant en tant, fes algun moviment de cintura

    ResponElimina
  20. Una mica de seny i una mica de rauxa tot al seu moment encara què quin moment per cadascuna? sí si ens funciona val més no canviar-ho

    ResponElimina
  21. De vegades, ser racional vol dir saber explicar la teva pròpia rauxa. Pel que fa a la darrera pregunta, sóc dels que s'ho qüestiona tot, així que per més que una cosa funcioni no vol dir que sigui perfecte. Perquè canviar-la? Per millorar. Sempre podem aspirar a millorar.

    ResponElimina
  22. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  23. Si et plantejes tot això és que potser en el fons no tot està bé. Està clar que l'equilibri sempre és la millor posició pq pots gaudir dels beneficis de les dues opcions i no pateixes tan els inconvenients de les dues opcions però... és tan difícil això de l'equilibri! Jo també sóc molt racional i sovint em pesa. Però alguna cosa he aprés. Ens hem de permetre deixar-nos anar. I si algun cop ens surt malament, doncs mira, “más se perdió en la guerra". Més val que et surti una cosa malament i aprendre d’això que penedir-se de no haver-ho fet perquè l’oportunitat ja s’ha perdut i no hi haurà ni gaudi ni aprenentatge. Ànims!

    ResponElimina
  24. Quins comentaris més interessants! Aquí es veu com és cadascú, i si és més de seny que de rauxa. Algun dia faré un perfil psicològic de tots vosaltres! És molt distret veure la diversitat d’opinions en funció de com sou, he gaudit contestant-vos. Gràcies a tots.

    Carme, vaja, o sigui que em poses feina, m’he de reinventar constantment perquè no sempre em servirà la mateixa manera de fer, oi? Vull creure que tothom té una mica de cintura, no hi pot haver gent tan rígida que no es mogui mai per un impuls, que jo estic a la cua de la campana de Gauss, i algun cau! Però sense perdre el seny, eh, això mai.

    Yáiza, a mi m’agrada pensar molt les coses per actuar en conseqüència, justament. De vegades penses i decideixes que no has d’actuar, però això no ho considero una repressió Una repressió seria si només dónes voltes i mai t’acabes de decidir si anar a un cantó o altre. Decidir que no, és actuar també, en sentit contrari que ho faria un impulsiu, però actuar, estar segur del que vols.
    Estic d’acord amb que si te la jugues sempre pots perdre. Suposo que tots hem perdut algun cop. Prendre una decisió de manera meditada és jugar-se-la també, però amb el coixí a sota. Sempre pot haver-hi alguna cosa que falla igualment.
    Potser la meva vida ha deixat de tenir coses interessants per no actuar impulsivament, és cert. Però també sé que m’he estalviat patacades, i que si no he fet alguna cosa és perquè creia sincerament que no l’havia de fer.

    Guspi, són dues coses diferents, donar voltes a les coses és el pas previ a arribar a conclusions i actuar en conseqüència. Que sigui correcte només vol dir que ho és per nosaltres, els que decidim. Als nostres ulls el que fem ha de tenir coherència, però sabem prou bé que no agradarà a tothom el que hem decidit. Com a nosaltres ens pot no agradar el que decideixen altres, i ens haurem d'aguantar. La Carme és molt sàvia i en sap molt. No dic que jo no tingui moments de rauxa, però després d'haver-ho pensat una mica, les decisions no sempre s'han d'eternitzar, de vegades es prenen en molt poc temps, però allò ens sembla el més adient, el que toca i el que hem de fer. Potser ens emportem una patacada, després ens direm que no ho vam pensar prou, però d'aquestes, també me'n menjo jo, tot i ser tan racional.

    Fanal blau, jo penso que ja em va bé ser racional, i en un futur seguiré pensant així, no crec que canviï. Quan he de tenir rampells ja els tinc, aquí està la gràcia, en saber ser flexible quan toca. Quan es té temps, però, no cal precipitar-se. Els petons de totes les dones de la casa són sempre molt benvinguts, però que no us vegin els vostres homes, que després em trenquen les cames.

    Assumpta, no sé si ser irracional és el mateix que ser impulsiu. Suposo que el fet de ser irracional t'hi porta, a prendre decisions en un moment, i fer coses que després has de lamentar. O no, perquè segur que algunes són encertades, i altres no s'hauran atrevit a prendre-les. Ah, i això de no saber triar entre dues opcions, que ens passa a tots en algun moment, suposo que no té tant a veure amb ser racional o no, sinó amb ser una mica cagadubtes.
    Amb el temps t'adones que del que ens deien els pares, i sobretot els avis, ens en podem creure poques coses, per més que els estimem, i per més que fossin persones meravelloses. La subjectivitat amb la que es parla a un fill fa que no sempre se li diguin les coses com són, encara que segur que per ton pare, el que et deia era una veritat com un temple. Mira, a mi ni ma mare em diu que sóc guapo! Així no podem anar enlloc!

    LLuNa, només has de canviar si això de deixar-te portar veus que no et funciona, si et porta problemes. Si és el teu tarannà, potser ja va bé.

    ResponElimina
  25. Jpmerch, dius que tens una vida avorrida, però a banda de ser una opinió, la pregunta és si ja et va bé tenir-la. Dius que no enyores les bogeries passades, potser doncs ja et va bé tenir aquesta vida. És clar que en el passat vam fer algunes coses fora del comú que queden en la memòria, i n’anem fent de tant en tant, però suposo que la calma i l’estabilitat, si es té el que es necessita, també són molt temptadores.

    Carquinyol, ara no sé si somriure, que potser no seria propi de mi! Bé, els vulcanians bé deuen estar inspirats en algun tipus de persona, no?

    Vida, si vols saber una altra cosa de mi, és que valoro molt les opinions dels altres. No vol dir que canviïn la meva, però sí que les respecto, com espero que respectin les meves. Quan parlo de fer el correcte, potser no especifico, però em sembla lògic, perquè penso així, que no m’estic referint a una veritat universal, que per altra part, no existeix. És la meva veritat, naturalment. Però és que si miro de fer el correcte, miro de fer el que és correcte per mi, perquè la decisió la prenc jo. I per mi el que és correcte sol ser el menys agressiu per tots, o el que jo penso que serà menys agressiu, que farà menys mal, i això sol ser sempre anar amb la veritat per davant. D’alguna manera m’acuses de voler tenir sempre la raó, o pensar que la tinc. Defenso la meva opinió amb els meus arguments, i amb seguretat. Això no vol dir que pensi que els altres s’equivoquen. Totes les idees poden ser certes, si qui les diu les pensa fermament. Si tu no estàs d’acord amb mi, la meva veritat no et serveix, i defenses la teva. I viceversa. Qui té raó? Els dos, o cap dels dos. Però no em diguis que jo penso que el seny em dóna la raó, el seny em fa pensar i dir com crec que són les coses. Si m’equivoco o no, ja no ho sé. Als meus ulls no, és clar, però d’ulls n’hi ha molts.

    Clídice, si mires la resposta que li he donat a la Vida, ja veuràs que em defenso en el sentit que tu dius. Creure fermament en el que el nostre seny ens dicta no vol dir que no acceptem i sobretot respectem les valoracions dels altres. M’agrada aquesta frase de la improvisació, hahaha, s’adapta molt bé a la meva manera d’actuar. No està mancada de sentit, si vols poder tenir cintura en alguna cosa, has de saber la base força bé. No em nego a res, perquè no estic lliure d’haver fet animalades a la meva vida. Moltes menys que la majoria de persones, segur que sí. Però per mi són molt, i són més importants del que sembla. Perquè coneixent-me, sé que sóc capaç de moltes coses quan el motiu s’ho val.

    Porquet, em sembla que tu encara et menges més la bola que jo, hehehe. Si calcules quan deixar anar la rauxa, això no és rauxa ni és res! Això deu ser el que em passa a mi. Impulsos, però una mica mesurats. I potser és això, falta de costum, i quan l’apliquem, se’ns descontrola. Però no s’hi val a buscar ajuda externa. Si no en sabem, no en sabem.

    Lolita, sempre sóc jo en el que dic! Però aquest post em defineix molt, és cert. Això és com el que diem de vegades de l’àngel i el dimoni, però només per postures una mica contradictòries, perquè aquí no es pot parlar de dolents i bons. Estaria bé saber que s’ha d’imposar en cada cas, però la vida seria més avorrida si no ens equivoquéssim mai.

    Cèlia, però aplicar canvis i variacions constants, sobretot en les activitats que fem, no es contradiu amb ser racional, no? Ser racional no és ser un avorrit i tirar sempre per l’estabilitat, és només pensar-se les coses i no actuar fins que es té clar. Si tu tens clars els canvis, o la manera d’aplicar-los, les decisions es poden prendre molt ràpidament.

    Garbí, a mi de dins em surt cada animalada de vegades. No és habitual, generalment prenc decisions de manera assossegada, però quan se’m gira el cap, trenco el motlle. Després potser m’estampo, però vull dir que dins meu encara hi queda una mica de rauxa.

    ResponElimina
  26. Marienkafer, penso que dins de tots estan totes les opcions, però que sempre ens en costa més una que l’altra. Jo generalment penso molt les coses, i per això de vegades faig de veu de la consciència, i altres m’ho fan a mi, quan demano consell. Trobar un equilibri, encara que no sigui al 50%, estaria bé, però a veure qui és el guapo que ho aconsegueix!

    Laia, magistral el teu comentari. És ben bé això que dius, com jo em sento. Senyal que ens devem assemblar en això, perquè has descrit a la perfecció la situació. Jo m’avorreixo molt a mi mateix, de vegades, però sempre acabo fent un parell de passades més a cada decisió. I el dia que et tires una miqueta a la piscina (en el nostre cas, amb els flotadors pertinents), li trobes una mica la gràcia també. I el que dius a la inversa, impulsius que posis seny, ostres com la claves, quanta raó tens!

    Maria, escolta, si només t’encurioseix, sigues tu impulsiva el proper cop! Que vols, veure com em foto una patacada? Pensa que amenaço a fer un post fent el ploricó!

    Nona Mirona, llàstima que jo no faci mai propòsits d’any nou, però encara que els fes, no em proposaria mai això. En realitat, no vull canviar, perquè la gent que no pensa ni que sigui una mica en les coses em posa dels nervis. I n’hi ha. Prefereixo anar amb peus de plom i una mica més lent, però sempre segur. Amb entrenament saltes i tot amb els peus de plom. Sincerament, no penso que funcioni millor l’altra opció.

    rits, era més aviat una pregunta retòrica, però la gent l’està contestat. A mi ja em va bé ser racional i pensar les coses, ho prefereixo que no pas ser impulsiu, perquè sé que quan he de fer alguna cosa ja la faig igualment, encara que me la pensi tres vegades. I si no la faig, també és per convicció.
    No crec que existeixi aquest verb en català, però ja s’entén. És clar que els capris, almenys jo, som molt de donar voltes a les coses. Tenir una mica de cintura, però, ajuda.

    Elfreelang, si sabéssim sempre què hem d’aplicar, segurament la vida seria molt més avorrida. Ningú no s’equivocaria mai, quin pal, no? Racionalitat a tope. Però de tant en tant...

    Joan, en cap cas dic que sigui perfecte el mètode, però és el meu, i és el que sé dur a terme, pensar les coses, raonar, i actuar amb les idees molt clares. Per mi és el millor, perquè prefereixo no haver d’arreglar res després, m’estalvio de fer-ho actuant de la manera que em convenç. Altres ho fan diferent, i els va bé, però uns i altres no acabem de sortir-nos-en actuant en sentit contrari.

    MBosch, em sembla que ja ho he dit en algun lloc. Trobo que una bona combinació dels dos està bé, encara que saber sempre quan aplicar un o l’altre em sembla que no ho aconseguirem mai. Penso com tu que en aquest equilibri cal que el seny estigui una mica per sobre, no al 50%. Però això és només l’opinió d’algú que es basa gairebé sempre en el seny, és clar.

    Laura T., com dèiem més amunt, l’equilibri no té per què ser al 50%. Jo estic content sent racional. Hom va aprenent també i sap els moments que no convé ser-ho, i que si no et llences no arribaràs enlloc, però gairebé mai no em penedeixo de les coses que no he fet, perquè si no les he fet és perquè he ho pensat i he convingut que no era la millor opció. La majoria de coses es poden rectificar en un futur si es canvia d’idea. Però una decisió ben presa a mi em diu moltes coses. Sí que m’he penedit d’algunes coses que fet, algunes d’elles per no pensar-hi prou i no deixar-me portar. Però bé, el penediment no ens ajudarà tampoc a tirar endavant. No crec que canviï ja, però com deia, alguna cosa he après, i això ajuda.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.