diumenge, 15 de maig de 2011

Saviesa al Congo

Aquest any m'estic portant molt bé i estic llegint molts llibres. Serà que tinc molt temps lliure. He continuat amb l'hàbit d'apuntar-me frases del que vaig llegint, i no tots els llibres tenen aquest tarannà de deixar-te anar una sentència que immediatament t'il·lumina el cervell, però per sort, alguns sí. Un que em va sorprendre molt, tant per la seva qualitat i la història que explica, com també per la facilitat de l'autor per dir coses dignes de ser apuntades, va ser Pandora al Congo. Avui volia compartir-ne una de les moltes que vaig apuntar, que no eren totes les que podria haver apuntat. Quan la vaig llegir, vista des de la llunyania, vaig pensar 'quanta raó té'. A veure què en penseu:

Una de les coses que fan més dolorosa la joventut és la creença que n'hi ha prou de lluitar durament per aconseguir el que es desitja.

Em va fer pensar en tates i tantes frustracions que arribem a tenir quan de joves pensem que ens menjarem el món. De vegades, per més que lluitem, mai és prou.

Va, de regal us en deixo un parell més que també em van agradar molt, aquí van:

És molt fàcil ser compassiu amb algú que no representa cap competència.

L'amor és la cosa més idiota de l'univers, però també la més important. Per això costa tant d'entendre.

29 comentaris:

  1. El fet d'haver dedicat una estona a modernitzar-me i posar a to el meu google reader, em permet avui ser de les primeres en llegir-te... oh, quin honor, eh!

    Tens raó, hi ha llibres que tenen frases brillants, i llibres que no. El fracàs absolut és quan hi ha llibres que no valen res, però que tenen unes quantes frases brillants per allà enmig. Últimament n'he llegit un d'aquests.

    Pandora al Congo... fiu! És un llibre que vaig llegir fa segles, i que no he tornat a tocar mai més. El que tinc més clar és que era estrany, estrany de collons, però que em va agradar, en general.
    Com que jo encara em considero jove... seguiré pensant que em puc menjar el món. Sóc conscient que no és així, però ara deu tocar pensar en gran. Ja em decebré quan toqui. I les altres dos, clavades... Per això costa tant d'entendre!

    ResponElimina
  2. Trobo que les tres cites són genials. I la primera que destaques, la de la joventut... mareta meva, crec que tots ens hi sentim reflectits d'una o altra forma.

    La joventut és vibrant per emocionant, plena d'il·lusions, esperances i sobretot, molts i molts plans de futur.

    Malauradament molts i molts d'ells cauen o bé en l'oblit o, el pitjor, moren resignats. D'altres, alguns poquets, per sort i treball nostre (sí, sí, algunes coses s'aconsegueixen amb treball) aconseguim dur-les a bon port.

    ResponElimina
  3. La primera és molt impactant i real. La segona no m'ha fet pensar tant. La tercera té aquella ironia tant fina que no saps si somriure o preocupar-te en entendre allò gairebé impossible

    ResponElimina
  4. Totes tres em semblen encertades. La més punyent per a mi és la primera, però la meua idea és que aquest dolor no pertany a la joventut, sinó que ve amb un cert retard, com explicaré.

    Al llarg de la joventut vas acumulant projectes més o menys utòpics, alguns aconsegueixes realitzar-los i molts no. Però arriba un moment en la teua vida en què les factures dels fracassos te les presenten totes de una vegada, quan la creença de què parla la frase ha deixat de tindre validesa, perquè la joventut ja ha passat. Aleshores te n'adones que has d'anar derrocant tots els castells en l'aire que havies construït. En aquest moment és quan arriba el veritable dolor.

    ResponElimina
  5. Fa setmanes que me l'estic mirant a veure si baixa una miqueta el seu preu,però no hi ha manera.Amb les frases encara m'has fet venir més ganes de llegir-l'ho.Totes tan certes...

    ResponElimina
  6. Doncs no és per portar la contrària... bé, de fet no és "totalment" contrària... seria un matís, o una ampliació... sincerament jo no crec que la primera sigui tan sols cosa de la joventut. Vull dir que la frase em sembla encertadíssima però justament em falla per la part de "joventut"... jo diria:

    "Una de les coses que fan més dolorosa la vida és la creença que n'hi ha prou de lluitar durament per aconseguir el que es desitja".

    Perquè, per molt que jo em senti jove i aquestes coses que es diuen -i que moltes vegades un les sent autènticament-, el cert és que és un fet objectiu que als 49 anys que tinc, no sóc una persona "jove"... i aquestes sensacions encara les tinc... penso que no és monopoli de la joventut això de creure que si t'esforces molt en una cosa te'n pots sortir i adonar-te'n que no sempre és així...

    En quant a les altres dues... caram... doncs, estic d'acord amb que l'amor pot costar molt, moltíssim d'entendre, però no crec que sigui perquè és quelcom idiota hehehe... senzillament és que és com una màgia inexplicable i els humans, majoritàriament, no entenem massa d'aquestes coses :-))

    I la de ser compassiu... bé, suposo que em falta el context en el qual es diu aquesta frase en el llibre... però jo mai m'ho havia plantejat en termes de "competència"... però bé, aquesta la deixo :-)

    ResponElimina
  7. Despres del desastre de blogger me allunyat d'ell el cap de setmana i ara que torno trobo els teus post que fan que no pari de pensar, que m'encanten i que, inclus, e trobat a faltar. Realment les frases son precioses, jo poques vegades busco el perquè dels llibres o películes pero si veig que algú u fa m'encanta, aixi em fa pensar, com tu. I que dirte... l'ultima frase es del tot certa, maleït amor, pot aturar o moure un mon. Espero que a tu te'l mogin!

    Un peto!! ;)

    ResponElimina
  8. Totes tres encertades, si bé, pel que fa a la primera estic força d'acord amb l'Assumpta. la frase no afecta només a la joventut. Potser per a mi ha estat una mica diferent. Jo quan era jove mai no havia pensat que em podia menjar el món sinó tot el contrari, més aviat em feia petita, petita sempre que podia, i de gran potser no tant.

    la segona té raó, no sé si en termes de competència, però sí que és molt més fàcil sentir compassió en uns casos que en d'altres.

    I la darrera totalment d'acord, no sempre, però sovint l'amor és força idiota... però maino deixa de ser important.

    I jo amb aquest llibre pendent de llegir! I de comprar!

    ResponElimina
  9. Molt gran el llibre, igual que la pell freda. Tots dos em van sorprendre gratament.
    I molt d'acord amb molts dels comentaris, jo sóc de les que ja no lluito amb la mateixa intensitat, o ja no desitjo tantes coses... :p

    ResponElimina
  10. Bones frases! aquest no me l'he llegit....ara bé el de la pell freda me'l vaig llegir d'una tirada potser m'hauria de llegir aquest però de moment no m'ha cridat

    ResponElimina
  11. Aquesta lectura tot i que em va semblar molt original no em va entusiasmar massa. Però si que hi ha algunes reflexions interessants. Les teves tres frases en són una bona mostra.
    Ara n'estic llegint un que aviat postejaré que l'hauré de copiar sencer, no se quina sentencia triar, és una joia.

    ResponElimina
  12. Molt bones les tres frases i molt ben trobades. No sabria matisar-les gaire, potser si que la primera (com diuen Assumpta i Carme) és aplicable a qualsevol edat però com més grans ens fem anem aprenent que hi ha moltes coses que per més que desitgem no aconseguirem mai perquè no depenen només de nosaltres. La segona és ben certa, encara segurament el món aniria millor si no ho fos. I la tercera tampoc es pot discutir gaire; l'amor és un sentiment i, com a tal, no es pot racionalitzar massa i ens fa fer coses "idiotes", i la prova de que és "una cosa important" és justament que fem aquestes "coses idiotes" (si no ens importés, no les faríem).

    ResponElimina
  13. No sé si estic massa d'acord amb aquesta sentència. De fet, la creença que tot és possible alimenta la joventut i la fa especial.
    Potser és que quan te n'adones que no és veritat, comences a deixar de ser jove.....

    I potser, només potser (xq no ho tinc clar del tot), la necessitat de continuar creient que tot és possible, és el què fa que hi hagi qui no vulgui deixar de ser jove.

    Encara que jo em decanto més a creure que no és que no es vulgui deixar de ser jove, sinó que no es vulgui deixar de lluitar. I això no tindria res a veure en ser jove o gran. Sinó més aviat en ser somiatruites.

    Perquè, a més, és cert que tenim frustracions quan érem joves, però no les tindrem tota la vida? Les frustracions formen part de la vida en si, igual que els éxits, que de tant en tant també toquen.

    ResponElimina
  14. Parlaré només de la primera cita. Diré que encara potser més frustrant ser conscient de que no has lluitat prou o gens (de jove o de vell, tant se val)per aconseguir allò que volies o amb el que creies.

    ResponElimina
  15. Perdre la invulnerabilitat, això és fer-se gran.
    O descobrir que blogger pot perdre els nostres apunts i comentaris. Quin malson.

    ResponElimina
  16. Jo he après amb els anys que, a més de lluitar-hi, cal desitjar-ho amb molta força! (i no cal trepitjar ningú, tot rodola lentament)

    ResponElimina
  17. Hòstia Xexu.... jo faig exactament el mateix! També m'escric les frases que em fan pensar dels llibres que llegeixo!!!
    De Pandora al Congo me n'he escrit unes quantes, n'hi ha moltes que valen la pena, la veritat.
    :)

    ResponElimina
  18. Doncs la primera no m'agrada... Bé no és que la trobi desencertada, però sí desencisadora... M'ho tira tot per terra ara mateix. Actualment lluito i em centro en un parell de coses, potser tres. Però seriorament, vull dir. Són fites, objectius, que tinc l'esperança de complir. I m'hi esforço, i no puc pensar com la frase, perquè deixaria de fer tot el que faig i faria tot el que no faig, potser. I llavors mai saps si ho haguessis aconseguit... i jo sóc tossuda i curiosa de mena, necessito saber si en sóc capaç.


    Ha de ser una bona senyal, aquest "dolor de joventut". Són les ferides de guerra que ens queden. Però cal lluitar, a aquesta guerra hi hem d'anar tots i armats fins les dents.

    ResponElimina
  19. Hmmm... la creença que n'hi ha prou de lluitar durament per aconseguir el que es desitja no fa dolorosa la joventut sino l'edat adulta, quan mirem enrere i ens n'adonem com de naïfs vam ser. I, de totes formes, molt molt d'acord amb el fons tampoc no hi estic, XeXu, que de somnis acomplerts, per sort, sempre n'hi ha un o altre.

    És bo reflexionar-hi, en qualsevol cas.

    ResponElimina
  20. La primera és fredament tremenda. Especialment per la gran veritat que desenmascara.

    Ara, això sí, el temps que no lluites durament; t'ho passes teta.

    ResponElimina
  21. M'han agradat molt les tres i m'agrada molt que les comparteixis aquí.
    Gràcies.

    ResponElimina
  22. Són cites ben encertades, d'aquelles que et fan pensar i fins i tot ens hi podem sentir identificats.
    Pel que fa a la primera, m'ha fet pensar en la valentia que tenia quan era més jove (que encara ho sóc, eh? que quedi clar!). I és veritat que a vegades per molt que lluitem, les coses no surtem com voldríem. Però és que com bé diu la cita, no tot depèn de nosaltres.
    I pel que fa a l'última, potser és una de les millors definicions que he llegit mai. I a part de dir que l'amor és la cosa més idiota, també diria que és la que ens fa tornar més idiotes... (sempre parlo per mi, que quedi clar2!)

    Jo també tinc aquesta mania d'apuntar-me frases o cites que em criden l'atenció i de tant en tant les torno a llegir...

    ResponElimina
  23. És un plaer compartir aquestes frases amb vosaltres perquè les interpretacions que en feu són genials. Cadascú aporta la seva visió personal, i entre tots fem que les frases cobrin més sentit que quan van ser escrites. Si és que ens haurien de fitxar a tots d’assessors, hombre ya! Moltes gràcies a tots pels comentaris!

    Yáiza, he començat fa poc a apuntar frases, però ara sempre tinc la llibreteta a punt, i si hi ha alguna cosa interessant l’apunto. Si en trobo de prou dignes ja les aniré compartint amb vosaltres. Però és clar, un llibre no pot viure només de frases, per això agafes una recopilació de cites. A mi Pandora al Congo em va agradar molt. És estrany, sí, però no tot ha de ser planer en aquesta vida, les històries surrealistes fan bo de llegir.
    Tu ves pensant en gran, que és el que toca ara, i tant de bo en un futur la idea no t’hagi canviat i hagis aconseguit el que volies. Però seràs un cas únic, o dels pocs en aconseguir-ho.

    Porquet, tots els que tenim una edat, vols dir. Els que ja hem passat la primera joventut (diguem-ho així), ja sabem que les coses no són tan fàcils com ens pensàvem llavors. És clar que quan s’és jove és el moment de tenir molts somnis i ambicions pel que fa a la vida, però mica en mica ens hem d’anar asserenant, perquè veiem que no hi ha manera de traçar un camí, que molts cops no som nosaltres els que decidim, sinó que ens hem de deixar portar. I això és just el que mai pensem que ens passarà. Però passa.

    Garbí, doncs mira, a mi la segona em sembla tan certa com les altres. Molts cops tractem bé algú quan no ens fa ombra, però quan ens en comença a fer ja no li donem tant peixet. No fos cas que ens superi. Pensa en temes laborals i li trobaràs el sentit segur.

    Jpmerch, és justament com dius, quan ets jove no ho notes, ho notes una mica després, quan comences a veure que les coses no rutllen com et pensaves. Quan ja passem aquesta fase de joventut i ja volem altres coses, més tranquil•litat, veiem tot el que deixem enrere i que no hem fet. Llavors és quan la frase té validesa. Bé, però no sé què faig parlant, si millor que ho has explicat tu jo no ho podré fer.

    Maria, el llibre té anys i jo també vaig estar temps mirant si baixava de preu i res, fins que me’n vaig cansar. Així que ja saps, a estalviar, o segur que el trobes en una biblioteca.

    Assumpta, segurament tens raó, però al que es refereix la frase és que de joves som molt inconscients i creiem que tot és fàcil, perquè en realitat fins llavors tot ha estat fàcil. Davant les dificultats que anem trobant hem de canviar una mica la perspectiva, fins que la perspectiva ens canvia del tot. Generalment, ja de més grans, quan ens esforcem en alguna cosa que volem és perquè pensem que la podem aconseguir de debò, que tenim possibilitats, i tenim tota la nostra experiència per saber si serà o no. Després, podem fallar, és clar, i llavors tenim una decepció o una frustració. Però de joves no calculem bé quines són les possibilitats, ho volem i prou.
    Respecte a l’amor, és incomprensible perquè no tenim capacitat per entendre’l, passa i prou. Però no em negaràs que de vegades és una mica idiota, no sabem per què ve, ni per què el tenim, tot plegat, ens fa fer el ximple, i no sabem per què.
    La frase, que personalment comparteixo molt, no només es refereix a la compassió que sents per algú que pateix. El que vol dir és que quan algú no ens suposa un perill, quan veiem que està per sota, posem pel cas a la feina, és fàcil compadir-nos d’ell, aconsellar-lo, cuidar-lo. Però ep, quan ens fa ombra, la majoria de gent ja no es mostra tan receptiva ni amable. A la que hi ha competència, ja no es tenen tans miraments.

    ResponElimina
  24. Marienkafer, jo no és que busqui els perquès, és que els perquès em busquen a mi. Llegeixo coses, o les veig, i em fan pensar. D’aquí a traduir-ho en un post, és un pim pam, això de tenir blog és el que té, ho veus tot com a post. El millor és que això arribi a altra gent i us agradi llegir-ho, com a mi exposar-ho. L’amor no mou el meu món actualment, però sempre l’he tingut com la cosa més important. Com que és una cosa tan idiota, ara no em fa cas.

    Carme, quan ens enfrontem a les coses de més grans som més conscients dels nostres límits, i també sabem valorar millor els riscs. Llavors quan anem a per alguna cosa tenim certes garanties. Si fallem, ens sentirem frustrats i decebuts igualment. Però de joves no sabem tant a què ens exposem i generalment ens la fotem perquè volem allargar més el braç que la màniga. Això no es compleix per tots, és clar.
    A la segona és a la que trobo més sentit potser, és la que em sembla més realista i menys poètica. Però sembla que no tothom l’acaba de veure. I la tercera, què dir oi? Mai no deixa de set important, exactament.
    Llegeix-lo, dona!

    Bocins, a mi em va agradar més aquest que ‘La pell freda’. Suposo que amb el temps és normal no lluitar amb la mateixa intensitat, o lluitar per coses més focalitzades.

    Elfreelang, a mi em va agradar més aquest. És més llarg i més enrevessat, però la història sembla una evolució de la de ‘La pell freda’.

    Laura T., jo sempre parlo bé del llibre i tinc la impressió d’exagerar, perquè a la majoria no els ha impactat tant com a mi. A veure quin és el llibre que tant t’està agradant, ara m’has encuriosit.

    McAbeu, com ja he anat dient, trobo que aquesta frase està ben aplicada a la joventut perquè a mesura que ens fem grans mesurem millor els nostres límits i assumim menys riscos, que ja hem après a garrotades. Els efectes de les decepcions de la joventut es veuen més tard, com ja han dit per aquí també.
    Em sembla que ets dels pocs que entén la segona com jo, que la trobo encertadíssima, i et dono la raó, si no fos tan certa, tot aniria millor, però malauradament no és així.
    Respecte a la tercera, tornes a donar lliçons. Algun dia hauríem de fer confessions sobre coses idiotes que hem fet per amor. Em sembla que no pararíem de posar-nos les mans al cap pel que podria arribar a sortir.

    rits, el que jo penso és que aquesta creença és necessària per la joventut. I si no, mira aquests japonesos que no surten de la seva habitació. Un jove sense somnis, sense deixar-s’hi les banyes i sense fotre’s patacades, no és jove ni és res. Ara, un cop ja has rebut una mica i saps que no pots amb tot, voler seguir vivint en un món de fantasia per mi és haver-ho tingut tot molt fàcil sempre, o una gran prova d’immaduresa. Compte, no dic que no s’hagin de tenir somnis ni que s’hagi de deixar de lluitar, però els esforços no poden ser tan dispersos, que cal anar mesurant forces.
    De les frustracions no ens en salva ningú, però quan s’és més gran deixem d’enfrontar-nos a impossibles per centrar l’esforç en coses que podem aconseguir. Moltes tiren endavant i ni els fem cas, però sí que ens fixem en els fracassos, aquests queden. Sempre alguna cosa pot sortir malament, es tingui l’edat que es tingui, i això és una frustració. Però que hagi sortit malament no vol dir que hi haguem anat a ulls clucs, simplement és que no sempre ens podem sortir amb la nostra.

    Josep Lluís, hi ha el perill de creure que mai acabem de donar el cent per cent, això és un inconvenient que tenen algunes persones. Però si en una situació no ens hi esforcem al màxim, la frustració és una excusa, haver espavilat, fotre’t la patacada, i llavors sí que et pots sentir frustrat.

    Joan, tu creus que la caiguda de blogger ens ha fet més forts i madurs? Jo no sé què dir-te. Em sembla que l’únic que ha fet és engrandir-me l’úlcera.

    Cèlia, quan més es desitja una cosa, més ens hi esforcem, no? Això de no trepitjar, no tothom ho té tan clar, em temo.

    ResponElimina
  25. LLuNa, és veritat que tu també vas llegir aquest llibre fa poc! Ostres, coincidim en alguna que hagis apuntat? Et convido a compartir les teves també, o les que més t’hagin impactat. Jo en tinc d’altres apuntades també.

    Laia, entenc que als més joves de la sala no us acabi de fer el pes aquesta frase, però si a més tens coses entre mans, no vols sentir que pot no sortir bé. Escolta, això és una frase general, i tampoc vol dir que durant la joventut no s’aconsegueixin coses, si no fos així, tots ens quedaríem després tancats a casa sense intentar res. A més, et diré una cosa. Tu necessites saber que ets capaç de fer el que et proposes, però jo no necessito descobrir-ho: sé que n’ets capaç! Et conec poc i només de per aquí, però no em queda cap dubte de la il•lusió que poses a les coses que t’agraden i de com t’esforces. Potser no et sortirà tot bé a la vida, però si hi ha una persona de la que espero que compleixi els seus reptes, i sense despentinar-se, aquesta ets tu. Ja m’agradaria a mi tenir la teva empenta, i sobretot, haver-la tingut a la teva edat! Com dius tu, durant la joventut hem d’enfrontar-nos a tot. Ja tindrem temps després de llepar-nos les ferides.

    Ferran, tens raó, però crec que és això al que es refereix la frase. Mirant enrere veiem la joventut com una època en que no teníem preocupacions, però que també moltes coses no ens van anar bé. Amb el temps suposo que es relativitza, però els fracassos de la joventut es paguen una mica més tard. I sí, com ja he dit per aquí dalt, per sort algunes coses sí que ens surten bé, ja que si no després ningú no sortiria de casa.

    Òscar, és una frase que només hauria de ser apte a partir d’una edat, perquè és tan certa que desmoralitza els joves. A algun de per aquí em sembla que no li ha fet massa gràcia.

    Violette, a mi també m’agrada compartir-les, perquè les valoracions que en fa la gent són l’hòstia.

    Guspi, quan s’és tan jove com nosaltres es tenen moltes forces encara per fer moltes coses... no, no, que no me’l crec ni jo aquest discurs... ara gestionem una mica millor els esforços, i sabem al que podem arribar, encara que de vegades fallem. De més joves, no som massa conscients d’algunes coses.
    Em sembla que és un fet demostrat que l’amor ens fa fer coses idiotes. D’idiotes, fins a molt idiotes, diria jo. Em sembla que no és un mal que et puguis atribuir a tu sola.
    I finalment, com que ja no som tan joves, i ens falla la memòria, això d’apuntar frases de llibres (en una moleskine, que s’ha de fer amb estil!), és ideal per no ‘oblidar-les’.

    ResponElimina
  26. jo sempre procuro anotar-me frases i prendre notes dels llibres que llegeixo. Ja ho feia abans de tenir blog, sobretot per a retenir el màxim possible les sensacions i els pensaments que t'ha despertat llegir un llibre. Després, amb l'excusa del blog, he accentuat aquesta pràctica, cosa que va molt bé per a llegir amb més profunditat els llibres.

    ResponElimina
  27. Insinues que sóc viejuna????? Ja pots començar a córrer, guapo!!!

    ResponElimina
  28. Jesús, jo fa poc que ho he començat a fer això d'apuntar frases, però ho trobo molt gratificant, després sé on trobar-les i les vaig rellegint, depenent del moment, algunes cobren encara més sentit.

    Guspi, si em poso a córrer, com que ets viejuna, no m'atrapes ni de conya.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.