diumenge, 29 de maig de 2011

Relats conjunts, Juicy salif


Després de diversos anys de treball incansable i de controls de tota mena, finalment s'havia obtingut un producte satisfactori que havia donat resultats òptims. Encara es podia polir més, segur, però el primer prototip estava llest, almenys per a una primera fase. El doctor Johannes Parkland, després de desposseir-se de tots els mecanismes de seguretat de nivell 5, va abandonar el laboratori d'alta seguretat i va pujar en ascensor, nerviós, els quatre pisos que el separaven de la superfície de l'hospital. Un cop retornat al món, encara va pujar cinc plantes més (en un ascensor diferent) per anar a trobar el responsable del projecte, per bé que poca gent, a banda de Parkland, sabia que ho era.

La tecnologia al voltant dels fags havia avançat moltíssim en els últims temps. Amb les pertinents modificacions genètiques es podia aconseguir que no només ataquessin a bacteris, sinó que poguessin atacar també a cèl·lules animals. Però només una ment privilegiada com la del seu cap havia ideat una fusió perfecte entre els bacteriòfags i la nanotecnologia. El projecte era arriscat, i com és natural, absolutament secret. Parkland només coneixia la persona responsable, però estava segur que una investigació d'aquesta envergadura només podia respondre a finalitats militars, a saber fins on arribava la complicada xarxa de gent interessada en que tot tirés endavant.

Reflexionava tot això mentre feia camí, però com sempre, considerava que per ell era molt millor no saber-ne res més, tant sols fer la feina i no fer preguntes indiscretes. Sabia bé quina era la seva posició, que era només una baula (i substituïble) d'aquella cadena. Nerviós i emocionat com estava, va irrompre al despatx de l'home que el supervisava, a esquenes de la reste de membres notoris de l'hospital. El va trobar a la seva taula, amb les ulleres a la punta del nas i estudiant uns papers.

- Senyor, ho hem aconseguit, les darreres proves han sortit bé, no tinc paraules, perdoni, estic nerviós...
- Tranquil·litza't. Explica't.
- Les proves amb primats eren satisfactòries, però no sabíem si extrapolables. Finalment hem fet els experiments amb humans. Els subjectes són indigents recollits del carrer, ningú no els trobarà a faltar. A més, ells no recordaran res un cop els deixem anar. Han respost a la infecció com s'esperava, un cop els hem inoculat els nanofags de darrera generació, hem obtingut en pocs minuts el control total de la seva ment, com esperàvem. Ja no són humans, ara són titelles sota el nostre poder. De moment és una versió reversible. Treballem en el model que ens donaran el control mental a llarg termini. Però és tot un èxit, n'estem molt contents.
- Excel·lent. Els nostres contactes també n'estaran molt contents. Ara torna a la feina que he de fer unes trucades. Et felicito, Parkland. Has canviat la història.

I no ho sabia prou el cap del projecte, com aquell fet canviaria la història.


Aquesta és la proposta de maig de Relats Conjunts. Com, encara no heu participat? A veure si us hauré de renyar...

28 comentaris:

  1. Estan sortint uns relats boníssims aquest cop i el teu no es queda pas enrere, XeXu!

    No sé si fan més por els extraterrestres o els terrestres... quan s'hi posen ... déu n'hi do.

    I no em renyis... però aquest cop, per a mi, el més calent és a l'aigüera. No sé ni per on començar... crec que tots els que he llegit ja m'han aclaparat.

    ResponElimina
  2. molt bo!!!
    i em fas pensar,.... i si ens haguéssin posat un nanofag d'aquests i per això manipulen tant el nostre pensament.... sort que és ciència-ficció! oi?

    ResponElimina
  3. Ostres XEXU, és boníssim... tan bo que fa por, perquè ho has descrit... ehem... massa bé... sembla real!!

    per cert... tu on treballes? (no per res, eh?) :-))

    ResponElimina
  4. Controlar la ment dels altres? De vegades em semblaria molt i molt útil. Sempre pel seu bé, eh! Que jo sóc bona persona... I de segur que hi ha gent que en un moment determinat no els aniria malament una força externa (digues-li nanofag, si vols) que els fes canviar les idees. Com ho veus? Em vens la patent de l'invent?

    ResponElimina
  5. Ostres, ostres... això que acaba de dir la YÁIZA... estic pensant...

    Imaginem que això fos possible però que anés a parar NOMÉS a mans de bona gent (fem un esforç d'imaginar)... Podríem curar molta gent!! Moltes malalties mentals!!... Ei, que ho dic de veritat, eh? Moltes paranoies, obsessions, neurosis...

    Pensem, des d'una senzilla claustrofòbia a coses molt i molt més greus!!

    Clar que... sempre hi hauria l'immens perill que no tothom ho volgués fer servir amb bona fe...

    ResponElimina
  6. O que la bona fe depengui de com t'ho miris! Perquè jo amb molt bona fe canviaria les idees d'alguns que ronden pel món... tot i que altra gent, amb la mateixa bona fe que jo (suposem), segurament pensa que aquests elements ja tenen les idees que toquen.

    En cap cas havia pensat en el tema de les malalties mentals, però!! Ostres, si entrar a la ment d'algú ja ha de ser impressionant... fer-ho dins d'algú que pateix una malaltia mental ha de ser la repera. I poder-hi fer ajustos... Impossible: faríem entrar en crisi les farmacèutiques que viuen de vendre antidepressius i antipsicòtics! Així que ull, que si saben que tenim idees d'aquestes ens faran desaparèixer del mapa als tres: al XeXu pels seus invents, a tu, Assumpta, per tenir la idea, i a mi per recolzar-la!

    ResponElimina
  7. doncs per el que diu el jefe....potser millor que no torni a la feina i deixi de desenvolupar aquest andròmina

    ResponElimina
  8. aquest trasto està donant per molt. Una mica de iuiu sí que fa. Nanotècnologia i fags d'aquests.... ni a Stargate això.

    ResponElimina
  9. Contestant a la Carme: Sens dubte fan més por els terrestres!.
    Molt bon, i inquietant, relat.

    ResponElimina
  10. Veient com està el món, no tinc clar si és un relat de futur o de passat.

    I d'altra banda, no caldria un mínim de matèria gris per tal de controlar-la?

    P.S.: Bon relat.

    ResponElimina
  11. Ja fa uns dies que sent alguna cosa corretejant pel meu cervell. Seran els nanofags aquests?

    Bon i inquietant relat.

    ResponElimina
  12. Bon relat , m'ha agradat, és inquietant i fa una mica de por....ciència ficció que de vegades té menys de ficció i més de possibilitat....m'ho heu posat ben difícil amb uns relat tant bons i imaginatius

    ResponElimina
  13. uU, un bioquímic parlant de fags, bacteriòfags, nanotecnologia i d'una manera tan clara i real fa una mica de iuiu com comenta algú. Secretismes, ascensors diferents... fa realment por. Bon relat.

    ResponElimina
  14. Un bon relat, en podria sortir una bona novel·la de ciència ficció.

    ResponElimina
  15. El relat és molt bo. Com ja han dit fa una mica de por i tot. I la por que ens fa és precisament perquè aquesta idea que pot ser molt meravellosa es pot convertir també en una eina diabòlica. I a més a més, encara que sembli ciència ficció, qui ho veu impossible? Ja sabeu allò que diuen, que la ficció mai supera la realitat... a tremolar! Ai, aquests científics!!!!

    ResponElimina
  16. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  17. Molt bon relat i ben ambientat, com ja van dient tots i totes, aquest estri comença a fer una mica de iuiu amb tots els relats que s'estan penjant.
    Felicitats pel teu relat.

    ResponElimina
  18. Com sempre és un "gustassu" llegir-te, molt bo el teu relat XeXu!!! i saps? jo tinc un "exprimidor" d'aquests a casa :) A veure si al proper RC m'animo!!

    ResponElimina
  19. El primer moment m'han recordat els éssers extraterrestres que venien a conquerir la terra en la pel·lícula "La guerra dels móns".Enllaç:http://www.aullidos.com/leerarticulo.asp?id_articulo=210

    ResponElimina
  20. Hahaha brutal, jo també he pensat en un fag només de veure'l!! Deformació professional eeeh :)
    He hagut de mirar a la wikipèdia per descobrir què és en realitat...

    M'ha agradat molt el teu relat! M'ha recordat a les conspiracions i històries obscures a les que ens té acostumats en pd40 ^^

    a veure si la continues pròximament!

    ResponElimina
  21. Segueixo provant... a veure què...

    ResponElimina
  22. Araaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! Molt bo el relat, però ja era hora que pugués dir-te alguna cosa, portava dies! Petons!

    ResponElimina
  23. Me n'alegro de que el relat us hagi agradat, a mi em va semblar una bona idea, i per deformació professional, veient certes formes ens venen al cap algunes coses que hem estudiat, és normal. En principi això del control mental del relat anava en el mal sentit. Alguns comentaris van en relació a que, ben emprada, aquesta capacitat podria fer molt bé a moltes persones. Però de veritat creieu que es trigaria més d'un segon a utilitzar-ho amb males finalitats? Una tecnologia així seria una llaminadura per moltíssima gent, sense voler entrar en temes més complicats, pels publicistes mateix! No, no, seria terrible. En quatre dies ens farien anar per on volguessin. Tindríem una quantitat de nanofags d'aquests a dintre que no hi cabríem. Moltes gràcies a tots pels comentaris i els elogis. En aquesta edició tothom s'hi està esforçant de valent per treure relats molt imaginatius. És fantàstic!

    ResponElimina
  24. Molt bo... i molt inquietant. Però com he deixat dit en algun altre lloc: només és un relat inventat, eh? Només, oi que si?

    Felicitacions!!

    ResponElimina
  25. M'ha agradat molt el relat, però m'he quedat amb les ganes de saber-ne més...

    ResponElimina
  26. Les primeres passes per assolir el control total, el gran germà ja està entre nosaltres a punt d'arribar!

    ResponElimina
  27. Segur que és ficció, no? A veure si encara ens ho trobarem de debò, tal com ho has explicat sembla que hagis intervingut en el projecte.
    Una abraçada :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.