diumenge, 22 de maig de 2011

Idees

Quan discutim els nostres punts de vista amb algú, és molt difícil que aconseguim fer-lo canviar de parer, per més arguments que aportem. No és mala cosa, mantenir una opinió encara que l'altre pensi diferent està bé, mai hi ha una veritat única. Però això és una mostra de la importància de les idees, de com les tenim d'arrelades en la nostra ment. Ahir mirava la pel·lícula Inception (que aquí van traduir com Origen) i ho explica força bé. Una idea és el pitjor paràsit que hi ha. Per canviar-la, cal anar ben endins del subconscient de la persona. De fet, per canviar-la, cal que la idea surti d'un mateix. A la pel·lícula el que volen fer és que algú es pensi que ha canviat d'idea per ell mateix, però introduint-li en somnis. Tornant a la realitat, això no és viable, però que a la pel·lícula ho vegin com una cosa tan complicada no és gratuït, és molt difícil aconseguir-ho. A les idees pròpies ens hi aferrem, sembla que no les volem deixar anar per res del món, i les defensem a capa i espasa. Equivocades o no, són nostres, i fins que nosaltres mateixos veiem que no tenen sentit, probablement ningú no ens en pugui convèncer. La ment humana és meravellosa. Tant, que de vegades és més que punyetera!


26 comentaris:

  1. Ostres, doncs no sé què dir ara... I és que suposo que hi ha "idees" i "idees"... jo en tinc tres o quatre de molt clares i para de comptar, les altres, me les pots canviar sense massa esforç, no cal fer-ho mentre dormo ni res.

    Uhmmm... mentre estic escrivint això, crec que ja he canviat d'idea... crec que potser sí que en tinc alguna més de clara...

    Ai, no sé!!

    En una cosa estic absolutament d'acord: La ment humana és meravellosa i moooolt punyetera :-DD

    ResponElimina
  2. Moltes vegades en les que acabem cedint, donem la sensació de que ens han convençut, però en el nostre interior sabem que no és el que nosaltres volem. Però sabem que alguna vegada es millor baixar del burro abans que caure'n

    ResponElimina
  3. M'agrada molt i em fa gràcia el teu final. I el subscric totalment. La ment humana és meravellosa i més que punyetera. Jo sempre he aspirat a fer-me permeable a les raons de les altes persones, si són autèntiques i de bona fe. Alguns cops, m'he sentit orgullosa de poder canviar d'opinió si em convencien d'alguna cosa que jo no sabia o no havia valorat prou bé. Però sovint em passa el que dius, que per més que em diguin no em convencen... però està clar que no ha de ser sempre un a coa ni sempre l'altra i que estaria bé que escoltéssim més les raons que la nostra tossuderia de mantenir-os en la nostra.

    ResponElimina
  4. Ostres no sabia que tenia aquest argument.
    El que no entenc és aquesta necessitat que tenen alguns per fer-nos canviar d'idea.Que no podem subsistir més d'una persona amb idees diferents?Massa difícil? Pot ser si.

    ResponElimina
  5. Jo estic amb l'Assumpta. Tinc quatre idees clares, molt bàsiques. Crec que sóc força flexible amb la resta. O això, o és que sóc fàcil de convèncer, o és que no tinc criteri. És una por que de vegades m'assalta. L'avantatge de tot plegat, és que em resulta fàcil veure més d'un punt de vista de cada cosa i puc donar arguments en diferents posicions... desavantatge? Em costa molt prendre posició. Tu, en canvi, fas l'impressió de tenir moltes coses molt clares i molt arrelades.
    La pel·lícula no l'he vista, fa temps que la tinc pendent... Un dia d'aquests ho faré i ja diré el què.
    Bona nit, doncs!

    ResponElimina
  6. Jo crec que la diferència de dificultat que un canvi d'idea per un mateix té front a un canvi per una influència externa, radica en que el primer no necessita cap argument per a produir-se.

    ResponElimina
  7. No sé noi, potser fer canvii d'idea a alguna persona si és quelcom complicat, però jo penso que avui en dia utilitzen un altra mètode. Primer es dediquen a repetir-te la idea de forma constant i quan aquesta ja ha calat, per a bo o per dolent, es dediquen a destacar la seva importància per damunt d'altres idees similars o incompatibles.

    Així la gent potser no canvia d'idea del tot, però les prioritza segons el que interessa a uns quants...

    ResponElimina
  8. ... sempre que es pugui, s'ha de mirar de passar de les idees als projectes reals, no?

    ResponElimina
  9. Bé, si la data de l'entrada no és casualitat, jo he de dir que a mi em fa una mica de por algunes idees que volten i que és difícil que canviïn...

    ResponElimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. A mi m'ha encantat la frase d'en Garbi que a vegades més val baixar del burro que caure'n. Aquesta me l'apunto.
    En quant al tema de les idees penso que som molt més vulnerables del que pensem, del que volem i del que ens agrada admetre. Ens manipulen per molts costats i ens saben vendre molt bé la moto per fer-nos canviar o per pensar que les idees que tenim són les nostres, però en realitat en les han inculcat altres, no com a la peli, però si que han aconseguit l'objectiu.
    Algunes si que són nostres, no és tant greu la cosa, i algunes inclús les canviem solets, perquè cada moments som diferents i les nostres circumstàncies van canviant i és prou lícit que això ens faci veure les coses des de diferents punts de vista i per tant hem de poder canviar alguna idea, evolucionar, créixer...si no?

    ResponElimina
  12. El tema es molt bo i força actual, amb aixo de les eleccions... La película, per desgracia encara no la he pogut veure. Idees, a mi m'agrada discutir com a ningú, em dosfogo i si potser l'altre persona u fa be puc inclus cambiar d'opinio, encara que poques vegades pasa, jeje.
    De la teva resposta et diré que t'entenc quan dius que "escrius" certs posts per algú concret i que hi ha respostes previsibles despres de lleguir certs comentaris.

    Em fas pensar amb el que escrius. Un peto!!

    ResponElimina
  13. Ben cert les idees són nostres, encara que equivocades o no ,les defensem com si es tractés del nostre fill...perquè ho són , filles de la ment ....tanmateix no ho veig tant difícil ficar una idea en el cap de la gent...el problema és precisament, tal com has ben dit ,el treure-la i si no només cal mirar el resultat de les eleccions...

    ResponElimina
  14. Amb el que costa a vegades fer-se una idea, com per renunciar-hi gaire alegrament, tu!
    La ment humana ho és sempre de punyetera, sempre.

    ResponElimina
  15. oh, ja veus que continuaré venint... hi ha coses que són inevitables, aquesta n'és una, venir a casa teva cada dia, encara no sempre hi digui la meva.

    ResponElimina
  16. Una gran pel·lícula!!! m'has fet venir ganes de tornar-la a veure.

    Hi ha moltes coses sobre les idees, però estic completament d'acord amb tu, les idees pròpies son les més difícils de canviar. Per una part això és positiu. M'agrada pensar que els propis raonaments, que construeixes a partir del que sents, et diuen, vius... son els més poderosos. I que no et deixes portar pel què diguin o pensin els altres.

    Però una cosa son raonaments, a partir de la raó. Idees, ideals sobre diferents tipus. Però les idees aquestes internes que costen tan de variar, crec que van més aviat en una altra direcció. Són les idees relacionades amb els sentiments i les emocions. Aquí les idees perden tot sentit, tota racionalitat. I son les més poderoses, per capgirar el món però també per destruir-lo.

    Fins que no veiem que hem de canviar, no ho farem. Però,.... sempre és possible parar-ho? És molt punyetera la ment, i tant. Tant punyetera que... tu què creus, que el totem (es deia així?) deixa de girar o no?...

    ResponElimina
  17. I així, com fer canviar d'idea és molt difícil, l'objectiu global és crear les idees des del començament. Bombardejant continuament, creant tendències i procurant que pensem poc, amb models preestablerts i fàcils.

    Una idea és com una llavor, cal deixar-la créixer. Però enmig la jungla la supervivència és ferotge.

    ResponElimina
  18. Sí, una idea que sempre em dóna voltes, aquesta de les idees... per això fa temps que vaig pensar que continuaré buscant arguments però no fer-ho per a que els altres canviin d'idees sinó per a confirmar o trobar escletxes a les pròpies idees. I segur que ningú té raó!
    La pel·li em va fer passar una bona estona i després ens va fer xerrar molt! (i m'encanta!)

    ResponElimina
  19. Molt enriquidores les idees que han anat apareixent per aquí, moltes des d’un angle que jo no havia pensat. Com sempre, aprenc molt quan parlem d’aquests temes, m’encanta. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i la vostra participació.

    Assumpta, m’esguerres el post! Jo dient que tenim les idees clares, arrelades, que costa molt fer-nos canviar d’idea... i tu que sí, que no, que ara no sé, hehehe. Que no saps que aquí als blogs s’ha de donar la raó al que escriu sempre? Hehehe. Mira si és meravellosa la ment humana que permet dir ximpleries com les que estic dient ara.

    Garbí, de vegades diem que sí per no discutir més. És donar la raó com als bojos, no? Ostres, m’ha agradat la frase aquesta de baixar del burro abans de caure’n! És teva? Me la deixaries per posar aquí dalt al blog?

    Carme, a mi també m’agrada molt escoltar la gent, els seus motius, les seves raons i els seus arguments. En realitat m’agrada discutir, però de bona fe, eh? En el bon sentit de discutir. No dic que no m’hagin convençut alguna vegada, com espero haver convençut jo també algun cop, però el normal és acabar en taules, cadascú manté la seva idea, però l’intercanvi d’impressions és molt enriquidor, i no vol dir que cadascú no marxi amb modificacions del que pensava. Ara, també et diré que no és fàcil trobar bons conversadors, que respectin l’altre i que no mirin de convèncer-lo a tota costa de la seva postura. El respecte és molt important, i sobretot el fet de pensar que, encara que no ens facin canviar d’idea, pot ser que estiguem tan o més equivocats que l’altre. O que els dos tinguem raó, depenent de com es miri.

    Maria, la pel•lícula crec que està ben trobada, una mica enrevessada, però em va agradar. Com li comentava a la Carme, no tothom sap conversar sense trepitjar els altres. La gràcia de parlar o discutir (en el bon sentit) és el creuament d’arguments amb un altre. Segurament al final no guanya ningú, i evidentment, ningú mira d’imposar-se. Si no convences amb els teus arguments, doncs res, cadascú amb la seva idea i ja està.

    Yáiza, no és tant el fet de debatre alguna cosa, de defensar una posició davant d’un tema que es parla. Si només és una opinió d’una cosa que no ens afecta directament, potser és més fàcil canviar-la. Si et donen bons arguments, pots adoptar-los com a teus i creure una altra versió que fins llavors desconeixies. Però si es tracta d’una idea pròpia teva, d’una concepció de la vida, o d’alguna cosa que se t’ha ficat al cap, és molt més difícil d’arrencar. Encara que al final claudiquis, no vol dir que te’n convencin del tot, i dins teu sempre penses que tens, almenys, part de raó. Segurament amb el temps, els arguments donats passen a millor vida i tu segueixes creient en la teva idea. De vegades aquests canvis són només momentanis, com que algunes idees les portem tan arrelades, acaben tornant encara que mirem de foragitar-les. Creus que jo tinc les idees clares? Algunes sí, però no totes, això segur. A mi la pel•li em va agradar, la veritat.

    Jpmerch, de fet és aquesta la manera de canviar una idea, que nosaltres mateixos ens n’adonem i fem el canvi mental. Si no fem aquest canvi, ja hi pot haver arguments, que no hi ha manera.

    Hehehe Vida, tant que ens discutim de vegades, avui parlant d’idees no miraràs de ‘fer-me canviar d’idea’?

    Carquinyol, tu m’estàs parlant de control mental, de 1984. És cert, és la manera actual, i sembla efectiva. Diuen que una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat, o alguna cosa així. En això es basen en l’actualitat, et mengen l’orella amb alguns eslògans que mica en mica van penetrant al cervell, i al final ens els creiem. O encara que no ens facin canviar d’idea, actuen una mica com a topall, sempre hi són, corres el risc de creure-te-les. Mires d’espolsar-te-les, però caram, són dins. Potser no les creus, però has de conviure amb elles per força. Molt efectiu, sí senyor.

    ResponElimina
  20. Tirant, hi ha idees que no es poden fer projecte, simplement les tenim, concepcions de la vida, del nostre món. No cal portar-les a la pràctica perquè no es pot, senzillament són allà.

    Oscarazal, en realitat la data de l’entrada sí que és casual, no la vaig fer perquè coincidís amb les eleccions, generalment dels fets notoris ja en parla altra gent i m'acontento a fer-los comentaris. Jo miro d’anar per lliure i dia a dia. Vaig veure la pel•lícula i em va venir aquest post. Però mentre el feia, quan anava seguint l’escrutini, vaig pensar que no era mal moment per penjar-lo, certament. I a mi també em fan força por algunes idees que corren, em sembla que algunes les hauré de viure molt de prop.

    MBosch, la pel•lícula em va agradar força, a estones es complica una mica i és un pèl difícil seguir-la, però és que el que planteja no és gens fàcil. Com diuen allà, les idees són paràsits, així que no ens plantegem si són encertades o no, o no prou, senzillament, vivim amb elles. Em prendré el que dius com un elogi, però et diré que li tinc una mania considerable a Punset...

    Laura T., a mi també m’ha agradat la frase del Garbí, però jo l’he vist primer! Això que dius estic segur que està molt estudiat, posem per cas en el món de la publicitat. Saben molt bé què fan perquè els missatges arribin i s’hi quedin, es graven al subconscient. Estic segur, a més, que de vegades ho fan de maneres poc nobles. Però són informacions que ens hi posen, que en principi no contradiuen les idees, els valors que tenim. Quan entren en conflicte, crec que les nostres prevalen, encara que no et pots treure del cap el que t’han estat matxacant.
    Per altra banda, totes aquestes visions que tenim, maneres d’entendre les coses, que és el difícil de canviar amb els estímuls externs, també ens canvien, però ho han de fer pel nostre propi peu. Aprenem, veiem coses noves, noves situacions i circumstàncies, i sabem rectificar, amb el temps, amb les experiències. Les nostres idees canvien, però les hem de canviar nosaltres.

    Marienkafer, no ha estat expressament, però sí que parlar d’idees s’escau en període d’eleccions, i més amb els resultats que hi ha hagut. A mi discutir m’agrada molt, tractar temes i exposar arguments, d’aquelles coses en les que tinc quelcom a dir. Canviar d’opinió és possible, però el que no s’ha de fer és mirar de convèncer l’altre de res, més ben dit, obligar-lo a pensar com nosaltres, i si no, emprenyar-nos. Si pensa diferent, l’intercanvi d’arguments pot ser molt enriquidor, i possiblement acabi en taules perquè ningú convenç a ningú. Si algun intenta imposar-se, malament, no s’arriba enlloc. I si algú ha de canviar d’opinió, que sigui perquè els arguments de l’altre són realment poderosos.
    No és que escrigui per ningú concret, és que em ve un tema al cap que em fa pensar en algú de per aquí, perquè n’hem parlat en comentaris, perquè sé que li afecta, o el que sigui. En aquests casos, és clar, espero amb moltes ganes el seu comentari.

    Elfreelang, jo és que sóc molt friki, i quan he llegit això de que les idees són com filles de la ostra ment, no he pogut evitar pensar en la sèrie de llibres de la ‘Saga de Ender’, de Orson Scott Card. Un dels llibres es diu ‘Hijos de la mente’, i en realitat no és que tingui massa a veure amb el tema, però hi he pensat. O sí que hi té a veure? Potser en part.
    Posar una idea al cap de la gent es pot fer com hem dit per aquí, repetint molts cops una cosa al final la gent se la creu i la interioritza. Si ens fixem en les eleccions, veiem que moltes idees han calat a la gent i s’ha demostrat en els resultats. Però altres no hem tragat, no ens han convençut i ens posem les mans al cap, primer en sentir-les, i després en veure que tanta gent combrega. No serà, doncs, que aquesta gent ja estava predisposada d’alguna manera, que les seves idees ja eren properes i només feia falta que algú amb entitat els donés l’oportunitat d’expressar-les? Pensem-hi.

    ResponElimina
  21. Elur, costi o no, les idees són nostres, i no marxen així com així. Ens en volen posar, i també treure, però vull creure que no és tan fàcil com això, i que als que convencen fàcilment és perquè certes idees ja les porten dins, encara que no ho diguin.
    Ja saps que passo revista, i quan no hi ets es nota molt. Comentar no és obligatori, ni tant sols llegir. Mai ho he demanat a ningú, però hom s’acostuma a algunes coses, i després les troba a faltar quan li falten.

    rits, ja saps que jo no en miro massa de pel•lícules, però aquesta me la van recomanar fa temps i no m’ha decebut.
    Suposo que hi ha gent més o menys influenciable, però tothom té una concepció de la vida, del món, i molts cops, encara que ens demostrem a nosaltres mateixos que no anem enlloc, ens mantenim fidels a aquesta concepció. Creiem en la nostra manera de pensar, i no volem escoltar d’altres. No ho trobo dolent això, els canvis han de venir de nosaltres mateixos, no del que ens diuen, encara que hi pugui ajudar. En temes de sentiments i emocions, penso que és el mateix, el canvi ha de venir de nosaltres, però cadascú té la seva manera de sentir, i no sempre és fàcil canviar-la, per més que ensopeguem en les mateixes pedres i cometem els mateixos errors. No sé si et passa, però fins i tot detectant l’error, i que t’ho puguin dir, fins i tot pensant que hauries de canviar, acabes tenint rampells de ‘collons, i per què he de canviar jo, tampoc està tan malament el que faig!’. Bé, en tot cas, a mi sí que em passa.
    Ostres, això del tòtem no sé si ho vaig acabar d’entendre. En principi era un objecte petit i pesat que tenia cadascú, i que si en el somni el tenies, sabies que estaves en el somni d’un altre, i no en el teu. O no anava així? I si la baldufa era el tòtem, què importava que girés infinitament o no? Amb que hi fos en el somni hauria de valer, no? A veure si m’ho pots aclarir això.

    Joan, ja ho comentaven per aquí que actualment hi ha molta gent que es dedica a crear idees i mirar d’entaforar-les a la ment de les persones. Són com petites llavors, que encara que les refusem, es queden allà. Així ens controlen, d’aquí al control mental per altres vies, hi ha un pas. Les nostres idees ja porten temps al nostre cap, de vegades no sabem d’on han vingut ni quan, i si bé la competència és elevada, crec que som, o hauríem de ser capaços de que es quedin allà i no ens les esborrin.

    Cèlia, no hem de fer canviar d’idea a ningú, nosaltres exposem els arguments, i si algú ens ho compra, doncs mollor. Ara, això de dir que tenim raó i que els altres no... molt agosarat, oi? Hem de ser conscients que de veritats absolutes no n’hi ha, que més val que siguem receptius al que els altres diuen, i com a mínim, que els respectem.
    Ah, i les pel•lícules que no s’acaben amb el ‘the end’, sinó que ho fan quan ja has parlat i debatut amb tothom sobre ella, són les millors!

    ResponElimina
  22. Mmm, tampoc me'n recordo massa. Diria que el totem t'ajudava a saber si estaves en somni o no i segons el tipus de totem passava una cosa o una altra. Que era l'únic element que el somni, i conseqüentment la idea, no podia distorsionar.
    En el cas del personatge del DiCaprio la baldufa si deixava de girar és que era real, si girava, estava en somni.
    I el que et volia dir era... tu què creus que passa al final? Jo crec, i atenent al teu post i sense mirar d'interferir en la gent que pugui interessar la peli i no l'hagi vist, que ell manté la seva idea, s'aferra a ella en el seu pensament i arriba a un nivell mai assolit. Jo crec que la baldufa deixa de girar xò....

    ResponElimina
  23. Hola Xexu,
    Fa temps que porto seguit el teu bloc, el qual me n'ha descobert d'altres igual de genials que el teu, i ara que el meu bloc fa 1 any de vida t'he dedicat una part de l'entrada del bloc.

    Sobre aquesta entrada tens tota la raó del món, costa molt canviar les nostres idees, però seria bo que tothom pogués obrir una mica més la seva visió i veiés que encara que una cosa per una persona és veritat, no vol dir pas que sigui una veritat que tothom hagi de creure ni que sigui 100% veritat. Així segurament aconseguiríem un món millor, però sembla que això de moment està dificil... La pel·lícula que has dit no l'he vist encara perquè no he tingut temps, però a la que trobi un foradet la miraré.

    Moltes gràcies per ser, sense tu saber-ho, un dels meus "mestres" en el món dels blocs i descobrir-me aquest gran món ple d'histories i de gent amb idees molt grans i originals.

    ResponElimina
  24. rits, em sembla que em vaig perdre una mica amb això dels tòtems, perquè no sé contestar les teves preguntes. Em va quedar la idea que el tòtem servia per saber si estaves en un somni o a la realitat, però no sé si era un somni propi o el d'algú altre.
    Això del final també em queda una mica tèrbol. Mirava d'entendre com exactament intenten posar-li la idea al cap a aquell bon home, que ja em semblava complicat, i la seva història dels nivells i la seva ex-companya encara em va embolicar més. La veritat és que em vas semblar un final una mica precipitat, tot passa ràpid. O potser sóc jo que ja tenia el cap en altres bandes, ara no ho sé.

    SrS13, primerament, molt benvingut al Bona nit. Ja vaig llegir el teu post d'aniversari, generalment no miro estadístiques ni res, i si no em comenten em costa descobrir els lectors secrets que tinc. Ei, i de mestre res, aquí tots fem el que podem.
    No hi ha veritats absolutes, cadascú té la seva, i està molt bé poder compartir-les. Pot portar a discussions, però aquestes, si són respectuoses, són enriquidores i ens ajuden a modelar les nostres idees, encara que en essència no les canviem. Voler imposar les nostres per sobre de les altres no té sentit, tot i que sóc conscient que és el més comú.

    ResponElimina
  25. Només algunes idees hem de conservar-les perquè formen els mimbrats de la nostra història, allò que es diu la ètica o principis. La majoria, però poden transformar-se amb les dels altres. Però sí, de vegades no som el suficient ràpids o plàstics per moder adaptar-nos i els canvis no flueixen. Un abraç.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.