divendres, 4 de març de 2011

La bicicleta estàtica

Dia 979, 7:29h del matí.

Primerament, demano disculpes per haver estat uns quants dies sense passar informe. Durant aquest temps no he cessat ni un sol dia les meves activitats, i el subjecte d'estudi està perfectament controlat. Però la irrupció a casa seva d'un artefacte estrany (encara n'estudio la naturalesa), ha causat un greu contratemps en les comunicacions. Però un gat ha de fer el que ha de fer.

L'artefacte en qüestió sembla metàl·lic. Té dues banyes d'aparença perillosa, i dos peus allargats. Quan va arribar vaig tenir un ensurt de mort... vaja, que em vaig cagar a les calces. Pensava que era un ferotge animal, i vaig témer per la meva vida. Tant és així que vaig haver de buscar amagatall sota el sofà, lloc on fa temps que em costa déu i ajuda entaforar-m'hi (a causa, sens dubte, de la mala alimentació que em dóna el subjecte d'estudi). Durant dos dies no em vaig atrevir a entrar a l'habitació on s'allotja la bèstia. L'efecte habitual, orelles enrere, córrer com un esperitat però gairebé reptant a ran de terra, resistència activa (ungles i dents) quan el subjecte mirava d'acostar-me a la fera, protegir-me rere objectes voluminosos... no estic orgullós del meu comportament, no ho estic...

He trigat uns dies a recuperar la confiança (i la dignitat), i és ara que em veig amb cor d'escriure. Aparentment, l'artefacte ha de servir al subjecte d'estudi per fer esport, a base de pedalades. No es cansa de repetir que és inofensiva, però em va fer teràpia de xoc per la qual espero rebre algun tipus de compensació, perquè va ser horrible. Mica en mica li he perdut la por al que el subjecte anomena 'bicicleta estàtica', però em temo que no serem amics. Encara ara, quan la mou de lloc per fer-la servir, em faig fonedís. Només pel que pugui ser.

29 comentaris:

  1. ai! ploro de riure!!!!! perdona è Blog però és que no puc evitar-ho... demà en Pèsol quan em vegi li expliqui segur que em renya... si et serveix de consol a ell li ha passat tota la vida amb l'aspiradora, encara no la veu que ja en fuig.
    Ànims guapo que tu pots!!! I si veus al subjecte d'estudi que se'n riu de tu pensa que ho fa amb molt de carinyu.

    ResponElimina
  2. Hahaha que bo!!!!

    Que fa panxona l'objecte d'estudi? ;-)

    ResponElimina
  3. je, je, je... jo com que simplement vaig a caminar, segur que com a subjecte d'estudi, seria molt més inofensiu que tu, amb les teves andròmines metàl·liques. Pobre Blog! Teràpia de xoc! que no ho saps que això ja està molt passat de moda?

    ResponElimina
  4. Ostrea... a mi també em faria por! Jo en tinc una, però de muntanya, i és com més...salvatge?

    Salutacions, XeXu

    ResponElimina
  5. jo també he començat la operació bikini....tot i que la meva te rodes i et dóna el vent a la cara que sempre és d'agrair.
    Una bona manera de fer-ne ús es posar la tele al darrera...t'asseguro que pedales com un boig intentant fugir

    ResponElimina
  6. Que bó! Sempre podries vendre`l com a guió d'un episodi d'en Garfield.

    Bon cap de setmana a tothom

    ResponElimina
  7. Són horroroses, de veritat, tant pedalar per no anar enlloc...

    ResponElimina
  8. Hehe, pobre bestia, si és que el tens acollonit, amb aquests molins de vent... estoooo... amb aquests invents tan estranys, XeXu!!

    ps: aprofito per deixar un hola gran, a tu, al pobre gat_acollonit i a l'estàtica... pel que pugui ser ;)

    ResponElimina
  9. Jo també tinc un subjecte d'aquests i, a voltes, sembla que és dins el desert, de tanta pols que ha agafat de no usar-lo...:)

    ResponElimina
  10. Hauríem de refiar-nos de l'instint animal, malgrat que l'objecte en qüestió dissimula definint-se com "estàtic" és més perillós del que sembla. No heu sentit mai aquella frase que diu: "Aquesta mania que tenim per fer salut, al final ens matarà". ;-D

    ResponElimina
  11. Jajjajajaj!! Jjajajjaaj!!! Aix, què bo!! Tens tota la raó, t'hauria d'haver avisat abans!!! Ha estat a punt de malgastar-te una vida!

    ResponElimina
  12. hahahaha! boníssim, blog, m'encanta com escrius! i no pateixis per l'artefacte metàl·lic. en dos dies li perdràs el respecte. ja veuràs que, quan vegis el subjecte d'estudi pedalant, suant i sense moure's de lloc, et faràs un tip de riure! ;)

    ResponElimina
  13. molt divertit!
    l'objecte s'agafa amb ganes en un principi, però s'acaba convertint en estàtic de veritat... jeje

    ResponElimina
  14. Molt bo! la part del sofà, la millor. Però estaves sota o damunt del sofà? és que crec que estar damunt és el millor per fer front a estos animalots!

    ResponElimina
  15. És normal que no se'n fiï! Vés a saber què deu pensar que és!

    ResponElimina
  16. No pateixis, Blog, en pocs dies l'haurà oblidat i no li farà cas... és així com funciona en la majoria dels casos.

    I no és que jo n'hagi tingut, no, però conec força gent que porten una bèstia així a casa seva, els primers dies la treuen per espantar una mica al personal i pegar-se una pallissa de por (total, per no anar enlloc!) però quan tu ja t'hi hagis començat a acostumar i vegis que no fa res (creu-me, Blog, amic, aquesta cosa no et pot fer res perquè no té vida pròpia, te'n pots riure si vols que ella ni se n'adonarà) doncs, quan tu t'hi hagis acostumat -deia- el subjecte ja la començarà a avorrir.

    Fem una juguesca? Aquest estiu la bèstia ja no sortirà per res del seu racó ;-)

    ResponElimina
  17. Jo prefereixo trobar-me aquesta mena de bestioles metàl.liques arrenglerades amb altres de la seva especie al gimnàs....a casa em sembla que no faríem res de bo....m'has fet riure un post molt hilarant!

    ResponElimina
  18. No t'hi preocupis,potser al final t'hi deixarà pujar amb ell fins i tot.Molt bon post!

    ResponElimina
  19. :-DDD

    Pobre, i no hi ha bicicletes estàtiques per a gats? Com que he vist que es queixava de la seva alimentació…

    ResponElimina
  20. Has pensat a comprar-te un trajo de llums i torejar-la?

    No coneixia el teu blog i encantant de fer-ho!
    De fet, amb el teu permís, anirà directe al blogroll!

    ResponElimina
  21. Pobre minino!No pateixis que aviat es girarà la truita. Ara t'has sentit humiliat i encara et queda sentir-te gelós, però ja veuràs com poc a poc, aquesta bèstia amb banyes farà cansar al subjecte d'estudi, i com que les coses cauen pel seu propi pes, et podràs tornar a sentir orgullós i recompensat quan aquests segui rendit al sofà i només tingui ganes de tenir-te al costat i acariciar-te. Tu fes-me cas, i tingues paciència.

    ResponElimina
  22. El problema principal de les bicis estàtiques és que gat i amo s'hi acostumen alhora. I les passions (por o desfici) desapareixen.

    Ara, que amb aquelles orelles potser et serveix de penjador.

    P.S.: Pobre bèstia. Mira que donar-li un ensurt així (i ara no sé a qui li adreço aquestes paraules...)

    ResponElimina
  23. jeje t'he de confessar que m'he imaginat al pobre Blog amb el cap sota el sofà i amb el cul en pompa jejeje (ric sola!)
    Jo també tinc una bestiola d'aquestes i t'he de fer una altra confessió: com a penjador va de perles... ;P

    ResponElimina
  24. M’he tornat a apoderar dels comandaments per contestar els comentaris, ja que el subjecte experimental m’ha dit que us dirigíeu a mi directament. Ja està acostumat a que, de tant en tant, agafi jo les regnes. Ja comença a saber qui mana aquí.

    Elur, de l’aspiradora ni me’n parlis! Tinc sort que el subjecte d’estudi la té arraconada i plena de pols, però temo el dia que la torni a posar en marxa. Ni en els meus pitjors malsons, i mira que dormo i somnio molt, puc imaginar una tortura així. I sí que tens raó, ara que ho dius humana, el subjecte (dels pebrots) es va fer un tip de riure quan em va veure tan atemorit. Molt noble per part seva.

    Rita, jo no vull dir res, però si l’andròmina del dimoni és per fer exercici, em sembla que li convé no deixar que agafi pols…

    Carme, però què vols que sàpiga aquest, però si és un soca. Entre els meus, d’això no se’n diu teràpia de xoc, se’n diu tortura. No, no seré gaire benevolent a l’avaluació trimestral.

    Olguen, no em vull imaginar com deu ser una bicicleta de muntanya, però si desapareix de la vista d’alguna manera, segurament m’agradarà més que la del subjecte. Ara, que si ha de ser gaire salvatge…

    Garbí, tele? Aquest és el nom per aquesta caixa quadrada i fosca que hi ha allà al menjador? És que no sé ben bé el que és, perquè aquí sempre està apagada, no sé per què serveix, així que no li puc tenir por. De vegades pujo a sobre d’ella, això sí.

    Carme J, ja estic fart que em comparin amb aquest tal Garfield que no conec de res! D’acord que tinc molta panxa i un to ataronjat al llom, però no m’agrada la lasanya!

    Zel, tampoc li acabo de trobar la gràcia jo…

    Ferran, d’acollonit res, eh? Que jo sóc tot un valent, i un gran entre la meva gent. Era una simple qüestió de supervivència. O és que si tu temessis per la teva vida no fugiries corrent?

    Vida, a mi la pols no em molesta, així que espero que la cosa aquesta n’agafi molta i no es mogui del seu racó.

    McAbeu, si ja ho deia jo! Primerament, no em crec que sigui estàtica. I a banda d’això, a mi no em matarà pas per fer esport, em matarà d’un disgust!

    Susanna, em sembla que ja no les tinc totes, de vides. Només em falta que em faci ensurts d’aquests!

    Pati, de moment, no em fa gens de gràcia això de veure el subjecte pedalant. I em sembla molt que a ell gaire gràcia tampoc li fa. Estaríem tots més contents si la mala bèstia aquesta mai hagués vingut a casa.

    Jomateixa, t’he de donar la raó, em sembla que això que dius ja ha començat a passar. Almenys aquests darrers dies.

    ResponElimina
  25. Maria bestreta, un comentari molt enginyós, sí senyora. Normalment estic a sobre del sofà, però no em sembla pas un lloc per protegir-me. Per això aquest dia vaig posar-me sota. Però no vull parlar d’això, va ser molt humiliant.

    Albert BiR, encara ho estic investigant. Darrerament em sembla inofensiu… però no me’n refio.

    Assumpta, a mi m’és indiferent si el subjecte d’estudi fa cas a la bèstia o no, ja s’ho farà. Només que, si no li ha de fer cas, no caldria que l’hagués portat. Almenys a mi la seva presència m’incomoda. Bé, ara m’hi estic acostumant, però no sé si prendre-me-la tan a la lleugera com tu dius, jo penso que amaga alguna cosa malèfica, i no voldria descobrir-ho en les meves carns. Si algú s’’hi ha d’enfrontar, que sigui el subjecte!

    Elfreelang, m’estàs dient que hi ha altres bèsties com aquestes en un altre lloc?? Un ramat? O és que estem davant d’una plaga?? Hauré de passar un informa sobre això immediatament.

    Maria plastilina, no hi vull pujar pas! Ara goso acostar-m’hi, però tampoc no s’ha de temptar la sort!

    P-CFA…, no en necessito pas cap jo de bèstia d’aquestes. Jo no estic gras, és que estic fort! La teva insinuació no m’ha acabat de fer gràcia.

    Senyorsunyer, tinc el gat contestant els comentaris, però m’hi poso jo a donar-te la benvinguda al blog, jo encantat de que hagis caigut per aquí. Com que la bici té rodetes no et dic jo que no es pugui jugar a torejar-la!

    Kweilan, tan divertit a mi no em va semblar quan va entrar aquest artefacte del dimoni a casa!

    Laura T. Marcel, no, no, no, jo no vull que m’acariciï ni res, només que em deixi tranquil. Jo l’estic vigilant i passo informes d’ell. Si em deixo acariciar és perquè està dintre del meu protocol, com miolar a hores concretes i rascar amb les ungles coses que no toquen. Així que tant si es cansa de la bèstia com si no, jo faré la meva feina igual.

    Joan, mira que et dic que m’està durant més a mi la por que a ell el desfici… de moment jo em segueixo espantant amb segons què, i ell no sembla fer-li massa cas.

    Guspira, aquesta imatge que imagines es va donar, i com pots pensar, va ser tan humiliant que no en vull parlar. I sí, també espero que faci servir la bèstia com a penjador, així podré mossegar i esgarrapar el que s’hi pengi.

    ResponElimina
  26. Blog! arribo tard perquè darrerament he estat molt capficat. Aquest parell ens tenen tancats al pis i no hi ha manera d'anar a les reunions. Ens hem hagut d'epavilar (en Tòkio més que jo, perquè enganyar-nos) per passar informes de les maneres més insospitades i l'ambient està força crispat.

    Aquí també tenim un aparell d'aquests que dius. Ara fa dies que està amagat i omplint-se de pols en algún racó de l'habitació prohibida. De debò que no sé perquè requereixen tants trastos per viure, aquests humans. Ànims i no et deixis impressionar. El pis és teu i ho saps.

    Unes llepadetes al clatell dels teus companys.

    ResponElimina
  27. Millor anar amb compte, que les bicicletes estàtiques les carrega el diable!

    *Sànset*

    ResponElimina
  28. Uiiii jo no sóc gaire amic d'aquestes bèsties mecàniques! No m'acaba de convèncer això de pedalar com un posseït sense que el paisatge caniï (de fet, no sóc gaire amant de pedalar, en si).

    Jo prefereixo saltar, córrer i caminar a l'aire lliure!

    Para compte doncs, que aquesta bèstia mecànica un dia no s'encabriti!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.