dijous, 10 de març de 2011

Imbècil

Segons el diccionari, un imbècil és una persona d'escassa intel·ligència, un estúpid. Una pobra definició, però tots hem emprat la paraula en nombroses ocasions i sabem de què va. I també més d'un cop hem imaginat la paraula escrita al nostre front, o en un cartell alçat per un pal que recolzem a l'espatlla, perquè ens hem merescut aquest apel·latiu. Bé, jo ara me'l mereixo i medito on tatuar-me la paraula. I així passa la vida, amb decisions que em converteixen en imbècil, però són les meves decisions. Acceptable, si no fos que no només m'afecten a mi. Ja se sap, és el que té ser un imbècil.

34 comentaris:

  1. XeXu, dues coses:
    -Sentir-se un imbècil ens ha passat a tots més d'un cop.
    -Ser-ho és una altra cosa: bàsicament, la diferència està en que un imbècil mai se sentirà com a tal.

    ResponElimina
  2. Potser no ens importaria ser o sentir-nos imbècils si això no afectés a qui tenim al nostre entorn.

    Perquè quan és la imbecilititat dels altres la que ens afecta a nosaltres, ens ho mirem de diferent manera i si condescendim i l'acceptem, ens convertim en més imbècils que ells.

    Quin comentari més imbècil! Però una imbècil com jo, sap el perquè ho diu.

    ResponElimina
  3. Jo en tot cas me'l tatuaria al cul... així si després medites que potser t'has passat amb tu mateix no serà massa greu i, ei !!, pot ser divertit ensenyar-ho a segons qui !!!! ;)

    PS: Sempre t'ho pots tatuar al Google també !! Entra a Google Images i mira els resultats per a aquesta parauleta... hi ha de tot !

    ResponElimina
  4. El principal problema que tenim els imbècils com nosaltres, és que quan actuem amb intel·ligència, encertant-la, guanyant la nostra pròpia aprovació i d'algú més, ens passa desapercebut.

    ResponElimina
  5. Vaig en la línia de Leblansky. Tots ens hem sentit alguna vegada, potser fins i tot més d'una vegada, com uns imbècils però el fet de que ens n'adonem (com fas tu en aquest post) demostra que no ho som, d'imbècils, o almenys no del tot.

    ResponElimina
  6. Si te n'adones que podries dur escrit al front la paraula imbècil, doncs ja no ho ets, per pròpia definició.

    L'imbècil de cap a peus és aquell que no se n'adona que ho és producte de la seva pròpia imbecil·litat!

    Tots ens equivoquem amb algunes de les constants decisions que hem de prendre al llarg del nostre camí. El que veu que s'ha equivocat i n'aprèn no es pot definir com a imbècil, o en tot cas, cada cop tendirà a anar disminuint aquesta imbecil·litat. El que no aprèn dels errors i continua topant i topant amb la mateixa pedra, aquest és un imbècil elevat a la màxima expressió, tendint a l'infinit (tot i que ell, evidentment, no ho reconeixerà)

    ResponElimina
  7. Ara m'has fet pensar en l'Eulàlia Montsolís! No he vist mai uuna dona amb tant d'estil quan deia aquell "imbècil" ple de ràbia.
    Bé, el fet és que estic d'acord amb el que diuen per aquí dalt i sobretot, amb el que diu Leblansky. Sentir-se imbècil no vol dir ser-ho. A més, crec que de sentir-se imbècil algun cop, també se n'aprén... Així que l'únic que et puc dir, és que procuris treure la part positiva de tot això, perquè encara que ara no la vegis, segur que la hi ha.
    Si has pres una desició determinada és perquè n'estaves convençut que l'havies de prendre, i això, al meu parer, no és de ser imbècil.
    Ànims!

    ResponElimina
  8. Sentir-se imbècil és molt diferent de ser-ho. No crec que tu sigues un imbècil, la veritat. De vegades prenem decissions que després se'n penedim d'haver-les pres...però jo sempre pense que en el moment que ens decidim per alguna opció ho fem per unes raons concretes que ens semblen les millors. Aquestes, igual, canvien després o ens semblen absurdes, egoistes o vestuasaberquè, però no ens han de fer sentir imbècils. En el seu moment estàvem convençuts del que estàvem fent el que creiem el millor.

    ResponElimina
  9. Ser i fer són diferents. Tots hem fet l'imbècil alguna vegada en aquesta vida. De fet, si no ho haguérem fet, no seríem nosaltres. Seríem d'altra manera...millor, pitjor...diferent. No ho sé, però es perdria l'essència de l'actualitat. I això val tots els diners. Ara, com veus, estic dient coses que em fan parèixer un imbècil.
    Ah! I si t'ho tens que tatuar a qualsevol lloc, que siga una part del cos íntima, per a demostrar solament als més propers, que has fet l'imbècil (i que no ho eres).
    Salut, Xexu

    ResponElimina
  10. El que diria jo, ja ho ha dit Leblansky, en Mc, la Guspira i molts altre... no ho repetiré.

    Només dir-te que millor el sistema del cartell alçat, que en poca estona puguis reaccionar i llençar-lo a les escombraries... :)

    Ja pots anar dient aquestes coses de tu, si això et serveix de desfogament, ja pots anar dient, t'ho treus de sobre i nosaltrtes mai no et creurem...

    ResponElimina
  11. La imbecilidad... quien no ha pasado un momento de su vida pensando que lo és por algo que ha echo o dicho... o quien no se lo ha soltado a la cara a ese alguien que le dijo o le hizo algo doloroso... Creo que todos tenemos nuestro(s) momento(s) imbécil(es), supongo que es ley de vida...

    Saludos!

    ResponElimina
  12. Ja t'ho han dit tot, segur. No hi pateixis, la realitat mai la llegeix tothom de la mateixa manera. Tu et sents imbècil perquè ets molt estricte amb tu mateix, i això està bé. Però no t'has d'exigir més del compte, que aleshores et faràs mal, i és difícil trobar una situació que exigeixi que d'exigent passis a excessivament exigent. Ànims, tots vivim amb un saquet de rubors a l'esquena! :)

    ResponElimina
  13. Com que ja han dit moltes cosetes jo em centraré en la sonoritat de la paraula "imbècil". Omple la boca, i quan la dius pots abocar-t'hi: posar-hi ràbia continguda o fer-la ben explosiva...

    ResponElimina
  14. home vols dir que no ets molt dur amb tu mateix? potser de vegades has actuat, com jo mateixa, a vegades , com un o una imbecil però això no vol dir que ho siguis ni ho sigui....en moments puntuals qui no s'ha titllat d'imbecil? ara bé serveix? et diria que no ...però si és per reflexionar sobre allò que hem fet o dit per a millora-ho...o canviar-ho...aleshores ....veig que ets de la mena de persones ( i jo m'hi compto) que tendim a retreure'ns a nosaltres enlloc de tirar pilotes cap enfora...però no és bo maltractar-se...

    ResponElimina
  15. si realment et veus imbècil, vol dir que no ho ets tant com et penses...el veritables imbècils ells mateixos no es veuen el problema

    ResponElimina
  16. si ja està fet, no t'hi capfiquis i no et torturis pensant en què ets o què deixes de ser. intenta pendre nota per al futur i que no et torni a passar.

    ResponElimina
  17. Em fas recordar vells temps quan anava a l'institut. Varem muntar-nos un grup, amb el lema " Si ets conscient que ets imbècil, afilia-t al GRISDIC " - grup revolucionari interseleptiu semafòric demacrat imbècil calavera.
    Sembla una conya però ens duia a profunds debats sobre la imbecil·litat humana i amb cert humor, tot passa millor! I saps el pitjor? Després de riure molt, tots continuem prenent decisions que d entrada semblen ben idiotes, al final qui sap! que el cor ens dugui!

    ResponElimina
  18. No t'ho agafis així...encara que de vegades també em passa.

    ResponElimina
  19. Jo només puc subscriure el comentari del porquet... m'ha agradat la seva frase.

    I n'hi ha molts, moltíssims en aquest món que es mereixen aquesta paraula més que tu... no els hi robis l'honor de lluir-la ;)

    ResponElimina
  20. I és així com n'aprenem,equivocant-nos.Sap greu pels altres quan afecta a més d'un,però intenta raonar on t'has equivocat i tornar a començar.No som imbècils,som emprenedors.

    ResponElimina
  21. No som perfectes. No passa res. El proper cop que t'hi trobis, anirà millor. Tot és aprendre'n. =)

    ResponElimina
  22. T'has equivocat en alguna cosa?... Bé, llavors és que ets com tothom... humà, i els humans ens equivoquem un munt de vegades... però no ets imbècil... No crec que ho siguis en absolut.

    ResponElimina
  23. Ja t'han dit molt del què voldria haver-te dit, o sigui que només em queda dir-te que m'apuntis al club, que molts dies també em sento així,perquè enganyar-nos... :(

    Una abraçada company! :*

    ResponElimina
  24. Val, a veure...repeteix amb mi...

    NO SÓC IMBÈCIL!!!

    no val fer trampres, eh? cal dir-ho i de vegades cal dir-ho en veu alta, sinó se'ns oblida...

    ei! XeXu, no et martiritzes, home...a més per aquí dalt ja t'han comentat quasi tots que fer i ser no és el mateix (a més, això tu ja ho sabies) i fer de tant en tant l'imbècil està permitit, de fet, crec que és altament recomanable.

    Una besada de les fortes!!

    ResponElimina
  25. Entre "amor de madre" i "imbècil", t'assegure que em quede amb el segon tatuatge. Crec que de tots el possibles grafismes poc esborrables sobre la carn, este és el més divertit! Que no me'l faré jo? Imagina't un iaio o una iaia en una residència, amb imbècil gravat al cul! O al front... segur que sempre ens vindrien amb un somriure quan se'ns dirigiren.
    Transforma eixe sentiment amb unes risses, que sempre van bé.

    ResponElimina
  26. imbécil adj. Feble mentalment, estúpid.

    O sia, humà. Benvingut al club. I cuida't d'aquells que pregonen la seva intel·ligència.

    ResponElimina
  27. No paga la pena que t’ho tatuïs. Segur que després t’ho hauràs de treure i tinc entès que el procediment és dolorós...

    *Sànset*

    ResponElimina
  28. Estic d'acord amb Leblansky, tots ho som de vegades però no sempre és permanent...
    i de tatuatges res!!

    ResponElimina
  29. És ienvitable, algun cop a la vida, prendre decisions equivocades. En un primer moment, com a priori és molt complicat saber com desenvoluparan els fets, ens sembla uan bona pensada. És després quan ens toca portar a sobre el mot que comentes. Ens ha passat a tots. Ens diem: "Però com he pogut ser tan imbècil si semblava clar que..."

    ResponElimina
  30. També crec que ens ha passat a tots alguna vegada això de sentir-nos imbècils, si no ens hi sentissim de tant en tant potser encara seria pitjor, potser seríem uns
    no-imbècils insuportables..

    T'he d'agrair la recomanació de la peli "Oblida'm", l'acabo de veure i la he trobada genial..mil gràcies!

    ResponElimina
  31. Ui! Jo aquesta setmana he estat tractat d'imbècil per uns quants imbècils... és possible això? O és una paradoxa?

    ResponElimina
  32. Em perdonareu que avui no contesti els comentaris de manera individual, tot i que donaria per fer-ho. La veritat és que no vull parlar del que em va portar a escriure aquest post. Agraeixo molt tots els vostres comentaris, i que mireu d'aclarir la diferència entre ser imbècil i sentir-se imbècil. Encara que només sigui una qüestió de lèxic, la diferència és notòria. Tots ens hem sentit imbècils algun cop. De la mateixa manera que també haurem pensat que algú és imbècil, i que molt probablement algú ho ha pensat de nosaltres. Llavors què, som imbècils o no ho som? No penso que ningú dels que heu comentat assenyadament aquest post sigueu imbècils, i jo em sento com a tal, i per tant és difícil convèncer-me, en aquests moments, de que no ho sóc. L'experiència em demostra que he tingut millors moments, de molta més lucidesa, però que ara em deixo guiar per coses que em porten a l'estupidesa més absoluta. No obstant, miro de ser fidel i honest al que sento i penso, i així em van les coses. Ser honest és molt cansat. Gràcies, un cop més, per ser aquí sempre. Ah, i aprofito, això sí, per donar la benvinguda al Bona nit a en nnus

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.