dijous, 24 de març de 2011

Descans

El Bona nit necessita un descans. Després de l'aniversari trobo que és un bon moment per parar una mica. En aquest blog hi aboco sovint més del que hauria, gran part de la meva vida està aquí escrita. I hi ha moments d'aquells que ja no vols seguir escrivint les mateixes coses de sempre, que alguns temes t'afecten massa i acaparen els teus pensaments de manera que no escriuries d'altra cosa. I no són positius, ni agradables, precisament. Així que he decidit deixar reposar aquest racó una mica, almenys fins que el meu cap funcioni una mica millor. Els dos necessitem descansar de nosaltres mateixos. No sé si serà molt o poc, de fet no sé ni si sabré parar, perquè aquest lloc és massa important per mi, és massa jo mateix. Restarà una mica en standby, a l'expectativa dels esdeveniments.

Vull deixar clara una cosa: no tanco la paradeta. Seguiré estant aquí, no deixo els meus altres blogs, ni deixaré de seguir els que llegeixo, no me'n vaig enlloc. Només aparco el Bona nit, que és com dir que em dono un temps a mi mateix. Em reservo, és clar, l'opció d'escriure-hi sempre que tingui alguna cosa a dir, però intentaré que no sigui de pura necessitat, com de vegades m'ha passat. I espero que tornaré a estar com sempre... algun dia.

Aprofito aquest post per fer memòria de que aquest any s'han creat dues iniciatives molt interessants relacionades amb deixar enrere els blogs, dues iniciatives que miren de cara al futur i que tothom faria bé de tenir en compte. Si no les coneixeu, feu-hi un cop d'ull.

78 comentaris:

  1. Em sap greu.

    Tots, de tant en tant, necessitem descansar de nosaltres mateixos i del que ens envolta. Espero que tornis amb energia renovada i amb els esdeveniments favorables.

    ResponElimina
  2. Et trobaré a faltar. O, si ho prefereixes, trobaré a faltar el teu Bona nit i tapa't. Amb tot, m'agrada saber que no és un adéu per sempre, sinó que és un adéu sols per un instant..!

    Que tinguis sort, i fins aviat, XeXu!

    ResponElimina
  3. Et trobaré a faltar, però com que sé que aniràs passant per casa, suposo que no se'm farà massa difícil.
    Molts ànims i pensa que no tornaràs a ser el mateix d'abans, no cal que t'hi esforcis. Va, va... no et prenguis malament que et digui això, si tu ja ho sabies!
    Tu procura trobar-te i sentir-te bé, d'acord? la resta ja s'anirà fent.
    I bé... tot i saber que no tancaràs, perquè ja em diràs com coi pot tancar un bloc algú que amenaça de trencar cames quan algú altre insinua que voldria tancar el seu, ja et trobo a faltar, mira.

    Una abraçada ben forta, maco. I ja saps, si necessites res, xiula!

    ResponElimina
  4. Ostres Xexu, t'enyoraré molt.
    Sempre que obria el meu blog passava per casa teva i quan escric algo sempre m'espero una estoneta per veure si ho veus i em contestes.
    Només voldria demanar-te una cosa,si tornes o si adoptes una altra "forma" si us plau, fes-m'ho saber.Ets molt important per a mi.
    Una abraçada molt forta i molts petons.

    ResponElimina
  5. Això és la horrible primavera... pensaments així a la preciosa tardor no venen mai... al menys a mi no :-)
    Ja estic enyorant els colors de la tardor... fins i tot a la ciutat, de les fulles damunt les voreres...
    Fins aviat! :-)

    ResponElimina
  6. Fa llàstima...
    Però de vegades necessitem canvis per descobrir-nos a nosaltres mateixos.Espero que et sàpigues trobar.Fins ara...

    ResponElimina
  7. Espero que només sigui un standby, un prendre's les coses amb més calma.
    Estarem esperant.

    ResponElimina
  8. Esperem que sigui com l'au fènix, però sense la necessitat de socarrar-se! :)

    ResponElimina
  9. Descansa, doncs, XeXu, ja em vaig convencent que realment és una passa això de la necessitat de descans... m'alegro molt que no te'n vagis enlloc, com dius.

    Et trobaré a faltar, però ja sé que tornaràs i que tens alters blogs on poden trobar-te.

    Bona nit i una abraçada.

    ResponElimina
  10. Com diu tothom, et trobarem a faltar, però descansar és necessari. Posa les neurones a lloc i torna a escriure!

    ResponElimina
  11. Relaxa't doncs i ja faràs cap quan et convingui. T'esperaré!

    ResponElimina
  12. Agafar-se un descans de tant em tant no només és necesari, sinó que sovint és aboslutament indispensable. Descansa, que quan tornis a escriure en aquest pàgina et tornaré a llegir.

    ResponElimina
  13. Bé, Xexu, que vagi bé aquest parèntesi, aquesta pausa entre tu i el blog, i molts ànims. Et continuo tenint a les subscripcions del reader, així que quan decideixis tornar a dir alguna cosa, no pateixis que continuaré llegint-te.

    Una abraçada!
    Esther (musa)

    ResponElimina
  14. El millor és no convertir això del blog en una obligació, així que descansa el que convingui i escriu quan en tinguis ganes.
    I segur que seguint aquesta recepta en tornaràs a tenir ganes ben aviat.

    ResponElimina
  15. Doncs mira, perdona (perdoneu) que porti la contraria, però jo no et trobaré a faltar. Sé perfectament que aquestes necessitats de pausa blocaire arriben, un moment o altre (vaja si ho sé, hehe), i sé que la vida continua i no passa res. Sé, també, que un blocaire tipus XeXu sempre acaba tornant a l'escena del crim, ni que sigui de tant en tant. I sé, finalment, que sempre et podrem rellegir cap al passat, i contactar cap al futur.

    Descansa, que va molt bé, i cuida't.

    ResponElimina
  16. Com diu el Ferran sé que acabaràs tornant però jo si que et trobaré a faltar. De totes maneres entenc això que et passa i t'has de permetre fer la parada per a carregar les piles o pel que necessitis. T'estarem esperant on sempre per quan treguis el cap. Així que mai millor dit: Bona nit i tapa't (però només per a fer una becaina reparadora, eh?). Petons.

    ResponElimina
  17. Segur que tornaràs aviat. Ets ànima de tecleig :)

    ResponElimina
  18. No t'ho negaré. Em sap greu haver llegit aquest post. D'altra banda, ho trobo comprensible. De tant en tant és bo fer una aturada en el camí i, senzillament, contemplar la vida (o els altres blogs) passar i no fer res més.

    Gaudeix d'aquestes vacancetes. Alguns quants, amb més o menys mal de caps i amb més o menys fortuna seguirem donant guerra per aquí.

    Descansa mooolt i cuida't més!

    ResponElimina
  19. Si crees que es lo que toca ahora hazlo, no te quedes por obligación, aléjate, míralo desde otro ángulo y si vuelves bienvenido y sino... una pena, pero también un placer haberte leído este tiempo. Un descanso después de cuatro años lo encuentro lógico y mas si dices que has volcado tanto de ti, gracias por dejarnos leerte, estaremos por aquí ;)

    Un beso!!!

    ResponElimina
  20. Que descansis, XeXu. Però no deixis d'escriure, eh!!


    (nosaltres fa una setmana que reposem... per falta de temps!)

    ResponElimina
  21. ostres, xexu, això sí que és un xoc! però és perfectament comprensible, sobretot amb el teu ritme i la implicació que hi poses. trobarem a faltar el "bona nit i tapa't". però et tindrem passejant pels altres blogs, oi? ho espero! com espero el retorn del bona nit, esclar. ;)

    mentrestant, aprofita aquest descans i pren-te tooooooooot el temps que necessitis per cuidar el caparró, que és el més important que tenim. molts ànims!!! t'esperarem... :)

    ResponElimina
  22. Ai, l'astènia primaveral! :) Serà un plaer veure't al capdamunt del blogroll! :)

    ResponElimina
  23. Oooohhh, a nosaltres ens agrada molt seguir-te, però tenen raó: si ara ho necessites, pren-te'l el descans i així quan tornis estaràs amb les bateries ben carregades. Bon descans! I aquí t'esperarem!

    ResponElimina
  24. La decisió és teva només faltaria! si has de descansar descansa...no puc resistir però dir-te que em sap greu...espero que tornis aviat al bona nit!

    ResponElimina
  25. Quan sentis la necessitat prem les tecles del teclat i quan no, no. Mira que és senzill ben mirat.
    Però si no és per cap causa forçada, benvinguda la reposada. Passa-ho bé i vigila que t'entrin okupes.

    ResponElimina
  26. Caram, això ho fa la primavera... acabo de passar pel bloc de l'Assumpta i està igual. Fa només un dia parlava amb una amiga blocaria i em deia que també estava pensant en descansar...
    Jo també em sento així molts cops, espero que sigui només temporal, també t'enyoraré molt...

    ResponElimina
  27. Respectem i entenem el teu descans. Te'l mereixes.

    Un beset i torna prompte, que sense tu açò no és el mateix!

    ResponElimina
  28. Argh. Ara me n'adono que amb un excés de positivisme podries convertir el Bona nit (i tapa't) en un alegre Bon dia, rollo Pets. Seria tota una sorpresa, d'altra banda.

    Cuida't, i fes bondat. Estarem per aquí. Ai, ai.

    ResponElimina
  29. Una abraçada molt forta i seguiré al menys les teues ressenyes literàries amb la il.lusió de coincidir de tant en tant,

    ResponElimina
  30. sap greu... que et vagi molt bé el descans, i que el lletarg no sigui molt gran...Bona nit!

    ResponElimina
  31. Be, aqui seguirem esperant per quan tornis del merescut descans:)

    ResponElimina
  32. Descansa. T'ho mereixes. Però que no se t'oblide el tornar, per favor, que el món aquest, crec que et deu molt.

    Salut i descansa.

    ResponElimina
  33. Ostres, i jo que esperava fer-te cas i començar a comentar-te a sac durant els propers quatre anys per recuperar el temps que m'he perdut =).

    Si el prblema són els pensaments recurrents poc beneficosos, fes com jo: posa't a estudiar, fuciona! ;) jeje. En realitat és tan fàcil o tan difícil com deixar de pensar-hi; i això pot voler dir que o dediques el poder de la teva massa encefàlica a altres activitats que puguin absorvir-lo en la seva totalitat, o abandones els equips de prospecció i et quedes durant un temps re-oxiogenan-te al Sol de la superfície, mentre les profunditats es reposen; o les dues coses, de fet. Sé que no aporto res de nou. El que vinc a dir és que t'entenc i que espero que aquest parèntesi, et vingui bé.

    Bé, de totes maneres, el que em consola és que no sigui un tancament i que continuïs per "aquí". Així que, com molts ja han dit, esperaré el Bona nit. =)

    ResponElimina
  34. XeXuuuuuuuuuuuu et saludo des de la WiFi del Viena!! :-))

    ResponElimina
  35. Bon descans Xexu, el que ens expliques no solament és aprt de la teva vida sinó que molt sovint són coses que ens passen també a naltros, o les pensem... així que ens va bé la teva reflexió. Però és bo fer una aturada reflexiva i saber trobar camins creatius que ens aportin coses positives. Una abraçada!
    El que no sabia és que tens d'altres blocs, ja veus com vaig des de l'any passat, visc absorvida per la feina! Però buscaré!

    ResponElimina
  36. Et desitjo el millor en aquesta nova etapa. A reveure't, a rellegir-te , Xexu.

    ResponElimina
  37. Oòoondia... quina sorpresa. Aquesta sí que no me l'esperava. De tota manera, com que no desapareixes el cop no serà tan dur! Esperem tenir-te per aquí de nou ben aviat, renovat i amb el cap desemboirat :)

    Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  38. Vull tornar a dir que l’únic que faré serà deixar descansar el Bona nit, perquè aquí explico moltes coses sobre mi i el que em va passant. Ara no estic massa fi i prefereixo no escriure el que em podria sortir. Suposo que aniré apareixent, quan tingui alguna cosa per dir, però d’on no em mouré serà dels meus altres blogs, la Comunitat, el Llibres, C@ts, Cartes al futur, i sobretot, d’on no em vull moure és dels vostres. De veritat penseu que em trobareu a faltar? Ja us en cansareu, ja… Moltes gràcies a totes i tots pels vostres ànims i el vostre suport, m’arriba molt tot això.

    rits, no pensava que m’arribaria el moment, però l’objectiu és aquest, posar el cap una mica a lloc, saber cap on he d’anar, i confio que després les coses tornaran a ser com han estat els darrers quatre anys.

    Yáiza, serà només deixar de llegir un blog per una temporada. No crec que ningú ho noti massa, sobretot perquè continuaré per aquí. I espero que aviat tornaré a recuperar el ritme, això és el que m’agradaria, no sé si sabré estar-me d’escriure al blog que és jo mateix. A veure què passa.

    Elur, no em trobaràs a faltar pas perquè no vaig enlloc. Només que deixo de donar la tabarra, fer pena i autocompadir-me per una temporada. Però mira si tinc altres llocs on seguir donant pel sac, els he llistat a la introducció! I a casa vostra, és clar, que no me’n sabria estar de seguir passant. Què vols dir que ja no seré el mateix? Ara m’has fet pensar. Jo no canvio, ni crec que em canviï cap descans. Penses que seré diferent?
    Bé, és lògic que amenaci en trencar les cames a la gent que té blogs imprescindibles per mi. A mi mateix no me les puc trencar, perquè el Bona nit no és imprescindible en el mateix sentit. A mi em cal per donar sortida a les coses que em passen pel cap, però si penso que no l’he de fer servir, deixa de ser imprescindible. Ara, deixar de llegir alguna gent… uf, això sí que no. D’aquí les amenaces.

    Eva, per si tornes a passar per aquí a buscar una resposta, o si no ja t’ho vindré a dir, primerament gràcies per aquest comentari, però no pateixis que no me’n vaig enlloc, ni desaparec, ni canvio de nom ni d’aparença. Si una cosa tinc és que no crec que faci mai canvis de personalitat ni que em calgui amagar-me ni res. No tinc res per amagar, ni res de què avergonyir-me. Sempre seré jo, i a més, quan un s’acostuma a rebre els comentaris, el suport i l’estimació d’alguna gent, no entenc com es pot prescindir després d’ells. No, no marxo, i creu-me que seguiré contestant els teus posts al vol quan apareguin a quarts de dues de la nit. Ara, si no tens un actualitzador, o un lector de rss (com el google reader) potser et perdis alguna actualització meva puntual aquí, o quan decideixi tornar a escriure de manera regular, quan m’hi vegi amb cor. Si vols t’aviso, però la veritat, em fa cosa anar a les altres cases a dir ‘ei, que he tornat!’. Penso que ho veuràs tu mateixa, d’alguna manera.

    Assumpta, la primavera no hi té res a veure, ja sé que no ho dius convençuda, però és que abans he llegit un post en un altre blog que en parlava, i no, no és la primavera, és el moment que visc. Que sigui primavera no és que ho agreugi, seria igual en qualsevol altre moment, però em toca una mica les pilotes (amb perdó), perquè no m’agrada l’estació, ja ho saps. Però mira, un any que no escrigui durant el maig no estaria malament. El que passa és que no sé si aguantaré sense escriure. Per cert, quina por que fas amb wifi al Viena…

    Maria plastilina, és això mateix. Quan tingui el cap una mica més clar i sàpiga cap a on fer camí, segur que voldré compartir-ho amb vosaltres. No és que no tingui ganes de blog, però no tinc el cap a lloc i això no m’agrada posar-ho aquí.

    Deric, serà això que dius. De moment no escriuré, però si em surt alguna cosa, tampoc no me n’he d’estar. A banda d’això, seguiré donant la tabarra en altres fronts.

    ResponElimina
  39. RedCrash, potser serà per això, que la socarrada ja venia abans de renéixer. Amb la part problemàtica ja feta, ara només toca tornar, no?

    Carme, més que descans meu, és un descans del Bona nit, perquè als altres llocs hi seguiré sent, i pel que calgui. Vull posar el cap una mica clar i saber què fer amb la meva vida. Tu que em llegeixes fa temps, i de manera incondicional (gràcies!) has assistit a moltes pujades i sobretot baixades. La idea és poder-se quedar amb les primeres només, que ja em cansa tanta patacada.

    SM, m’ho dius tu que descansar és necessari?? Hahaha, si tu ets incombustible! A veure si relaxo una mica les neurones i m’hi torno a posar, perquè ganes d’escriure sempre en tinc.

    Marta, tu posa’t reptes fàcils al BaC, que seguiré estant al cas, ja veuràs.

    Carquinyol, no pensava que mai em caldria, perquè sóc molt de dedicar-m’hi del tot o gens, és un tema d’estabilitat mental, no us vull inflar el cap amb les meves cabòries estúpides, que no arriben a problemes, i ja ho he fet molts cops. És el que té escriure un blog que ve a ser una extensió de la meva persona.

    Musa!!!! Ostres, et vaig confondre per una altra, ja m’estranyava, però és que no sabia com et deies en realitat! Bé, m’alegro de que segueixis passant per aquí, sigui molt o poc, sempre ets molt benvinguda. Res, feia temps que no sabia de tu i és justament quan vull fer una aturada, quina murga! Espero que ens retrobem aviat. Perquè tu d’escriure… què?

    Mac, no és cap obligació, de veritat. Això ho tinc clar, escric per necessitat, perquè en tinc ganes. M’auto-imposo un ritme, això sí, però és el ritme que m’agrada. No és aquest el motiu de l’aturada. El cas és que ara no tinc massa idees de post al cap, ho reconec, però és per un motiu, perquè penso de manera monotemàtica en algunes coses, i no vull que això es converteixi en un blog d’autocompassió. Quan aixequi una mica el cap i sàpiga veure que la vida és una altra cosa, espero recuperar aquest ritme que tant m’agrada.

    Ferran, em sembla que els nostres casos són diferents, o no, però ho semblen. Que no em trobis a faltar ho entenc, però el que vull dir amb aquest post és que no hi haurà cap necessitat de trobar-me a faltar. L’únic que canvia és que no hi haurà posts al Bona nit, o ni de bon tros tants com n’hi havia, potser algun anirà caient, però això serà per un temps X. No m’he cansat de la blogosfera, ni se m’han passat les ganes d’escriure, ni penso que el temps que hi passo sigui temps perdut o mal aprofitat, al contrari. Només vull deixar d’escriure certes coses al blog que és la meva vida, que és jo, o que jo sóc ell. Per escriure certes coses més val callar, i alguns esdeveniments han fet que no vulgui continuar per aquest camí. Quan tingui el cap més clar, tornaré a estar com sempre per aquí, espero. L’únic que canviarà és que els pobres inconscients que van passant per aquí s’estalviaran un post per llegir cada dos o tres dies.

    Laura T. Marcel, ja sé on sou, i ho seguiré sabent perquè seguiré passant. Com tu dius, això és un descans reparador, per pensar molt, per arreglar algunes coses dins el cap, i evitar escriure-les, perquè al final no deixa de ser fer el ploricó, i em fa ràbia veure’m així. No canviaré les rutines blogaires, només que evitaré escriure al Bona nit de manera regular almenys una temporada.

    Vida, per aquest mateix motiu, no em caldrà tornar perquè no marxaré. L’únic que faré serà no teclejar en aquest espai.

    Porquet, no tinc cap intenció de descansar, l’únic que descansa és el Bona nit, però tinc altres blogs en els que escriure, no tan personals, però meus igualment. A més, seguiré llegint-vos a vosaltres, no crec que em trobeu a faltar. El que vull és reposar el cap, i deixar d’escriure al Bona nit ve a ser això, no deixar que el que em passa pel cap es tradueixi a paraules escrites aquí. Pel bé de tots, sobretot, el meu, és clar.

    ResponElimina
  40. Marienkafer, és el blog el que es pren un descans, no jo. Espero seguir amb la meva activitat com sempre, sense escriure aquí, però sí a altres llocs, i no desaparèixer de cap manera, això sí que no. Però em cal un descans mental, i en Bona nit és un espai massa personal com perquè no se’n vegi ressentit. Potser aniré passant, si tinc ganes d’escriure alguna cosa més neutra. Ja veurem.

    Els d’Otis, a mi de temps me’n sobra, ja em pots creure. Però el temps s’ha d’invertir bé, i per escriure segons què, millor estar callat.

    Pati, el descans no respon a una necessitat de repòs del món dels blogs, no és que no tingui coses per explicar, ni que no en tingui ganes. Senzillament és que algunes coses més val guardar-se-les, i segons en quins estats més val no deixar que els dits tradueixin en paraules el que passa pel cap. Seguiré estant pels altres llocs que tinc, que no són tan personals, o tan íntims. I també per les vostres cases, és clar. Llegir i comentar ja forma part de mi i no tinc cap necessitat ni impediment per seguir-ho fent.

    Clídice, res a veure amb la primavera, encara que per mi aquesta estació es podria eliminar. El Bona nit tornarà, segur.

    Martulina, potser vagi errat, però penso que tinc corda per estona. Almenys això vull creure. Però hi ha temporades que no estem massa bé amb el món, i a diferència del que he fet altres vegades, no vull fer el ploricó aquí. Quan estigui una mica més centrat ja tornaré.

    Elfreelang, m’arriba molt que em digueu que us sap greu que el Bona nit descansa. M’agrada pensar que aquest espai és una mica de tots i que jo només el modero. Però bé, ja tornarà, quan tingui el cap una mica més a lloc.

    Garbí, la lògica seria el que tu dius, escriure quan es té la necessitat. Però en aquest cas, contradic la coherència ja que es tracta de no escriure per necessitat. Ara mateix declararia que estic perdut i que no sé què fer ni cap a on tirar. Això ja m’ho heu llegit més d’un cop, oi? Doncs ja n’hi ha prou. No vull escriure per necessitat, sinó perquè tinc ganes de fer-ho. Necessito un temps per saltar-me aquesta part de retrobament personal. Res no em força a parar, ni em falta temps. És només una decisió meva, preventiva.

    Jomateixa, la primavera no hi té res a veure, almenys en el meu cas. I les aturades de l’Assumpta i meva tampoc no tenen la mateixa arrel. Probablement ella tornarà abans que jo. No crec que m’enyoreu, perquè no deixaré d’estar pels meus altres blogs ni per casa vostra, no tindreu temps d’enyorar-me!

    Maria bestreta, em mereixo descansar? No ho faig pas perquè m’ho hagi guanyat, sinó perquè em cal no escriure algunes coses que escriuria. I no pateixis que això ‘no deixarà de comptar amb mi’, segueixo aquí, només que no hi haurà posts al Bona nit, almenys habitualment.

    Joan, suposo que la naturalesa de cadascú és difícil de canviar, per més ganes que s’hi posin. No crec que mai sigui una persona optimista, i per tant, aquest blog no ho serà, perquè és una prolongació de mi mateix, igual que mai deixarà de ser negre de fons. Però bé, el descans no significa la fi del blog, i menys encara de mi mateix. Perquè aquí estic i aquí seguiré.

    Kweilan, i tant que ens seguirem trobant, d’això no hi ha dubte. Les ressenyes no pararan, en la mesura que pugui anar avançant lectures, i el Bona nit tornarà quan jo estigui en un millor moment.

    Lolita, el descans del blog ha de coincidir amb un exercici per part meva de millorar el meu estat mental. Jo també confio que no es perllongarà massa, si ho fa vol dir que no és bo per a mi.

    Laura, jo també espero la tornada, no et pensis. Això voldrà dir que tot va bé.

    ResponElimina
  41. Olguen, només sóc un de tants que escriu un blog, som nosaltres els que devem molt a aquest món blogaire. Tinc altres blogs, i tinc molta gent a la que llegir. El descans és del Bona nit, no meu, perquè seguiré estant per aquí. Ja veureu com no em trobareu a faltar. A veure si encara em voldreu fer callar!

    Lalu, estic content de tenir-te per aquí, i la veritat és que espero tenir-t’hi els propers quatre anys. De moment no hi haurà posts aquí, però tant de bo això canviï aviat. Els meus temps d’estudiar ja van passar, ja sé que a tu et distreu molt la genètica molecular, hahaha. No és mal consell el de distreure la ment amb altres coses, però no es tracta d’això en aquests moments, sinó d’enfrontar-me amb el que fa que no estigui bé. Una lluita personal que he de fer sol, amb l’ajuda dels que tinc a prop, però bàsicament un canvi mental que em permeti sortir del forat. Per això altres activitats no tenen per què fer-me bé, es tracta de pensar-hi i treballar-hi, no de foragitar algunes idees del cap. Mentrestant, no vaig enlloc, hi seguiré sent en els altres blogs i en els vostres. Segur que no em trobeu a faltar.

    Cèlia, amb el temps he vist que les coses que m’interessen, que em preocupen o que simplement em passen pel cap, no només m’afecten a mi, sinó que estan en la ment de moltes persones. Tenir aquest espai per compartir-les és genial, m’ha aportat molt poder escriure aquestes idees, i també escriure la meva vida aquí. La idea és seguir-ho fent, perquè és massa important aquest lloc com per tancar-lo. Tinc altres blogs, i allà continuaré a la meva, però cadascun té les funcions que té, i la del Bona nit és clara, és l’espai més íntim i personal, més meu. Aparco aquesta part, però no les altres, perquè encara em sento com peix a l’aigua en aquest món. Una mica d’introspecció i d’entendre què he de fer amb la meva vida, i tornaré aquí.

    Montserratqp, espero que no sigui cap nova etapa, només un temps per pensar i treballar en mi mateix, i no escriure. Tant de bo acabi aviat i torni a ser aquí.

    Laia, d’això es tracta. No desaparec, seguiré estant en els altres blogs i ja sabeu com trobar-me. I quan la boira hagi marxat, doncs reprendré el Bona nit amb el ritme habitual, o això espero. Potser, com diu l’Elur, algunes coses hauran canviat, però el que està clar és que jo seguiré sent el mateix de sempre.

    ResponElimina
  42. Apaaa! fins el maig (inclós) sense escriure no aguantes!! hehehe m'hi jugo el que sigui... :-DD

    NOTA ALS LECTORS DEL BONA NIT... L'ESCRIT D'EN XEXU CORRESPONENT AL "RELATS CONJUNTS" D'AQUEST MES EL PODEU TROBAR AQUÍ:

    http://comunitatdelfosfat.blogspot.com/2011/03/relats-conjunts-carnaval.html

    ResponElimina
  43. Volia dir "inclòs", amb accent obert, és clar :-)

    ResponElimina
  44. Si cal un descans, cal. Esperarem que torni el Bona nit

    ResponElimina
  45. Hehehe. Doncs sí que anava en la bona direcció jo! Bé, hi ha un temps per a cada cosa i sí ara és moment d'afrontar allò que et pugui turmentar, me n'alegro de que tinguis els ànims de fer-ho i de que t'hi posis.

    Moltes abraçades!

    ResponElimina
  46. ooooh! No te'n podràs pas estar... Hi estàs massa enganxat jejeje
    D'acord Xexu...Des-can-sa :)
    Fins aviat!!!

    ResponElimina
  47. Jo he estat unes setmanes, per culpa d'una allau "inesperada" de feina, un pèl allunyat de l'estimada Catosfera.

    Avui que m'hi torno a posar en sèrio visito l'Assumpta i ... descansa. Et visito a tu i ... descanses.

    Se us deixa sols uns dies i us pega per descansar o què? :)

    Una abraçada, crack, i t'espero per aquí!!!

    ResponElimina
  48. No se que m'ha passat...!
    Només et volia dir, que unes vacances, van de conya, ja ho veuràs.
    (sobretot si són perquè tu vols eh?)

    ResponElimina
  49. Xexu, que et vagi molt bé el descans. Una coseta només: Coneixes "How I Met Your Mother?" No cal que em responguis, però si vols provar-ho crec que passaràs una bona estona tipus Friends. Va bé per descansar el coco i somriure una mica, xau.

    ResponElimina
  50. A vegades necessitem un descans. A mi m'ha passat molts cops, però mai ho he anunciat. Clar que tampoc postejo amb la mateixa intensitat que tu.
    El fet és que si creus que el necessites, doncs l'has de fer. Jo, lluny de dir-te que et trobaré a faltar, et diré que et prenguis el temps que et calgui perquè prefereixo saber que estàs bé i que escrius per gust i a gust. I com que sé que et seguiré trobant pel meu blog i pels altres teus, no pateixo.
    Així que l'únic que et puc dir és que descansis, que et prenguis el teu temps i que posis el que calgui en ordre.
    T'envio una mega abraçada plena d'ànims.

    Per cert, sort que has dit que no tanques perquè ja et veia sense cames... ;)

    ResponElimina
  51. el retorn serà inevitable, perquè tens el cuquet d'escriure, que és el cuquet de sentir.
    Sort

    ResponElimina
  52. Assumpta, com em coneixes. Sí serà difícil que m’estigui tant temps sense escriure, de fet espero la tornada molt abans. Però no es produirà fins que no ho tingui més clar. Ara mateix ni penso coses per escriure, senzillament no em surten. I no perquè no n’hi hagi, potser les defujo. Gràcies per la propaganda, però no calia dona. Qui el vulgui llegir ja el llegirà.

    Mireia, el Bona nit és el que descansa. Jo, de moment, gens ni mica.

    Lalu, t’agraeixo els ànims i l’altre comentari que vas fer, no hi fa res que no acabessis de captar l’objectiu d’aquesta aturada del blog. No ho explico tot, però mesuro les meves forces, i com ara sí molt bé dius, em toca afrontar certes coses, i ja no és que tingui els ànims per fer-ho, sinó que algun cop s’ha de fer. Ja toca. De fet, fa molt que tocaria.

    Joana, no és seriós això! Jo demanant una treva, gairebé disculpant-me per no ser al Bona nit un temps, i no em preneu seriosament! Grrr… ja sé que estic enganxat, però em serà més fàcil perquè tinc tres altres blogs on escriure!!

    Òscar, s’estava fent massa insuportable la teva absència i l’Assumpta i jo vam decidir que sense tu no valia la pena continuar. No, és broma, però no ens faltis, eh! La feina és la feina. Els meus motius són uns altres, però tornaré, i no vaig enlloc, només deixo d’escriure una mica al Bona nit. Com hauràs comprovat, l’Assumpta ja ha tornat.

    Agnès, no sabria dir-te si són perquè jo vull, ni tant sols sabria dir si calen. Només sé que és millor així. Vacances de Bona nit, que no mentals, perquè tinc molt en què pensar. I ja tornarem.

    Gemma Sara, conec bé la sèrie, en vaig veure quatre temporades, si no m’equivoco. Al principi em feia molta gràcia perquè està explicada des del futur en els temps presents. En Ted Mosby té exactament la meva edat i una situació molt semblant (per no dir que una manera d’entendre la vida i les relacions que recorda molt a la meva, tret que ell a la sèrie folla força més del que ho faig jo…). Em sentia molt identificat i estava bé. Però al final acaba sent una sèrie vulgar. Si es tracta de saber com va conèixer la mare de les criatures (que amb el temps deixen de sortir), què hi pinten capítols sencers dedicats als altres personatges, sense cap relació amb la trama? Imitacions barates de Friends no, si us plau. La idea era bona i original, però al cap d’un temps perd l’essència, i el meu interès. Ja veus, estic posat en el tema, em sap greu, però no. Em diverteix més The Big Bang Theory, que sóc una mica friki…

    Guspi, no us lliurareu tan fàcilment de mi, però necessito posar algunes coses a lloc. Com dius, el meu ritme de publicació era força constant. Si arriba un quart dia sense post alguns ja començarien a preguntar. Tinc els pensaments centrats en uns temes que no cal remenar més aquí, i per tant, m’aguanto d’escriure’ls. Això fa que no tingui tampoc idees bones per escriure. Prefereixo parar, aclarir-me una mica, i veure si descobreixo cap on tirar. El blog se’n ressent perquè és una prolongació de mi mateix, el que em passa a mi li passa a ell. I de vegades a l’inrevés. Estaré per aquí, no m’amago ni desaparec. Per tant, no he de témer per les meves cames. Però tu ves amb compte, que fa dies que no escrius.

    Tibau, la llàstima és haver de parar per no explicar coses que no vols, o que prefereixes treure. Segueixo aquí, no crec que m’arribeu a trobar a faltar.

    ResponElimina
  53. Doncs jo t'entenc. També ho he necessitat, i un descans, un refrescament, tornar a trobar les ganes, i no la necessitat, és el que fa úniques les nostres coses. Jo t'animo a que segueixis per aquí, com ja dius, perquè realment m'has demostrat que ets dels pocs que segueixen al peu del canó, passi el que passi, i això no ho has de perdre mai, ni que sigui en el món místic dels blogs.

    I si, tornarà el cuquet, perquè com diuen, quant més sents, més ganes tens d'escriure. Deixa que això no es transformi en una necessitat, sinó en una inspiració.

    Nosaltres, t'estarem esperant al Bona Nit, i et seguirem a les altres bandes!

    Un petó!

    ResponElimina
  54. jeje
    perillós!
    Me'n vaig corrents a escriure un post! ;)

    ResponElimina
  55. Descansa tant com necessitis Xexu, de ben segur que tornaras i aqui estarem esperant els teus escrit. Petonets!!!

    ResponElimina
  56. Que descansis Xexu estaré a l'aguait del teu blog t'ho prometo!!!
    Així tintras moltes coses per contar-nos!

    ResponElimina
  57. Bàsicament volia dir que el Xexu d'ara no és el de fa un any, ni el de fa any era el de feia dos... i que mai podràs tornar a escriure com fa quatre anys... o quatre mesos. Anem canviant i ja està. No penso que un descans de bloc et faci canviar dràsticament... a no ser que mentre descansis et cardis una bona patacada al cap, que no vull que passi per res del món.

    ah! i ja va començant a ser hora de deixar estar el maig, è? que sinó vindré a fotre-te'l jo el cop al cap. Homeià.

    Petonàs!

    ResponElimina
  58. ei! doncs descansa i respira i torna aviat a desitjar-nos bona nit

    Un beset!

    ResponElimina
  59. XeXu, ara estava fent repàs de blocs enrederits i em trobo amb això. T'entenc perfectament. He passat un parell de mesos (no sencers) en standby també. Ho necessitava. Desconnectar una mica. Desenganxar-me de bloc per tornar amb ganes renovades De vegades, per molt que t'agradi una cosa, l'acabes avorrint. I quan això passa, si segueixes al peu del canó s'acaba convertint en una obligació. Així doncs, és millor fer una aturada en el camí per tornar de nou amb més empenta. Et felicito fill per la iniciativa, si és això el que desitges. I t'entenc, i tant que t'entenc. Ara que estic segur que no marxaràs, perquè aquesta addicció que encara no està reconeguda per la Seguretat Social i que es diu blocs, no desapareix.

    Una abraçada amic!

    ResponElimina
  60. Ja saps que no ets l'únic que estàs en aquesta situació. En el meu cas no és tant per no repetir-me, sinó perquè no tinc temps. La qüestió és deixar els blocs oberts perquè tothom els pugui llegir quan vulgui... i per poder tornar-hi quan ens vagi bé!
    Adéu!

    ResponElimina
  61. Tu almenys avises, que algun que altre blogaire -un servidor mateix- fa algun descans i no ho comunica...

    Quan tinguis les piles ben recarregades, per aquí estrem... vaig a treure el cap pel Llibres i punt!

    *Sànset*

    ResponElimina
  62. Nymnia, el descans respon a una necessitat de posar certes coses a lloc, de trobar una estabilitat amb mi mateix que m’eviti escriure algunes coses que solc escriure en aquest lloc perquè és una extensió de mi mateix. No he perdut les ganes de blog, de fet segueixo comentant al mateix ritme i escric en altres blogs, però no en aquest, perquè és el més personal. De moment me n’he estat i em reafirmo en la meva decisió, però espero que algun dia, i que no trigui massa, estaré en condicions de tornar.

    Guspi, diràs el que voldràs, però aquest post que anaves a escriure jo no l’he vist…

    Anna, de moment dues setmanetes, i no tinc clar de tornar-m’hi a posar encara. He de reordenar una mica més les idees.

    Eva, no pateixis, que segur que quan torni a escriure aquí te n’assabentaràs. Temps al temps.

    Elur, no sé si t’acabo d’entendre de totes maneres, jo no tinc la sensació d’haver canviat massa amb el temps. Evolucionem, se’ns carrega la nostra motxilleta, però vull creure que l’essència la mantenim. He guanyat experiències des que vaig obrir el blog, però em sembla que sempre he estat el mateix. Però bé, no m’he parat a pensar mai com es percep això des de fora, i la clau d’això la teniu vosaltres, els que em llegiu de fa moltíssim temps.
    El maig de 2011 està a punt d’arribar. Estic treballant perquè aquest maig sigui l’únic que hi hagi, que el maig de 2008 passi a la història definitivament. 3 anys, eh, i encara no he canviat de maig. Espero que ara sigui per fi la definitiva. La cosa ja cansa. El cop al cap me l’hauria de fotre jo mateix.

    Senyu Reykjavík, us segueixo desitjant bona nit, però no des d’aquí. Només us cal publicar, i allà estic.

    Banyeres, em sembla que el teu descans i el meu no són una mateixa cosa. Descansos com el teu n’he vist d’altres per aquí, per motius incomprensibles per mi decidiu separar-vos una mica de la catos. No és el meu cas, i ho comprovaràs amb que no escric aquí, però estic comentant els habituals, que no són pocs, i també escric en altres llocs. No me’n desentenc, perquè no vull desconnectar d’aquest món. Del que vull desconnectar és de mi mateix. Arriba un moment que et sents tant perdut que no saps què fer. Llavors saps que ompliries això, que és com una extensió de mi mateix, d’escrits tristos, críptics, però que denotarien un baix estat d’ànim. No vull cansar, ni cansar-me a mi mateix. Necessito posar unes quantes coses a lloc en el meu cap, i quan ho faci podré tornar a escriure aquí.

    Albert, a mi de temps lliure me’n sobra ara per ara, així que podria escriure si no fos que no vull escriure certes coses, que em resulten desagradables a mi, així que imagino que a qui ho pugui llegir també. El blog no tanca, això no, i espero que quan decideixi tornar, reprendré el ritme que jo mateix m’anava marcant. Aquesta és la idea.

    Sànset, més que piles recarregades, piles noves, diferents. Això em fa falta, un altre tipus de combustible. Ja veus que aquí segueixo, no descanso jo, descansa el Bona nit.

    ResponElimina
  63. Hola, Bona nit, estic fent un petit descans en la feina hehe... i m'he escapat a mirar blogs ;-)

    ResponElimina
  64. És que escrivint escrivint vaig perdre el "rumbo" i mira... vaig acabar anant a un concert...
    Aquelles coses que passen... ;)

    ResponElimina
  65. Conye, nen, jo avui pensava el mateix... però sempre seràs al meu cor... fins ara!

    ResponElimina
  66. Ostres... Ara si que estic al·lucinant! Jo que passava a veure què feies, que feia segles que no et visitava, i tu estàs de descans blocaire... Vaja...

    Ja saps com va això: naltres serem per aquí, torna quan vulguis.

    Una abraçada molt i molt gran i un sac de petons, bunik!

    ResponElimina
  67. Jo sempre vaig tard, és el que té desconnectar!

    Respecto el teu descans - qui sóc jo per poder dir res, quan desapereixo sense donar explicacions durant setmanes- em sap greu perquè trobaré a faltar els teus escrits i a tu. Però entenc que no és un comiat, és un STAND-BY, ordenar idees, no haver de pensar en composar-les per escrit, no haver de "edulcurar-les", ajuda. A vegades el bloc et fa replegar tant en tu mateix que acaba creant-se un putu bucle, que sovint has creat tu mateix i la única manera de veure-hi una mica clar és la distància. El cap segueix pensant, d'acord, no para, però no haver d'auto psicoanalitzar-te és un descans important.

    Una abraçada molt molt forta i bé, jo sempre dic el mateix: endavant! Sempre endavant!!!

    ResponElimina
  68. Coi!

    Just ara que em torno a activar tu te'm poses en stand-by?

    Sempre trobaràs el moment per deixar-te anar. Això del blog és addictiu, per satisfactori.

    Sort i fins aviat! ;-)

    ResponElimina
  69. Feliç diada, Xexu!
    Saps? No m'esperava que el descans durés tant... No pressiono eh, però se't troba a faltar!

    Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  70. Jo també passo per aquí avui que és Sant Jordi.

    ResponElimina
  71. Que acabis de passar una bona Diada, Xexu!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  72. ostres!!! i jo que passava a desitjar-te un feliç Sant Jordi i a recuperar els bons costums de visitar els veïns... entenc que necessites un descans. Com no ho hauria d'entendre amb el temps de desconnexió que porte jo amb les llunes (amb l'altre potser no tant) de totes maneres m'alegra saber que no és un tancament definitiu... Descansa i torna quan tinguis ganes d'explicar-nos coses! aquí estarem! muaks!

    ResponElimina
  73. No sabeu la il·lusió que em fa que no us hagueu oblidat d'aquest lloc i que de tant en tant encara aneu passant per saludar i enviar bons desitjos. Moltes, moltes gràcies a tots els que ho heu fet. A veure si el blog pot tornar a estar aviat entre nosaltres.

    Yáiza, la paciència és la mare de la ciència, i tu ets científica, no?

    Assumpta, doncs gràcies per tenir un moment per passar per aquí també.

    Guspi, però era un concert equivocat, això és errar molt. A veure si ens centrem!

    Zel, tots pensem en descansar algun cop, però si no cal realment, no s'ha de fer.

    Núr, més greu em sap a mi que tu estiguis tan poc per aquests mons, pensa que no escric aquí, però vaig seguint la catos, i a tu se't troba a faltar més que a mi, que jo no callo!

    Tarambana, m'alegra que trobeu a faltar els escrits d'aquí, però a mi no se'm pot trobar a faltar perquè estic dia rere dia aquí, i no he deixat de comentar ni un sol dia. Com dius, es tracta de posar unes quantes idees a lloc i no abocar-les aquí de manera llastimosa contínuament. Veurem si me'n surto, de moment algunes coses sí que han anat canviant dins meu, a veure si és veritat. Ostres, quant temps sense sentir l'expressió aquesta del putu bucle, em ressona de temps passats, amb altra gent i una altra dinàmica. Ostres, començo a semblar un avi de la catos!! Sort que sempre en quedeu de més antics...

    Met, ja és ben bé això, un standby, perquè el blog no l'he deixat, ni molt menys els dels altres. No hi ha dia que no passi per aquí i per les cases pertinents. Així que no us lliurareu de mi tan fàcilment.

    Laia, Marta i Guspi, moltes gràcies per desitjar-me una bona diada, sou uns solets!

    Nimue, de definitiu res, no hi ha ni un sol dia que no passi per aquí i que no comenti els blogs que segueixo. Per mi no ha canviat res, només que no escric aquí, per por del que em podria sortir. No és que no tingui ganes d'explicar coses, que les tinc. Penso que ja he fet alguns canvis mentals i pot ser que aviat torni, creuant els dits perquè no siguin els cables el que se'm creuï altre cop.

    ResponElimina
  74. Estava pensant que ja podries reobrir el blog amb el Relat Conjunt aquest que ha sortit ara fa poc, no?

    Bé... era una idea... :-))

    ResponElimina
  75. Xexu.... només felicitar-te pels 4 anys de bloc, com veus no ho vaig llegir, com tantes d'altres coses que m'he perdut (o m'he guanyat, a saber) i gràcies per ser.hi, sempre hi ets, gràcies, sempre és un gust llegir-te. Les pauses es necessiten, espero que la teva et vagi de gust :) Un petó i una abraçada especial!
    Per cert, gràcies per les recomanacions blocaires que fas, són unes iniciatives ben bones :)

    ResponElimina
  76. no vols dir que ja has descansat massa? ;)

    t'enyoro.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.