Si arreplego el malparit del fotògraf...! D'acord que la foto ha quedat molt bé, sembla que agrada a tots. A més, és l'exemplificació del final de la guerra, potser a ningú se li hauria acudit, però què millor que un bon petó desenfadat i cinematogràfic per demostrar la joia d'aquest moment? I surto afavorit, no es pot negar. M'ha sabut treure partit, que tampoc no sóc gran cosa, jo. Això sí, llueixo l'uniforme! Però no conxo, que no! Que la foto pot ser el que vulguis, però a la meva dona no li ha fet precisament gràcia veure'm petonejar a una infermera a Times Square!
*****
Ja heu votat la millor iniciativa blogaire 2010. És només un minut de rellotge. Feu click al logo i voteu! Queda menys d'una setmana!
Sempre pot dir que no és ell, que és un altre. Per la roba no crec que el reconega.
ResponEliminaM'agrada!
a la dona no li ha fet gràcia...però la infermera s'està posant les botes.
ResponEliminaMi-te'l ell que pinxo anant petonejant altres dones! M'han fet somriure les queixes d'aquest tanoca. Que no es queixi tant... no s'hi hagués ofert voluntari! Però ja li deu agradar, no?
ResponEliminaPetons!
je, je, je... m'has fet riure, molt bo, XeXu!
ResponEliminaUiii, No vull saber la reacció de la dona. Mira que si l'ha fet odrmir al terrat, amb el fred que fa.
ResponEliminaSubtil ironia. M'agrada.
Molt divertit aquest punt de vista! Molt bo!
ResponEliminaMolt bo Xexu ara faltaria veure la cara de la seva dona...jeje
ResponEliminaEl motiu de celebració és prou important per a besar a qui calgui. . . .I la dona de segur que també sent la mateixa alegria. El petó més intens hauria de ser quan es retroben ells dos com a parella, els altres petons llavors pasen a un altre nivell !!!
ResponEliminaPerò amaga la foto......per si un cas!!!
Molt bo, Xexu! Al xicot de la infermera tampoc deu fer-li molta gràcia...
ResponEliminaDoncs vaja no havia pensat mai que darrera d'aquesta foto hi podia haver una història així. Qui sap,podria molt ben ser i darrera de la foto una parella ( o dues) amb un bon problema, jiji.
ResponEliminaEspero que estiguis bé. Una abraçada!
Has quedat wapíssim !!
ResponEliminaMolt divertit!
ResponEliminaI és clar que no li ha fet cap gràcia!! Poca-vergonya!!!
ResponEliminaBona excusa tens tu amb un simple "final de guerra"... bah!!... homes!!
:-))
És el perill de les fotos robades...
ResponEliminaMolt bon relat, Xexu!
Pot posar l'excusa de l'emoció del moment, potser colarà!
ResponEliminaBona aportació. És normal que a la dóna del soldat no li faci cap gràcia la foto, en canvi a mi si que me n'ha fet la situació que expliques.
Bo XeXu, bo! Sempre hi ha algun paparazzi que fa la guitza...
ResponEliminaJa es veia venir... molt bo!
ResponEliminaQue li diga que no és el que pareix, que li estava fent el boca a boca!! Per recursos que no siga!!
ResponElimina:)
Un "Aqui te pillo, aqui te mato" sempre esta bé.
ResponEliminala besada ja no pot tornar enrera.
ui ui ui t'espera una de bona amb la dona ahhaha.
ResponEliminaAquest paio és un capverd!
ResponEliminajeje Ets tremendo! ;D
ResponEliminaMolt original.M'agrada!
ResponEliminaBé, l'objectiu era fer-vos riure una mica, i m'alegro d'haver-ho aconseguit. Moltes gràcies a tots i a totes per comentar aquest escrit.
ResponEliminal'inici dels paparazzi indiscrets!
ResponEliminaEs mereix una explicació, ja veuràs com ho entendrà.
ResponEliminaAi! les celebracions tenen els seus riscs, però una besada així de cinematogràfica només desperta gelosia a un envejós o envejosa. Un relat ben amè.
ResponEliminajajaja, alguna vegada ho havia pensat. I si t'enxampen en una situació així? Ben trobat :)
ResponElimina