dijous, 24 de febrer de 2011

Moro de merda

Fa uns dies vaig llegir la notícia que el Madrid està pensant buscar un patrocinador pel camp i ho fa a Emirats Àrabs. Coincideix això amb el recent patrocini de la samarreta del Barça per part de la Qatar Fundation. Sembla ser que hi ha crisi, i allà on hi ha petroli, els diners els surten per les orelles. 

Anem a pidolar als països àrabs perquè són els que paguen més. En canvi, aquí a casa nostra, milers de musulmans malviuen i són marginats i odiats només per això, perquè són musulmans, perquè van haver de marxar de la seva terra on vivien en la més absoluta misèria i completament reprimits, a guanyar-se la vida a un lloc on ningú no els vol i on són constantment insultats i acusats de tots els mals. Moros de merda, en diem.

En què quedem? Alguns moros sí que són dignes de la nostra confiança i admiració, oi? Són dignes de que els anem llepant el cul perquè afluixin la mosca. Vivim en un país eminentment xenòfob, els tractem a cosses si podem. Però és clar, si hi ha diners pel mig, a posar la catifa vermella. Al final, tot es resumeix en això.

27 comentaris:

  1. Fa anys que defenso la teoria de que més que racistes som classistes..

    ResponElimina
  2. "N'hi ha que són turistes, altres només immigrants
    un món, dues classes de persones."

    Els Pets ja ho van dir fa temps... "tan se val d'on ets si el que ets és pobre". I quina raó que tens!

    Avui he tingut aquesta cançó el cap durant la tarda, perquè també estic donant voltes a temes similars... tot i que anava per una altra banda. Aviam si escric alguna cosa de profit en relació a això!

    ResponElimina
  3. la Rita té tota la raó: quan la gent no té recursos són immigrants però quan en tenen només són estrangers.
    Ho sento el comentari de dalt és meu, amb un perfil que no tocava

    ResponElimina
  4. Penso el mateix que la Rita. Però tampoc ens podem quedar amb la part superficial del problema de la immigració i creure que tots són víctimes i dir "pobrets" o creure que tots són delinquents i dir "expulsió". Les dues postures per part nostra són igualment perilloses. Se'n podria parlar molt d'aquest tema, de fet vaig començar a preparar un post després d'assistir a una Taula de ciutadania a Salt (on visc, per tant sé de què parlo) però crec que no se m'entendria i hauria qui em tatxaria de racista i qui ho faria del contrari.

    ResponElimina
  5. Jo cada cop tinc més clar que el que som és classistes. Què t'he de contar jo? Don classe a una vintena de marroquines i a una dotzena de marroquins. I no havia estat tan feliç mai. Podria omplir-te la casella dels comentaris, però no ho faré...tots ja sabem com funcionen les coses.

    ResponElimina
  6. Tal i com diu la Rita el problema no és ser moro,xino,equatorià o marcià... el Problema és més senzill: ser ric o ser pobre

    ResponElimina
  7. recriminem les dictadures però no ens fa res que ens portin els seus diners. quan es remenen milions d'euros es veu que la hipocresia està permesa, fins i tot ben vista per alguns

    ResponElimina
  8. Finalment m'he decidit a penjar-lo retocant-lo una mica

    ResponElimina
  9. Doncs si, una gran veritat. El que es rebutja, el que fa por és la diferència i sobretot, la pobresa.

    No la volem.

    Fa anys (que vella em sento ara mateix!!) posava exemple amb els negres. La gent, al metro s'apartava o arribava a no seure al costat d'un negre. En canvi, s'idolatrava el Michael Jordan i fins i tot el Magic Johnson, quan va anunciar que tenia SIDA va ser animat i compadit, perquè pobret, havia anat de putes per BCN durant els JJOO. En canvi, per aquell temps es rebutjava els homosexuals o toxicòmans i no diguem què passava si algú resultava que tenia la SIDA.

    El pitjor crec, que a més, és que molts cops la gent ni se n'adona dels prejudicis, del racisme tan endinsat. Al grup de nanos joves fa uns dies en parlàvem. El curiós és que tres dels sis són catalans fills d'immigrants (la generació que ha de véncer tot això.... ja veurem com se'n surten). Un és negre, l'altra té les faccions peruanes i l'altra mulata. Doncs un del grup va deixar anar que la solució de la crisi era fer fora tots els immigrants que havíen pres llocs de treball. I ho va dir completament convençut. Una de les noies li va contestar que llavors doncs s'haurien d'acomiadar, doncs si féien fora els seus pares ella també hauria de marxar. Es va fer silenci.

    Sempre és fàcil culpar els altres del que no funciona. I sobretot quan es tracta de pobresa.

    Però.... i qui no ha discriminat alguna vegada? També és fàcil dir que vivim en una societat racista, que no ho volem ser,.... xò... si més no, parlo per mi, si hi penso, alguna vegada m'he apartat, per les pintes, per la por de que m'atraquéssin, simplement per la pinta que feien les persones. No seria també racisme?

    Qui s'atreveix a portar els seus fills en escoles on el 90% de l'alumnat és immigrat? doncs mira, a Sants molts dels hipigis que diuen no ser racistes ni es plantegen portar els fills a una d'aquestes escoles. I quan uns amics expliquen que ells si que porten la seva filla, els qüestionen si tindrà prou nivell. És heavy quan és una de les escoles amb més premis educatius de la ciutat.

    Buf, perdona el rotllo, però és que dóna per molt!

    ResponElimina
  10. Tot és qüestió de diners. És així mateix.

    ResponElimina
  11. Doncs saps què espero?Espero que els ciutadans de Qatar es despertin com els de Bahrain,Egipte,Tunísia i Líbia.Te'n recordes de la imatge idílica que va donar el president del Barça? Espero que passi molt aviat,perquè jo no me la vaig creure.I que consti que sóc del Barça.

    ResponElimina
  12. Més raó que un sant! Quin cinisme!

    ResponElimina
  13. Els immigrants que venen a preu d'or fitxats pels clubs de futbol, rics, joves, guapos (alguns) són admirats i idolatrats arreu.

    Els immigrants que arriben en pastera, bruts, amb una mà al davant i l'altra al darrere són escòria que ens venen a fotre el lloc de treball.

    Els primers s'enduen uns sous astronòmics, els segons les engrunes. Però els segons els trobem més insuportables, per bruts, lletjos... i pobres!

    Heus ací la nostra "civilitzada" societat, la vella, gran i "democràtica" Europa.

    Tal farem, tal trobarem...

    ResponElimina
  14. Està claríssim que el racisme té molt classisme. Només s'odia al pobre desgraciat que es busca les garrofes com pot. Al que va sobrat de pasta, lloances. És la llei del pobre, admirar a l'amo i malfiar del company.

    ResponElimina
  15. Està clar:
    - Si no tenen calers, són "moros"
    - Si tenen calers, són àrabs.

    És que no ho enteneu, eh?

    I és que ja ho diu el refrany castellà "poderoso caballero és don dinero".

    ResponElimina
  16. Tot, tot es resumeix en això... La pela!

    ResponElimina
  17. Si, si, tots teniu raó. Però fem una sincera introspecció i que tiri la primera pedra el que no s'hagi posicionat alguna vegada en contra dels moros, negres, xinesos,...immigrant en general (del pobres, em refereixo). En la teoria estem tots d'acord, però quan en tenim un a la vora... Jo hi ha vegades que ja no tinc clar ni que sóc, si xenòfoga, si classista, si tot o si res.

    ResponElimina
  18. poca cosa més t'hi puc dir que no sigui aplaudir-te la reflexió, que sempre cal

    ResponElimina
  19. És increïble el que fan els diners...fa canviar a la gent de parer de forma automàtica! És lamentable, però és una actitud molt habitual

    ResponElimina
  20. Has vist la pel·lícula "Adivina quién viene a cenar"?
    Doncs és això, classisme i xenofòbia. Però quan hi ha calerons i "status social" les coses canvïen.
    Al barri on treballo, fa uns dies, de rasqitllada vaig escoltar un comentari..."qué coño hacemos aquí en un barrio de negros y moros?"
    Però el tema de la immigració és molt més complexe, i cal que revisem què fem i com pensem i com actuem.
    I un bon cap de setmana, Xexu!

    ResponElimina
  21. Estic d'acord amb na Rita. De totes maneres, xerrant d'aquest tema, m'has fet rememorar una conversa que vaig tenir fa un temps amb un grup de gent sobre això. Entre d'altres coses se va destacar la hipocresia de la gent. Són molts els que diuen en veu alta que no són racistes, això sí, fins que els toca d'aprop. Llavors la cosa canvia. En podria posar molts de casos que he conegut però crec que no cal. I pens que en aquest tema, en un moment donat, tots hem estat racistes, ni que sigui un comentari automàtic que per defecte pot sortir. Però clar, no és políticament correcte reconèixer-ho tampoc...

    ResponElimina
  22. Desgraciadament, és el que hi ha. Quan el racisme ve de la mà de l'economia, la cosa empitjora fins a un punt que fa por. És com tot:
    Un argelí és un immigrant perquè ve a treballar i a guanyar-se una vida i poder alimentar als seus fills i a la seua dona, als quals ha tingut que deixar al seu país entre llàgrimes, mentre que un alemany o un anglès que ve a passar la seua jubilació a la platja, no "pegant ni un palo a l'aigua" i sense aprendre cap idioma (perquè no li interessa), és un estranger.

    Em dóna tanta llàstima aquest país...

    ResponElimina
  23. Moltes gràcies a totes i a tots pels vostres comentaris en aquesta reflexió. Em treu de polleguera que els diners facin la diferència i aconsegueixin unes cotes tan altes d’hipocresia. Sembla ser que el racisme és, en gran part, classisme, i no sé quina de les dues coses és pitjor.

    Rita, no et falta raó. Els diners acaben sent més importants que el color de la pell. I valorar algú per una de les dues coses… no sé què és pitjor…

    Yáiza, sí, aquesta canó dels Pets ho exemplifica molt bé. De vegades tenen bones frases aquesta gent. Ja veurem a què estàs donant voltes, a veure què et surt d’escriure.

    Mireia, ser estranger sona bé, oi? És com sofisticat. Ara, ser immigrant és fatal, acumula un munt de pensaments adversos. Ens ho hauríem de fer mirar…

    Deric, de superficial el problema no en té res, tens tota la raó. No vull dir que no comporti problemes l’alta taxa d’immigració que tenim, però com sempre, són més dels que alguns volen veure, i molts menys dels que altres volen trobar-hi. Tot s’ha de valorar en la justa mesura, i ja t’he llegit algun cop que a Salt hi ha hagut problemes. Si n’hi ha, no pots quedar-te indiferent i passar-los-ho tot. A més, entrem en el conflicte de fins on els hem d’obligar a respectar la manera de fer d’aquí, i fins on els hem de respectar nosaltres. Són realitats diferents, porten discussions. Però han de ser debats, ha d’haver-hi diàleg, i no passar directament a la intolerància. Això és la situació ideal, és clar. A la pràctica, hi ha diàlegs que maten també.

    Vida, suposo que ets conscient que molta gent refusaria una feina com la teva. Però tot i així, hi ha gent que la fa, i que porta grups d’immigrants interessats en aprendre el que sigui, llengua, informàtica, o el que s’escaigui. I generalment, aquesta gent n’està molt contenta, troba alumnes molt receptius i agraïts. Per això comentava que de vegades hi ha menys problemes dels que alguns volen veure, si amb una mica de voluntat, i deixant de banda les classes a les que pertanyem, tot és molt més fàcil.

    Carquinyol, al cap i a la fi, no deixa de ser una altra manera de discriminació. Potser ja estem tan acostumats a tenir immigrants a casa nostra que torna a primar el vell classisme per davant de temes de procedència.

    Garbí, el que dius queda claríssim. Deixa’m dir-ho d’una altra manera: Els diners compren fins i tot la hipocresia.

    ResponElimina
  24. rits, una estona després d’escriure el post, i anar pensant en això, també m’han vingut al cap els futbolistes. Al Barça n’hi ha tres de musulmans, dos d’ells negres de pell, i no veig que ningú hi tingui cap problema, al contrari, actualment Abidal és aclamat per tothom, i és musulmà.
    Del que expliques dels joves, no sé de quines edats estàs parlant, però em sembla un comentari típic d’haver-lo sentit a casa, o encara pitjor, en algunes teles. Aquesta canalla sent a casa coses i les repeteix fora, com hem fet tota la vida. Però ara la realitat és una altra. Ara hi ha molt mestissatge, i com dius, hi ha una nova generació de catalans fills d’immigrants, com ja va passar temps enrere. El que passa és que abans seguien sent blanquets, i ara n’hi ha de tots els colors, però demostren una integració total a la seva terra, que no és altra que aquesta, i un comentari com el que dius, és de gran inconsciència i de no saber el que es diu. De repetir com un lloro, vaja.
    Ets valenta en reconèixer que has fet coses que tots hem fet, fins i tot el més hippy súper-tolerant. Llegeixi’s això en to irònic. És clar, la diferència ens espanta, i escolta, tampoc és cap crim. A mi un paio de 2,15 també m’espanta, i si me’l trobo pel carrer, me’l miraré una mica estranyat. No ho podem evitar, perquè entre altres coses, ens han ensenyat així, i hi ha certs missatges que calen encara que no vulguem. Però tu portes grups de joves i n’hi ha de tot arreu, oi? A que te’ls estimes a tots per igual? Vaja, que tindràs els teus preferits, però ja m’entens. Doncs això ja et dóna la resposta a sobre si ets racista o no.
    Ah, i això de les escoles també té tela. Jo no podria posar la mà al foc al respecte, suposo que també em faria cosa. Però potser és per altres temes. Quan tingui el problema ja m’ho pensaré, però m’agradaria que els meus fills tinguessin una educació íntegra en català i que aquesta fos la llengua que fessin servir també al pati. Potser és demanar massa, tal i com estan les coses.
    Ssssshhh! Que no has llegit la capçalera dels comentaris! Sempre és enriquidor rebre comentaris així, sobretot de gent que els fa de primera mà i sap de què parla.

    Kweilan, els diners ja passen per sobre de tot, fins i tot d’això.

    Maria plastilina, hi ha moltes coses que ens expliquen que no ens les podem creure. Seria més sensat dir que has acceptat això de Qatar perquè paguen una pasta, que no explicar sopars de duro que no enganyen a ningú.

    Zel, ja sabem qui mana aquí: els diners.

    Porquet, no es pot dir més clar del que ho has dit. Això dels jugadors ja ho he dit també en una altra resposta, perquè ho he pensat després d’haver publicat el post. Al Barça hi ha tres musulmans, i a ningú sembla importar-li. Per què ens importen altres coses, doncs? Ah, que potser serà una qüestió de pasta. Deu ser això.

    Joan, veig que molts coincidiu en citar el classisme, i és que jo no l’havia tingut en compte, però és ben bé això com tantes altres coses es resumeix a una qüestió de diners.

    Assumpta, en escriure el post em va venir aquesta frase en castellà al cap, però no la vaig posar perquè no se m’acudia un equivalent en català. Però és això, els diners ho poden tot, estan per sobre de la diferència, de la por, del rebuig, i fins i tot de la hipocresia.

    Jomateixa, el que hem estat dient, qüestió de pasta.

    ResponElimina
  25. Laura T., tens tota la raó, això ja ho he comentat en una altra resposta, perquè algú altre ho ha dit. La idea que ens han ficat al cap està molt arrelada, i es va retroalimentant. Però penso que tenir cert respecte a la diferència tampoc no és preocupant, sempre i quan no et porti a actuar de forma xenòfoba i racista. I no som infal•libles, aquests petits actes reflex que tenim ens venen de l’entorn, que ens obliga a desconfiar. Un nen petit que encara no té consciència suposo que no rebutja el seu company de guarderia perquè és negret o torrat de pell. Però de seguida que algú l’agafa i l’aparta d’aquests companys, ell sabrà que hi ha quelcom diferent en ells, i se’ls mirarà d’una altra manera.

    Clídice, estic segur que tindries coses molt interessants a aportar, per aquí n’han dit algunes.

    Maria bestreta, els diners tenen un poder fora del comú, i sembla que van a més. Ho canvien tot.

    Fanal blau, no he vist aquesta pel•lícula, em sap greu. Però se n’han fet moltes. Sí que és un tema complex, ho parlàvem amb en Deric. Però és el que he anat dient, ens han ficat al cap que hi ha unes diferències, i tenim prejudicis encara que no els vulguem. Tu pots saber del cert que no tens res contra gent d’altres ètnies, fins i tot tractar-hi amb tota naturalitat, però sempre et sortirà aquell puntet de desconfiança davant de certes situacions. Ho tenim interioritzat, és un aprenentatge que adquirim, perquè és la idea general que captem. Per això penso que no se’ns pot retreure aquests dubtes. El que sí que és criticable és menystenir i menysprear un altre per no ser de la mateixa ètnia que tu.

    Caterina, hi ha una forta component classista en tot això, però segons l’anàlisi que en fas, tots podem considerar-nos racistes, i penso que s’han de distingir graus. La societat, el país, és racista, com a conjunt. Hi ha unes idees que planen, i aquestes tots les tenim interioritzades. Una mena de consignes que acceptem, encara que no en fem massa cas. I és aquí on es veu això que dius tu, qui més qui menys treu una venada xenòfoba de tant en tant, però no són idees que ens surtin de nosaltres mateixos, sinó de la influència de l’entorn. Em puc posar com a exemple, jo no en sóc cap excepció. També tinc aquestes típiques arrencades de desconfiança i de por a la diferència, però quan he de tractar amb gent d’altres ètnies no tinc cap problema ni faig diferències amb algú de la meva. Segur que a molta gent li passa igual. Què hi fa que ens deixem vèncer de vegades per prejudicis que no ens hem creat nosaltres, sinó que ens els han fet aprendre?

    Olguen, això de la distinció entre immigrant i estranger els converteix en persones de primera i de segona classe. Però és un vocabulari tan arrelat que no ens surt de fer-lo servir a l’inrevés. No li dius a un argelià que és estranger. Si no ho són ja, aquests dos conceptes esdevindran independents i no seran aplicables en l’altre cas. I és que nosaltres mateixos creem una segregació per poder adquisitiu, o la situació socioeconòmica ens hi porta. Penso que no és només en aquest país, el món, en general, està força podrit.

    ResponElimina
  26. Crec que la cosa va per on comenta la Rita. Aquests que tenen tants i tants diners ningú els toca. Ara bé, els que les passen amgres per a tirar endavant, a aquests se'ls matxaca.
    Cada cop són més els comentaris de tipus racistes que sento. Això és molt perillós perquè pot desembocar en un greu problema.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.