diumenge, 9 de gener de 2011

Sense fum

Arribo al bar i al costat de la porta hi ha una galleda metàl·lica; hi ha alguna gent allà. Saludo al porter i entro. Tenim la taula habitual, cervesa, daus, bromes i conversa. Fa fred perquè tenen posat l'extractor d'aire, però ho demanem i el paren, l'aire no necessita ser tan renovat. Dins no hi ha boira, es respira bé. Gairebé ni hi pensem, però no ploren els ulls ni hem de moure la mà per escampar el fum. La nit passa amb calma, una nit de tantes i com tantes altres, fins que decidim que ja n'hem tingut prou i sortim del local. Fora hi ha força gent, tots al voltant de la galleda. La majoria coneguts o saludats. Diem adéu a tots i ens acomiadem nosaltres també, fins l'endemà, o fins la setmana següent. Camino cap a casa, no tinc ni dos minuts de camí. Un cop a l'habitació, em canvio de roba com faig sempre que arribo. La diferència: no cal penjar la roba que em trec, l'oloro i no esnifo fum de tabac, les diferents peces tenen una olor neutra. Somric. El cabell tampoc no em put, és una sort. Penso per mi que hi ha lleis que no estan gens malament.

35 comentaris:

  1. Jo havia deixat d'anar a un parell de locals del poble a certes hores perquè no suportava l'excés de fum... Em piquen els ulls, i ja ni et dic la ràbia que també em fa acabar fent pudor de tabac per tot arreu. A més, quan em canvio de roba sembla que em persegueixi, la segueixo notant, suposo perquè els cabells també fan una pudor espaterrant o perquè acabo construint la meva pròpia paranoia.

    Ja és hora de tornar-hi!

    ResponElimina
  2. A mi aquesta també em va molt bé. Pels meus ulls que em piquen sempre amb el fum i per la pudor que fa.

    ResponElimina
  3. Jo també estic contenta amb aquesta llei, finalment podré esmorzar fora de casa sense haver d'olorar el fum de la cigarreta de la taula del costat.
    No tothom hi està d'acord, precisament acabo de venir de dinar amb la familia i hem estat parlant sobre el tema i no hi ha hagut manera de posar-nos d'acord.

    ResponElimina
  4. Vinc de llegir les respostes la post anterior; quina gràcia fas anys el mateix dia que la meva iaia i que la neboda de la meva cunyada ,

    Moltes felicitats!

    ResponElimina
  5. Per fi podrem anar on vulguem i no caldrà buscar amb lupa :)

    ResponElimina
  6. Jo, com a no fumador, hi estic més a gust ara en aquests llocs.

    ResponElimina
  7. si, realment per a alguns aquesta llei ens ha portat la llibertat d'entrar a tots els locals públics. pel que a mi fa: benvinguda.

    Per cert, per molts anys! :)

    ResponElimina
  8. Finalment! Hem millorat molt en qualitat de vida, de tota manera, encara hi ha molta feina a fer, sento cada declaració de fumadors empadreïts i amos de bars enfadats (sobretot a les televisions espanyoles) que fa posar la pell de gallina!

    ResponElimina
  9. a mi també m'encanta aquesta llei, tot i que entenc que a molts els hi produeix mal estar, tot no es pot tenir

    ResponElimina
  10. ahir també vaig tenir un sensació molt semblant... i m'encantà.

    ResponElimina
  11. Un ocellet m'ha dit que avui és el teu aniversari i per tant, et desitjo que acabis de passar un feliç dia, que sigui preludi de tot un any en el que trobis moltes coses bones i força per fer front a les que no ho siguin tant. Felicitats!!

    ResponElimina
  12. Els que no som fumadors ho agraïm molt i els que tenim els ulls clars encara més! Els ulls ja no em ploraran tot fent el mojito dels dissabtes amb les amigues!!

    ResponElimina
  13. I la galleda metàl·lica per què és? És un cendrer gegantí?

    A mi també m'agrada més que no es pugui fumar. Em sap greu per la gent molt fumadora que, entenc, es senten gairebé com "perseguits" però crec que haurien de veure que això és una magnífica oportunitat per proposar-se deixar de fumar i fer un gran favor a la seva salut :-)

    I consti que jo he estat fumadora... i recordo perfectament que hi havia moments que un cigarret venia molt de gust... però estic convençudíssima que deixar-ho va ser una gran decissió :-)

    Ah, ahir en Josep LLuís i jo varem passar per davant d'un bar que tenia tres o quatre tauletes fora, molt coquetones, envoltades d'un petit tancat de fusta i, ben visible, un cartell que posava "TENIM MANTES, TENEMOS MANTAS, WE HAVE BLANKETS"... Ens va fer gràcia :-)

    FELICITATS DE NOU!! (hehehe)

    ResponElimina
  14. Això és glòria! Ahir vaig estar en un bar de Gósol on, abans de la llei, hi havia una boira espectacular. Ahir... tot era tan net. I el millor, tots els clients ho vivien amb naturalitat.

    Benvinguda la llei. Per fi.

    ResponElimina
  15. És una bona llei, sí, però jo no seria tan radical: potser l'ideal seria que existissin bars pels fumadors i bars pels no-fumadors. Els fumadors també tenen dret a fer vida social sense congelar-se.

    ResponElimina
  16. Si és el teu aniversari, et dic que FELICITATS!!!

    I que jo també estic encantada de poder entrar a tot arreu.
    Ara els toca a ells aguantar-se una mica, o no sortir.

    ResponElimina
  17. La sensació d'olorar-se la roba i que no faja olor a res resulta una mica desconcertant... però m'encanta!

    per cert, FELICITATS?

    ResponElimina
  18. Jo fumo i la veritat és que em toca la moral haver de sortir al carrer a fumar en acabat de dinar, però tot i així, estic d'acord amb la llei. No és que fumi molt, però fumo i ara, si estic al bar i no es pot fumar, doncs no fumo i tampoc passa res. No deixo cap conversa pendent pel fet d'anar a fumar ni res semblant. A més, també ho agraeixo per l'olor a tabac. I sé que pot ser contradictori venint d'una fumadora, però és així. Fumo, però no m'agrada ni l'olor a tabac ni els llocs plens de fum.
    Ara bé, penso que aquesta llei afecta als restauradors que potser perdran clientela, perquè crec que els que són fumadors de primera no deixaran de fumar, en canvi, si s'han de pelar de fred al carrer, potser sí que deixaran d'anar al bar o en comptes de fer dues cerveses només en faran una. No ho sé... Però el que sí que sé és que em nego a pelar-me de fred! Potser m'hauré de plantejar deixar aquest vici...

    ResponElimina
  19. Vaig tenir aquesta mateixa sensació i la veritat és que em va agradar...la roba, els cabells...tot continuava fent bona olor. Crec que podré acostumar-me ben ràpid a aquesta nova situació.

    Per molts anys?? 33? està fet vostè tot un senyor! :p

    ResponElimina
  20. No ho diré gaire fort que és un tema sensible, però, coi, quin descans poder entrar on sigui sense haver de patir l'agressió del fum.

    Sembla que arribo tard per l'aniversari, però què carai. Felicitats.

    ResponElimina
  21. Una autèntica delícia aquesta llei! El no fumadors l'agraïm i molt! Any nou, pudor nova!

    ResponElimina
  22. Una bona llei que agraïm molts! Una opció pels fumadors és com vaig veure que fan a Bratislava. Hi ha un munt de terrasses i per no pelar-se de fred, ofereixen mantes als clients.
    Per cert, per molts anys!

    ResponElimina
  23. L'error de la llei va ser pensar en la bona voluntat d'entrada, així ens hem passat uns anys no podent fer un cafè sense ensumar tabac, molt més que quan no hi havia la llei.

    Ho sento pels fumadors i més pels restaurants que van fer una zona de fumadors (Sí que se'ls hi hauria hagut de permetre arribar als cinc anys d'ús en aquells que ho havien fet bé.) però si es tracta del seu plaer o el meu (egoistes ho som tots) el meu va per davant.

    ResponElimina
  24. Divendres vam anar a un concert a un local petit i se'm va fer estrany poder veure clarament el grup sense la boira habitual. M'agrada.
    Tot i que de tant en tant també m'agrada fumar... Ho sento pels veïns dels bars i de les discoteques. Ells són els que ho tindran pitjor...

    ResponElimina
  25. Hola Xexu, primer de tot moltes felicitats!!!

    Pel tema del tabac també em sembla molt bé, pels motius que dius, però sobretot pels que no es veuen (per la salut). Penso que ja era hora que es tirés endavant, pel bé de tots. Crec que amb el temps es trobarà una cosa tant natural que ens escandalitzarà pensar que hi havia hagut una època on persones fumaven en llocs on es menjava i llocs tancats o prop de nens.
    Però clar, ara costa, tot necessita el seu temps i mica a mica tots ens hem d'anar adaptant. El què no em sembla bé és que la primera setmana de tirar endavant amb la llei ja es puguin fer denúncies i s'obrin pàgines per dir on no es compleix.
    La gent ja ho complira i ho compleix, no cal criminalitzar, ni fer com si ara fos això la persecusió del mal.

    Salutacions!!!!

    ResponElimina
  26. Fa un any i mig que sóc un espai lliure de fum, gran cosa aquesta de deixar de fumar, clar que més gran és no posar-s'hi mai. El primer dia que vaig entrar al bar de cada dia, on abans s'hi fumava, ja em vaig barallar amb una fumadora emprenyada perquè havia de prendre's la copeta de vi del matí sense fumar, com si fos culpa meva o de la mestressa del bar. Fa un any i mig que, quan hi penso, demano disculpes a la Maria i en Pascual per haver estat fumant a la seva cara durant tant de temps.
    Sincerament? vivim en un país d'imbècils, començant pels que decideixen les coses. Si s'hagués fet tot bé des d'un principi no hi hauria hagut tant de rebombori.

    ResponElimina
  27. Com a fumador entenc la llei. I els fumadors ja ens hi acostumarem. Mira, la setmana passada estava emprenyat i ara ja no ho estic...

    Per cert, felicitats!

    ResponElimina
  28. La veritat és que és insuportable aquesta olor a tabac que queda a la roba. No sé com els fumadors no la senten!
    La llei, fins i tot, encara s'ha quedat curta en alguns aaspectes. No pot ser que no e spugui fumar a parcs infantils i sí als camps de futbol. Es veu que "l'esport rei" és intocable.

    ResponElimina
  29. Massa temps han trigat en imposar-la! Ara, per fi, es pot anar als locals tranquil·lament

    ResponElimina
  30. Gràcies a tots i a totes les que heu comentat aquest post, sobretot als fumadors que heu aportat la vostra opinió també, tot i que majoritàriament la gent d’aquí està força contenta amb la llei, però m’agrada que tots hi dieu la vostra.

    Laia, a mi el que em fot més és la pudor que et fa tot el cos després, sense tenir-ne cap culpa, que sembles tu el fumador. Això descomptant els perjudicis per la salut, és clar, però com a cosa immediata, lliurar-me de la pudor ho trobo una benedicció. Ara dóna gust anar als bars!

    Carme, està clar que a partir d’ara ens estalviarem unes quantes coses, i serà d’agrair.

    Mireia, a l’hora de l’esmorzar nosaltres caminem una bona distància per anar a un bar sense fum, i això que en tenim un només creuant el carrer. Però era entrar allà, ni que fos un parell de minuts a buscar un entrepà, i sortir-ne fent una pudor increïble. I això que el local és immens. Ara dóna gust. Ja hi hem anat algun dia i s’està molt millor, i és com si ningú hi hagués fumat mai.
    Gràcies per la felicitació! És que hi ha gent que sap el dia que s’ha de néixer, hehehe.

    Marta, és cert, ara no caldrà mirar-s’hi tant.

    P-CFA…, el que em sorprèn és que els mateixos fumadors no hi estiguin més a gust també!

    Clídice, em sembla que no ens costarà gens acostumar-nos-hi, aviat ni recordarem com ho passàvem de malament abans. Esperem que el proper govern no decideixi fer marxa enrere…
    Ei, gràcies per la felicitació.

    AnnaTarambana, també sentia per la tele l’altre dia que a alguns locals els era igual pagar la multa però que no pensaven prohibir fumar, es declaraven en rebel·lia, fins i tot alguns mostraven orgullosos el paperet que els acreditava com els primers multats. Bé, ja s’ho faran. Espero que no creïn escola.

    Garbí24, potser és una mica egoista la nostra postura, però han d’entendre que estar tancats en un local on es genera una boira pestilent tampoc no és del gust de la majoria, s’han de trobar solucions, i la que s’ha trobat, per una vegada, ens afavoreix als no fumadors, que no patirem fred a l’hivern. Per la resta de coses, no crec que sigui greu que hagin de sortir a fumar.

    Kweilan, sortim guanyant, oi?

    Ventafocs, gairebé que no m’ho crec, però ja ens hi podem començar a acostumar! Sigues benvinguda al Bona nit, gràcies per passar.

    Josep Lluís, més que un ocellet, em sembla que t’ho ha dit una bona ‘pàjara’, hehehe. Moltes gràcies maco.

    Laura, als que tenen els ulls clars els piquen més els ulls? No ho sabia. Però en tot cas, encara ho agraireu més.

    Assumpta, has encertat, la galleda fa la funció de cendrer. Espero que molta gent s’ho prengui d’aquesta manera, una oportunitat per deixar de fumar, o fer-ho menys. Perquè els fumadors no sempre tenen voluntat pròpia, quan es queixen de no poder fumar no sempre són ells, de vegades parla la seva addicció. Deixar-ho és sempre una bona decisió, i ben recomanable. Hi haurà casos estranys, però si la majoria de fumadors no ho fa, és perquè no poden, no perquè no vulguin.
    És una bona solució aquesta de les mantes, ja ho he sentit d’algun altre lloc també. La gràcia és trobar solucions imaginatives. Que els fumadors hagin d’estar fora no vol dir que no se’ls pugui cuidar una mica, jo no estic a favor de que els putegin i els torturin, al contrari, l’únic que destaco, i estic content, és que no em putegin i em torturin a mi.

    Porquet, a mi també m’ha sobtat la conversió d’alguns locals que freqüento, no sembla que el canvi hagi costat gens, oi? Millor, jo penso que en poc temps tots hi estarem perfectament acostumats, fumadors inclosos.

    ResponElimina
  31. Vida, la solució que tu proposes és encara més radical que la que s’aplica. Estàs advocant per la segregació segons la tendència fumadora? Sí, abans també hi havia locals per blancs i locals per negres, o classes per nens i classes per nenes. No, seria una injustícia. A més, si tinc un amic que fuma, no sortirem mai plegats? Perquè si jo vaig a un bar de fumadors per estar amb ell, em miraran malament, no? A més, fins ara ja era així com tu dius, i està clar que els propietaris de bars i restaurants triaven a favor dels fumadors. Posar un local de no-fumadors és restrictiu pels que sí, i si el poses per fumadors, els no-fumadors hi aniran igualment, sempre ho havíem fet.

    Agnès, penso que s’acostumaran de seguida a treure el cap a fora si volen fumar, i només per la mandra, segur que alguna cigarreta s’estalvien, i no saben quin favor s’estaran fent. Gràcies per la felicitació!

    Maria, a mi més que desconcertant em va sorprendre molt agradablement, estava totalment acostumat a arribar fent pudor, sense haver fumat mai. Sí, gràcies!

    Guspi, ja està bé tenir el testimoni d’una fumadora, perquè la majoria d’aquí estan molt a favor de la llei. Hi ha autèntics addictes, i a aquests els costarà més, però potser si només fumes unes cigarretes al dia et resultarà menys difícil. El que és segur és que t’acostumaràs aviat. Perquè ara si volies fumar a la feina, havies de sortir a fora també, oi? Els meus companys fumadors ho tenen molt apamat. Doncs ara serà simplement fer el mateix quan siguis en un bar. I si estàs tenint una conversa interessant, potser l’altre t’acompanyarà, no és el mateix parlar amb algú que fuma asseguts en una taula que en un espai obert.
    Això dels restauradors i els seus problemes ho vaig sentir per la tele i no m’ho empasso, em semblen excuses. No em puc creure que la gent deixi d’anar als bars. Per què deixaràs d’anar al bar a esmorzar, per exemple, perquè en acabat has de sortir fora a fumar-te la cigarreta? Bé hauràs de sortir del bar per tornar al lloc de treball, no? Però bé, estic pensant en gent jove, suposo que els clients que es poden perdre són aquestes persones grans que van al bar i en el temps de fer dues cigarretes es prenen tres canyes. Sí, els típics addictes al tabac i alcohòlics. Bons clients dels bars de polígon, és cert. Però a mi em costa pensar en aquesta gent, em sap greu. Segur que seguiran fumant igual, i em costaria creure que no seguissin consumint la mateixa cervesa, d’una manera o altra.

    Senyu Reykjavík, jo m’hi he acostumat ja, i ben content. Això de la roba i els cabells potser és el guany més gran que hem tingut, perquè mentre ets allà gairebé no te n’adones, però en sortir…
    Sí noia, 33 ja. Gràcies per la felicitació.

    Joan, ja ho pots dir alt, els fumadors també es defensen, encara que és normal que alguns avui hagin decidit callar. D’altres, com ha de ser, també han aportat el seu punt de vista. Mai és tard, gràcies noi!

    Sr. Banyera, i tant que ho agraïm. I l’Alba ho va deixar a temps, oi? Segur que ella també se n’alegra, per evitar temptacions.

    Cristina, qualsevol estratègia és bona, perquè com deia més amunt, no es tracta de putejar els fumadors, sinó de protegir els altres. Si fora se’ls pot oferir mantes, o estufes d’aquelles que tenen en algunes terrasses, doncs perfecte. Gràcies!

    Josep B., s’ha demostrat que fins que no és absolutament necessari, no fem els canvis pertinents. Alguns locals es van adaptar, i trobo que no n’haurien de sortir perjudicats, els que han fet aquesta llei els haurien de compensar d’alguna manera. És injust que els que van fer l’esforç en el seu moment rebin el mateix tracte que els que van passar de tot. També és cert que alguns només ho feien de paraula, i que no hi havia separació real entre zones. Potser és difícil de valorar això.

    ResponElimina
  32. Els d’Otis, mica en mica anirem descobrint avantatges de que no es pugui fumar, sobretot en locals petits. I com a fumadora ocasional, espero que convidis als teus companys al civisme i a no fer massa xivarri, que els veïns no en tenen cap culpa tampoc. I a l’hivern no, però a l’estiu hi haurà més ambient fora, no?

    Nits, la salut no és un tema que haguem parlat massa aquí, però és cert que serà un benefici, sobretot a la llarga. Ara per ara hi ha molta gent que porta molts anys inhalant fum, nosaltres mateixos, per exemple, i s’ha demostrat que ser fumador passiu també comporta riscos. Suposo que a alguns ens tocarà patir malalties relacionades, sense haver fumat mai. Farà una gràcia això? Però és clar, són malalties que no es veuen d’un dia per l’altre.
    Segur que d’aquí un temps tot això ho entenem com una cosa ben normal, els mateixos fumadors també. Per mi la llei és encertada, però la seva aplicació, com sempre, potser no s’ha fet de la manera més correcta. Per alguns serà massa estricta de bon principi, i per altres massa lleu, però bé, tot s’anirà normalitzant, i espero que no hi hagi massa incidents com els que ja s’han pogut veure per la tele, d’alguns bars rebels i aquestes coses.
    Gràcies per la felicitació!

    Maria, a mi també!

    Elur, veig que t’has passat al nostre cantó, i crec que és una bona decisió. No només amb això, coherent com tu sola, ara penses en els altres i no entens la gent que renega d’una llei que afavoreix a alguns però que tampoc no perjudica els altres, com a molt als seus costums. I sí que som animals de costums, però hi ha tantes coses que ens han dit que són dolentes i ho hem anat deixant de fer… no sé si hi havia una millor manera de fer les coses, només que ara hi ha una llei i s’ha de complir. És trist, perquè tantes altres lleis i normes ens les saltem, però aquesta espero que es compleixi. Portem pocs dies, però per mi les diferències es noten molt i molt.

    Sànset, penso que no hi haurà massa problema en canviar els costums, de seguida renovem els nostres hàbits. El que es porta anys fent de vegades és més fàcil de canviar del que sembla. M’alegro que amb només una setmana ja no et sentis tan atacat com abans. I gràcies per la felicitació!

    Albert BiR, suposo que sí que la senten, però no els molesta tant com als no fumadors. A alguns sí, eh, fins i tot algú ho ha dit per aquí també. No tinc ben estudiat a quins llocs es podrà o no es podrà fumar, però jo ho agrairé sobretot en locals petits i tancats.

    Deric, personalment també penso que ara s’està molt millor que abans. És més còmode estar als locals, i no ho notes en sortir-ne!

    ResponElimina
  33. Si, els que tenim els ulls clars tenim una retina més sensible i això provoca mes sequetat a la mucosa ocul·lar ( m'ho va dir l'oculista) i la barreja amb el fum empitjorava les coses! Això no vol dir que els que tenen els ulls més foscos no pateixis també!! En fi, que tots i sortim guayant ( els no fumador clar)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.