divendres, 14 de gener de 2011

El barber

Des de fa molts anys que vaig al mateix barber. Tants com en fa que vaig considerar que ja no tocava anar a la perruquera que em portava ma mare. L'home, andalús però a Catalunya des de ves a saber quan, m'agradava com ho feia, sortia pensant que havia fet un bon treball amb els meus cabells. M'incomoden les converses amb desconeguts, i al principi estava molt callat, però mica en mica vas agafant confiança, i el barber, amb el seu català macarrònic però correcte, em feia parlar de les coses que hom tracta mentre el pelen.

Anys després, va entrar a treballar també el seu fill, poc més gran que jo. El pobre noi és una mica pesat (he dit una mica?) i no sap treballar mentre parla, així que el que el seu pare feia en un quart d'hora, ell ho feia en tres quarts. A més, per què no dir-ho, és una mica patata. Hi he seguit anant, amb l'esperança que em toqués el pare, però en ser jove, gairebé sempre em tocava amb el fill, què hi farem. La mala sorpresa va ser saber, aquest passat 2010, que l'home es jubilava, i que el seu fill es quedaria sol comandant el negoci. De seguida vaig saber que deixaria d'anar al meu lloc de sempre, calia trobar un nou barber.

El darrer cop que me'l vaig tallar ho vaig fer a Barcelona, on solia anar quan vivia allà. Però durant el Nadal el meu germà em va dir que el fill del barber té una afecció que el té incapacitat durant un temps, i ja que el negoci no es pot aturar, el seu pare ha tornat a fer-se'n càrrec. A bodes em convides, vaig pensar jo. Encara no el portava massa llarg, però no podia desaprofitar l'ocasió. Amb el jove fora de joc, m'ha faltat temps per córrer a tallar-me els cabells amb el perruquer de sempre. Sí, sóc una mica cabró. Però són els meus cabells, i ja no en tinc tants com abans! Almenys que me'ls tractin bé! No és noble pensar que ja es podria agafar la baixa més sovint, oi?

36 comentaris:

  1. Home! Tot depen... Què li passa a aquest pobre noi?

    a) S'ha trencat una cama esquiant? Aaaah, bé, si és això doncs res, tu... aprofita i que el pare et talli el cabell com a tu t'agrada ;-))

    b) Està malalt:

    ---- b.-1: Una grip? Doncs vegi's la resposta a l'apartat "a"
    ---- b.-2: Quelcom més seriós?... No m'ho crec o no hauries fet aquest post!!

    :-DD

    Llarga vida al poc cabell que et queda! (no cal que enyoris quan duies aquella treneta llarga que et vas tallar per una entrevista de feina, allò ja ha passat a la història, fillet hehe)

    ResponElimina
  2. Saps què he pensat mentre llegia el post? I t'ho prometo que és veritat:

    Però durant el Nadal el meu germà em va dir que el fill del barber té una afecció que el té incapacitat durant un temps, i ja que el negoci no es pot aturar, el seu pare ha tornat a fer-se'n càrrec. A bodes em convides, vaig pensar jo. Encara no el portava massa llarg, però no podia desaprofitar l'ocasió... Però tot era mentida! Una broma de poca gràcia del meu germà! Un cop era allí dins ja no vaig poder escapar. El jove, sol, sentint-se amo del negoci -i ressentit per les meves absències darrerament- em va agafar i em va rapar al zero, tardant per això ni més ni menys que una hora i quart de rellotge, temps en el que va estar explicant-me el significat de la seva frase preferida: "carpe diem"

    ResponElimina
  3. I tant! El pèl no ens l'hem de deixar prendre a la babalà!

    M'ha agradat que empressis el mot "barber", una paraula en clar procés d'extinció. Ara tot ja són perruquers i perruqueries i de barbers encara en queden molt poquets.

    Al voltant de casa meva hi deu haver com una dotzena de perruqueries (no exagero, un dia faré un post d'aquesta fal·lera d'obrir perruqueries en un radi de 100 metres a la rodona... devem ser uns ciutadans molt polits), i d'entre totes elles sobreviu un barber. Ara, també et dic que té molt poca clientela. De fet, no sé com encara sobreviu.

    I casualitats de la vida, aquesta mateixa setmana, xerrant amb uns amics va sortir aquest tema, doncs un d'ells, irreductible, segueix anant a un barber i en parla com a barber i no tolera les perruqueries en cap de les seves versions.

    Barber o perruquer... jo fa anys que no hi vaig. La "moto" o la "màquina" em fa la feina a casa mateix (i aquest Nadal n'he tingut una de nova de regal!)

    ResponElimina
  4. Espero que el pobre fill del barber no visiti mai el teu bloc, pobre xaval :)
    A mi quan anava al barber -ara, amb els meus pocs cabells i la meua cueta, ja fa temps que no he tornat- també em passava com a tu: mentre el pare feia tres o quatre clients, el fill en feia només un. Però per contra, el fill era calladet i treballava amb més finor que el pare, que a més, no callava mai, haw, haw!

    ResponElimina
  5. Deixa-te'ls llargs i ja no tindràs aquest mal de cap. Mira si és fàcil.

    Jo en tinc molts i també sóc maniàtica, fa anys que les tisores només me les passa la cunyada... i ara que hi penso si no retalla aviat no m'hi veuré.

    ResponElimina
  6. però home...no hi havia a bcn un lloc on noies amb top less et tallaven el cabell? Si el fill no convenç i el pare es jubila...caldrà trobar una sol·lució.
    El dia que jo cavii de barber mal senyal, m'ho fa la meva dona. Bon cap de setmana

    ResponElimina
  7. Que bo el post i quina importància que té el paper de la perruquera, en el meu cas,en les nostres vides.Costa de trobar la que t'agrada però quan la tens ets fidel per sempre més.
    Vés provant quan torni el fill,segur que acabes trobant el que t'agrada^^o el que et desagrada menys.

    ResponElimina
  8. Si t'està bé a tu :) Jo també sóc d'anar al mateix perruquer (des dels 14 anys!), o sigui que no podria pas criticar-te :)

    ResponElimina
  9. T'entenc perfectament. El perruquer és una cosa molt personal...tenir que anar a un que no és el teu de sempre et provoca una angoixa que no té que ser sana!

    ResponElimina
  10. Crec que t'entenc força bé jo sóc rareta també amb les perruqueries....i no em fan el pes les qui a força de xerrar et tallen més del compte o menys ....és una relació especial ...ara fa temps vaig a la mateixa i si plegués se'm faria complicat trobar-ne una altra que m'agradés...jo també hi hagués anat !

    ResponElimina
  11. M'has fet riure, punyetero! I no, no és noble... jeje Saps? No havia sentit mai l'expressió "a bodes em convides" i m'ha agradat! Te la penso manllevar! L'expressió, l'expressió... :D

    El teu post m'ha fet pensar en la meva última experiència a la perruqueria. Hi vaig anar el 31 de desembre i li vaig dir que em recollís la part del davant, però vaig insistir-li en què volia una cosa informal i sobretot, natural. Ah, però que em durés tooooota la nit! I saps què em va fer??? Doncs tot el contrari del que li vaig dir! Me'l va començar a "crepar" i em va posar tres pots de laca! Una cosa bàrbara! Imagina't que quan vaig pujar al cotxe, el cabell em tocava al sostre! Vaja, que em va fer un pentinat súper natural... Iep! i si hagués volgut, l'hagués pogut dur, igual que el primer dia, fins al dia de Reis! Poca broma!
    No cal que et digui que no hi penso tornar, no?
    I... no és noble pensar en voler-li cremar la perruqueria, no?

    ResponElimina
  12. Je, je, je... a mi també m'has fet riure... i de fet, si vas a mirar hi ha gent que agafa la baix a per ben poc a cosa... amb u cop al mes en tens prou?

    ResponElimina
  13. T'he de confessar que el pobre noi m'ha fet una mica de pena. I si s'han inventat lo de la baixa perquè s'estava quedant sense clients? I si el pobre pare jubilat ha hagut d'anar a "rescatar" el negoci?

    ResponElimina
  14. jo no he anat sempre a la mateixa perruqueria... A la d'abans vaig deixar d'anar-hi perquè m'hi passava tota la tarda fent cua, et feien demanar hora i s'ho passaven pel forro. Massa gent, tallem ràpid i malament perquè tenim feina acumulada, i a sobre els preus eren escandalosos.

    A la que vaig actualment hi vaig entrar per casualitat, quan en buscava una altra que substituís a l'anterior. I hi vaig entrar perquè hi havia una cartell que deia que els dimecres els menors de 25 tenien un 15% de descompte. I ves per on, que no ho fan pas malament i em surt bé de preu!!

    Si ens han de prendre el pèl... que ho facin bé!

    ResponElimina
  15. El meu barber de tota la vida es va morir aquest estiu d'un càncer. El seu fill ja feia anys que treballava amb ell i ara la barberia se l'ha quedat el fill. Però és un patós, em deixa el cabell fet una merda. De tal manera que he hagut de canviar de barber, i això, sembla que no, fa una mica de pena.
    Ara vaig a una on, mira quina coincidència, hi treballen 2 exalumnes meues i em tracten molt bé.

    ResponElimina
  16. No fa tant de temps em va passar una cosa semblant. El de tota la vida plegava i el nou que va agafar el negoci no em va convèncer gens. Finalment, davant el dubte, els dos darrers cops he anat a uns xinesos que per 7,5 euros ho fan la mar de bé. El primer cop va ser la parella que em va dir que ho provés, que era barat i a veure com ho feien. I va sortir bé. I crec que hi continuaré anant!
    Vas fer bé d'aprofitar que tornava el pare!

    ResponElimina
  17. No saps com t'entenc! el tema perruqueria no és fàcil, no!!!!! només et diré que jo encara vaig a la meua perruquera de València. Només ella me'l sap tallar com a mi m'agrada! evidentment no em pot pegar un rampell sinó que he de planificar les visites, jeje. Anar a veure la mama i la perruquera, tot en un pack!

    ResponElimina
  18. Jo també dic barber i no perruquer o perruqueria. I també tinc el meu barber personal. Es diu Tomàs. Té la meva edat i ens coneixem des dels 14 anys. Quan ja vaig tenir capacitat de decidir a quin barber volia anar, allà estava ell d'aprenent. Sempre em tocava ell i m'ho feia molt bé. Es notava que li agradava l'ofici. Al cap d'uns tretze anys, va posar-se pel seu compte. Després d'uns anys de perdre'l de vista, vaig saber on estava i vaig tornar amb ell. Jo li dic que amb mi cada cop té menys feina i que m'hauria de cobrar cada cop menys, però la veritat és que ja fa temps que està en els 14 euros (rentar i tallar). Només té un defecte... és del Madrid

    ResponElimina
  19. Aquest és el cas que l'aprenent no supera el mestre. Però bé, de moment, surts guanyant. A veure com va aquesta incapacitat. De mentres, ves-ne buscant un altre!

    ResponElimina
  20. Uff! Jo sóc dels que pensa que, més personal que un perruquer o barber, no hi ha res!! És molta pressió quedar-te en les mans d'un desconegut, i més si porta tissores o màquina de tallar el pèl!
    Jo encara vaig a la dona la qual anava quan era un enano...

    ResponElimina
  21. Home, lleig el que es diu lleig si que és. Aprofitar que el pobre nou està malalt per anar al barber però mira... sinó te n'agrada cap altre!

    ResponElimina
  22. no, molt noble no sembla. però, sí, és el teu cabell el que està en joc. jo hauria fet el mateix. tinc la sort d'haver trobat un bon perruquer, m'agrada com ho fa i crec que hi té molta traça. el problema, són els tres quarts d'hora en cotxe que ens separen.

    ResponElimina
  23. Ja veig que no sóc l’únic que té manies amb el seu barber o perruquer. Moltes gràcies per explicar-me les vostres experiències, que en alguns casos són impressionants. No em pensava que teníem relacions tan ‘íntimes’ amb qui té cura dels nostres cabells, però si t’hi pares a pensar, és una cosa que es veu molt, i volem que ens ho tractin bé. Que a més n’anem perdent, i no estem com per maltractar el que queda!

    Assumpta, es tracta d’alguna cosa més seriosa de les que dius, però que no fa perillar en absolut la seva vida. Només que li resta mobilitat, i sent barber, que ha d’estar dret tot el dia, li resulta impossible treballar.
    Ei, no tinc tan poc cabell, encara aguanta, però no aguantarà sempre, suposo. La cueta aquella la tenia a la part de darrera, i allà sí que vaig sobrat, i suposo que mai hi faltarà pèl.
    Quina imaginació que tens! Però ja saps que no m’agraden els relats de terror, i aquest ho seria, i molt! I em poses ‘el barber de Sevilla’? Ara l’he posat i estic fent ‘gorgoritos’ per aquí, la ra la, la ra la, la ra la la laaaaaa!!! Fiiiiiiigaroooooooooo!!!!

    Porquet, dic barber perquè en l’època que hi vaig començar a anar hi havia perruqueries i barberies i prou. No se sabia res de l’estilisme, hahaha. Al mòbil el tinc posat amb el nom de ‘Barber’, ja veus. Si jo tingués més opcions a prop les hauria provat, encara que fossin perruquers. De fet, sí que en tinc, però no em fan el pes. Té certa gràcia anar a un d’aquests llocs de tota la vida, no? El lloc del que parlo el van arreglar fa uns anys i el van deixar maco, però això no treu que sigui un barber dels d’abans, que coneixen a tothom i t’expliquen les tafaneries del barri. A mi em sembla normal mantenir-se fidel al barber d’un. I durant una temporada també em rapava el cabell a casa, és cert. Però els acabats no són els mateixos.

    Leblansky, per un moment he pensat que anàvem al mateix barber! El pare de vegades li cridava l’atenció, dissimuladament, però es notava, és clar. Però no, he vist que no pot ser que compartíssim local perquè de calladet i fi treballant no en té res. Vaja, tampoc és un destraler, però els resultats no em semblen els mateixos.

    Elur, he provat molts cops a deixar-los llargs, però em queda molt malament, em pots creure. Tinc un cabell horrible. Encara recordo quan tu el portaves rapat… sàvia decisió deixar-te’l llarg!

    Garbí24, si vaig al lloc que dius no pararé de moure el cap per mirar pels miralls i em fotran un set al cap! No, no, per mirar pits millor en altres situacions, no quan la que els té a l’aire té també unes tisores a les mans… o la navalla… uf, no ho vull ni pensar. I tu sigues fidel al teu barber, eh!!

    Maria plastilina, sembla que sí que la gent és fidel a qui li talla els cabells. Com dius tu, no deu ser tan fàcil trobar qui t’ho fa com t’agrada. Ja veuré què faig jo quan el fill torni. No sé, potser tindrà algun accident el noi, no? Almenys ho semblarà.

    Clídice, no et diré que jo no hi vagi també des dels 14 anys més o menys, que ja en són uns quants. I no es jubila el teu perruquer?

    Maria bestreta, deu ser que tenim molta estima als nostres cabells, que posar-los en mans d’un desconegut no ens fa gens ni mica de gràcia.

    Elfreelang, és vital que el perruquer et faci el que tu li dius. Si li demanes consell, que faci el que cregui. Però si tu li dius que vols tal cosa o tal altra, que no prengui decisions pel seu compte. Ja pot ser molt bo, que si pren alguna iniciativa per compte propi segur que no hi tornarem. Així m’agrada, tu ets dels meus, aprofitant l’ocasió!

    ResponElimina
  24. Guspi, de tant en tant surten expressions d’aquestes tan nostrades. Jo les faig servir a la vida real també, eh? Quan s’escauen. M’agrada que no es perdin, però moltes estan en desús, en perill d’extinció, així que ja me les pots manllevar quan vulguis.
    Veus? I es tractava de la teva perruquera habitual, no? Si és que quan prenen decisions pel seu compte, és per posar-se dels nervis. Els cabells ens els veu tothom i si no estan bé es nota molt. Ja t’imagino a tu amb un pentinat tipus súperguerrer de l’espai… Jo m’apunto a cremar-li el local, tot el que sigui revenja i violència gratuïta a mi em val, si és que sóc un tio molt maco, jo.

    Carme, fins i tot un cop cada dos mesos, cap problema. Ja pensaré solucions imaginatives de com fer que el noi hagi de faltar a la feina…

    Kweilan, si s’ho ha inventat, ha explicat la mateixa versió a tothom, té una bona coartada. Però et confesso que el dia que em vaig assabentar que es quedava sol al local, curiosament tenia hora el darrer dia del pare, vaig pensar que aquell negoci tenia els dies comptats.

    Laia, les perruqueries són un món apart, és com si travessant la porta entressis en un món paral•lel. Et pots trobar de tot, però una constant, les tafaneries. I bé, no només amb això, molt sovint les millors coses les descobrim per casualitat, quan no ens ho esperem, i de vegades quan no ens fa falta, però aquestes oportunitats s’han d’aprofitar. Que per cert, les perruqueries femenines, són especialistes en prendre el pèl, de diverses maneres, ja que he vist quan us cobren per quatre ximpleries, i tela!

    Babunski, és un cas similar al meu, i sí que fa una mica de pena, però si els fills dels barbers no estan a l’alçada, que es busquin una altra cosa, no? Serà per coses a les que dedicar-se. I tu deus ser un bon professor, perquè no sé jo si m’atreviria a posar-me d’esquenes a un parell d’ex-alumnes que tenen tisores a la mà… segur que els devies posar bona nota.

    Albert BiR, de barberies portades per xinesos en conec algunes, almenys a Barcelona, i és cert que ho fan barat. Però justament per ser tan barat em fa una mica de cosa, i també perquè els gustos orientals i els d’aquí no són ben bé els mateixos. És clar que no estem parlant de cap pentinat massa especial, però em segueix fent una mica de cosa. Precisament el fill del barber me’n parlava fa un temps, ell els anomena competència deslleial.

    Nimue, el teu cas no és únic, força gent m’ha dit coses similars, que quan visiten la seva terra natal aprofiten per tallar-se els cabells. I és que ho posen al mateix sac que el ginecòleg, per exemple, o el dentista, que també són coses molt personals que t’han de deixar content, i si no no hi vas. Així que hi ha gent que quan van una setmaneta a casa aprofiten per veure la família, però també per demanar hora a tota la patuleia de metges, estilistes i altres professionals.

    Josep Lluís, això teu és tota una història amb el teu barber, tota una vida. A més, ja saps que es jubilarà al mateix temps que tu! Però si teniu tanta relació, li pots demanar que t’ho segueixi fent, com a amic, i ja li pagues unes cerveses mentre mireu un partit. M’ha fet gràcia això de que t’hauria de cobrar menys cada cop. Saps, el meu barber em sembla que també és del Madrid, però se n’amaga. El fill sí que és del Barça i en parla, però ell es fa el despistat, diu quatre coses, i vaig sentir que un dia un nen li deia que sabia que ell era del Madrid, i l’home semblava que li sabia greu i tot, com si ser del Madrid li pogués fer perdre clientela. Qui sap, potser sí que és així, alguns defectes millor callar-los!

    Sr. Banyera, sí que me n’hauré de buscar un altre, em sembla que no trigarà a tornar, per això he corregut a tallar-me’l, tot i que podia esperar encara unes setmanes. El pitjor que té no és que no s’ho curri, sinó que és un tio molt pesat!

    ResponElimina
  25. Olguen, jo no hi vaig perquè la dona em queia fatal. Era amiga d’infància de ma mare i ella hi va. Ens hi portava de nens, però la dona s’ho té molt cregut i ens feia el que li donava la gana. I és d’aquestes persones que a mi em fan ràbia, sense saber massa per què. En aquell moment vaig marxar encantat, però fer el canvi ara em costarà més, un desconegut amb unes tisores en una mà i una navalla a l’altra és com de pel•lícula de por, no?

    Mireia, bé, no és que n’hagi provat massa més, però poder anar-hi amb la seguretat de que m’ho faria el de sempre, s’havia d’aprofitar, no?

    Murga, el teu és un altre clar exemple de fidelitat al perruquer. A més, tres quarts d’hora poden no ser res comparat amb que et facin un desastre al cap, o amb la gent que només es talla els cabells quan tornen al seu país de visita!

    ResponElimina
  26. El fill del Tomàs també és del Barça... jo ho sé, jo ho sé!! :-DD

    ResponElimina
  27. Per cert... espero que el noi es recuperi... si vols, tu ves a un altre barber si aquest no t'ho fa al teu gust, però esperem que es posi bé, oi? :-))

    I, quan vaig escriure la història de terror, a part de les dissertacions sobre el "Carpe diem" mentre et rapava al zero, em vaig oblidar de dir que sonava "help" dels Beatles de música de fons. Vaig estar a punt d'esborrar l'altre comentari i tornar-lo a fer amb aquest petit detall però... res, ja t'ho dic ara :-))

    ResponElimina
  28. Digues que sí, que encara que els cabells creixen, no hi ha que posar-se en mans de qualsevol. El meu oncle és perruquer i a mi m'agrada com ho fa, però el que més m'agrada de tot, és que no he pagat mai un duro jejeje

    Per cert, dubte existencial...de quines coses parla hom mentre el pelen? :P

    ResponElimina
  29. Home, no sé si es noble o no. Però tots tenim els nostres interessos. Si em trobés en el teu cas, no dubtis que faria el mateix.

    *Sànset*

    ResponElimina
  30. Assumpta, almenys veiem que els fills han sortit millors als pares en algunes coses! Em mates. Com pots escriure una cosa tan terrorífica a casa meva, els meus pitjors temors junts en un relat, i amb un tio amb unes tisores a les mans!!

    Senyu Reykjavík, que bé que vius. Tu tens la solució a casa, i et surt la mar de bé la jugada. I mira quina melena més formosa que llueixes a la foto!
    Si entenem pelar per tallar els cabells, ja t'ho pots imaginar, de futbol, del temps, de que les coses estan molt malament, la crisi, tafaneries del poble... vaja, tot això ho trobo normal a cal barber.

    Sànset, és clar que sí, home, cal aprofitar les oportunitats. Aprofito per dir que, de moment, no he tingut res a veure amb la baixa del fill del barber. De moment.

    ResponElimina
  31. Ostres. Quan vaig marxar de ca mons pares vaig estar una temporada anant al barber 'de sempre', tot i haver-me de desplaçar expressament. D'ençà que es va jubilar he anat vagarejant sense acabar de trobar un lloc prop de casa que em convenci gaire ... i encara estic buscant!

    ResponElimina
  32. A mi que no m'agrada anar a la perruqueria (gens, ni mica, ho odio, no tant com anar al dentista però quasi), em costa molt trobar el lloc adient. Quan els he trobat... l'han tancat o m'he canviat de barri :(
    La penúltima que vaig provar és on va la meva sogra... i la perruquera parla pels colzes. Està més per la conversa que per la feina. Vaig sortir estupenda, però per tallar-me les puntes i pentinar-me una mica m'hi vaig estar més de 2 hores.
    I ara he trobat una noia aquí a prop que va per feina, ho fa bé i bé de preu. Insisteix que em vol tenyir, però jo no em deixo. Que no tanqui, sisplau.

    No li vulguis mal al pobre noi... ja n'apendrà... de tractar als clients...

    ResponElimina
  33. Hehehe ja sé que en realitat no t'ha fet por sinó que t'ha fet riure... al menys jo reia quan feia la trapelleria d'escriure-ho :-DD

    ResponElimina
  34. no l'he dut mai rapat, la mare m'ho va prohibir, tinc un cap molt mal fet i és veritat... però últimament torno a tenir ganes detallar-me'l ben curt... no és per falta de saviesa, és per comoditat i mandra :P

    ResponElimina
  35. Ei! Quan quedem per cremar-li la paradeta a la xunga de la meva perruquera???
    Avui me n'he adonat que a sobre em va cobrar dos cops! 110 euros!!! La mare que la va...
    Jo tinc encenedor... :P

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.