diumenge, 2 de gener de 2011

Comunicació i confiança

Sempre he estat partidari de parlar les coses, de no defugir els problemes o conflictes. Això val per a totes les relacions personals, encara que hi ha gent amb qui és més difícil parlar que amb altres. Però si en algun tipus de relació és important la comunicació, és en la de parella. Observo amb tristesa que hi ha parelles que no saben parlar, que s'espolsen els problemes amb brometes fàcils o menjant-se les ganes de replicar. Quina mena de proximitat hi pot haver si no s'és capaç de dir a l'altre el que penses? I després també hi ha problemes de confiança en l'altre, que no deixen de ser problemes de confiança en un mateix, però la pròpia inseguretat t'ha de fer desconfiar de l'altre? La gelosia sense cap motiu pot ser fruit d'aquesta inseguretat, però es carrega relacions, o si més no, porta problemes molt greus. Atempta contra la llibertat, contra la individualitat de les persones. 

Potser no ho entenc perquè per mi comunicació i confiança són una pedra angular de tota relació, si no hi són poca cosa se'n pot esperar. Són filles de l'enteniment i la sinceritat, així que han de tenir bons fonaments. A més, les dues porten a una tercera 'c' que per mi és arribar al màxim: la complicitat. Com es pot tenir una relació, doncs, si manquen aquestes coses?

36 comentaris:

  1. Es té una pseudorelació...estic amb tu en tot excepte en una cosa: a vegades no confiar en l'altre no passa per ser insegur amb un mateix; és que les persones sovint són poc de fiar :)
    Parlem molt, sí, ens hem de comunicar. Feliç 2011!

    ResponElimina
  2. XeXu, encara no t'ho he dit...Feliç 2011 tinga vosté! :)

    Jo pense que no es pot tindre, però no sóc cap especialista en la matèria.

    Veig a algunes parelles d'amics com porten les seues relacions i de vegades pense, per a tindre el que tu tens em quede com estic. S'espolsen els problemes, no ho parlen, però també fan el mateix amb les nimietats i si no ets capaç de posar en comú les coses més insignificants com vas a fer-ho en les importants? No sé...després, tot això un dia rebenta i ja no saben ni quin és el motiu pel qual discuteixen, de tantes coses que han deixat passar.

    ResponElimina
  3. La cosa és més complicat del que sembla. A vegades costa molt parlar, hi ha temes espinosos, fins i tot penso que hi ha coses que és millor a la llarga, guardar-les... cada situació requereix una dinàmica diferent. Crec jo.
    Bon any!!

    ResponElimina
  4. Si no hi ha comunicació, ni es diuen les coses a la llarga crec que no hi ha un veritable coneixement de l'altra persona i la relació s'empobreix i pot arribar a perdre's del tot. Bon any ple de reflexions i de llibres!!!

    ResponElimina
  5. Completament d'acord amb la teva reflexió si no hi ha comunicació ni confiança no hi ha relació...ni de parella ni d'amistat...almenys no pas una relació veritable.

    ResponElimina
  6. D'acord amb tot, si no s'és amic amb la parella, malament!

    ResponElimina
  7. Interessant i cabdal el post i també el comentari de la Xica. Jo també ho he pensat, per estar segons de quina manera, de moment prefereixo quedar-me així, que no hi estic malament, tampoc! 1) tenir parella a qualsevol preu mai. 2) no saber d'on venen els problemes = a repressió a l'hora de parlar-los, tabús mites que no es poden tocar 3) és tan fàcil parlar des de fora, ara...jeje.

    ResponElimina
  8. Si és diuen les coses amb confiança i d'un bon principi, s'aconsegueix que el problema no es faci gros i de mal resoldre. S'ha de parlar a la primera de canvi, llavors és massa tard.

    ResponElimina
  9. Ha de ser increïble mostrar aquest nivell de complicitat per una altra persona. Mentrestant suposo que ens haurem d'aguantar i anar buscant.

    ResponElimina
  10. Simplement, no es pot tenir cap relació sense aquestes 3 "c". Pense igual que tú. El més important és la complicitat, la confiança i la comunicació. Són coses tan bàsiques i que solem oblidar...I mira que ens costa parlar!! A mi el primer! Jo també sóc dels que diu les coses, però de vegades, la por a les reaccions et paren una mica.

    Salut

    ResponElimina
  11. ei,
    bon any 2011 xexu!
    d'aquí cap allà que tot vagi bé!

    unabraçada
    ·

    ResponElimina
  12. Doncs XeXu, crec que amb aquest breu post ho has explicat tot perfectament. Avui estic completament d'acord amb tu! I com bé dius, la complicitat és un estat genial i insuperable, però no només anb la parella, també amb els amics.

    ResponElimina
  13. Xexu et dono la raó, però... crec que hi ha tantes característiques que influencien les relacions de parella i les acaben enfortint o rebentant que em resulta impossible imaginar una parella que les controla totes.

    Feliç any nou.

    ResponElimina
  14. També em costa entendre com funcionen algunes parelles. Segurament perquè no comparteixo el seu fer. Però, qui som per decidir què funciona? He vist parelles amb un equilibri que considero dubtós fent grans coses, i d'altres que considerava inamovibles fent fallida.

    Tinc molt clar que a mi em calen aquestes tres ces (i potser algunes altres) però si n'hi ha d'altres a qui no, doncs, bon profit. Cadascú ha de saber trobar el seu equilibri.

    ResponElimina
  15. és cert que les tres Cs són necessàries per una relació completa, a mi em sembla però, que cap de les tres Cs mai pot ser constant en tot moment, tot es mou, la vida també i els sentiments no diguem, no es pot assolir res que no tingui oscil·lacions, i a vegades ni la millor comunicació permet entendre segons què, les relacions continuen sent relacions perquè s'estima, malgrat moltes coses s'estima..

    ResponElimina
  16. La comunicació és necessària, però sembla que no tothom hi està preparat.

    Jo vaig tenir una relació de quasi quatre anys on jo ho parlava tot i ell no parlava res. Per a ell es parlava per a discutir, no per a millorar. Així va acabar la cosa, el noi explotant saturat de coses sense dir.

    El d'ara em recorda bastant a ell; potser és fins i tot més reservat en públic, però és molt més comunicatiu en privat. Creuem els dits.

    ResponElimina
  17. Una reflexió molt encertada. La confiança i la complicitat són necessàries i ens hem d'esforçar per no perdre-les mai, perquè després costa molt recuperar-les.


    *Sànset*

    ResponElimina
  18. No comunicació-->dubtes-->desconfiança-->no complicitat-->adéu relació.
    És la descripció d'un avió que cau en picat... ja sabem com acaba, oi?
    Bon Any Xexu.

    ResponElimina
  19. Hi ha un llibre d'autoajuda que no he obert mai, no en llegeixo d'aquests, però que el títol ja ho diu tot: "estima i no pateixis". La por ens fa possessius i això ho vicia tot. La realitat és que, ben pensat, la majoria de parelles no té ni cap ni peus que existeixin, perquè el recel i l'angoixa sempre hi són presents. Quan algú et diu: "m'he barallat amb X i fa una setmana que no ens parlem" a mi em cau l'ànima als peus. Com pots anar-te'n a dormir amb algú i no parlar-li en una setmana? Quina mena de "càstig" és aquest? Quina solució a un problema? Potser jo sóc de xerrar massa, però en certs temes massa encara és poc.

    ResponElimina
  20. Uns pensaments molt encertats. Totalment d'acord.
    Encara que no sempre resulta senzill, també depèn molt del caràcter de cada persona. Si una part de la parella té un caràcter obert i l'altre no, la comunicació requereix una mica d'art...

    ResponElimina
  21. Estic molt d'acord en el que dius. Jo justament estic aprenent a tenir aquesta confiança que tu dius. Moltes vegades encara em quedo amb les ganes de dir les coses per por al rebuig, o per por a decebre o ves a saber per quina por, però en vaig aprenent. No em considero una persona gelosa però sí molt insegura i és cert que aquesta inseguretat és un problema. Però crec que totes aquestes dificultats de comunicació, si no són patològiques, es van superant amb constància. Crec que en una relació una de les coses més importants a part de les tres c que esmentes és la constància, la voluntat i les ganes d'entendre l'altre perquè si de debò t'hi impliques pots pal·liar una mica els problemes que esmentes.
    Petons i bon any nou!

    ResponElimina
  22. Hola Xexu,

    Penso que tens tota la raó, en qualsevol relació i especialment de parella calen aquestes qualitats, però de vegades no saps ni com es van deteriorant per molts motius, de vegadaes per por a què et deixin, per inseguretat (com dius) o per moltes altres coses. També és cert que sempre és un estira i arronsa, de vegades un calla uns cops i l'atre calla uns altres cops,..., però vaja cada parella se sap lo seu. L'important és que malgrat aquest estira-arronsa, no es perdi el més bàsic que seria que cadascú sigui com és, que sovint hi ha qui queda anul.lat, o que es perdi aquesta complicitat, llavors ja no són relacions sanes... No sé Xexu, potser d'aquí venen el gran nombre de separacions quan aquesta confiança bàsica s'ha trencat i s'ha perdut en algun punt del camí.

    ResponElimina
  23. Estic completament d'acord amb tu. Les C que dius són pilars, i jo tampoc entenc una relació sense elles.

    Per mi conflueixen en una intimitat única de les dues persones. La complicitat et porta que fins i tot et comuniquis sense paraules i la confiança sigui completa.

    Però potser per d'altres persones aquests trets no son puntals. Llàstima, perquè llavors segur que amb aquestes persones no podrem mantenir una relació, ja sigui d'amistat o de parella.

    Crec que és difícil trobar persones amb aquest grau d'intimitat, complicitat, cal molt de temps. Per això no acabo d'entendre les parelles que es fan en un moment. Si, hi ha l'enamorament, però ha d'anar evolucionant, donant-se poc a poc aquesta comunicació, confiança, complicitat....

    ResponElimina
  24. Estic d'acord amb tu, Xexu. Complicitat, confiança i comunicació són els pilars de qualsevol relació humana i en qualsevol cas, penso que hi ha d'haver constància personal i comprensió mútua per tal que aquests pilars no vagin avall.
    Pel que fa a la relació de parella hi afegiria unes altres màximes que considero que són importants, però és evident que les que tu has esmentat són bàsiques per poder portar una relació sana.
    Jo sóc de parlar les coses i no crec que pogués portar una relació on hi manqués la comunicació. A més, penso que callar "petites molèsties" l'únic que provoca és malestar i incomoditat (tant interna com externa). I la confiança per a mi també és bàsica. Mai m'he considerat una persona gelosa i no tolero la gelosia (em refereixo a una gelosia negativa) i per tant, no crec que pogués ni volgués portar una relació on la gelosia o la desconfiança hi fos present. Penso que si en una relació falla la comunicació i la confiança, aquesta no va a bon port i acaba fent aigües... I és evident que si no hi ha complicitat entre les persones, no hi pot haver relació.

    ResponElimina
  25. Totalment d'acord amb tu!

    Però tothom fa el que pot, hi ha gent que no en saben més. A vegades penso que tampoc demanen tant de les relacions. No n'esperen el que pots esperar tu o jo.

    ResponElimina
  26. comparteixo molt això que dius, xexu. i he tingut unes quantes lluites personals sobretot en el tema de la comunicació, de vegades perquè fallava per part meua, d'altres per part de la meua parella (o algú proper). però també crec, com ha dit algú, que les relacions tenen moments de tot, i que depèn molt de la manera de ser de cadascú. jo tendeixo a ser força reservada, però també puc ser bastant expansiva. l'important, això sí, és ser sempre un(a) mateix(a).

    déu n'hi do, quin tema... em podria enrotllar com una persiana, però el retorn a la feina m'ha deixat una mica ko. ara, crec que hi ha hagut moltes aportacions francament interessants. felicitats! ;)

    ResponElimina
  27. Sovint, quan vaig a algun bar, observo les parelles. T'asseguro que n'he trobat moltes que s'estan mitja hora fent el cafè sense ni mirar-se, sense parlar, sense dir res. Quan tenia parella, recordo que en parlàvem d'això, i ens ho miràvem. I ens sabia molt de greu, era molt trist. Per sort, no m'ha passat mai. Potser perquè penso com tu, i si estic amb algú és per compartir-hi el màxim de coses. I quan s'arriba a aquesta complicitat... pot ser meravellós :)

    ResponElimina
  28. En una parella, tard o d'hora, els temes acaben explotant. Si es van defugint els temes, al final, s'acumulen, s'ajunten i peten d'uan forma que ja és impossible controlar-los. Val més parlar les coses abans que sigui massa tard.

    ResponElimina
  29. Comunicació i confiança són claus en tota bona relació i, per tant, també en la d'una parella. No em puc imaginar que dues persones s'estimin i s'enganyin, es menteixin en coses importants... o, tan sols, que freqüentment no tinguin ganes de parlar, d'explicar-se tal o qual cosa que els ha passat.

    Comunicació, confiança, sinceritat, complicitat... tot va unit, tot és important, tot s'ha de cuidar :-)

    Dit això -que crec profundament- també vull afegir que, en la vida de les persones hi ha moments i moments... per exemple, perquè hi hagi "comunicació" no vol dir que hagis d'estar xerrant tota l'estona. Una bona relació aguanta perfectament (i respecta) moments de silenci :-)

    La sinceritat, la confiança... tampoc no es poden forçar... No m'agraden gens aquelles persones que, en nom de la sinceritat i la confiança, pressionen les seves parelles: "què et passa? què tens? et veig rara/raro. Què t'ha passat alguna cosa? No m'ho vols explicar?"... No, no... temps, temps.

    El respecte ha d'incloure acceptar que la persona estimada pugui explicar les coses en el moment en que senti que ho ha de fer. La confiança en la persona estimada ha de permetre aquests "espais personals"...

    No hem de demanar "poder llegir el pensament" de l'altre :-)

    En realitat, el que jo diria d'aquest post és que, més que en positiu, el que hauríem de rebutjar és "la part per passiva" o sigui:
    - Mai una relació amb DESconfiança.
    - Mai una relació amb mentides!!
    - Mai una relació SENSE comunicació!!

    ResponElimina
  30. La meva primera finestra del 2011 és teva!! Gràcies per col·laborar, de tot cor, una gran abraçada i molt Bon Any Nou XeXu :)

    http://finestres-ventanas.blogspot.com/2011/01/regal-89.html

    ResponElimina
  31. Gràcies a tots i totes per aquests comentaris tan interessants. Heu dit moltes coses que valen molt la pena, un cop més he après molt de vosaltres. Per això m’agrada parlar d’aquests temes, sempre hi ha aportacions molt encertades.

    Vida, és clar, tens raó, hi ha qui no és de fiar, però llavors ja no vols tenir-hi relació! El problema és que de vegades no són de fiar i no ho sabem, oi? Bon 2011!

    Senyoreta Reykjavík, completament d’acord! Sobretot amb la frase aquesta de ‘per tenir el que tu tens…’. És cert, jo no tindria una relació en la que no puc parlar amb la meva parella, i ja sense arribar tan lluny, em costen les relacions d’amistat on no es parlen les coses tampoc. Guardar-se els comentaris és desembocar en una tempesta segur, i el dia que passa, correm-hi tots. I és el que dius, si en ximpleries no es posen d’acord en parlar-ho, el dia que calgui discutir una cosa important… Ei, bon 2011 per tu també, moltíssima sort en tot!

    Babunski, no hi estic d’acord. Tots tenim secrets, aquelles coses que ens guardem, però coses que afecten als dos? Que no es pugui parlar? Millor guardar-se coses? Em sembla que no. Després t’emportes la gran sorpresa i la gran patacada. Però ja suposo que la majoria de dones diran que s’ha de parlar, i els homes, si són sincers, que no cal tant. En aquest cas, i que no serveixi de precedent, jo em poso del costat de les dones.

    Kweilan, és maco anar descobrint coses de l’altre, però no tenir sorpreses d’aquestes que fan caure de cul. Llevar-te un bon dia i no estar segur de qui tens al costat… quina por, no? Per això millor parlar.

    Elfreelang, jo no veig la manera com pot funcionar una relació qualsevol, amb cert gran d’afectivitat, si manquen aquestes coses.

    Agnès, amb la parella s’ha de ser amic, però també calen altres amics amb els que la comunicació i la confiança també són necessaris.

    Xitus, el teu punt número 1 queda claríssim, tenir una relació per tenir-la, per només no estar sol, no té cap sentit. Un bon dia despertes i no saps què fas allà, et sents tan frustrat que ho deixaries tot, però segurament no n’ets capaç, i encara empitjora la cosa. Si coneixes els problemes pots buscar-hi solució, i si aquests són massa grans, però molt sovint no ho són si es parla, doncs tornem al punt 1. I sí, és fàcil parlar-ne i quan hi ets no és tan fàcil fer-ho, però per això és molt important fer l’esforç, superar les pors i la incomoditat de tractar certs temes. S’estalvien molts problemes.

    Garbí24, un problema petit pot anar creixent com una bola de neu si no s’eradica a temps. I ja sabem que les allaus són molt difícils de parar.

    Maria, la complicitat és una de les millors coses que hi ha, estic convençut que fa alliberar endorfines. I no només val amb la parella, eh, també es pot tenir amb els amics o qualsevol persona important.

    Olguen, són coses molt bàsiques que no sempre reben l’atenció que es mereixen, però si falten ho notem molt, i ens va cremant. Parlar no sempre és fàcil, per més que digui, a mi no sempre em resulta fàcil, però s’ha d’intentar, sobretot si pot portar a malentesos.

    Eulàlia, bon any 2011.

    Porquet, la complicitat és d’aquelles coses que no són fàcils d’aconseguir, però que quan es tenen es gaudeixen molt. I sí, es pot tenir amb gent que no és la parella, de fet, no sempre amb la parella és amb qui més es té.

    Adbega, tens raó, hi ha moltes coses que hi juguen un paper important, i potser ni cal controlar-les totes. Mentre s’estigui a gust i es tinguin les necessitats cobertes, ja hauria d’estar bé.

    ResponElimina
  32. Joan, és cert que hi ha parelles per les que no donaries ni un duro, i que duren i duren. Però no vols dir que no és per la por de quedar-se sols? En canvi, hi ha parelles que parlen i no els va bé. Potser és precisament per això, perquè saben expressar el que pensen, i acaben veient que tenen diferències massa grans. De totes maneres, jo em segueixo quedant amb aquesta segona opció. És clar que jo no puc donar lliçons a ningú, només expresso la meva opinió. Si hi ha qui funciona d’una altra manera, doncs ja s’ho faran, però jo no ho voldria per mi.

    Lolita, en una relació tot ha de fluir, i està clar que les necessitats d’aquestes coses també varien. Hi ha moments en que cal ser molt comunicatiu, i en altres que no tant, que ja s’ha dit tot i es pot gaudir d’altres coses, com de la complicitat. Tot té el seu moment.

    Oscarazal, és ben cert que no tothom està preparat, d’aquí que escrigui un post així. Em costa entendre la gent que no està preparada, perquè no entenc una relació en la que no es parlen les coses. Esperem que la relació et vagi bé, que puguis parlar el que et calgui. Total, és en privat que es debaten les coses importants, no?

    Sànset, en especial la confiança. Si es perd, no estic segur de que es pugui arribar a recuperar mai. La complicitat potser és més senzill, però no ho sé.

    Ariadna, el teu diagrama de flux ho explica tot, i és que les reaccions en cadena no són gens bones.

    Clídice, jo sincerament no em puc posar com un exemple de saber fer sempre les coses bé, també he tingut sentiments negatius, he tingut dubtes, desconfiança i sentit de la possessió. Potser és que els humans en general no estan massa preparats per estimar tant una cosa (una persona) sense posseir-la. I això ho fa ballar tot. I això que dius tampoc ho entenc, comparteixo l’opinió amb tu. Estar barallat amb algú i que cap dels dos no faci l’esforç de moure un dit per arreglar les coses? L’orgull és una cosa desastrosa. No sé on vaig llegir que no havíem de deixar mai una discussió pendent a l’hora d’anar a dormir, és a dir, no posar-nos a dormir al mateix llit enfadats i sense parlar. Suposo que si fem això el problema s’integra s’assumeix, i és una cosa molt dolenta. Els problemes que s’encisten, van creixent des de dins, talment com un càncer. I talment com un càncer, n’hi ha de benignes, però també n’hi ha que ho espatllen tot. I bé, l’última frase que dius també és de 10.

    Jomateixa, més que una mica d’art, si les diferències són molt grans en aquest camp entre els dos membres de la parella, el que es necessita és canviar de parella. Vaja, o hi ha un gran esforç per part dels dos, o no hi haurà manera. Però bé, suposo que també busquem una mica les parelles en funció del grau de comunicació que tenim, no?

    Myself, és bo que n’estiguis aprenent, et convido a que t’esforcis de valent. Perquè encara que hi ha coses molt difícils de dir, i algunes que no és massa agradable sentir, ja veuràs com això ajuda molt, i sobretot evita que problemes absurds passin a convertir-se en veritables problemes. N’hi ha moltes de persones insegures, i les manifestacions d’això de vegades són força desagradables. En alguns temes es pot justificar que s’és insegur, però amb altres l’explicació ja no serveix. Si estàs lluitant contra les males manifestacions d’aquesta inseguretat, et felicito. Has vist, has trobat una altra ‘c’ que podem afegir a la llista! És clar, la constància és necessària, i m’agrada com a concepte, que a més té diferents vessants. Constància per entendre l’altre, però també per treballar per tu mateix en fer feliç l’altre. Molt ben vist.

    ResponElimina
  33. Nits, cada relació és un món i els seus membres han de saber en quina mesura necessiten cada cosa. Hi ha moltes parelles que jo consideraria que no saben comunicar-se, però no obstant duren i duren. Si a ells els va bé, doncs perfecte. Amb mi no funcionaria. De motius perquè la cosa vagi de baixada sempre n’hi ha, el mateix desgast del dia a dia, la rutina i l’avorriment quan ja cap de les dues parts s’esforça. Però si es mantenen aquests trets bàsics, hi ha molt de guanyat. Confiar, esforçar-se per l’altre, i aquesta complicitat, de vegades una mica trapella, són necessàries. Però potser hi ha gent que no ho ha tingut mai, i tampoc no entenen de què parlam, ja que no sempre s’aconsegueix. I bé, ja no parlem de les coses que fan que la relació no sigui sana, ja que llavors ni relació ni res. Però et diré una cosa. A la facultat hi teníem una parella en la que ell anul•lava a ella i semblava que sempre la menystenia. Nosaltres en parlàvem de vegades, i no ens n’aveníem. Doncs pel que en sé, es van casar i ara viuen no sé on. Ja veus, hi ha gent per a tot.

    rits, quan aconsegueixes comunicar-te sense paraules amb algú, és una cosa increïble. A mi m’ha passat, i no només amb la parella, eh? Tinc un amic (especialment ell) que potser és la persona amb la que més m’he entès, amb poquíssimes o cap paraula. El que fèiem de vegades semblava màgia. Fins i tot amb les companyes de feina hem assolit tal coordinació que s’acaba traduint en complicitat, i també sembla màgia. Suposo que busquem o establim relacions amb persones que sóc semblants a nosaltres, perquè la complicitat no és una cosa única, es té amb uns i amb altres no, i algú amb qui tu en tens no vol dir que n’hagi de tenir amb mi, per exemple. Però bé, és semblant a la gent que ens cau bé o no. I està clar que per assolir cert estat amb una persona cal temps, de vegades més, de vegades menys, però no són coses immediates, això fa que tinguin molt més valor.

    Guspira, ja han comentat per aquí el tema de la constància, i hi estic molt d’acord. La constància té diferents vessants, però l’hem de tenir per fer que tot vagi bé. Si no es té paciència i ens esforcem, no s’arriba mai a tenir confiança i molt menys complicitat. Pots afegir les màximes que vulguis, això ens enriquirà segur.
    Jo també sóc de parlar, i ja sabem que les petites molèsties fan que a la llarga la cosa es faci impracticable, hi ha massa merda guardada i les petites molèsties s’han convertit en boles gegants de brossa. També he viscut relacions on la gelosia i la desconfiança eren presents, però probablement en algun cas era amb fonament. D’altres no, però el problema de la desconfiança és que quan la vivim per primer cop ja no ens la podem treure de sobre, ja en vaig parlar un cop. Al principi no en som de desconfiats, però tard o d’hora aprenem a ser-ho, i després sempre ens acompanya aquesta desconfiança.
    Una relació sense comunicació i confiança, una de parella, almenys, no pot existir. Però la complicitat és una altra cosa, no es té amb tothom, tot i que amb la parella, a força d’hores plegats, al final s’assoleix. Però amb algunes persones ens surt fins i tot des del primer dia.

    Carme, has dit una cosa amb molt sentit. Potser jo sóc partidari d’aquestes coses (i tu també), perquè esperem molt de les relacions. És clar, el que espera tenir només una existència tranquil•la i no solitària, potser no s’hi mata tant. Ara que, si la seva parella és més com nosaltres, aquesta relació no acabarà bé.

    ResponElimina
  34. Pati, ser reservat no està renyit amb ser comunicatiu. Que et guardis les coses per tu, sobretot les teves personals, està molt bé. Però quan cal parlar d’un tema que afecta als dos, o als que siguin, s’ha de saber fer i no guardar-se les coses. Si no t’expresses, per començar, la teva opinió no es tindrà en compte, és un problema. I si es tracta d’una discussió de parella, si no dius el que penses no s’arribarà mai a una solució. És important ser un mateix, però si això implica dir ‘sóc hermètic i m’emparo en això per no dir ni ase ni bèstia’, ja no em sembla tan bé.
    Pots enrotllar-te tant com vulguis, aquí la gent no es talla massa, i les opinions són sempre benvingudes. Jo aprenc molt, i qui les pugui llegir, penso que també aprendrà.

    LluNa, jo també m’he fixat molts cops en parelles d’aquestes, i això acaba sent més greu que el problema de comunicació que deia. Una cosa és no saber parlar les coses importants, que per mi és vital, però no tenir res a dir-se… és encara pitjor, no? Amb la parella està bé compartir el màxim de coses, sense perdre la individualitat, és clar. I anar a prendre alguna cosa, per no dir-se res, ja m’explicaràs quina relació.

    Albert BiR, si no es parla potser s’arriba a un punt de no retorn d’aquests que fan que la relació sigui insostenible. Cal parlar per no arribar a aquests extrems.

    Assumpta, per aclarir-ho, dir que quan parlo de comunicació em refereixo a temes importants, a no saber discutir les coses quan toca, i que això porti problemes. Si els membres de la parella ja no parlen entre ells, llavors sí que hi ha un problema encara més greu. I és clar, si parlem del simple fet de parlar o no, jo també estic d’acord amb que el silenci és molt important. És més, saber estar en silenci amb algú i que no sigui incòmode, és senyal de que hi ha força confiança amb aquella persona.
    Tampoc no pots força a algú a parlar del que no li ve de gust, però si això es torna un costum, pot ser perillós perquè llavors acabarà per no dir mai el que l’afligeix. Preguntar una mica a veure què passa ho trobo bé, però no cal fer-se pesat. Cadascú té el seu espai personal, i no trobo que preguntar o interessar-te per l’altre, quan veus que li passa alguna cosa, sigui envair-lo.
    Les teves frases finals estan molt ben trobades, hi estic d’acord. Però hi ha coses que funcionen tan en negatiu com en positiu. Les mentides, per exemple, ben lluny.

    Cris, gràcies per l’avís, ara aniré a mirar-ho.

    ResponElimina
  35. Estimat XeXu, vaig conèixer l'home amb qui comparteixo la vida als 14 anys, ara aviat en farà 33, i en farà 27 que som casats. Mai, ni una sola vegada, ens n'hem anat a dormir barallats. No ho podria suportar. Els amics no entenen res, teòricament, segons ells, és clar, el meu home i jo som com l'oli i l'aigua. I ja ho veus, mentre decidim si ens avenim o no, ja tenim fills que han acabat la universitat i, cada dia més, ens divertim i gaudim del fet d'estar plegats. A més, com li dic jo: on trobaràs una altra dona que sàpiga distingir quan es fora de joc al futbol i puguis discutir si una macro d'un full de càlcul està ben dissenyada? ;)

    ResponElimina
  36. La bona comunicació és una de les claus de la vida en parella.
    Et recomano el vídeo 'l'Art de Conviure en Parella', el trobaràs a: http://coachingpersonal.cat/2011/03/01/lart-de-conviure-en-parella-video/

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.