diumenge, 12 de desembre de 2010

Vergonya

Des de quan tenim uns polítics tan lamentables? Des de quan la política s'ha tornat com qualsevol altra feina, en que només vols guanyar diners i pujar en càrrecs? Des de quan el que importa als polítics és ser el número 1 dels 40 principals? Perquè no donen altra imatge que aquesta, la de voler ser el primer de la llista i llavors viure de rentes, independentment del color de la camisa, perquè ara només n'hi ha un de color, el de seure a la poltrona. Des de quan l'única funció d'un polític és la de fotre merda sobre els altres per aconseguir que no li robin la cadira? No se suposava que han de manar pel bé de la població, per servir els ciutadans? Per baralles de pati d'escola ja tenim els nens, que de vegades tenen les coses més clares que molts adults. No importa que no facin res bé, que no tinguin cap idea per solucionar els problemes, el més important, com és evident, és demostrar que tot és culpa dels altres, que els altres ho fan pitjor segur. I quin és el resultat? Vergonya aliena de les persones del carrer. Vergonya, sí, sento vergonya davant dels demagogs i dels trepes que diu que ens governen. Vergonya i fàstic. Fàstic i nàusees. Quan tornarem a tenir polítics?

37 comentaris:

  1. me sembla tan greu això que expliques com la pregunta que fas al començament quan dius "des de quan la política s'ha tornat com qualsevol altra feina, en que només vols guanyar diners i pujar en càrrecs?".

    si fos així en tots los casos (los polítics i els que no ho som), allavons sí que ja no hi hauria res a fer.

    bona nit, xexu

    ResponElimina
  2. El terme polític necessitarà d'un gran canvi perquè torni a sonar amb dignitat, gairebé com el de capellà cristià, el de metge, el de jurista o el de mestre. Si ho pensam bé...hi ha alguna professió que no hagi venut els seus principis per aconseguir més doblers o poder? Trist panorama professional, l'actual.

    ResponElimina
  3. El problema més gran és que tots són corruptes, uns per guardar la seva cadira,els altres per omplir-se les butxaques. Però tots, tots treballen per el seu propi bé i ja treballen de cara a les properes eleccions. Estem pagant unes campanyes electorals de quatre anys sense obtenir res a canvi.
    Crec que cal una neteja a fons, cares noves i vigilades de ben a prop, perquè el diner fàcil és molt llaminer segons és veu.

    ResponElimina
  4. És cert, Xexu, costa trobar un pam de net en el món de la política. Sempre hi ha polítics honrats en tots els partits. Però vista la cosa en general, i sobre tot a nivell de les estructures dels partits, el panorama és bastant decebedor. Esperem que vinguin temps millors, :)

    ResponElimina
  5. El que passa és que els humans tergiversem les coses, ni ells són polítics, ni vivim en una democràcia, ni som lliures, ni podem decidir per nosaltres mateixos més enllà del que és estrictament personal. Fa tants segles que es viu així que no sé pas si es podrà canviar mai. Com a mínim, abans (molt i molt abans) podies fugir i anar-te'n a viure a la teva manera en algun racó de món. Ara ja no ens queda ni això. Les pobres tribus amazòniques tenen els dies comptats i aquest és l'únic refugi on hauríem pogut anar a raure.
    Et recomano un post d'en Jaqme: The Logical Song Lyrics
    Els polítics no deixen de ser titelles en mans dels qui realment tenen el poder: els diners.
    Diners que generem nosaltres, els penúltims de la fila.

    ResponElimina
  6. La imatge dels polítics està avui a uns nivells de credibilitat mínims. Que el 85% de la població pensi que són uns corruptes així ho demostra. Ara bé, alhora, després la gent els torna a votar. Sembla que s'ha estès al sensació que aquest és un mal "inevitable" i que, ja posats, com que tots són iguals, es vota el menys dolent.
    Per al funcionament d'una democràcia és vital que els polítics siguin ben vistos i reconeguts. Per ara, no hi han posat gaire de la seva part.

    ResponElimina
  7. Això sí! Tampoc s'ha de posar a tothom al mateix sac. També hi ha gent que es dedica a la política, com per exemple força gent al món municipal, que penquen una barbaritat.

    ResponElimina
  8. Jo també tinc aquesta sensació... I no cal que digui que també sento vergonya aliena. Fa massa temps que veig que els polítics ja no són polítics, sinó gent ben vestida que l'únic que li interessa és portar la corbata el màxim de temps possible. I sento vergonya quan el país travessa moments dolents i l'única cosa que saben fer és recriminar i treure draps bruts. No s'haurien d'ajudar pel bé comú? No s'haurien d'ajudar perquè els ciutadans creguéssim en ells?
    Confio en què hi ha bons polítics tan a nivell estatal com local, però el que veig des de fa un temps, em fa pensar que en queden pocs d'aquests. I a més, els pocs que queden, no els veig com els polítics d'abans que eren tancats a la presó per defensar la seva terra, la seva llengua i el seu país... Ara, si els tanquen és perquè traeixen la terra i el poble. Perquè només pensen en embutxacar-se cèntims i més cèntims. I em pregunto molts cops on arribarem. Fins i tot he pensat que si a Catalunya manessin els qui no vull, potser jo mateixa em condemnaria a l'exili... Mira el que et dic! T'he convençut que sento vergonya aliena???
    Que tinguis molt bon diumenge!

    ResponElimina
  9. Em sembla que t'equivoques. El polítics només busquen el bé de tots.
    Segurament podria trobar exemples per tot arreu però els primers que em venen al cap són els d'aquí:
    No pots negar que dir que la independència és el millor per Catalunya i que convé que sigui una opció forta al Parlament però després presentar-se ben dividits i així aconseguir que només en surti una representació testimonial és pel bé de Catalunya.
    Dir abans de les eleccions que "el concert econòmic és assolible" (Felip Puig - IX/2010) i just després que "el concert econòmic a la basca és inviable" (Felip Puig - XI/2010), no és enganyar és fer el bé a Catalunya.
    Crear un conflicte lingüistic com fan PP i Ciudadanos i dividir a la gent segons la llengua que parlen, és clarament pel bé de Catalunya.
    Ser l'artifex del tripartit i després renegar-hi demostra una coherència que sens dubte fa disminuir la desafecció de la ciutadania i per tant és un bé per Catalunya.
    Etc, etc, etc...
    Em sembla que queda clar que "Els polítics només busquen el bé de tots", efectivament "busquen el bé de tots... els polítics". Un últim exemple, ara ens diuen que s'han de reformar les pensions a la baixa però parlen de les nostres, les d'ells ja les tenen "reformades" (Al President Benach ara que deixa la política després de 7 anys en el càrrec li correspon una paga de 104.000 €/any els propers 4 anys i, quan en faci 65, li quedarà una pensió vitalicia de 78.000 €/any)

    Ja veus que quan et deia que t'equivocaves només era irònic perquè els meus sentiments vers la classe política actual són molt similars als teus. També sé que hi ha polítics honrats i de bona fe i per tant potser algú em dirà que faig demagògia i que estic equivocat, potser si però si el que m'ho diu és dedica a la política potser s'hauria de preguntar perquè tinc (tenim) aquesta visió d'ells. Clar que si és un polític d'aquests que en parles al teu post, segurament no ho farà... estan tan convençuts que ells tenen la raó sempre i que els equivocats sempre són els altres, que certes preguntes ja no se les fan, per si de cas!

    ResponElimina
  10. Per cert, he respost al teu comentari al post d'ahir.

    ResponElimina
  11. Ja saps, XeXu, que sovint faig de defensor de la tasca dels nostres polítics. No m'agraden les generalitzacions, en cap cas, però també és cert que, llegint-te, em costa no donar-te la raó.

    Merda, avui tinc un conflicte amb mí mateix.

    ResponElimina
  12. Jo em penso que tots som partícips i corresponsables de tenir els polítics que tenim ( jo en salvaria uns quants, pocs però els salvaria)...la nostra funció és tractar de no deixar-los de vigilar estretament, de estar a l'aguait i no permetre que es desviïn ni un mil·límetre de les seves promeses, hem de tenir memòria i fer-los complir...ja sé el més fàcil és fer com ells i mirar cap un altre cantó....si alguns fan vergonya però encara és més vergonyós que els segueixin votant o que es desentenguem i no denunciem les coses mal fetes...hem penso que tots plegats hem perdut el nord i l'ètica...Suposo que cal reflexionar i repensar moltes coses, molts valors ...els polítics i nosaltres...

    ResponElimina
  13. Poca cosa més és pot afegir, després de tot el que has dit i el que s'ha afegit als comentaris... sí que fa vergonya! I també sé que li ha gent que treballa de bona fe, però no poden res en contra de tot i de tothom.

    ResponElimina
  14. Ah! I també penso una mica en la línia de la Iruna, que si cadascú de nosaltres a les nostre feines, fem això, només treballar pels diners i per pujar càrrecs... no podem pas queixar-nos que els polítics ho facin també.

    No sé si el món te arreglo ni si les persones humanes poden millorar, però si el té, el té des de cada lloc de treball des de cada persona i des de cada manera de relacionar-se amb els que ens envolten.

    ResponElimina
  15. Ostres, anava a dir que estic bastant d'acord amb tu, que també penso que "en general" és així, però que potser exageraves una mica...

    Saps que em va xocar molt a mi de la campanya electoral? Aquella frase del PSC "Ni independentistes, ni de dretes"... enlloc de dir què eren ells, què volien fer, què intentarien millorar, el que feien era dir el que NO eren... O sigui, intentar "atacar" enlloc de construir...

    En fi, que, com deia, volia dir que em sembla un post molt cert però que, en el fons, encara confio que hi pugui haver algú honrat (crec, sincerament, que alguns n'hi ha)... Ara bé, després del comentari d'en MAC, ja no sé si atrevir-me a dir-ho...

    En tot cas, denunciar-ho, mai està malament! :-)

    ResponElimina
  16. ASSUMPTA, potser si que m'he embalat massa però no tant perquè no t'atreveixis a dir el que et sembli, eh! :-))
    Tu dius que creus que hi ha polítics honrats i jo hi estic d'acord, de fet ja he dit que sé segur que n'hi ha, però jo em queixo de la visió general que ens mostren (això que expliques de la campanya del PSC és un altre exemple) i que fa que estigui molt decebut dels polítics que tenim. Accepto que potser la societat en la que vivim ja ho porta "incorporat" això, però que voleu que us digui, a mi em sap greu.

    ResponElimina
  17. No sé com es pot canviar,però a mi també em fan vergonya al·lièna.

    ResponElimina
  18. Hehehe MAC si jo m'atreveixo a dir el que penso ;-))

    Volia dir que, poses uns exemples que no es poden negar... Però és que em sap tan greu pensar que "no hi ha un pam de net" que m'esforço en creure que ha d'haver polítics honests i que crec que n'hi ha d'haver, fins i tot crec que podria posar algun exemple...

    No pot ser que tothom es deixi corrompre. Ara bé, que la majoria són uns trepes, que tenen una imatge que fa ràbia (i que "cuando el río suena...") i que hi ha moltes coses que indignen, això és absolutament innegable. Per això dic que posts com aquests estan bé... i tant de bo el llegissin els polítics!!

    ResponElimina
  19. Sóc la primera que estic fins el gorro del polítics i de la política. Cda vegada em va m´s mandra escoltar-los i anar a votar. Tot i que això em preocupa, preocupa més perquè és un reflex de com molta gent encara la seva feina: treballar poc, cobrar bé i viure de rentes.
    Potser sí que tenim els polítics que ens mereixem ...

    ResponElimina
  20. Tens raó i això només porta a la desafecció i al desinterès que ho trobo, d'altra banda, preociupant i equivocat. Però és difícil veure-hi una solució.

    ResponElimina
  21. mmmm, aquestes mateixes preguntes me les vaig fer jo farà 4 anys. Per alguna estranya raó els he intentat tornar a donar una oportunitat. Però l'important son les persones, no els partits. I si, no queden polítics, no queden idealistes conseqüents amb les seves idees. Patètic.

    Ho dius potser per un que ha renunciat, com si fos un acte heroi, al seu escó, però que continuarà cobrant el seu "petit" sou com els darrers vuit anys?

    tots son iguals. Però malauradament algú ha d'haver-hi al capdavant. I millor uns que uns altres (o no).

    Només podem sobreviure

    ResponElimina
  22. Podria haver signat aquest escrit. La política és un circ on la gent se vol assegurar el sou. Si no és així no entenc, llavors, quan no fa tant hi va haver el canvi de ministres, perquè els que arribaven reien tant? Jo al seu lloc haver de carregar amb tanta responsabilitat, més tal com està ara l'Estat espanyol, crec que de ganes de riure poques. I un cas curiós per demanar-se si realment serveixen els polítics. Quan a Mallorca hi va haver, fa uns mesos, el problema amb UM, els socialistes no podien governar amb minoria. Se van tirar durant setmanes de reunió en reunió. D'alguna forma vam estar sense govern. Aquell mes va ser quan vam tenir l'índex d'atur més baix a les illes. Casualitat? No ho sé però també tenc més clar que el color dels partits només serveix per captar vots, que en la realitat ja no té cap valor. I així, de moment, ho estan demostrant. Jo també sóc una desencantada més...

    ResponElimina
  23. Jo només espero que no siguin un reflex real de nosaltres mateixos, perquè si no tenim un problema i dels grossos!

    *Sànset*

    ResponElimina
  24. Ai, massa raó que tens per tan poc com m'agraden les generalitzacions. Collons, no anem gens bé, però com coi ho rebentem tot?

    ResponElimina
  25. Mai més, és "l'evolució" de l'espècie humana... fama, diners ràpids, viure a tope i no fotre brot.

    ResponElimina
  26. Em fot molt veure la pèrdua d'ideals en la política. Sembla que hagin perdut en criteri. Ho fan tot pel partit, mentir, criticar sempre als altres encara que sigui bo pel país, és igual, el més important és el seu coi de partit. I clar, se suposa que ho fan perquè sinó el partit els fot una patada i n'hi posa un altra. No sé, funciona així. Tampoc penso que tots, però en general, hi ha poques persones que es posicionin i defensin les coses pel bé de tots. Crec que no s'hauria de cobrar per fer de polític, un sou simbòlic, així qui ho fes ho faria per valors.

    ResponElimina
  27. El poder els corromp. Tots els principis que puguin tenir queden emmascarats amb interessos econòmics i personals d'empresaris.
    Si, que fa pena si...

    ResponElimina
  28. Aquest post potser em va sortir molt pessimista, però em sembla que si l’hagués de tornar a escriure, l’escriuria igual. A més, han aparegut comentaris molt interessants al respecte que val la pena llegir. Realment, el desànim generalitzat és força greu. Qui més, qui menys, està desencantat. Gràcies pels vostres comentaris.

    iruna, potser sí que tens raó i no he fet servir la millor expressió. No tots ens preocupem d’aquestes coses, però trobo que aquell qui treballa en una empresa pot tenir aspiracions d’ascendir, tot i que no a qualsevol preu. I trobo que això en política no hauria de ser, i menys amb el poder que tenen, que si les personetes normals ja ens trepitgem els uns als altres, imagina què poden fer ells.

    Vida, el panorama professional està força malament, i hi ha moltes coses podrides. Però justament els polítics haurien de donar exemple. De fet, és el que han fet, tots estem prenent el seu exemple. Però no és així com hauria d’anar la cosa.

    Garbí24, ja saps que estic força d’acord amb tu en tot això. La corrupció és un problema tan arrelat que em resulta preocupant, hi ha espirals de les quals és impossible sortir-ne. I en el teu comentari hi va implícita una cosa que sempre em fa dubtar. Sí, el diner fàcil és molt llaminer, però no l’acceptaríem nosaltres també de tenir-lo davant? Penso que ja n’hem parlat altres cops. Tothom té un preu, i no penso omplir-me la boca dient que sóc honrat fins que no sàpiga que jo tindria el feix de bitllets davant i no l’agafaria.

    Joaep Lluís, suposo que a nivell de bases hi ha gent honrada i amb moltes ganes. El poder corromp, com més amunt s’arriba més sembla que es deixin seduir per aquest poder i els diners. No sé si és la pròpia naturalesa humana, però és decebedor, la veritat.

    Elur, la veritat és que de vegades sembla que es riguin de nosaltres. En aquestes eleccions passades, sense anar més lluny, ja ni hem votat al menys dolent. Tots eren tan rematadament dolents que ja no era possible triar. Hem anat a votar perquè si no ho fem sortiria el PP, curiosament els seus votants sí que els creuen i no fallen mai. Ja no sé ni si nosaltres mateixos existim. Ja ho sabem que manen els diners, i aquells que els posseeixen, tota la resta estem a la seva mercè. Mal negoci va ser el seu invent, ara només vivim per això, pels diners, i per tenir-ne més que el veí. El problema està tan arrelat, que sembla que hauríem de fer net, però net del tot. Fora éssers humans i fora el problema. Quan s’arriba a estar tan podrits…

    Albert BiR, si el 85% de la gent pensa que són corruptes, és perquè ho són. I el 15% restant deuen ser polítics. És clar que els anem a votar, quin remei toca? Hi ha una colla de nazis que voten el PP convençuts. Aquests hi aniran igualment. Si els que estem fins els collons dels polítics no hi anem, manarà el PP, t’ho asseguro. No votem el menys dolent, això eren les eleccions passades. Aquest cop hem votat per castigar i perquè no surti el PP. Jo he votat els de sempre, i prou malament m’ha anat. El problema és que no vivim en democràcia, això és el que volen que ens pensem. Que cada quatre anys ens deixin fer un numeret no vol dir que tinguem possibilitat de decidir res. Mani qui mani, es vendrà als empresaris i els que tenen la pasta.
    Un polític serà bo fins que comença a tocar virolla, el poder corromp. I els que no es deixen corrompre, ho deixen, perquè no està fet per ells. Així què es pot esperar?

    Guspi, tu ho has dit. Viuen allunyats de la realitat, del poble. Arriben on arriben, i ja s’ha acabat, ells són rics i poderosos mentre siguin al càrrec, per tant, no els cal patir per a res. Per això després els pregunten i no saben quan val un cafè en un bar. Lamentable. Justament ara que la cosa està tan malament i hi ha tanta gent patint i ells segueixen fotent-se els plats pel cap com si res no passés. Si això és ser polític…
    Si considerem polítics també els de les bases, segur que hi ha gent honrada i entregada. Continua a baix

    ResponElimina
  29. Tothom té molt bona voluntat quan lluita per la ideologia. Però és adquirir una mica de poder i veure que els diners corren, que ja se t’oblida tot això i només penses en enriquir-te a costa de la gent. Per això no crec en polítics honrats, tots es deshonren quan tenen cert poder, i els que no volen vendre’s, són els que ho deixen.
    Haurem de començar a pensar en l’exili ja que al final no voldrem a cap dels partits que hi ha, i tots ens causaran repulsa per igual.

    McAbeu, davant de totes les evidències que cites, no ens queda altra que pensar que vivim en un país lamentable, i que tenim el que ens mereixem. Quina vergonya de polítics, la veritat. Tan vergonyosos són que els que se suposa que no vol ningú encara han aprofitat el desconcert general i han pescat en aigües tèrboles. Quin guirigall, i quants pocs cops de puny a la taula que es donen per demostrar que hi ha opcions consistents de govern. És clar, es criden i s’insulten, però ningú està disposat a aixecar catifes per por que li aixequin les seves. No se’n salva cap ni un.
    No sabia això d’en Benach, però no és el primer escàndol que se li coneix, oi? Bé, això no és que sigui un escàndol, és el que li pagaran, però és una barbaritat. I aquest és dels pocs que jo valoraria positivament, però veus coses així i…
    Ningú no pot dir-te que fas demagògia, les dades són les que són, i a la llum estan. Com això dels partits independentistes, quin favor que han fet a la causa amb la seva disgregació! Colla d’ineptes. Mentre hi hagi aquesta classe política, és a dir, gent que només vol xuclar-nos la sang i escarxofar-se a la seva cadira, no tindrem independència ni tindrem res. És cert que la majoria de la població no la vol, però amb polítics així tampoc convencerem a ningú. Ja ho he dit més amunt, si n’hi ha d’honrats són a les bases, però només tenen dues vies, deixar-ho, o seguir i ser corromputs pel poder i els diners. Demagògia? No, estadística.

    Ferran, no vull que em donis la raó, vull que em convencis de que estic equivocat. Sé que la meva idea és compartida per moltíssima gent, i aquest post l’ha motivat un cas concret, però en tenim milers d’exemples. Que algú ens digui que ens estem equivocant, necessitem saber-ho. Però és que, francament, els arguments en contra em sembla que ja no se’ls creu ningú.

    Elfreelang, de debò penses que que hi podem fer alguna cosa? Com a molt els podem castigar, com ha estat el cas d’aquestes eleccions, però no podem vigilar res del que fan perquè un cop els hem votat, ja tenen potestat per fer el que vulguin i no consultar res. O no recordes aquelles manifestacions massives en contra de la guerra? Tot un país es va alçar. Va fer algun efecte? Cap ni un. D’acord que manava el PP, però hagués estat igual amb qualsevol altre. I a més petita escala, igual. Per la població no fan res, només marejar la perdiu. D’acord que estan lligats de mans i peus pels que mouen els diners, però no és aquest el món que volem, nosaltres votem uns polítics, i aquests tenen uns superiors, els empresaris. No anem bé.

    Carme, segur que hi ha polítics conscients a les bases, però el poder corromp i els diners fan perdre el món de vista. Qui no pot assumir el poder no hauria de tenir-lo, una cosa així va dir la Laia del Cau de les Nereides i ho vaig tenir posat de frase al blog. Però hi ha algú capaç d’assumir tant poder sense canviar? No ho sé.
    Potser tots hem perdut una mica el sentit de la realitat i només mirem per nosaltres, però jo trobo que no ha de ser dolent que vulguis promocionar a la teva feina, i guanyar més diners. No és el que més em motiva a mi, està clar, però hem estudiat molts anys per rebre a canvi alguna cosa. Per mi, la feina de polític no és com qualsevol altre. Són representants del poble, han de portar la nostra veu a bon port. No n’hi ha cap que ho faci.

    ResponElimina
  30. Assumpta, exageri o no, la cosa no està massa fina amb els nostres polítics. Que es vegi l’assumpte d’una manera pessimista o no tant, depèn també del dia que tens, i de les coses que sents. Recordo haver-te vist posar aquest exemple del PSC alguna altra vegada, i penso que és una demostració molt clara del que estem dient. Quina mena d’eslògan és aquest? ‘Ei, som uns titafredes sense cap mena de programa, però si no ets ni independentista, ni de dretes, vota’ns tio!’. Lamentable. Així els va anar.
    D’honrats n’hi deu haver a les bases, com ja he anat dient. Un cop assolit cert poder, ja hem vist tots què passa.

    Mc i Assumpta, podríem jugar a fer una llista de coses denunciables dels polítics dels últims temps, i no acabaríem. No crec que fes cap efecte que un polític d’aquests llegís un post com el meu, els entraria per una orella i els sortiria per l’altra. És cert que potser s’estan perdent molts valors i els polítics no són altra cosa que un reflex de la societat actual, no us ho nego. Però també penso que són els que haurien de donar exemple, i al que conviden és a pensar que no volem ser els més ximples, i a mirar per nosaltres abans no ens trepitgin.

    Maria, si jo sabés com canviar-ho faria alguna cosa, però malauradament no en tinc ni idea.

    Mireia, encara que em costi reconèixer-ho, probablement sí que tinguem els polítics que ens mereixem. No sé si va ser primer l’ou o la gallina, però actualment, tothom passa de tot i només mira per ell, però això ens han ensenyat, si no volem que es riguin de nosaltres. Què podem esperar? Els polítics fan el mateix que qualsevol, però al meu parer, ells haurien de servir exemple, i no precisament de la vessant negativa del terme.

    Kweilan, això que dius s’estén cada cop més a la societat, la idea de que tot és igual, de que, total, no cal tenir cura amb res, tal i com estan les coses. Doncs les coses no canviaran si no hi fem res. Ara bé, què hi podem fer?

    rits, no, no era per en Benach per qui anava aquest post, això ho he sabut després. És trist que ens conformem amb que no manin uns de concrets, que ho trobaríem el fi de la nostra terra. Però és que les altres opcions no són massa millors. Les eleccions passades ja vam votar els menys dolents. Però ara ni això, penso que hem votat perquè toca, i perquè si no votem el PP sortirà, perquè els seus votants no fallen mai. No m’agrada quedar-me sense dir la meva, però aquest cop ha estat un vot d’allò més inútil. Et sents tant poca cosa quan veus que tot s’ensorra d’aquesta manera, i que els teus són tan corruptes i aprofitats com tots els altres…

    Caterina, és un bon exemple aquest que poses. Ara mateix no em voldria veure a la pell del ministre d’economia (i de tantes altres coses que no van), però arribar-hi t’assegura fixar el teu nom per la història i també un sou considerable. Doncs res, a gaudir-ho tu, que tota, no arreglarem res, però nosaltres estarem calents. Curiós cas aquest que expliques sobre els aturats i la manca de govern momentània. Vull creure que va ser una casualitat, però potser es podria fer l’experiment, provar-ho durant un temps. Si m’hi paro a pensar, pel dia a dia no ens calen uns estaquirots debatent ximpleries al parlament, oi? A veure si acabarem tenint un consell d’ancians i ens en sortirem millor. Ah, i estic d’acord amb tu, les ideologies polítiques ja no existeixen potser només en el cor d’alguns votants. Ara només es pot ser del que abans es coneixia com a ‘dretes’, perquè el que mana són els diners. Com s’atreveix el PSC, per exemple, a considerar-se d’esquerres? Fem un club de desencantats. Tindrem més socis que el Barça.

    ResponElimina
  31. Sànset, doncs em sembla que ens haurem de començar a preocupar, perquè em sembla que no vas massa errat.

    Joan, potser això és justament el que hauríem de fer, rebentar-ho tot, cremar el parlament i obligar-los a tots a treballar a la mina. A veure si hauran de tornar els temps de l’anarquia…

    El porquet, doncs si és així, que pari el món que baixo. Penses realment que ja no tenim solució? Jo tinc seriosos dubtes…

    Nits, cada partit és com una secta que s’aferra el poder. El que haurien de voler és ser més per poder aplicar la seva ideologia i treballar pel país, però quants més són més s’aferren a la cadira, i es tracta que el partit tingui més i més, és igual el país, l’únic que importa és el partit. I com que dins el partit, els integrants també volen més i més, doncs hi ha guerres internes, hi ha lluites d’ego… es tracta de ser els primers. Des del poble és com si els diguéssim ‘ei, i nosaltres què, estem aquí esperant alguna resposta’ i que ells aixequin el cap de les seves trifulgues i ens mirin amb cara de no saber d’on hem sortit. Magnífic panorama, oi? Potser si els polítics cobressin un sou norma, com qualsevol treballador, la cosa aniria diferent. Però no sé jo, tampoc és per confiar-hi massa.

    Tarambana, tenen principis, com el seu nom indica, al principi. Després, a la que volen aixecar la veu se’ls deu presentar l’empresari de torn i els diu ‘ja t’explicaré jo com funcionen les coses…’. I vaja si n’aprenen. Tots ho fan.

    ResponElimina
  32. Sempre faig la mateixa típica i tòpica pregunta ... quín és el nen o nena que demana ser polític de gran? Cap?

    No existeix la vocació. Existeixen les ganes de fer (molts) calers i l'afany de notorietat.

    Espero que hi hagi alguna excepció, la veritat.

    ResponElimina
  33. mmmm... un post massa fàcil, no ? Xexu, tu pots moooolt més ;-).
    Ara lo fàcil és carregar-se els polítics, ...i olé, ja està bé, n'hi ha molts que no mereixen reconeixement, però vaja, a mi em sembla que no tenim res més que els polítics que mereixem, som com a col·lectiu, un ramat de xais pendents només de l'estètica de les coses, amb poca convicció, amb poc compromís i amb molta capacitat de queixa i poca de pensament crític.
    La culpa és sempre dels altres, ara dels polítics... però compte, que mai hi ha hagut una societat tant benestant, amb tant de coneixement i amb tanta informació al nostre abast, i en canvi Tele5 bat rècords d'audiència, permetem que es privatitzin serveis que no ho haurien d'estar (no ve d'ara) ... ui, alguna cosa no acaba de funcionar.
    On és el nostre compromís personal amb les coses ? I quan anem a votar (si hi anem !) ? En funció de què ho fem ? Que algú llegeix què proposa aquell partit ? Que algú mira al cap de 4 anys què ha fet del que deia ? No serà que els polítics són només un reflex de nosaltres ?...mentre ens puguem queixar, oi ? ;-)
    Ostres, per culpa teva m'acabo de sentir com un vell (i no ho sóc !) :-)

    ResponElimina
  34. No sé des de quan, jo diria que Aristòtil ja pensava el mateix!

    ResponElimina
  35. si jo t'expliqués, que treballo en contacte directe amb ells...!

    ResponElimina
  36. Òscar, un bon punt de vista el teu, no sé si ja te l'havia sentit dir, em sona. No és una cosa que atregui massa ser, fins que veus que pots tocar pasta. Llavora ja és una altra cosa.

    Atzu, que exigent! Sí, ja hi ha hagut comentaris al respecte i hi estic d'acord, acabem tenint els polítics que reflexen la nostra societat. S'han perdut molts valors i hi ha un desencantament general, i això influeix, és clar. El dubte que em queda és què ha estat primer, el nostre desencantament, o el dels nostres representants. No dic que no tinguis raó, però i si és que fem com veiem fer als nostres polítics, a la gent que ens mana? Amb la màniga ampla, sense pensar en conseqüències, i sobretot pensant només en ells mateixos. No sé si va ser primer l'ou o la gallina, però la situació general és força preocupant.

    Cèlia, i des d'Aristòtil no hem evolucionat gens? Doncs sí que anem llestos!

    Deric, home, si ens pots explicar alguna cosa segur que ens il·lustraries!

    ResponElimina
  37. Massa exigent, tens tota la raó :-) em va sortir així en aquell moment i avui segurament ho diria diferent. Què va ser primer ? Bona pregunta que no sé contestar del cert, però jo diria que primer van ser els homes (amb la seva condició i naturalesa) i després les estructures socials i de poder no ?. M'inclino per primer l'ou...sembla més fàcil de fer :-)
    En fi, no vull pas allargar el tema, només tenia remordiments d'haver començat el comentari massa valentament ahir, ho sento !

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.