diumenge, 26 de desembre de 2010

Ubiqüitat

Un any més el Nadal ha passat de llarg sense despertar-me cap mena d'esperit, però no m'ha deixat un regust tan amarg. Ahir recordava el post de nadal de l'any passat i el vaig fer en un moment molt baix i sentint-me molt malament. Vaig odiar haver de passar l'estona amb gent que no tenia ganes de veure. Moltes coses han canviat des de llavors, i el que era motiu de frustració ara ho és de felicitat, si no per mi, per gent que m'estimo, i per tant, per mi també. I aquest any m'ho he agafat d'una altra manera, tot i que pensava que no, però m'he pogut demostrar que segueixo sent jo mateix, que per més amagat que em tingui, dins encara hi ha un cor que batega i que li queden moltes bogeries per fer, com el meravellós art de ser a dos llocs al mateix temps. Dec ser encara millor, ahir potser era fins i tot a tres llocs diferents. El temps passa, però mai és tard per deixar sortir aquell que vam ser, i que potser encara som.

32 comentaris:

  1. Si trobem el punt exacte, on agafar-nos les coses més bé, és sens dubte una guerra guanyada al nostre benestar.

    ResponElimina
  2. L'esperit de Nadal no s'ha t'ha despertat perquè no ens han volgut venir a veure a l'Assumpta i a mi amb el calendari d'advent. Que hi posavem una xocolata cada dia i això fa pujar els anims al més anti-nadal.
    Bromes a part, estic contenta que aquest Nadal no hagi estat tant terrible com esperaves. Llegint un parell de posts enrera( vaig anar molt tard i no se m'acudia res per dir-te que no t'haguessin escrit abans) semblava que seria un Nadal trist. Sembla que has superat la prova i prou bé.
    Vaaa prepara't per l'any nou , per encetar-lo amb ganes i alegria! I retroba't més sovint que sembla que et fa bé.

    ResponElimina
  3. Doncs genial XeXu! felicitats ! de vegades canviar el punt de vista, la manera de prendre'ns les coses és genial perquè ho canvia tot o quasi tot...si t'ha servit per ser més feliç, per estar més content enhorabona!

    ResponElimina
  4. Quina alegria fa llegir aquest post!! :-)

    Ei, i la veritat és que no sé ben bé què interpretar... Però, en general, crec notar que ahir no va ser un dia "magnífic" però que tampoc no va ser tan terrible com imaginaves perquè, dins el teu cor, hi ha coses que et fan feliç, com el proper naixement del teu "nebodet-escocès", per exemple o alguna altre cosa (o moltes) més grans o més petites que et van servir d'embolcall protector ;-)

    És ben cert que quan estem tristos tot se’ns fa molt més costa amunt però que, quan una petita llumeta ens fa l’ullet, els camins s’aplanen (ostres m'ha quedat poètic i tot)

    Ara bé, com diu la MIREIA, l'“esperit nadalenc” t’hagués visitat una mica més si haguessis tret el cap alguna vegada pel Blog-Calendari d’Advent... a tu que t’agrada la xocolata! Varem posar uns bombons boníssims cada dia... Jo pensava “vaaaal, quadres amb motius de Nadal, avui en XeXu no vindrà... vaaal, vitralls, tampoc... vaaal Pessebres, tampoc...” però els jocs dels dissabtes!! Ni a menjar canelons! Ni a veure la selecció de refranys o de llibres!! Cada dia, cada dia, pensava “ens donarà avui una sorpresa en XeXu?”... :-PP

    ResponElimina
  5. Que bé Xexu!Me n'alegro per tu. Tinc una curiositat.Com t'ho fas per estar en tres llocs diferents a l'hora?O potser és que no ho he llegit bé,a veure espera que hi torno...

    ResponElimina
  6. Ei Xexu!

    Moltes gràcies per obsequiar-nos amb una miqueta del teu "jo mateix".

    Que maco que és llegir un post curtet i senzill i que tanmateix aconsegueixi arrencar-te un somriure conciliador amb tu mateix.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Tres llocs al mateix temps?

    El Nostre Rei Joan Carles et guanya. Que era a totes les teles.

    ResponElimina
  8. així doncs, la corba segueix ascendent, oi? esclar que si!!! igual, el Nadal vinent fins i tot dius que t'agrada el Nadal!!!!jejejeje

    Ben fet,i esclar que queda temps per fer bogeries!! esclar que avui jo no és que ho pugui dir gaire alt, la bogeria d'ahir a la nit em passa factura anant amb ulleres de sol, arrosegant-me de taula, al sofà i al llit i amb la família enrient-se de que ja no tinc edat per segons quines festes..

    ResponElimina
  9. Me n'alegro que hagi estat millor que altres anys.
    Després d'àpats familiars com els d'aquestes festes, som molts que podriem cridar:
    "PROVA, SUPERADAAAAAA!!!" ...i fins l'any que ve!

    ResponElimina
  10. et desitjo un bon sac ple de bogeries pel 2011 perquè que el cor et batega i molt... és sabut de tots els que et llegim!:)

    ResponElimina
  11. M'encanta la teva ubiqüitat! :)

    una abraçada.

    ResponElimina
  12. Clar que sí, tu ziempre pozitivo! sempre sempre fins l'últim alé tindras dintre teu aquest cor que dius que batega, aquest que t'agrada sentir-lo així de viu, per fer tantes bogeries com vulguis o no fer-ne cap.
    L'important és que ja han passat aquests dies vaig llegir que eren els que hi havia més infarts i no m'estranya, es veu que tant menjar, beure i baralles familiars fa pujar l'íntex aquest. No em va alegrar sentir-ho, però vaig veure que tots estem bastant igual en aquestes festes. O sigui que brindem per haver sobreviscut un any més i endavant!!!!!

    ResponElimina
  13. Benvolgut XeXu: casualment podria subscriure les primeres línies del teu text. El meu nadal, aquest any és molt més benèvol que el dels últims anys. En canvi, XeXu, no puc subscriure les ultimes linies del teu text. COm has aconseguit una cosa com la que dius? T'has dividit, t'has multiplicat, és un miracle? Truquem a l'Iker Jiménez? Bé, tant si contestes com si no, jo contenta, el que expliques sembla la mar de bo, encara que no especifiquis més. Bones festes!

    ResponElimina
  14. Me n'alegro que finalment aquests dies no hagin estat tan complicats com pensaves. A vegades, quan més malament ens pintem les coses, més bé acaben sortint. Per desgràcia, altres cops passa el contrari. Almenys per aquest cas concret, millor per tu haver passat una millor estona de la que t'esperaves!

    ResponElimina
  15. Molt bé!
    Felicitats!
    Com ho has fet? S'accepten classes de "com superar el nadal sense ferir-te en el trajecte".

    ResponElimina
  16. Sempre som, sempre tornem...no necessàriament en Nadal (a mi això encara no m'ix). Un bes!

    ResponElimina
  17. Me n'alegro que hagi estat millor. Al final tot depèn de cadascú de nosaltres ;)

    ResponElimina
  18. M'ha agradat llegir el teu post, i m'ha agradat molt més després d'haver anat al teu desembre de l'any passat. Allí hi he trobat un post escrit en un moment on crec que estaves molt trist i per això, m'agrada el que he llegit ara. Perquè hi veig un canvi en tu i em sembla que és un canvi positiu. I això m'agrada... Vas amunt, no en tinguis cap dubte i tampoc tinguis dubtes de què això és molt bo! I sobretot pensa, que tot és a les teves mans. Potser la situació és la mateixa, però tu has treballat per veure-ho d'una altra manera, potser sense adonar-te'n, però ho has fet i d'això, també se'n diu créixer com a persona.
    I pel que fa a l'esperit nadalenc, no et preocupis si no el sents perquè no és obligatori tenir-lo. Que no saps que és una invenció? Que no veus que tot és teatre?
    Ja sé que ho saps... l'únic que vull dir és que hi ha molta gent que sent el mateix que tu i no ens hem de sentir malament per això...

    Per cert... aquell que hi havia assegut al meu costat el dia de Nadal menjant-se tot el torró de xocolata eres tu???!!! Mira que la mare no parava de preguntar-ho... qui deu ser aquest xiquet...? ;D

    ResponElimina
  19. Amb tot el respecte, però discrepo del comentari de la GUSPIRA... Certament, seria una solemne imbecilitat pensar que tothom ha de "tenir esperit nadalenc"... És més, justament a molta gent aquesta mena "d'obligació", aquest "ara tots serem feliços perquè toca ser-ho" (promogut més que res per les botigues) els empipa encara més i els fa ser més "anti-Nadal"... i a mi també m'empiparia perquè no m'agraden les obligacions.

    Suposo que és el que sento, per exemple, per Carnestoltes, que em sembla una absoluta ximpleria... i si algú em digués "has d'anar a la rua, riure, cantar i ballar "perquè toca", li diria que a la rua hi vagi sa mare perquè jo no hi penso anar.

    Ara bé dir que "l'esperit nadalenc és una invenció i que tot és teatre" doncs em sembla anar justament a l'altre extrem... i, per tant, una falta de respecte als que si que, per aquestes dates, sentim quelcom especial i mirem de viure-ho amb il·lusió.

    Quan faig el Pessebre, no faig teatre; quan envio felicitacions nadalenques -de paper, clar-, no faig teatre, que les envio amb molta il·lusió, la mateixa que em fa rebre'n; quan vaig a veure els Pastorets dels nens de la Parròquia i penso que estan maquíssims i m'inspiren tendresa, resulta el teatre el fan ells (hehe "xist") no jo; quan truco a la família amb la qual no estic (un any poden ser uns, un altre any altres) no faig teatre.

    ResponElimina
  20. jo done gràcies perquè ja ha passat la pitjor part. Per sort tinc vacances fins el dia 7...
    Petons!

    ResponElimina
  21. Assumpta, amb tot el respecte, també, sento si t'ha molestat el meu comentari, però m'agradaria que quedés clar que jo no he dit en cap moment que "l'esperit nadalenc és una invenció i que tot és teatre". Aquesta frase no hi és al meu comentari. Segurament no m'he explicat bé i suposo que per això ho has entès així.
    Quan he fet les preguntes retòriques em referia al que Xexu havia escrit als seus últims posts sobre els dinars familiars i les ganes o les poques ganes d'estar amb segons qui i em referia també, al fet de posar o no bona cara a taula. En cap moment he tingut ànim d'atacar i em sap greu si t'hi has sentit. De totes maneres, el comentari l'he fet al blog del Xexu i si no he aprofundit més en les explicacions sobre què era una invenció, ha estat perquè he pressuposat que ell ja ho entendria. Però com que no m'ha agradat llegir al teu comentari que el que jo havia dit era una falta de respecte per part meva, he cregut convenient replicar-te i donar-te les explicacions corresponents. En cap moment he tingut la intenció ni d'atacar ni de faltar el respecte a ningú i torno a dir-te que em sap greu si així ho has sentit.
    Jo també visc el Nadal a la meva manera. Segurament no ho fem de la mateixa forma, però això no és dolent... Considero que qualsevol manera és respectable. I jo també faig el pessebre amb la meva nebodeta i l'arbre, i també vaig a veure el pessebre vivent i envio felicitacions de Nadal a la gent que m'estimo i t'asseguro que en cap d'aquestes coses faig teatre. Però això no treu que el dia de Nadal, m'hagi d'asseure a taula amb gent que la sento desconeguda, però precisament per la meva gent, m'hi assec. I em pregunto qui va dir que el dia de Nadal havíem de dinar amb gent que sí, són de sang, però potser no els sentim tan nostres com altres que no ho són. Gent que són de la teva família però que ni tan sols saben de què treballes. Gent que ni truques ni et truquen mai i el dia de Nadal has de compartir dinar amb ells i llavors et fan un tercer grau i et fan sentir incòmoda. Que no és un dia especial el dia de Nadal? Jo crec que sí... i precisament per això preferiria compartir-lo amb la gent que per a mi és especial.
    Em referia a això Assumpta. Al teatre de fer bona cara per tal de ser educada per no disgustar la mare. Al teatre d'haver de seure per compartir un dinar amb persones que durant la resta de l'any no comparteixes res i pel simple fet que són família, ho has de fer. T'asseguro que en cap moment he tingut la intenció d'ofendre a ningú. Creu-me que respecto la manera de ser i de fer de tothom i mai se m'acudiria jutjar ningú pel que fa ni pel que és. I per això mateix, també m'agradaria que em respectessin a mi, però sobretot, m'agradaria que no hi hagués malentesos.

    ResponElimina
  22. Dona, GUSPIRA, ja sé que el comentari l'has fet al blog d'en XEXU, però moltes vegades aquí els comentaristes ens responem els uns als altres i, si es fa en to cordial i amb respecte, en XEXU no diu mai res...

    A veure, la teva frase ha estat després d'un punt i a part, o sigui que començava un nou paràgraf i deia exactament:

    "I pel que fa a l'esperit nadalenc, no et preocupis si no el sents perquè no és obligatori tenir-lo. Que no saps que és una invenció? Que no veus que tot és teatre?"

    El que jo he fet ha estat resumir-la i treure el "no et preocupis si no el sents perquè no és obligatori tenir-lo" i he entès que, després d'un punt i seguit, quan tu afegies "que no saps que és una invenció? Que no veus que tot és teatre?" anava referit a l'esperit nadalenc que acabaves de citar.

    Que tu no volies dir això? Que no volies generalitzar? Que et referies a "l'esperit nadalenc de determinades persones"? Et crec, clar. Però la frase semblava una generalització total.

    En tot cas, si llegeixes bé el meu comentari resposta al teu, t'adonaràs que no estava fet en cap mal to... fins i tot he fet la brometa de dir que el teatre el fan els nens dels Pastorets, posant "xist", precisament per remarcar que no estava escrivint res de forma seriosa en absolut. (La paraula ve del programa Polònia, de TV3)

    En aquests temes jo mai discuteixo... puc opinar i discrepar, però mai em veuràs empipada, perquè són coses tan personals que respecto la visió que cadascú en tingui. Ara bé, com m'ha semblat que, tot i que en alguns casos és evident que tens raó, tu generalitzaves, doncs he expressat la meva discrepància.

    Per altre banda jo tampoc entenc que s'hagi de dinar amb gent amb la que no estàs a gust :-)
    Nosaltres, el dia de Nadal érem 5, el dia de Sant Esteve, 4 i per Any Nou serem la "burrada" de 8. Tots família súper propera, els més propers i que m'estimo molt. Falta el meu pare que va morir ja fa anys. Seriem un més. Per Reis el més segur serà que tornem a ser 4.

    Així que ja veus, si hi havia hagut un malentès, ja està aclarit :-)

    ResponElimina
  23. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. Potser ho heu agafat encara més positiu del que és, però sí que està bé no acabar aquests dies fastiguejat, i tot el que sigui millor que l’any passat, doncs ja està bé. La pitjor part ja ha passat, ara ja tot és més fàcil.

    Garbí24, ho dius com si fos fàcil això de trobar el punt exacte. Tampoc considero que l’hagi trobat.

    Mireia, ja sabeu que sóc molt poc de Nadal, encara que no hagi estat tan terrible, tampoc no vull dir que hagi estat agradable. Això de seguir un calendari de l’advent… em demaneu molt.
    El Nadal ha passat sense pena ni glòria, però és el màxim que en puc esperar. M’he quedat el mínim possible amb les persones amb les que no volia estar, i he anat a veure a les que sí que m’interessaven, tot i que em va costar fer-me a la idea. Però que hi anés em demostra que encara hi sóc, que no m’he gastat encara les ganes de fer una mica l’animal.

    Elfreelang, no sé si és un canvi de punt de vista, potser és més aviat un tancar els ulls a les coses que no t’agraden i tenir el cap en altres llocs. I no te n’adones i el dia ja ha passat. És una tàctica que hauré de fer servir més sovint.

    Igualment Estrip.

    Assumpta, ahir no va ser un dia tan dolent com l’any passat, per exemple, i l’estructura del dia va ser idèntica. Però l’estat mental era un altre, reconec que l’any passat vaig començar el dia amb molt mal peu, i no em vaig saber recuperar. Aquest any ha estat diferent, ha estat un anar fent i després moure el cul per fer tot el que volia fer, i això incloïa unes tres hores i mitja de viatges, per acabar finalment a 5 minuts d’on havia sortit amb els amics. Bogeries, però un cor que batega per dur-les a terme.
    I és això que dius, que si no estem bé tot sembla més gros, ho vaig comprovar l’any passat, igual que sé perfectament que quan estàs bé pots fer un munt de coses. Però em demaneu molt amb això del calendari de l’advent. Que toleri el Nadal no vol dir que m’hagi d’implicar mai tant com per fer-ne una celebració i gaudir-ne.

    Maria, tinc molta experiència en això. Quedar amb gent a dos llocs diferents, i ser en els dos. I a més, amb el cap en un altre lloc. Què més vols?

    Gerhart, hi ha coses que no poden canviar, encara que a priori pensem que sí. Podrem aconseguir ser nosaltres mateixos sempre?

    Efe, per això ell és el rei, i jo només sóc un blogaire!

    rits, suposo que es pot dir que sí, que segueixo pujant, però encara falta camí, encara falta. Ara, això de que m’agradi el nadal l’any que ve… jo de tu no em jugaria diners!
    Vaja, vaja, així que te’n vas anar de festa i després ho pagues, eh? Hehehe. No sé si no tenim edat, però jo vaig beure força la mateixa nit, i mira, fresc com una rosa. I això que feia temps que no ho feia. Cuida’t, fiestera!

    Agnès, sí tu, jo feia dies que tenia ganes que fos dia 27. Un cop passades les festes grosses, ara ja es veu tot diferent. Bé, queda Reis, però mira, ho superarem, segur.

    Lolita, no sé si acceptar les teves bogeries, perquè em sembla que amb les meves ja aniré fent, hehehe. A veure si el cor batega de veritat, de moment té arítmia.

    Carme, a veure si un dia m’apareixeré a la teva taula, i ja no et farà tanta gràcia…

    Nits, jo m’incloc entre la gent que brinda per celebrar que hem superat un any més. Aquestes festes no em diuen res, si de cas em posen una mica de mala llet, però afortunadament ja han passat. I és que quan estic amb la família no em batega res, em quedo absent si no és que em parlen directament. És quan marxo que em sento viure i tinc ganes de fer coses. I és que no m’estranya que siguin dies d’infarts i d’úlceres, no sé per què estem obligats a reunir-nos amb segons quina família, si acabem tirant-nos els plats pel cap, o el que és pitjor, fent un paper, cosa que és insuportable.

    ResponElimina
  24. Marta, no podem estar d’acord en tot, oi? No cal trucar a l’Iker Jiménez, ni als caçafantasmes ni res, simplement és que tinc dos plans al mateix temps, i estic en els dos llocs, encara que estiguin separats uns 70 quilòmetres. Com anar a dos festes a l’hora i no quedar malament amb ningú? Doncs ja veus, aquest és el meu secret. I a més, amb el cap en una altra banda tota l’estona. Què més vols? Tant bo no sé si és el que explico, haver suportat millor aquest nadal penses que és realment bo?

    Albert BiR, estructuralment el nadal ha estat igual que l’anterior, però jo mentalment no estava igual. I em pensava que sí, perquè hi havia coses que em feien molta mandra, però ja he vist que no, perquè he sabut sobreposar-me i acabar bé. Ja és més dir que l’any passat, i això està bé.

    Adbega, si tu acceptes classes, jo també. Que un any n’hagi sortit indemne, no vol dir que hagi trobat una fórmula!

    Senyoreta Reykjavík, no està de més que ens anem recordant que estem aquí, perquè de vegades ens n’oblidem. Una empenteta pels nostres ‘jo’ més adormits!

    Clídice, sí que depèn de nosaltres, el nostre estat mental condiciona com ens agafem totes les altres coses.

    Guspi, el post de l’any passat estava escrit en un molt mal moment, ho recordo molt bé. Em vaig llevar aquell matí de nadal amb ganes de matar. No tenia cap ganes d’aguantar la família, i el dia va anar fatal, almenys mentalment. Ara pot ser que estigui millor, però el gran pas ha estat poder passar de tot. Un millor estat mental ajuda a poder passar de les coses que no t’agraden. Això no vol dir que l’any que ve no em torni a trobar fatal i passi un nadal de merda. Em deixo influenciar massa per coses externes.
    D’esperit nadalenc jo no en tinc, i no sé massa bé què vol dir, o què implica. Si vol dir anar cantant nadales pel carrer, doncs no. Si és recollir-me amb la família, doncs encara menys. A dia d’avui el nadal no significa massa res per mi, ja veurem en un futur. Però això d’haver d’estar amb gent que no vull ho porto fatal, precisament perquè jo de teatre no en sé fer, sóc un actor pèssim.
    No no era jo el que menjava torró de xocolata, devia ser un altre amb els mateixos poders! Ara que, d’haver-ho sabut, potser m’ho penso!

    Assumpta i Guspira, us deixo que discutiu el que vulgueu, cadascú té les seves idees i està bé que les expressi. Al final em sembla que coincidiu força, perquè alguns arguments són incontestables. L’únic que us demano és que hi hagi respecte, em sembla que ja heu aclarit qualsevol malentès, però aquí cadascú pot tenir i expressar l’opinió que vulgui, per més contrària que sigui a la dels altres, mentre ho faci amb respecte, ja que espero que rebrà dels altres el mateix respecte.

    Nimue, jo també dono gràcies. La propera parada és amb amics, així que molt millor.

    ResponElimina
  25. Xexu, crec que l'Assumpta i jo ens hem parlat amb molt de respecte i crec que no has de patir per això, ni per una ni per l'altra perquè les dues som educades.
    Assumpta, si he contestat ha estat per aclarir-ho, perquè hem sabia greu que t'haguessis sentit ofesa... No ho voldria per res del món! I si no em vaig allargar amb les explicacions va ser per tot el que t'he explicat abans. Sóc conscient que es podia mal interpretar i per això t'he contestat. I perquè no volia que et pensessis que no respectava la teva manera d'entendre el Nadal. La respecto i ja has vist que hi ha coses que les compartim. Ja he vist que has fet broma amb els pastorets, però t'he contestat perquè no volia que hi hagués cap malentès.
    Nosaltres la nit de Nadal n'érem 12 i no em sobrava ningú! Al contrari, em faltava gent. Però ens ho vam passar molt bé sense fer res d'especial, simplement estant amb la gent que t'estimes i que t'hi sents còmode. En canvi, el dia de Nadal va ser diferent, em vaig sentir una mica estranya perquè la gent amb la que estava, tot i ser de la família, no és la gent amb la que normalment estic. No em refereixo a tots, però si a alguns...
    Assumpta, crec que mai havia escrit un comentari tan llarg com el d'abans... :)
    Desitjo que acabis de passar unes bones festes!

    ResponElimina
  26. En aquest blog es fan rècords de llargada de comentaris!! Ens agrada en en XEXU treballi de valent :-D

    Quan era petita (10 anys com a molt) anàvem a casa una tieta (germana gran del meu pare) i érem un munt! A la meva tieta li encantava encarregar-se de tot i fer-ho ben tradicional i era feliç, fent de "cap de família" :-)

    Érem tants que no cabíem tots al menjador i "els petits" dinàvem a una saleta... som una família numerosíssima (i la de la meva mare molt més encara)

    Doncs aquells anys amb tantíssima gent els recordo també molt macos... La meva tieta posava dos pessebres, un de més gran (més o menys com el que jo faig ara) i un de petitó, petitó, amb unes figuretes minúscules que jo em quedava embobada mirant-lo...

    I sempre tenia com un gerro de vidre plè de sugus hehe...

    Si visqués, la meva tieta tindria més de 100 anys!!

    Ara bé, a part d'aquests records de fa tantíssim temps, mai he tingut un Nadal amb més de 8 o 9 persones i totes ben properes... Reconec, doncs, que no sé què és passar un Nadal havent de "fer compliments" o dissimulant coses que no m'agraden i amb ganes de marxar. Sé que, en aquest aspecte, sóc bastant privilegiada...

    En fi, que espero que tots els que llegiu això, tingueu una bona sortida d'any i una millor entrada encara! I que el 2011 es porti bé que, en alguns temes, ja va essent hora!! :-)

    ResponElimina
  27. Segurament, quan ens prenem les coses amb aquest optimisme que mostres al final de la teva entrada, tot acaba resultant en alguna cosa millor del què esperàvem. M'agrada molt el que dius, jo crec que sóm el que hem estat, el que sóm i el que serem, bones paraules.
    Però no acabo de trobar la relació entre el títol i el contingut, em faltar pràctica llegint, em temo..
    Bon nadal!

    ResponElimina
  28. Un món, dos mons, tres mons, i viure quatre vides alhora perquè no tenim prou temps per viure'n cinc.

    3 dies i canvi d'any, com si el calendari ens digués res de nou en les nostres (múltiples) vides. Salut!!!

    ResponElimina
  29. Però no oblidis que en un any torna a ser Nadal.

    ResponElimina
  30. Guspira i Assumpta, m'alegro que hagueu solucionat el malentès, parlant la gent s'entén, i amb bons arguments encara més.

    Dissets, benvinguda al Bona nit. La ubiqüitat és la capacitat d'estar a tot arreu, i d'aquí ve el títol, que he pogut tornar a no fallar enlloc i estar en diversos llocs a l'hora. Evidentment, no és de veritat, però s'hi aproxima. Ei, potser t'has trobat una entrada optimista, però en aquesta casa no sempre són així, tot i que espero que no tinguis oportunitat de comprovar-ho.

    Joan, vivim totes les vides que podem amb el temps que tenim. Si algunes les podem viure a l'hora, millor, és un guany de temps. Ara ja no queda tant, dos dies i 2011! Qui ho havia de dir.

    Virgínia, però no m'ho recordis!

    ResponElimina
  31. XeXu: Em fas una pregunta i per una vegada a la vida tinc claríssima la resposta. Tu preguntes: "haver suportat millor aquest nadal penses que és realment bo?" i la meva resposta és un sí convençudíssim. Feliç penúltim dia de 2010!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.