dimecres, 8 de desembre de 2010

Tot no pot ser

A la vida sempre trobem la típica dicotomia, l'angelet i el dimoni, el cap i el cor, les dues safates de la balança, el voler i el poder. Saber què és el correcte no és fàcil, però som d'una manera que, tot i saber-ho, no tenim clar que sigui el camí que volem seguir. Hauríem, perquè hem de voler el que està bé, el que és just. Però el dimoniet en sap molt. Mai no ha estat fàcil triar, el que volem no sempre és el que està bé. Però si és el que volem, per què pensem que està malament? I si estem segurs que volem ser justos i fer el que és correcte, perquè ens costa tant deixar enrere l'opció que creiem que no està bé. Ho volem tot, triar seguint els designis del dimoniet, i que en acabat l'angelet ens feliciti i no ens sentim malament. I tot no pot ser.

29 comentaris:

  1. d'això a casa meva en diuen consciència...

    ResponElimina
  2. És cert, tot no pot ser...però aisss què difícil...perquè després passa el que passa i prengues la decisió que prengues (de vegades) te n'acabes penedint...què ho sabré jo! :P

    ResponElimina
  3. Tot no pot ser... és veritat i tantes vegades és una llàstima!

    Potser fer que arribin a acords raonables l'angelet i el dimoniet és una de les feines més importants de la vida.

    ResponElimina
  4. ...seria tant bonic si tot pogués ser!! Però sempre hem d'escollir!

    ResponElimina
  5. Elegir sempre implica esforç. I, sobretot, comporta que tens la possibilitat "d’elegir", que no és poca cosa.

    L’angelet (ho has dit pel de la Banyera??? ha estat un subtil-xist???) està sobrevalorat i el dimoni segur que se sent menyspreat. Res serà ni tan bo ni tan dolent, mentre tu ho vulguis (i la teva consciència no sigui la d’un assassí en sèrie, clar)

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. Diuen que la millor opció es sempre la que més ànsia et dóna, però també crec que se li ha de donar gust a la vida. Si la caguem.....ja ho arreglarem com podrem, tot no pot ser

    ResponElimina
  7. És normal voler-ho tot però també hem de saber que no ho podem tenir tot.
    Ja ho diuen que sempre el que més ens agrada, o és pecat o engreixa per tant a l'hora d'escollir el que fem hem d'establir unes prioritats i saber que totes les nostres accions comporten unes conseqüències.

    ResponElimina
  8. En aquests casos sempre em ve al cap el Milú dimoni i el Milú angelet que se li apareixien al Milú de veritat als còmics de Tintín. Aquests dies he llegit en uns quants blogs escrits sobre el pes, l'angoixa o les dificultats que implica l'elecció... què ens deu estar passant?. Com ja he deixat dit en altres bandes, s'ha d'assumir que la vida és un camí en el qual, constantment hem d'escollir. I aquesta elecció sempre implica quedar-se amb una i renunciar a moltes... Per això, suposo, l'angoixa del moment d'escollir.

    ResponElimina
  9. I perquè renunciar-hi? Cal perseguir-ho tot per aconseguir el màxim.

    Els angelets poden ser terriblement avorrits, i els dimonis (o ja posats les dimonietes ...) molt i molt divertides. Tot és qüestió d'apreciació.

    ResponElimina
  10. dubtar es signe d'intèl·ligència, pero qui diu que preferim ser intel·ligents i deixar-no endur per la raó a ser feliços amb la passió? estem fets de recosits entre la raó i el sentir i sempre necessitarem fil i agulla..

    ResponElimina
  11. Pel que dius aquí, estimadíssim XeXu, tu no ho vols tot, sinó que vols el que et diu el dimoniet! ;P Saps què penso? Que de vegades el que, pel motiu que sigui, pensem que és dolent no és tan dolent com nosaltres pensem. Arriba un punt que has de pensar en tu i si no és que pel camí fas mal o assassines a algú, pots tirar milles! Si no ho fas tu, ho farà algú altre! Si és el que vols, potser és el que has de fer! ;)

    ResponElimina
  12. Servidor, com que de segon es diu Angelet el tema dimoniet no el toco molt. Per això, suposo, moltes vegades m'equivoco... ;-)

    ResponElimina
  13. No ,tot no potser, sempre s'ha de triar i destriar entre dues o més possibilitats....el que no podem fer és pensar sempre en la que no hem triat...s'ha de decidir i decidir vol dir optar i sense recances...

    ResponElimina
  14. Saps el millor de tot: que pots decidir. Pots decidir un o altre o fins i tot decidir no fer res. I com algun company ja t'ha dit penso que lo bo és poder-ho fer. Diuen que les decisions que prenem al llarg de la vida ens converteixen en el què som: doncs ale, a escollir!!!
    Lo fotut és escollir pel què diran o si és bo o no. Fes-ho pels teus valors i llavors si t'equivoques com a mínim podras pensar que era la teva decisió i no la de ningú més. Ja que de vegades acabem fent el què creiem que és millor i no el què desitgem i llavors potser tampoc surt bé i acabem pensant "merda!" ni tant sols era el què jo desitjava.
    Bé, no sé si m'he explicat, però la idea era que escullis amb llibertat sempre.

    Salutacions!!!! :)

    ResponElimina
  15. No sempre, però, hi ha una opció bona i una de dolenta. Simplement decisions diferents, que ens portaran a camins diferents. El que espanta de vegades crec que és la por de no poder tirar enrere i rectificar, més que la pròpia acció en sí. El que fem allà queda, no es pot esborrar el passat...
    Uix, i quina ràbia fa aquesta frase de "tot no pot ser!" I és que és tan certa...

    ResponElimina
  16. I jo que podria dir? sé del que parles.

    ResponElimina
  17. Arghh!! Ben cert. O ens tapem el cap o els peus...Acceptem-ho...!

    ResponElimina
  18. Podria ser pitjor... Imagina que no tens tan sols dues opcions, sinó tres, o quatre... o mitja dotzena... Tant angelet com dimoniet poden oferir un ampli ventall de possibilitats sobre un mateix tema... una gran gama de grisos entre el blanc i el negre...

    Bé... era per animar-te :-))

    ResponElimina
  19. Ens costa molt de prendre decisions més que perquè ho vulguem tot perquè tenim por d'equivocar-nos.

    ResponElimina
  20. és allò de "el cor té raons que la raó no entén", oi?

    complicat, però l'important és el que hi ha dins del cor. sempre que siguis coherent amb el que sents, l'angelet sabrà guiar-te (potser li costarà, però trobarà la manera). o si no, potser arribarà un dia que tot ho veuràs més clar i la balança es decantarà.

    ResponElimina
  21. La veritat és que no sabria què dir-te... I també és veritat que aquest post l'hauria pogut escriure jo. Molts cops he sentit aquesta sensació i és díficil saber escollir si el correcte o el millor. Però el que tinc clar és que quan apareixen tants dubtes ens hem de preguntar per què apareixen. Potser és allà on hi podem trobar la resposta perquè la balança es decanti per un cantó o l'altre...

    ResponElimina
  22. o sigui que hi ha un angelet i un dimoniet? i jo que em pensava que la persona que viu dins el meu cap era bipolar. Ara doncs, em quedo més tranquil·la sapiguent que són dos, tot i que de vegades tinc la sensació de que es posen d'acord els malparits.
    D'això, tu que sembla que en saps prou... millor que no els hi parli en veu alta, no?

    Fa temps que estic aconseguint que aquesta 'bipolaritat' no sigui tan bi. No és fàcil, però la raó sempre convenç al sentiment. I me n'estic cansant una mica i com molt bé dius no podem tenir-ho tot, malgrat hi hagi que no pari de repetir que 'si tu vols ho tens'. Clar que els capri ja saps com som, només necessitem temps per estendre les teranyines pertinents.
    Em sembla que sense ser-ne conscient n'he començat a teixir una... desitja'm sort!

    Em sento una mica spiderwoman, mira.

    Un petó i una abraçada enorme i ja saps el que fa el cas.

    ResponElimina
  23. Tenir la llibertat de poder triar està molt bé, sobretot si després pots rectificar. Quan no hi ha volta enrere ja és més complicat, però si tot fossin encerts la nostra vida seria massa meravellosa i irreal.
    Adéu!

    ResponElimina
  24. Que tot no pugui ser no és cap drama, per això, eh? Al contrari del que molta gent creu, és bò que hi hagi límits. No ho som tot, no ho podem tot, no ho tindrem tot... epur si muove!

    ResponElimina
  25. Em quedo amb el que diu el Ferran. És bo que entenguem que hi ha línies que no es poden creuar i que, en part, hi hagi una consciència que ens fren a fer segons què.

    ResponElimina
  26. I quina sort poder tanir aquesta dicotomia!!! Estic convençuda que hi ha gent que no en té gens ni mica i ens "puteja" a tots pels seus interessos, o no és aquesta crisi això, precisament? No són ara els rics més rics i la pobresa s'estàescampant pels interessos del liberalisne més radical???? On tenen el dimoniet???

    ResponElimina
  27. Moltes gràcies a totes i a tots pels vostres comentaris. Com tantes altres vegades l’angelet s’imposa, estic per comprar un revòlver per rebre’l la propera vegada… però sol tenir raó el malparit. Així que…

    Jordi Casanovas, i sempre se li ha de fer cas a aquesta consciència?

    Senyoreta Reykjavík, miro de no penedir-me perquè les decisions les prenc amb el cap. Un cop presa, doncs a mirar endavant. Però fins llavors… que difícil!

    Kweilan, perquè nosaltres ens ho fem, no volem renunciar a res.

    Ai Carme, estic segur que el teu angelet i el teu dimoniet són amics i van a prendre cafè plegats. Però em sembla que els meus cada cop radicalitzen més les seves postures.

    Adbega, llavors potser ho tindríem massa fàcil i la vida no tindria tanta salsa.

    Sànset, m’ha fet molta gràcia això d’en Banyeres, hahaha. Però tu li dius sobrevalorat, ja t’entendràs amb ell. Triar és tenir la possibilitat de cagar-la, però com que tots som diferents i no tothom té els mateixos conceptes de les coses bones i dolentes, de vegades ens pensem que estaria molt malament una cosa que no n’hi ha per tant.

    Garbí24, no sempre és fàcil arreglar les errades, i de vegades els dubtes que puguis tenir amb un tema ja t’estan donant molta informació.

    McAbeu, molt bon comentari. Les possibles conseqüències són el que ens sol deturar. Però hi ha gent que no té massa consciència. El que ens agrada és molt temptador, de vegades mata i engreixa al mateix temps! Però pensar una mica enllà dóna respostes. I jo odio el carpe diem.

    Porquet, mentre llegia el teu comentari per contestar, el gat se m’ha posat dret aquí al costat, i he pensat si a ell també se li deu aparèixer un gat celestial i un altre de diabòlic, per prendre les decisions. De fet, no sembla que en prengui massa de decisions, el meu gat. Jo no puc parlar per la resta, però de vegades se’t presenta una decisió davant, i la problemàtica està servida. I encara que cada dia tinguem decisions per prendre, no totes són igual de difícils.

    Joan, el màxim no sempre és el que aconseguim amb la decisió, sinó el que ve després. I si el que ve després pot ser nefast, què tries?

    Lolita, hi ha moments per tot. De vegades cal ser racional i no perdre el cap, i altres, el millor que pot passar és que el perdis. El més important és saber quan fer una cosa o altra, perquè si no ho fas bé et pots endur cada hòstia…

    Núr, si vull el que em diu el dimoniet, per què faig cas a l’angelet? Algun psicòleg a la sala? Llegint el teu comentari vaig estar a punt de tancar l’ordinador i anar-me’n corrent a fer el que em generava tants dubtes. Noia, animant el personal ets única! Però no, se m’escapava un detall, i és que sí que puc fer mal, i això no ho vull de cap manera. Puc fer-ne i en puc prendre, però això em preocupa menys. Així que el fotut angelet es surt amb la seva.

    Banyeres, a partir d’ara quan tingui una decisió et consultaré, com a angelet em sembles més catxondo que l’altre que em visita, segur que m’aconselles millor.

    Elfreelang, per això no hi ha problema, em puc penedir d’alguna cosa que hagi fet, però no solc penedir-me de no haver fet alguna cosa, per això m’ho penso molt. Si al final deixo passar alguna cosa, no em torturaré amb ella, serà que no havia de ser.

    Nits, ens anem fent un camí a base de decisions que es van ramificant. De vegades està bé jugar a què hagués passat si hagués triat una altra branca. Però sense penediments. Normalment no em deixo influir per l’ambient en les decisions, tinc conviccions fortes que m’ajuden. Però de vegades et sorprens a tu mateix pensant o volent una cosa que no haguessis dit mai, i llavors què fas? Et mantens fidel a tu mateix? Revises com estan els teus valors per veure si alguna cosa ha canviat? El dubte està servit. No sé si es pot dir que tries amb llibertat si el que es posa barreres ets tu mateix. La clau és mirar de no fer res del que després t’hagis de penedir. Però i si no saps si te’n penediràs o no?

    ResponElimina
  28. Laia, fa no tant vaig fer un post sobre un estudi que deia que les decisions irreversibles eren les més plaents. Quan saps que ja no pots tornar enrere, un cop has triat estàs més satisfet de la tria. Si saps que tens opció de tornar, el dubte seguirà vigent, encara que momentàniament ens haguem quedat amb una de les opcions. En aquest cas no es tracta de reversible o irreversible, sinó amb les conseqüències que podria portar. I és clar, saps que no ho pots tenir tot, però amb què et quedes?

    Vida, malauradament, tots ho sabem.

    Xitus, i què és més aconsellable tapar-se?

    Assumpta, qui ha dit que hi haguessin només dues opcions? Potser n’hi ha moltíssimes més, però potser de tantes que n’hi ha prefereixes centrar-te en dues només i després ja consideraràs d’altres.

    Deric, el que dius és cert, és el mateix que dir que tenim por de les conseqüències si triem malament.

    rits, l’angelet és una mica aixafa-guitarres, admetem-ho. Que molts cops li haguem d’agrair que no ens hagi permès fer alguna cosa nefasta, segurament d’altres també ens talla les ales. Només sé que val la pena sentir els seus arguments, escoltar-lo almenys. I després ja veurem si li fem cas, però és important deixar-lo parlar.

    Guspi, com ja he dit en alguna altra resposta, els dubtes ens parlen i ens donen molta informació on agafar-nos. És molt difícil saber si el que volem està bé, o és correcte. No hem de prendre de vista les possibles conseqüències, perquè poden ser molt dolentes i només hauríem aconseguit una estona de benestar per després patir o fer patir. I això s’ha d’evitar, sempre que es pugui. És difícil decidir, oi?

    Elur, quina gràcia això de que es posen d’acord! No m’estranyaria que ho fessin, almenys els meus, deuen estar tan fins els collons de mi que al final acabaran fent front comú perquè faci alguna cosa, bona o dolenta, ja és igual, però alguna cosa!! No, penso que és millor no parlar-los en veu alta. En tot cas, assegura’t que estàs sola en aquell moment, si no semblaràs Gollum.
    Ja saps que et desitjo tota la sort amb les teranyines que puguis teixir. Habitualment la raó guanya el sentiment, almenys en el cas dels capricorn. Això molts cops és bo, però no sempre, arriba un moment que hem de deixar que el sentiment guanyi, que si no ho fem no anem enlloc. Però bé, tu ves fent, teixeix, teixeix, i ha arribarà l’hora de fotre una puntada al cul a la raó, que ja cansa!

    Albert, aquesta vida no en té res de fàcil, encara que sí que pot arribar a ser meravellosa. Prova de que no és fàcil és que de vegades tens camí de rectificació, i això encara pot fer més mal. És que no hi ha manera!

    Ferran, estic d’acord amb tu, però no és que ho vulgui tot, només vull unes poques coses. Però en una petita cosa hi pot haver una dicotomia. Vull fer una cosa. I al mateix temps, no vull pensar que he fet malament. I les dues coses no poden ser. Apa, a triar.

    Albert BiR, jo ho entenc molt bé, ja que la consciència em sol frenar moltes vegades. Però viure de manera tan racional talla molt les ales, i la vida tampoc és això.

    Cèlia, preguntes on tenen el dimoniet? Més aviat hauríem de dir on s’han deixat l’angelet, o si l’han tingut mai. Dona, una mica de consciència ens queda.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.