dissabte, 4 de desembre de 2010

El caos

Enrabiada i conversa, tot producte de la desmotivació i el baix estat d'ànim que ens envolta i flota al nostre voltant com una boira tènue però que es va espessint a poc a poc. Quan t'adones que el teu estat ja no és el que era i se't veuen les febleses, és que calen canvis per no entrar en dinàmiques massa negatives. Si estan entestats en empènyer-nos-hi, almenys nosaltres no hi ajudem. Mentrestant, el país es paralitza per una vaga que no entenc, d'una gent que ha de tenir una explicació pel que ha fet, i una de ben convincent, perquè si només és una mostra del poder que exerceixen, es mereixen tots els insults del món, i un càstig exemplar. I això fa pensar en la fragilitat de la nostra societat i, per extensió, de les persones que la formem. Com pot alterar la vida de tants, la negativa d'uns pocs? I com ens canviaria la vida si d'un dia per l'altre ens deixessin a tots sense llum, o sense aigua corrent. No sembla tan difícil generar el caos. Caos que, a nivell domèstic, també aplica i es soluciona amb tempestes puntuals, amb enrabiades i converses. I no és reflex la nostra vida domèstica i menuda del que passa a nivells més macroscòpics? Només desitjo que no vingui la temporada de pluges.

27 comentaris:

  1. Ja fa temps que la societat dona la sensació que penja d'un fil, no més cal esperar que el fil aguanti el que pugui. Estem sota control d'uns quants, ens agradi o no. On és la llibertat anunciada?

    ResponElimina
  2. És una sensació estranya desagradable això que el nostre entorn no depengui de nosaltres i que uns quants puguin decidir per molts. El que està passant amb els controladors no té nom i no crec que hi hagi res que ho justifiqui, tinguéssin o no raó amb les seves propestes . Les maneres i la falta de respecte per tothom et fa pensar en què es creuen per sobre de tot i de tothom.

    ResponElimina
  3. Més val que el monsó sigui ben lluny, perquè si no…
    Tal com dius, què fàcil és generar caos. I en el cas del caos que han generat els controladors: tenen sort que jo no mani, perquè si no ja es podrien anar calçant i despatxant-se del seu cap, t’ho asseguro. Què s’han cregut aquesta gent? Què demanen? I per què ho fan així? A cas són tots preescolars emprenyats perquè un nen més gran els ha robat el kinderbueno???


    *Sànset*

    ResponElimina
  4. Ah, que m'ho he deixat: i si el Barça perd contra l'Osasuna, serà culpa d'ells i només d'ells. I si el Barça perd contra l'Osasuna més val que tornin a fer una vaga encoberta. Però d'aquelles llargues. Si el Barça perd contra l'Osasuna l'hauran cagat. Sànset sentencia.

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Sense aigua i llum ja ho vam passar l'any passat en l'època de les nevades i espero que no es repeteixi.Ets sents tan impotent.Perquè t'adones que depens de moltíssimes coses que ara mateix tens el teu abast i no en fas ni cas.
    Pel que fa el tema dels controladors,no ho entenc.A l'estiu va passar una cosa semblant i ara que ha tornat a passar ens trobem en la mateixa situació.Caldria estar preparats i saber reaccionar.Crec que la manera que ha actuat el govern és correcte però lenta.

    ResponElimina
  6. m'he perdut una mica, la veritat. Potser jo també estic sumida en una mica de caos.

    Això si, el que desprens és que si hi ha converses, els caos, ja siguin domèstics o macros, tendeixen a portar a canvis. Oi? Doncs potser és moment de tornar-ho a intentar per deixar enrere les enrabiades amb converses.

    Si fins i tot en César Cabo ha flipat amb el que han fet!!!! vols dir que algú del govern voldrà tornar a conversar amb ell? i mira que destil·la pijeria per tots els poros de la pell....

    ResponElimina
  7. mmmm, puc contestar la maria? fa estona que estic pensant.... i si, estic d'acord que el Govern ha actuat bé i ha fet el que havia de fer amb tot el pollo que li han muntat, però fins quin punt no sabien que es podia liar parda traient la norma un divendres abans d'un pont? fins quin punt no estan farts dels controladors i volien que la liéssin perquè la gent n'estigui farta?

    no sé, no sé.... tan wikileaks fa que vegi conspiracions a tord i dret

    ResponElimina
  8. Jo estic amb tu, Rits, aquí no tot es perd per una sola banda, però està clar que això que han fet no es pot permetre. Sí, XeXu, fragilitat, aquesta fragilitat que sempre oblidam...

    ResponElimina
  9. Jo també espero que no vinguin les pluges que sempre plou sobre mullat...els controladors descontrolats i caos general...intentant ser positiva del caos neix la creativitat o almenys això espero

    ResponElimina
  10. És una bona reflexió a l'ombra d'uns fets que no haurien d'haver passat, aquesta vaga encoberta. Potser el caos és la normalitat, i que les coses rutllin l'excepció?

    -> Sànset, de moment 0-1. Espero que d'aquí a 60 minuts tinguis motius per estar feliç. També ho estarem nosaltres!

    ResponElimina
  11. Jo els faria tots passar hores i hores d'espera en algun lloc inhòspit, la veritat...

    ResponElimina
  12. Un caos injust, els trobo tan egoistes amb els temps que corren!

    ResponElimina
  13. A mi el que em sembla és que al final tot acabarà pegant una petardà... :S

    ResponElimina
  14. una prova més que vivim en una bombolla de sabó. Qui sap, potser només som Alícia dubtant quin tros de rovelló menjar

    ResponElimina
  15. veig que la sensació de caos i descontrol és generalitzada... No m'agrada la pluja però potser ara sí que convindria una bona tempesta que s'ho emporte tot.

    ResponElimina
  16. No sé si he entès massa el post... tot i que pot ser perquè estic bastant espessa... així que em centraré en la part dels controladors, que això sí que ho entenc: Són uns privilegiats fastigosos que, abans que perdre els seus privilegis, tant els hi fa fer la punyeta a centenars de milers de persones...

    A un noticiari vaig veure un home que deia: "El nostre no era un viatge de vacances, anàvem a recollir el nostre fill en un procés d'adopció". Se'm va fer un nus a la gola.

    Això és ser dolents... sí, sí, dolents... potser semblarà que faig servir una terminologia "infantil"... "els bons i els dolents" però és que és de MALA PERSONA aprofitar-se del poder que tens per paralitzar a tantíssima gent!!!

    Menys mal que el comentari d'en SÀNSET sobre el Barça m'ha fet somriure i, quan somric, m'allibera sempre una mica la tensió ;-)) Ja veus, SÀNSET, ni així han aconseguit aturar el millor equip del món :-)

    Ah!! I a mi no m'agrada la pluja (ja he dit que no havia entès molt el post, així que no sé si ho deies en sentit figurat o real)... no m'agrada. Un dia de pluja, una estona, una tempesta quan t'ho mires des de casa, pot ser bonic... però més no. Jo vull dies freds però amb sol :-)

    Ah, i com malgrat no haver entès res, m'ha semblat captar un aire trist en tot això, doncs et deixo una abraçada per si serveix una mica :-)

    ResponElimina
  17. és molt fàcil generar-nos el caos, no estem preparats per a res

    ResponElimina
  18. Imagina't aquell que té a mà el botó de la bomba nuclear...

    ResponElimina
  19. Això no és res...Espere que els metges no agafen aquesta dinàmica i que un dia, sense avisar, deixen d'anar als hospitals. O pitjor encara; que el Rei deixara de fer...de fer...emm...que el Rei deixara de...
    Bah! Ho deixe en l'exemple dels metges.

    Si no aguantem una vaga de controladors, no vull ni imaginar-me el dia que les coses vagen realment mal.

    ResponElimina
  20. Jo també espero una explicació convincent...però avui en dia l'unica explicació convincent només te la pots donar tu mateix..

    El mon està entestat en donar llargues a tot i fer les coses sense pensar gaire...

    ResponElimina
  21. Podria subscriure tot el que dius menys l'últim desig. Jo voldria una bona temporada de pluges. L'aigua purifica, si més no s'endú una bona part de la brutícia i en porta de nova, tot sigui canviar una mica. Ah, ostres no parlaves de canvis profunds i intrínsecament personals? m'he despistat, perdona. A vegades imagino paral·lelismes allà on només hi ha una línia que no es pot emmirallar amb cap altra.

    Agafant el fil real del post, tant els metges com, per exemple, la policia, podrien haver fet el mateix que els controladors, els motius els tenen, però també tenen na responsabilitat civil (igual que el controladors aeris) que han respectat (no com els controladors). I no ens posem a comparar sous que plorarem tots plegats. Molta responsabilitat, sí i moltes hores treballades, però quan se n'havien de fer d'extres i triplicaven el sou no es queixaven pas. Ara que no en poden fer ara ploren tots perquè treballen massa! a cagar a la via, home! ais, veus? ja m'he esverat.

    Val més que torni a agafar-m'ho per la tangent.
    No fa fred Xexu, em sento estafada.
    I tampoc plourà, doble estafa.

    una abraçada, maco.

    ResponElimina
  22. Gràcies a tots i totes pels vostres comentaris. Sóc conscient que no tot el post s’entén, però tampoc és que hi hagi massa per entendre. Alguns problemes en l’entorn laboral que em fan pensar, com també em fa pensar la recent vaga de controladors, una relació per mostrar la fragilitat a la que estem sotmesos tant a nivell global com més casolà. Sembla que tot hagi de petar d’un moment a l’altre, i el pitjor és que no sembla haver-hi manera d’aturar-ho.

    Garbí24, però en el cas dels controladors, en realitat estem pendents de molts col•lectius que si decideixen plega provocarien el caos. El dubte és per què hem d’arribar a aquests extrems. És aquesta la manera de fer-se veure i demostrar que hi ha coses que no van?

    Mireia, estem molt ben acostumats a que tot rutlla, ens fan la vida molt fàcil perquè hi ha gent que es dedica a tot. Però quan alguna cosa falla ens quedem amb el cul a l’aire. Les maneres dels controladors han estat certament incorrectes, però si tenim en compte que les vagues tradicionals ja no tenen cap valor, potser han obert una via real per fer-se sentir de veritat.

    Sànset, tot plegat m’entristeix perquè voldria tenir més ràbia contra ells i el caos que han generat. El que cobren i les seves condicions de treball són obscenes. Si es queixen de molta feina haurien de venir a treballar on treballem els de classe més baixa que ens fan fora companys i hem de carregar amb la nostra feina i la seva, cobrant una vergonya pel rendiment que tenim. Sembla que han perdut una mica el nord i no veuen com està el món, però tot i així, tots ens queixaríem si ens treuen els privilegis, sigui quin sigui el nostre sou. Si jo faig vaga, ningú no ho nota. Si en fan ells, i sense avisar, el món es paralitza. I ells ho saben, han fet servir aquestes armes. Gairebé segur que en patiran les conseqüències, però fa tres dies que no es parla d’altra cosa. Per sort el Barça va arribar, va veure, i va guanyar, com no podia ser d’altra manera. Un Barça cansat després d’un matador dia de viatge i de constants canvis de plans és millor que el 99.9% dels equips, i així es va demostrar, tot i fer un partit desacostumadament dolent i imprecís.

    Maria, tenim facilitats per tot, i ni ens adonem que les tenim, perquè sempre estan allà. Però ja veuràs, fes un exercici de què passaria si em faltés tal cosa o tal altra. Veuràs que les implicacions a curt o llarg termini són més de les que pensem. I ja no parlem només de coses tan bàsiques com l’aigua o la llum. En el dia d’avui faré servir les dues coses moltes vegades, i en canvi m’és igual el que passi a tots els aeroports del món. I ja veus la que s’ha muntat quan falla una cosa que per la majoria de la gent era innecessària aquests dies. Jo no m’atreveixo a dir si el govern ha actuat bé, perquè no en sé prou, però el que sí que penso és que la solució no era fàcil. Si et diuen ‘ei, tal dia farem vaga’, pots buscar solucions. Si de sobte cap d’ells no va a treballar en una feina tan i tan específica, com ho soluciones? No ho arregles posant gent qualsevol a fer aquesta feina…

    ResponElimina
  23. rits, ets la primera que veus que hi havia alguna cosa més que els controladors aeris en aquest post, o la primera que s’atreveix a comentar-ho. Darrerament estem sumits en un gran desànim a la feina, i això ens porta a situacions que abans no vivíem. Una mica de caos domèstic que em porta a pensar que haurà d’haver-hi canvis, perquè no veig massa viable recuperar la motivació, i no és que de dalt ens ajudin massa en aquest sentit. Això sí, si tenim una cosa bona amb els companys és que ens estimem molt, i si ens enfadem, després ho parlem sense problemes. Però em pregunto quant ens crema això per dins.
    He hagut d’anar a mirar qui era el tal César Cabo, estic una mica a la parra, com es pot veure.
    Respecte a conspiracions i crisis provocades, jo ja no m’estranyo de res. Tot un govern sap molt bé a què atenir-se, de vegades sembla que trien el pitjor moment per prendre certes mesures i és inevitable pensar que ho fan amb alguna segona intenció. Potser justament amb la intenció de posar-se ells mateixos una cortina de fum i que els dolents de la pel•lícula siguin uns altres, els perjudicats, per més inri.

    Vida, tenim una vida fràgil perquè ens la posen molt fàcil, no tenim capacitat de resposta quan confiem que tot sortirà bé. Amb aquesta situació tots hem sortit perdent.

    Elfreelang, hi ha caos i caos. D’aquest caos em sembla que en sortirà la mala llet només, no sé si realment s’aportaran solucions i hi haurà alternatives si torna a passar. Molt em temo que no.

    Ferran, jo no crec que el caos sigui la normalitat, però sí que veig que som molt inestables i tenim poc recursos per fer front a tot el que ens pot conduir a aquest caos, d’una manera o altra.

    Zel, jo el que faria seria posar-los a treballar a la mina una temporada, potser després tindrien més consideració pels altres treballadors.

    Cèlia, jo voldria saber-ne les raons reals, i si no s’expliquen, el més normal és pensar com tu.

    Xica, ja fa temps que fa aquesta impressió, cada petita crisi és com un terratrèmol. L’únic que ens queda pensar és quina serà la següent, ja que no sembla que hi hagi solució.

    Tibau, la bombolla està resistint prou, tan fràgil com és. Però és clar, en qualsevol moment pot esclatar del tot…

    Nimue, tant en el pla més personal (que era part del post), com en general, una bona pluja ens aniria molt bé per poder recomençar, però t’he de dir que a mi em fa certa por haver de construir altre cop moltes coses establertes. Però sense la tempesta no acabarem mai de fer net, oi?

    ResponElimina
  24. Assumpta, tampoc no hem de creure tot el que diuen per la tele. Segur que han ensenyat els casos més flagrants, però no ensenyen els que diuen que anaven de vacances a gastar diners i que al final no poden volar. Això no ven, però estic segur que eren la immensa majoria. Els controladors segur que defensen el que és seu, i no és culpa seva que sigui seu, sinó qui ha decidit pagar-los tant. Que és una bestiesa? Sí, trobo obscè que cobrin tant. Però els futbolistes cobren molt més i no fan cap feina d’utilitat, ni han estudiat ni saben res de res. Aquests almenys són professionals preparats. No em poso al seu favor, només dic que tot és relatiu i tots defensaríem el que és nostre. Una altra cosa són les formes, no ho han fet de la manera més agradable possible, però sí de la més efectiva. Quan hi va haver la vaga general (de nyigui-nyogui), Renfe va deixar tirades moltíssimes persones, i no ens vam queixar tant, oi?
    El tema de la pluja sí que era en sentit figurat, una bona tempesta que s’ho endugui tot, però a mi em fa una mica de por això. Part del post parlava també de la situació laboral que vivim, una gran desmotivació que no porta a res bo. Vaig fer una relació d’idees perquè noto tot el meu entorn molt fràgil. Trist tampoc, però una mica aquesta sensació de no saber massa cap on tirar, pensar en canvis fa mandra, però és millor això que deixar que la cosa empitjori.

    Deric, el que dius darrerament s’està demostrant amb molta facilitat.

    Sr. Banyera, el que té el dit al Botó sí que deu cobrar pasta…

    Orguen, seria molt greu això dels metges, molt. És un clar exemple de com en som de dependents. T’imagines el caos que es formaria si no hi hagués atenció sanitària de cap tipus? Crec que no m’ho vull imaginar. I això del Rei… millor ho deixem estar. La vaga de controladors és un cas molt concret. Ha afectat a molta gent, però encara a molta més gent l’ha deixat indiferent. És un caos, però hi ha coses que ens afecten directament a molts més de nosaltres, i com que estem tan ben acostumats, si ens fallen pot ser un desastre.

    Gaby, primerament, sigues molt benvingut al meu blog. Sempre ha estat més fàcil tirar pilotes fora, com diuen. Ara hi ha una crisi, no sé quines solucions momentànies hi haurà, però d’aquí a dos dies tot s’haurà oblidat. Quan vingui la següent crisi, tots a córrer altre cop. I la gent del carrer no s’assabenta de la missa la meitat.

    Elur, sí que parlava de canvis personals, estenent-ho a canvis generals, però potser no tan profunds com els que tu deies. O potser sí, simplement és que hi ha coses que afecten a l’estat d’ànim, o més ben dit de motivació, i són espirals en els que no s’ha d’entrar. Parlava de la feina, però no tant d’aquesta sinó de com l’estic vivint darrerament, d’una manera que no m’agrada. Però de totes maneres, les pluges em fan una mica de por, no voldria que s’ho emportessin tot tampoc. Si t’imagines coses en els posts, pensa que és probable que tinguis raó, però no et passis de paranoica, tu ara!
    Hi ha col•lectius molt més importants que no pas els controladors. De fet, amb una bona previsió, podrien no haver causat cap problema, només molèsties. Si et diuen ‘tal dia farem vaga’, t’agafes els vols un altre dia, o si és necessari viatjar, agafes un tren encara que triguis més, o algun transport que et porti a un aeroport des del que sí que es vola. Però les maneres els han perdut. Caos total. El que deia, una deserció d’alguns altres col•lectius com els que dius seria molt més problemàtica. Ah, i si cobren el que cobren aquesta gent és perquè els ho paguen. Si cobressin 3000 € al més, que és un tros de sou, també s’hi apuntaria la gent. Però si en comptes d’això t’ofereixen 6000 o 9000, tampoc et queixaràs, no?
    Ostres, és veritat que no fa fred. Aquests dies déu n’hi do el que tenia, però ara fa una estona he sortit i al termòmetre que tinc davant de casa hi posava 16ºC, m’he sorprès i tot. Per si de cas no desaré l’estufa tampoc.

    ResponElimina
  25. Arriba un punt que ja t'esperes de tot. Estat d'alarma, crisis i la mare que els va parir a tots: polítics, periodistes, militars, controladors, empresaris i ricatxons, pobres prepotents que es deixen convèncer de qualsevol cosa, pseudointel·lectuals, tele merda i Belenes esteban que podreixen el país de purulents comentaris sense sentit.

    ResponElimina
  26. XeXu potser sí que és una via real, però penso que no tot s'hi val i jugar a perquè jo tinc poder-faig no ho trobo just, gens just. Canviem les regles del joc si no ens agraden però això no.

    ResponElimina
  27. bé, si et consola no ets l'únic. Com pots imaginar a la meva feina també es couen canvis i hi ha un ambient estrany. Divendres la meva companya va sortir plorant per un moc d'un company (esclar que és molt exagerada i de fet no havia actuat bé,però no sé si es mereixia el tracte rabut).
    M'agrada pensar que estic curada d'espants, però hi ha nervisosisme. I a sobre ens hem de sentir afortuntats de tenir feina i que duri!
    ànims, que aquesta setmana és curta!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.