divendres, 31 de desembre de 2010

Canvi de dècada

Aquest canvi d'any no és com els altres, deixem enrere la primera dècada del segle XXI. Els que ja tenim certa edat recordem els anys que passaven al segle passat i semblava que l'any 2000 no havia d'arribar mai, i mira ara, ja han passat deu anys des d'aquell temut canvi de dígit que s'havia de carregar tots els ordinadors del món. Sí, el temps ha passat molt ràpid i podria dir que la dècada que deixem enrere ha estat la més important de la meva vida; per ara. Dels 22 als 32, què dir? Massa coses per resumir en unes línies. Però se suposava que ara hauríem d'estar viatjant a planetes llunyans i abillats amb vestits llampants i futuristes, i tret de la Lady Gaga, aquí les coses segueixen com sempre, i déu n'hi do com està el món de cap per avall.

Entro en la meva cinquena dècada, la cinquena! Com sempre, no em faig propòsits, ni per l'any, i molt menys per tota la dècada. Total, per després no complir-los... El que hagi de ser, serà. Amb una mica d'empenta, que la sort no creix als arbres, i aquells que la necessitem, que sincerament penso que hi ha gent a qui no li cal, l'hem de buscar una miqueta.

Molt bon 2011 a tothom, i també bons anys '10. Sona antic això, oi? Doncs és el futur.

38 comentaris:

  1. Entres a la teva cinquena dècada! I és que hi ha tantes formes de comptar les coses ;-)

    Ens varem conèixer al món dels blogs l'any 2008, per tant, aquest serà el quart any que ens comentem :-DD

    Jo recordo les discussions amb el meu pare (som igual de tossuts) sobre si el segle començava el 2000 o el 2001. Ell deia el 2000 i jo, que tenia la raó, és clar!! hehehe el 2001 :-DD

    I res, que comencem una nova dècada, "els anys 10"... i és que fins ara eren "els anys..." què? res?... Ara sí que podem dir que som a "algun lloc" :-))

    Recordo també quan allò de l'Efecte 2000 que jo soleta vaig posar en ordre tots els ordinadors del despatx seguint un tutorial d'una revista d'informàtica de ma germana i que, mentre tots estaven cagadets de por, pensant que quan tornessin a treballar no funcionaria res (i que van estar a punt de deixar-se enganyar i comprar ordinadors nous "ben preparats"!!) jo vaig dir "noooo ho feu!! us volen estafar!!"...
    I res, el primer dia laborable, seguint pas a pas unes petites i molt fàcils instruccions, vaig posar en dia i hora correctes els ordinadors que, certament, s'havien desconfigurat, però ni s'havien espatllat ni res de res de les terribles prediccions apocalíptiques que es feien.
    Em moro de riure quan penso que una companya pensava que fins i tot s'espatllaria la nevera (no és broma, eh?)

    Bé, ja sé que és un comentari una mica dispers, però, què pretens a un quart de dues, fill meu? :-))

    MOLT BON ANY A TOTHOM! TINGUEM CONFIANÇA, NO ENS RENDIM! GAUDIM DE LES COSES PETITES PERÒ D'IMMENS VALOR... ai, què faig tanta estona en majúscules?

    Feliços anys 10!! Feliç 2011 a tothom!!

    ResponElimina
  2. Jo, que també tinc una certa edat, recordo que un dia a 6è o 7è d'EGB tota la classe vam calcular l'edat que tindríem l'any 2000 i que ens va semblar que parlàvem del futur remot. I ara ja ho veus, aquest futur remot ja fa 10 anys que va passar i, pel que sembla, encara n'hauran de passar uns quants més abans de tenir un cotxe volador.
    Així que mentrestant deixa'm dir-te: FELIÇ ANY NOU i FELIÇOS ANYS '10 a tots!!

    PS: I si volem que no soni antic en podríem dir "Els anys 10 del 3er Mil·lenni", que no em negaràs que sona ben futurista.

    ResponElimina
  3. Bon dia Xexu! Doncs sí noi, el temps s'escapa com l'aigua entre les mans (però això és igual per tothom, rics, pobres, poderosos, humils...). L'important és poder dir que hem omplert la vida de coses i no totes han de ser bones, és clar. Tens raó amb això de l'any 2000 i la impressió que ens causava quan érem petits ( i per mi que sóc molt més gran que tu potser encara més). A mi em passa una cosa molt curiosa. Et podria dir de cada any de la dècada dels 70, 80, i fins i 90 (a la dels 60, potser era massa petit), un munt de coses que van passar al món i que en van passar a mi. En canvi de la primera dècada del segle XXI, els records se'm dilueixen una mica i no podria dir amb exactitud si una cosa va passar el 2003 o al 2004. M'agrada entrar a la dècada dels anys 10. I crec que encara m'agradarà més la dècada dels 20, clar que llavors encara seré més gran. es tornarà a ballar el "charlestón". Bé amic, Bon Any i Bona dècada!!

    ResponElimina
  4. Volia dir, es tornarà a ballar el "charlestón"?

    ResponElimina
  5. Molt bon Any Nou XeXu!

    M'ha agradat la frase "la sort no creix als arbres". Jo crec que formo part de la gent que l'ha de sortir a buscar cada dia la sort... i així i tot, massa sovint s'amaga darrera les cantonades. Amb això no vull dir que tingui mala sort... si no que, a voltes, enyoro algun petit cop de bona sort que no acaba d'arribar mai!

    ResponElimina
  6. Tito, quin mal rotllo això de la cinquena dècada. No ho havia pensat...

    En fi, molt bona dècada!

    ResponElimina
  7. Ostres, això de la cinquena dècada fa respecte! El temps passa més ràpid del que ens pensem, i malgrat això sempre dipositem esperances en el futur sense pensar que la nostra imaginació va molt més ràpid que la realitat. Per quan una segona vivenda a la lluna?

    Una abraçada i molt bon any 2011!

    ResponElimina
  8. Molt bon any!
    Espero que puguem seguir compartint molt aquest any nou.

    ResponElimina
  9. Bon any Xexu, aquesta dècada serà millor, segur, malgrat que comencem amb temps una mica durs!!!

    ResponElimina
  10. Ets jove encara XeXu tens moltes dècades per endavant per a viure-les , per a escriure, llegir, i tantes coses més! sembla que fos ahir ...me'n recordo dels cataclismes del famós efecte 2000 ens els ordinadors que va quedar en no-res...de la pesseta, uf! malgrat la situació econòmica que estem vivim potser sóc una il.lusa però tinc esperança que això ha de millorar....feliç any nou 2011! i gràcies pel bloc, pel que hi escrius i el que ens fas pensar...Bon any!

    ResponElimina
  11. Sí, sembla mentida...Aquesta dècada ha passat que ni m'he n'he adonat. Encara que a primer cop d'ull no m'ho sembli, ha estat important per a mi (19-29).Una dècada que podria partir per la meitat, i que viuria dues realitats ben diferents. En fi, bona entrada d'any i de dècada, XeXu.

    ResponElimina
  12. Vist així doncs, només em queda que desitjar que arribis amb alegria als feliços 20! :)

    Que tinguis una molt bona entrada d'any maco :)

    ResponElimina
  13. Jo recordo quan parlàvem de l'any 2000 i el veia tan lluny i ara mira... ja han passat 10 anys! I també recordo que la gent deia que la meitat d'aparells electrònics s'espallarien jeje Quina gràcia!
    Si hagués de fer un balanç d'aquest últims 10 anys crec que em sortiria positiu. Espero que la dècada que ve sigui encara més positiva!
    Et desitjo un 2011 carregat de felicitat!

    ResponElimina
  14. em sembla que jo dec ser de les poques persones que ni fa balanç ni es planteja propòsits. Només sé que els temps passa ràpid, molt ràpid...
    Espere que comences molt bé l'any i que et porte molta felicitat. Petons.

    ResponElimina
  15. Esperem que d'aqui unes dècades, aquesta que encetem la coneguin com "els feliços anys 10".

    Això de la cinquena dècada (també val per a mi!) m'ha fet pensar molt. Vist aixins em fa sentir hasta una mica gran. En fi... salut hi hagi!

    Bon Onze!

    ResponElimina
  16. No se m'havia acudit mai comptar en quina dècada estic entrant... jo entro a la meva setena decada... uf! quin respecte que fa això! :)

    Que tinguis molt bon any XeXu, que la sort t'acompanyi i que puguis i vulguis continuar compartint coses amb nosaltres.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  17. jiji, m'ha fet riure això de la Lady Gaga, sí, mirat així és la més futurista de totes.
    Ja fa 10 anys del què havia de ser l'aturada del món i el món ha seguit. Ara diuen que també serà aquesta dècada, 2012 la fi del món segons els mayas. vaja, que cada dècada tenim alguna cosa que ens indica que tot s'acaba. Esperem que no. Tinc una coneguda que guarda llaunes de conserva en un rebost per si un cas, però bé, això ja és una altra història que seria digna d'un o varis posts :P Però res, corto el rollo, que me sembla que si segueixo aniré saltant de temes, fent un comentari pupurri. I et desitjo un bon any. Va bé acabar l'any i valorar per adonar-se dels encerts i també dels errors que en el meu cas han estat varis.

    Una abraçada i que la força t'acompanyi!!!!

    ResponElimina
  18. No hi havia pensat en el canvi de década, recordo l'home del mil·leni del 2000... què ràpid passa el temps!

    molt bon any nou!!!

    un petó!

    ResponElimina
  19. Bon Any!. Em quedo amnb què la sort no creix als arbres i sí amb empenta, les coses poden arribar a ser...

    ResponElimina
  20. Als meus 25 anys recordo ben poca cosa del 2000. Això sí, la sensació que el temps passa molt ràpid sí que la tinc. Sembla que fos ahir que entràvem al 2010!
    Sobre el tema de l'efecte 2000, ara també n'hi ha que diuen que el 2012 una gran tempesta elèxtrica acabarà amb tots. Així doncs, a gaudir del 2011 que ens queda poc, hehe!
    Molt Bon Any Nou!

    ResponElimina
  21. Jo tampoc no me'n recordo...però si com ens deien com seria el futur,amb vestits platejats i volant pels aires.Molt bon any per tu també i per molts bons propòsits.

    ResponElimina
  22. Es curiós però avui hem coincidit a parlar de dècades... També et desitjo un Feliç Any Nou 2011, ple de nous projectes i esperances.

    ResponElimina
  23. l'important és això mateix, no defallir mai a l'hora de buscar la força per tirar endavant. i sí, aquest mil·lenni no és gaire com ens l'havien fet imaginar als que estem a punt d'entrar en la cinquena dècada. amb el que arribem a córrer els humans, no hem avançat gaire, no.

    en qualsevol cas, xexu, aquesta cursa sí que ens ha brindat una gran eina que ens permet compartir moltes coses coses. d'això, ens n'hem d'alegrar! i gràcies a això et puc desitjar molt bon any nou!!! (comptar per dècades encara no ho tinc gaire per mà)

    aquí seguirem! ;)

    ResponElimina
  24. una bona estrena d'onze, de dècada... Xexu!

    ResponElimina
  25. Una certa edat? què vols dir amb una certa edat? tothom té una certa edat i més concretament una edat ben certa.
    És que no m'agrada aquesta expressió, ja em sap greu. L'he sentida massa vegades. 'És que Neus, ja tenim una certa edat'. L'he tinguda sempre una edat!

    Si a nosaltres se'ns fa estrany imagina't com està l'avi que va néixer el 1916... en quina dècada estaria ell? La onzena potser?
    L'home flipa amb el que es pot fer amb un ordinador, mòbil, càmera, etc. Clar que jo també, però su suposa que jo ho he de donar per fet, com una cosa ben normal.

    Me'n vaig de tema.

    Espero que tinguis un 2011 espaterrant Xexu. I tota la bona sort del món al teu costat. No et mereixes menys, sinó més.

    Una abraçada, maco.

    ResponElimina
  26. Cinquena dècada? No ho entenc, vaja, ja m'ho explicaràs, jo sí que sóc a la meva cinquena dècada... Contenta? No, només estic orgullosa de la gent que he anat coneguent i dels bons aprenentatges que he fet a nivell humà a través del món virtual, qui m'ho havia de dir...

    Un petonàs, i els meus millors desigs,de tot cor!

    ResponElimina
  27. La meva és la tercera... i suposo que dels 20 als 30 m'han de passar moooooooooooltes coses. O això espero!!! Com a mínim, que sigui una dècada moguda a més no poder, i que el que hagi de ser, serà. Que si comencéssim l'any sabent el que ens espera, tampoc tindria massa gràcia.

    ResponElimina
  28. M'has espantat quan has dit 5 dècades, però encara m'he espantat més i he contat i jo també en porto 5 !
    Hi ha dates que són mítiques: recordo perfectament a l'escola quan van donar els jocs olímpics a Barcelona que calculàvem que al 92 ,mil nou-cents noranta-dos, tindríem 18 anys i això semblava està lluny, lluny. El 2000 era el futur, recordeu un programa del 33 que es deia “ Més enllà del 2000” i ara ja han passat 10 anys. Ualà... esperem a veure que ens espera en aqueta nova dècada.
    Que tinguis un any genial i que s’acompleixin tots els teus somnis, sinó poden ser tots uns quants, eh?

    ResponElimina
  29. Moltes gràcies a totes i a tots que heu comentat aquest darrer post del 2010, i especialment a aquells que heu parlat de records d’aquesta dècada que acabem de deixar enrere. Ara, a mirar cap endavant. Molt bon 2011 a tothom!!

    Assumpta, només hi ha una manera de comptar-ho! No és que hagi complert 50 anys, és que ja he viscut en cinc dècades diferents. I amb els anys també val, és clar. I no cal discutir, el segle i el mil•leni van començar en 2001, així està muntat.
    Allò de l’efecte 2000 va ser molt fort, van aconseguir posar-nos la por al cos. Si no recordo malament, el meu germà va fer no sé què a l’ordinador de casa i no hi va haver cap problema. Sempre es dediquen a espantar-nos amb ximpleries. I mira que era fàcil que els ordinadors sabessin posar un 2 davant, no? No sembla tan complicat. La nevera espatllada? Com pot ser… Bon any!

    McAbeu, em sembla que no els arribarem a veure els cotxes voladors, mira que ens han fet dentetes i res. Ens haurem de conformar amb les pel•lícules. Sona bé això de els ’10 del tercer mil•leni, però hauríem de dir més aviat del XXI. M’explico, nosaltres només veurem uns anys ’10 (almenys jo, tu fes el que vulguis), però cada segle tindrà una dècada d’aquestes. Ara tot es documenta i la informació no es perd, per tant, es podrà anar parlant dels ’10 del segle XXI, del XXIV, i així anar fent. Perquè aquest 3r mil•leni tindrà deu dècades ’10!

    Josep Lluís, la vida ja l’anem omplint, cada dia pot ser una nova experiència. Potser això que dius que et passa és perquè el que passava en aquelles dècades era més important per a tu, et marcava més. A nivell personal segur, perquè probablement aquests darrers anys la teva vida ha estat molt més estable i ha patit menys canvis, i a nivell global, potser abans les coses tenien més transcendència, ja que si ens arribaven és que eren importants, ara tenim accés a tanta informació que tot es dilueix una mica.
    Mira, en parlar dels anys ’10 al post vaig estar a punt de posar alguna broma sobre la mateixa dècada del segle passat, però mira, els ’20 si que vam estar marcats com per tot un estil de vida, oi? Almenys en tenim moltes imatges al cap. Qui sap, potser serà una època de molt descontrol i d’alliberament, de canvi de valors i prioritats, però adaptada als temps. No sé si ens agradarà…

    Porquet, així ets dels meus. Potser sempre sembla que ens falti un puntet que els altres aconsegueixen, oi? Però és que com dic, jo penso que hi ha gent que no li cal la sort, perquè per com són, i per característiques que no acabo d’entendre, ho tenen tot a l’abast de la mà. Saps una cosa? El millor d’això d’haver d’anar a buscar la sort és que qualsevol dia gires una cantonada i és allà.

    Puji, calma! Hem viscut en 5 dècades diferents, però que no ens conservem bé?? Ehem…

    Tarambana, la segona residència, on sigui, després de tenir la primera!! No ens solem adonar de com passa el temps de ràpid fins que girem la vista enrere, com és el cas d’un canvi d’any. Ho mires, et fixes en el calendari, i l’únic que et ve al cap és ‘mare meva’.

    Jomateixa, aquí estarem, bon any!

    Kweilan, bon any per tu també.

    Cèlia, el fet que comencem una mica baixos, vol dir que només podem anar cap a dalt, no?

    Elfreelang, si mirem enrere tindrem molts records. Jo també recordo la pesseta, i sovint encara faig comptes en l’antiga moneda. Hi ha quantitats que són difícils d’imaginar, tot i que l’euro està molt arrelat i normalment ja no hi penso, però va costar, eh! La sort és que recordem totes aquestes coses i seguim endavant, generant nous records dia a dia. A veure quines sorpreses ens guarda la nova dècada, i si com dius tu, aixecarem una mica el cap.

    ResponElimina
  30. Xitus, també t’ha agafat en unes edats importants, però jo no podria partir la dècada, hi ha hagut moments de tot i no només ens hem de fixar en un sol aspecte, per molt que a mi em costi veure’n d’altres de vegades. Però si no hagués viscut tot el que m’ha passat en aquests deu anys, bo i dolent, no seria jo mateix, i potser ara ni tu ni jo seríem aquí.

    Clídice, poca broma, als ’20 hi arribaré amb 42 anys, hehehe. Bon any i dècada per tu també.

    Eva, bon any a tu també!

    Guspi, abans fins i tot d’allò de l’efecte 2000, aquell any tenia alguna cosa especial. Encara que sigui l’últim d’un segle o mil•leni, sempre podrem dir que vam veure canviar el dígit dels milers. Semblava que havíem d’anar en vestits espacials en aquella època, i mira, vestits de zara.
    Fer un balanç de deu anys és complicat, però hi ha trampa. Hem viscut de tot, coses bones i coses dolentes i molt dolentes. Però estem aquí, tenim una vida, tenim desitjos, somnis, gaudim, per exemple, d’un ordinador amb connexió, cosa que vol dir que no ens va tan malament, tenim feina (no tots lamentablement) i gent que ens estima i a qui estimem. Com podem dir que ens ha anat malament? Tenim sort, no?

    Nimue, serem tu i jo, doncs. Jo tampoc em faig propòsits perquè no els compliria. Els objectiu a curt termini són millors. Et desitjo el millor en aquest any.

    Zinc, gran no, benvolgut Zinc, gran no. Vós sou madur, però gran, o vell mai. Som gent experimentada i cultivada que hem viscut ja en cinc dècades diferents. Esperem que la dècada en la que entrem surti als llibres d’història per bé. I als nostres llibres personals també!

    Carme, però mama, no fa respecte, només tens dues dècades més que jo, això no és res! Espero que la sort m’acompanyi, i que tu també, seguir fent camí plegats en aquest 2011, i per anys que vinguin. Molt bon any nou estimada Carme.

    Nits, ets l’única que s’ha fixat en el comentari de la Lady Gaga, a mi em va fer gràcia la broma! Jo no hi crec en totes aquestes profecies, però fa certa gràcia pensar que tot es pot acabar, i veure com reacciona la gent, com la coneguda aquesta que expliques. Per la meva part, no canviaré gens la meva manera de fer ni les meves activitats, no se m’escapa cap tren, i si el món s’acaba, que s’acabi tu.
    Dona, qui no comet alguns errors? Però també té coses bones l’any, no? Doncs a potenciar-les aquest any nou tant com es pugui.

    rits, ara no sé de què em parles, l’home del mil•leni del 2000? No hi caic. Però que el temps vola… vaja si vola! Et desitjo un any meravellós per tu!

    Audrey, la sort la busquem una miqueta i segur que l’acabem trobant, ja veuràs. A veure si és en aquest any en el que entrem!

    Lolita, bon any per tu també!

    Albert BiR, jo penso gaudir tan com pugui del 2011, s’hagi d’acabar el món o no. Després sortirà com sortirà, però la voluntat hi és. I si al 2012 ens n’anem tots a l’altre barri, doncs què hi farem, no? Home, al 2000 en tenies 15, no eres tan petit!

    Maria, el millor d’aquest futur imaginat és que encara és vigent. Els anys han avançat, però encara podem imaginar un futur amb vestits platejats i cotxes voladors. I probablement quan entrem a la dècada dels ’20 encara ho estarem imaginant! Jo no faig propòsits, que després no els compleixo.

    Salvador, és que un canvi de dècades no es viu cada dia, no? Només un cop cada 10 anys! Els millors desitjos per tu i tota la família.

    Ventafocs, molt bon any nou per tu també, i benvinguda al Bona nit!

    Pati, seguirem lluitant per aconseguir el que ens proposem, és l’única manera. Tu també entres a la cinquena dècada? Et feia més jove, hehehe. Sí que hem avançat, potser no anem amb vestits espacials, però la tecnologia ha canviat tant i tant… o és que t’imagines ara una vida sense internet? De cap manera! Com dius, això és el que ens uneix a tots els que correm per aquí, nosaltres ho sabem molt bé!

    ResponElimina
  31. Fanal blau, bon any per a tu també!

    Elur, si ens hem de posar tiquis-miquis pleguem, eh! Hehehe. Una certa edat, no sé, suficient per tenir us de raó en aquell 2000 en que semblava que Skynet despertaria perquè els ordinadors no sabien posar un 2 a davant, i tot l’univers conegut i el desconegut desapareixerien. Tu te’n recordes? Doncs tens una certa edat.
    El teu avi haurà viscut en dos dècades ’10! Ei, i per moltes més que en visqui! Però no és tan comú, és un home privilegiat, si pensa com vivia en aquelles èpoques i com viu ara… uf. Hi ha tot un món! Té blog ton avi? I si no, a què espera?
    Jo també et desitjo la millor de les sorts per aquest 2011 i pel reste de l’eternitat, tant de bo marxin les migranyes, els dimarts i totes les conyes marineres. Aquest any, només cap amunt! Ei, hem de començar a dominar el món ja, o encara no?

    Zel, mira que és fàcil dona! Ja he viscut en 5 dècades diferents, que vaig néixer als ’70 jo! Compta-ho bé. Són coses que té el nostre recompte de temps. Mira quin crack, trenta-i-pocs i ja 5 dècades! Anima’t dona, segur que també tens motius per estar contenta. No t’oblidis d’obrir els ulls i mirar bé al voltant.

    Laia, serà una gran dècada per tu aquesta, ja ho veuràs. És una fantàstica època aquesta dels 20 als 30, però jo em quedo més cap el final, cap a la trentena, per mi, la millor època de la vida. Ja veurem què dic d’aquí a un temps. Veurem que ens toca viure. La gràcia està en saber reaccionar amb tot el que ens anem trobant, tenir cintura suficient per anar driblant tots els obstacles, i saber parar quan ens apareix un bon moment.

    Mireia, cinc dècades no són per tant! Que ens queda molt per viure encara. Jo pels jocs de Barcelona en tenia 14, i sembla que va ser ahir. L’any que ve farà 20 anys d’això! Qui ho hauria de dir. I és clar que recordo el ‘Més enllà del 2000’! Sempre pensava, quan arribem al 2000, què passarà amb el programa? I mira si han passat anys… Si fins i tot han passat els anys de les odissees espacials, 2001 i 2010!

    ResponElimina
  32. l'avi, el MEU avi, un bloc? si l'altre dia em deia que he arreplegat la gastroenteritis per culpa de l'ordinador!

    de moment costa arrencar l'any, continuo estant molt cansada, però vaja, mica en mica me'l posaré a la butxaca... espero.

    ResponElimina
  33. Com m'ha agradat aquesta entrada :) La sort... mai n'he tingut, potser tampoc mai l'he buscat. Però segur que, a tots els que la necessitem, a algun lloc ens espera.
    Bon any XeXu!! I que ens puguem seguir llegint!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.