dimarts, 9 de novembre de 2010

Viatjar sol

La primera persona a qui vaig comunicar les meves intencions de viatjar sol em va dir textualment "no te pega nada". No ha estat l'única a dir-me una cosa així, de fet estranya a tot aquell que em coneix. Però fa un temps vaig tenir la necessitat de fugir, de marxar lluny i fer-ho sol. Va ser un moment, a cop calent. Però el moment es va traduir en una compra de vols. Avui escric des de Lisboa.

He arribat aquesta tarda i m'hi passaré fins dissabte. Això sí, m'he assegurat que la pensió que m'acull tingui wi-fi. Potser a Mart encara no en tenen, però a Portugal sí. Aquell moment de rauxa que vaig tenir va passar i el temps ha anat calmant les meves ànsies de fugir. Per exigències del guió no vaig poder marxar quan jo volia, per feina no podia ser. I quan ha pogut ser ja se m'han passat les ximpleries. Ara bé, és la primera vegada que faig un viatge sol, i penso que com a experiència pot estar bé. No sé si m'agradarà, si em sentiré malament amb el pas dels dies i la soledat, però si és una cosa que no fa gens per mi, per què no demostrar-me que m'hi puc enfrontar?

Si, ja sé, no n'hi ha per tant, només són uns dies fora de casa. Però si els que em coneixen s'han estranyat tant d'aquesta decisió, per alguna cosa serà. De moment tot ha anat com estava previst, he arribat a lloc sense problemes i he fet una volteta. La intenció no és deixar-me les soles de les sabates a les deformades voreres de Lisboa, m'ho vull prendre amb calma perquè ara necessito més descansar que demostrar-me res. Però ja que estem aquí, alguna cosa veurem!

41 comentaris:

  1. La gent s'estranya amb molta facilitat, jo vaig estar fent un viatge per Europa les pasqües passades i la gent quan li ho contava també reaccionava de manera semblant. Crec que és un experiència molt enriquidora. Gaudeix-ho!

    I per cert, a Lisboa et recomano un lloc que es diu O Chapitô, és una mena de bar, restaurant, centre de formació, mirador on fan actuacions i una mica de tot. Ací et deixo l'enllaç per si et vols animar (http://chapito.org/?s=page&p=1). És molt recomanable.

    Doncs el que et deia passa-ho molt bé.

    ResponElimina
  2. Estàs fent les vacances que sempre he somiat....uns dies sòl. Aprofita tot el que puguis, de vegades la soledat porta companyia.

    ResponElimina
  3. boas noites i tapa't bé è? que refresca les nits... suposo que a Lisboa també...
    A mi m'agradaria poder tenir-los tan ben posats per fer una cosa així, però no és el cas, puc viatjar sola però si sé que m'espera algú allà on vaig... quan torni a disposar de calers, si passa mai, potser m'animo, però sóc covarda de mena.
    Què t'he de dir jo ara? passa-t'ho bé? descansa força? no pensis gaire? com no has de pensar si precisament és el que vols fer?
    Diuen que Lisboa és molt bonica, fes fotos!!!!! (si fossis jo ja hauries gastat una targeta :P)
    I sobretot, sobretot, sobretot, cuida't! i si et sents sol, xiula!
    Beijos e abraços!

    ResponElimina
  4. aaaah, ara entenc el comentari de fa uns dies, aquell de "hauré de conviure amb ella fins el cap de setmana següent"!

    però una cosa és estar sol i l'altre sentir-se sol. No tens perquè sentir-te sol en un viatge. Disfruta'l moltíssim!

    No et puc recomenar res, no conec res de Portugal. Estaràs només a Lisboa o faràs rutilla? no crec que vagis a les platges del sud....

    Els viatges carreguen piles. Si necessitaves fugir, ja saps que fugint no s'arreclen les coses, sols amb el temps, però desconnectar ajuda a posar-ho tot a lloc. A veure les coses diferent manera i recomençar.

    Gaudeix d'aquests dies!!!!!

    ps. la capacitat que tenim de sorprendre els altres també ens fa descobrir-nos a nosaltres mateixos de valenties que créiem que no teníem

    ResponElimina
  5. Primer de tot, enhorabona per la passa, pel repte, per fer una cosa diferent.

    El primer viatge sola el vaig fer al 2008 a Barcelona quan feia anys que no sortia de l'illa i mai ho havia fet sola. Llavors encara havia de canviar moltes coses de mi mateixa. El cert és que la compra dels bitllets va ser un rampell, perquè no m'entenia amb una amiga i al final vaig dir-li;"Jo hi vaig a Barcelona, tu fes el que vulguis", i vaig comprar els bitllets. Aquestes coses se fan així. Vaig flipar de mi mateixa en sortir de l'agència i a casa no s'ho creien, no me veien capaç i menys d'ensortir-me. El vespre abans estava nerviosa però tot va ser genial! Vaig sentir una sensació de llibertat com mai abans a la vida, vaig guanyar en seguretat de veure que no necessitava a ningú per fer certes coses que abans creia que sí, que me bast jo sola. Anava pels carrers de la teva ciutat somrient, orgullosa de la meva valentia. També cal estar animat per conviure amb la solitud, encara que sigui cercada. Per a mi aquells dies van ser dels millors que he viscut. I tot això per dir-te que ànims, que gaudeixis d'estar en una ciutat nova i tot el que te pot oferir. Aprofita i que vagi molt i molt bé! Esperaré amb ganes, si el fas, el post del viatge.

    ResponElimina
  6. Doncs si econòmicament t'ho pots permetre, per què no?

    En el meu cas el que seria estrany seria viatjar en grup... de fet, no m'ho puc ni imaginar... Jo només voldria viatjar "a soles" amb en Josep Lluís hehe

    Gaudeix de la llibertat de fer el que vulguis. No hi he estat però tinc coneguts que sí i m'han dit que és una ciutat preciosa.

    ResponElimina
  7. Home, Xexu si vas molt ben acompanyat! Jo crec que tu mateix ets prou bona companyia. Quan no estem amb ningú més, estem amb nosaltres mateixos, no?

    ResponElimina
  8. I un repte és un repte. Aprofita'l i gaudeix d'aquestes vacancetes!

    ResponElimina
  9. És una bonica experiència.Agafa-t'hi fort.^-^ I no t'ho pensis dues vegades.

    ResponElimina
  10. Gràcies pels vostres comentaris! Aquest cop, si els vull contestar mínimament bé potser que ho vagi fent per parts. Aquí va la primera remesa, i si n’hi ha més, ja veurem com ho fem.

    Andreu, sigues benvingut al Bona nit. No dubto que l’experiència pot ser molt enriquidora, però hi ha gent preparada per fer-ho i gent que no. Jo pensava que era dels que mai ho faria, i aquí estic, en una petita habitació d’una pensió portuguesa. No és una gran cosa, no he marxat tan lluny ni a un lloc tan complicat, però per mi és un pas.
    No crec que tingui temps d’anar al lloc on dius, però gràcies per la recomanació.

    Garbí24, que injusta és la vida. Jo no ho havia somniat mai, i mira’m ara.

    Elureta, a Lisboa hi fa una fresca considerable, si fa no fa, com a Barcelona. Segur que tu tens més fred, i al cap de setmana ni t’explico. Jo no sé si és tenir-los ben posats, he estat molt ràpid fent el post, però de moment només he arribat a la pensió i he fet una volteta per sortir a sopar alguna cosa. Ja veure com acaba la broma, potser m’encanta l’experiència (cosa que seria fatal per la meva humil butxaca), o potser acabo cansat de mi mateix i se’m posa fatal. El que tinc clar és que si jo ho he fet, tu podries fer-ho també.
    Gràcies pels bons desitjos, suposo que ja en faré una mica de balanç... o si no al teu blog, que ja saps que hi dic tot de coses sense sentit. I sí, faré tantes fotos com pugui, però totes lletges i no se’n salvarà ni una. Almenys aconseguiré alguna cara del món, alguna finestra, algun núvol, alguna escala...

    rits, era una picadeta d’ull, he deixat poques pistes de que marxava en els blogs, una era aquesta. De moment no em sento sol, he arribat, he fet el check in, he fet un volt, he sopat, he tornat i m’he instal•lat amb el netbook a l’habitació. I així anar fent. Em quedaré per Lisboa, faré alguna escapada, però serà anar i tornar, pensa que només tinc tres dies sencers. Ja m’està bé, a mi m’agrada veure les ciutats, ja saps que jo sóc molt urbanita. I també hauries de saber que no sóc de fugir dels problemes, que solc afrontar-los. Però és ben bé el que tu dius, posar el cap clar, reflexionar molt. Bé, això era en el moment que vaig comprar el vol. Ara és una experiència personal, també em servirà per pensar, però igualment, en quatre dies no farem net tampoc.
    Certament, igual que tots els altres, pensava que mai faria una cosa així. I encara que no sigui res de l’altre món, aquí estic!

    Caterina, veig que vas passar per una cosa molt similar. Penso que ha d’anar a persones si resulta una experiència gratificant o no, ara sabré quin tipus de persona sóc. La ciutat no és del tot nova per mi, ja hi havia estat, però fa molts anys, la veritat és que la descobriré com si fos el primer cop, en tinc pocs records. Quan tu vas venir a Barcelona et vas trobar amb gent d’aquí? Potser aquesta no era la vegada que em sona haver-te llegit. I encara una altra pregunta. Dius que la primera vegada que vas viatjar sola va ser a Barcelona. Quines altres vegades has viatjat sola i a on? Mira, és curiositat, ets una dona de món! Alguna cosa diré, però no m’agrada parlar en excés dels viatges. Dependrà de com vagi.

    Assumpta, ja havíem parlat de les reticències que tens a viatjar amb altra gent, però és clar, viatjar amb la parella és el més fàcil que hi ha, i el més agradable i desitjable també. Quan no ho tens t’has d’espavilar. Ah, i el tema ha de funcionar també, penso que si no t’entens amb la parella en els viatges, la relació té poc futur.
    Jo ha hi havia estat a Lisboa i no en tenia massa bon record, però em sembla que era justament per la gent amb la que viatjava, que no em van deixar gaudir de la ciutat. Veurem aquest cop què tal.

    Carme, ara sí que m’acabes d’esguerrar el viatge. Viatjar sol encara. Però viatjar amb mi mateix... uf, quin estrès! Miraré de mantenir-me a ratlla a mi mateix. I sí, suposa un repte. A veure si el supero.

    Maria, ja no m’ho puc pensar massa vegades, ja sóc a Lisboa!

    ResponElimina
  11. Ai, Lisboa, ha de ser preciós, tant sol com acompanyat. Jo pens que la gent té molta facilitat per etiquetar i sobtar-se (nosaltres mateixos inclosos).Si és el que ara necessitaves, endavant. Gaudeix-ho i escriu-ho. Per aquí serem esperant les teves lletres. Bon viatge!

    ResponElimina
  12. Bona estada!! Ja veuràs com l'estada t'anirà d'allò més bé

    ResponElimina
  13. Un viatge sol no l'he fet mai, però ves, sí que vaig aterrar sol a Berlin, fa tres anys (vull dir que allò no era un viatge, era un "m'hi quedo"). I què vols que et digui, no està gens malament poder fer coses sense estar pendent del rellotge ni de on has quedat ni de si el teu acompanyant tindrà ganes d'anar aquí o allà.

    Passa-t'ho molt bé!

    ResponElimina
  14. No he fet cap viatge sol però no em faria res fer-ho. És evident que quan vas en companyia t'ho passes bé compartint les experiències "al moment" però, tal com diu en FERRAN, també ha d'estar bé poder anar completament al teu aire sense haver de adaptar-te als altres.
    Sigui com sigui, gaudeix del viatge!!

    ResponElimina
  15. XeXu! quina sorpresa!
    Jo sóc de les que m'estranya o em sorprèn... que la gent viatgi sola... perquè jo sé segur que no podria. Bé, suposo que no és que m'estranyi, doncs cada cop més sé de més persones que ho fan i no només 4 o 5 dies, hi ha gent que se'n va mesos! i sol! per mi això mereix molt de respecte, suposo que perquè penso que mai seria capaç de fer-ho.

    Espero que t'ho passis mooolt bé i que puguis tornar dient si viatjar sol "te pega o no te pega"!

    Utnoa

    ResponElimina
  16. A Mart no hi ha wi-fi... bé, a Portugal sí (pel que es veu, jo ho hagués dubtat).

    Tingues un bon viatge, recarrega piles, descansa i fes turisme gastronòmic (que és el millor!)

    I mentre tinguis wi-fi no estaràs sol del tot. La catosfera és arreu!

    *Sànset*

    ResponElimina
  17. eiiiiiiiiii Lisboa és una de les meves ciutats preferides :) tres dies no és gaire, però pots fer molta via si vas sol :) Sobretot! res de quedar-te a l'habitació bloguejant eh! :D

    Vaig menjar unes sardinhas grilhadas en un bareto al carrer, fetes en una brasa allí mateix, que eren per morir-se de bones. I no t'oblidis d'anar al barri de Betlem a menjar pastissos de crema eh! imprescindible! te'ls enduus al davant d'Os Geronimos i te'ls cruspeixes, ben calentonets, al damunt de la gespa com un home :)

    ResponElimina
  18. Però això és fer trampes, home. Primer trenques les regles i te'n vas solet sorprenent als teus, i després el primer que fas és assegurar-te el wifi per tenir-nos a prop!

    Hehehe. Viatjar sempre és interessant, i anant sol és obvi que tens unes possibilitats diferents. Aprofita-ho, un viatge d'intrusió en un mateix sempre és possitiu.

    ResponElimina
  19. Mai he provat això de viatjar sol. No sé, se'm faria molt estrany no compartir amb ningú tot el que estigués vivint. No se't passa l'estona molt lentament?
    Ja ens explicaràs un cop tornat què tal l'experiència. Esperem que bé i amb molts d'ànims!

    ResponElimina
  20. No, Xexu, la primera vegada que vaig venir a Barcelona al 2008 (i que no hi havia tornat a la teva ciutat des del 1993, així que anava plànol en mà) i vaig fer la passa sola (llevat d'un dia dels tres que estaria amb una amiga però que també venia de Palma), no me vaig trobar amb gent de Bcn, tampoc en coneixia en aquell moment tot i que hi tenc família llunyana. Però quan vaig escriure la crònia d'aquell viatge he vist que ja me comentaves al blog (sí què fa anys!). Te pas l'enllaç d'abans de partir i segur que recordes el viatge que te dic: http://caterinacortes.wordpress.com/2008/09/15/cap-de-setmana-a-barcelona/#comments

    I te pas un segon enllaç de la crònica del viatge sols perquè llegeixis el comentari que me vares deixar al seu moment i que segur que ara te farà gràcia: http://caterinacortes.wordpress.com/2008/09/24/gracies-barcelona/#comments

    En quant a la segona pregunta, bé, he fet altres viatges semblants, com ara a València i altra vegada a Barcelona, però els altres pics sempre m'he trobat amb gent a les dues ciutats, excepte aquest passat Sant Jordi a Bcn que, llevat d'unes horetes, vaig anar de nou pel meu compte :)

    Esper que t'ho estiguis passant bé per Lisboa!

    ResponElimina
  21. Sol? Estem tots aquí!!!!! Però potser en el moment que volies no estaves preparat i ara podràs conéixer un Xexu que desconeixies i qui sap, pots portar-te una bona sorpresa!... però noi, quina enveja, una ciutat que voldria visitar des de fa temps!!!

    ResponElimina
  22. ai, a mi m'encanta viatjar! tot i que ara fa una mica de temps que no faig cap viatge en solitari, sí que m'hi he aventurat més d'una vegada, i sempre han estat vivències molt intenses, perquè t'hi fiques més de ple, ets més tu, no sé... parlo per mi, eh? és que jo sóc molt adaptativa, i quan viatjo amb gent, alguna vegada tinc la sensació que no acabo fent ben bé el meu viatge.

    com et cuides... lisboa és preciós! i com et diuen més amunt, no et deixis perdre el peixet i els pastissos de belem... mmm!!!

    bona estada!

    ResponElimina
  23. Viatjar sol. Durant una temporada vaig dir que ho volia fer, per amb el temps i suposo que el fet de tenir parella ( triar per triar, prefereixo viatjar mab en Martí) van fer que fós una cosa que no m'he tornat a plantejar més.

    Suposo que és diferent, se'm faria estran però. Ja ens explicaràs l'experiència espero. ohh!!

    ResponElimina
  24. A vegades passen aquestes coses. Jo també he volgut fugir molts cops, i no he tingut prou valor. ...

    ResponElimina
  25. Ja has menjat bacallà, Xexu? Diuen que a Portugal el fan de totes les maneres... :)

    ResponElimina
  26. Sempre hi ha algun moment a la vida en què necessitem fugir ben lluny, però gairebé mai ho podem fer de forma immediata, aquest és el problema... Però has tingut la valentia de viatjar sol i això és un repte que tenim gairebé tothom. Jo no ho he fet mai i no sé si en seria capaç...
    Espero que l'experiència sigui grata i que la distància t'ajudi a acabar d'escampar la boira mental.

    ResponElimina
  27. Primer, has triat una ciutat encantadora. Et podria dir moltes coses per a visitar i gaudir... però em deixaré dur per l'estómac i et diré que, sobretot, no deixis d'anar al Monasterio dos Jerónimos de Belem (i pots anar amb transport públic en un viatge agradable) i t'apropis a la concorregudíssima botiga a on venen els originals i inimitables (malgrat les còpies que trobes per tot arreu) dels "pasteles de Belem". Recent fets, tebis encara i amb una mica de canyella per sobre.... sublims.

    Segon, has fet molt bé. Viatjar sol és una cosa que tothom hauria de provar. Jo només ho vaig fer un cop i no me'n penedeixo gens. Vaig agafar una setmana a Eivissa en ple mes de novembre, és a dir, totalment fora de l'ambient per el qual és conegut aquesta illa. I cercava això precisament, trobar l'altra Eivissa, i a fe de Déu que la vaig trobar. Vaig descobrir una illa genial, magnífica, autèntica, totalment eivissenca, i en part, va ser gràcies al fet de viatjar sol, ja que t'amares molt més de tot el que t'envolta, ja que trenques aquella bombolla que es crea, vulguis o no, entre els integrants d'un viatge entre amics o en parella.

    I tercer, gaudeix de Lisboa tant com puguis. Deu estar preciosa.

    I quart, l'estómac altre cop! Tasta el bacallà en les mil-i-una formes en que el cuinen! (a bras, per exemple).

    ResponElimina
  28. Per cert, si em passes un mail (al meu blog hi ha una adreça) et puc fer arribar una guia casolana de Lisboa que em van fer unes amigues que hi van viure una temporada. Molt millor que la Lonely!

    ResponElimina
  29. El que tu has fet ara a Lisboa (anar-te'n sol, dic), ho vaig fer jo també, però el destí era...diferent? Vaig anar a Oslo. Jo sol. Ara farà un any, aproximadament. Em van donar "vacances" a la feina i vaig dir...a Oslo que me'n vaig. Dit i fet, em vaig plantar a Noruega, 4 dies. Va estar moooolt bé, l'experiència. Voràs com t'agrada molt. Ara disfruta i relaxa't, benvolgut XeXu. I quan tornes, tens l'obligació de fer-nos les dents llargues. Una abraçada d'est a oest.

    ResponElimina
  30. Què deus estar fent ara mentre escric? Allò que més et ve de gust , és clar que sí. Jo he passejat poc sola però en tinc bonics records (París, Venècia...). Secret: m´encanta, i quan podia ho feia, d´anar sola a balnearis.

    ResponElimina
  31. No em diràs que no és una ciutat amb encant?
    Està molt bé, Xexu, jo crec que de tant en tant està bé poder fer una escapadeta sols.

    ResponElimina
  32. Jo he marxat fora sola i no em desagrada, sempre ha estat fent curos o beques d'estiu del departament per tant al segon dia ja tenia un grupet amb qui passar les tardes. Quan ets lluny de casa sol, tens moments de soledat, però és un sentiment únic a nivell personal descobrir-te de nou, sense que ningú esperi res de tu, sense que ningú sàpiga com ets realment pots tornar a construir-te i fent-ho et coneixes més. A mi m'agrada, m'agrada voltar sola i descobrir llocs únics... De tant en tant va bé, si no et tornes molt dependent dels altres! Tu disfruta! Una abraçada!

    ResponElimina
  33. Viatjar sol és una experiència única en que et trobes a tu mateix i veus del que ets capaç. A mi m´agrada viatjar sola però sempre queda aquella cosa de que quan veus un lloc maco, quelcom que et sorprèn no tens a ningú a qui comentar-li.

    ResponElimina
  34. Vida, la veritat és que jo era el primer a no veure-m’hi, però potser ha passat tan temps des que em vaig fer el propòsit i que he acabat fent el viatge realment, que ja m’havia fet molt a la idea. De moment tot bé, no sé si és el que necessito, però me n’estic sortint prou bé.

    Carquinyol, de moment no noto cap canvi miraculós, però està anant força bé.

    Ferran, a mi em sembla que això teu té moltíssim més mèrit, anar-se’n a viure a un altre lloc, tot sol, i fer-se una vida allà és com un pas més. De moment jo començo marxant uns dies, després ja veurem. Tot serà que se m’inflin les pilotes de la vida que tinc i foti el camp. Per això no està malament anar coneixent noves ciutats!

    McAbeu, de moment no està malament viatjar sol, potser marxar molts dies no m’agradaria, però una escapadeta d’aquestes està bé. Encara em queden un parell de dies i mig, però sembla que estic a gust. A més, com que m’ho prenc amb calma, que volia descansar també, passo molta estona connectat, i ni així encerto els enigmes!

    Utnoa, probablement viatjar sol seguirà sense ser per mi. Sempre viatjo amb amics, i quan he tingut parella, doncs també. Tu ara ho tens fàcil, que tens el cafre del teu home que t’acompanyarà on sigui. Però si no es té... mira, per què quedar-se a casa, no? Creu-me que jo sempre havia pensat que no podria, i suposo que me n’he convençut veient-me caminar pels carrers de Lisboa amb ningú al costat. Així que, qui sap. Jo sóc zero aventurer. Per què tu no has de poder? Però mira, si no ho has fet ja, millor per tu, i esperem que a partir d’ara no et calgui plantejar-t’ho mai més, tret que et vulguis demostrar a tu mateixa que pots.

    Sànset, la catosfera i el que no és la catosfera. La veritat és que anant amb un portàtil sota el braç és difícil sentir-se sol. A vosaltres us porto a tot arreu, em cabeu tots en un netbook. I els que no hi caben habitualment resulta que aquests dies estan molt aficionats a enviar mails, i no sé quants n’he escrit ja des que estic aquí. Com pots pensar, sóc d’aquests que juga a ping-pong amb els mails, tal com arriben surt la resposta. Això sempre que puc, és clar. Només dir que avui m’he connectat des del restaurant, després de degustar un bon dinar. A tu que t’agrada la bona teca, si no has estat a Portugal t’ho recomano. Aquest cop no ho comprovaré tant, per qüestions d’estalvi, però de l’anterior vegada que vaig venir pràcticament només recordo que es menja com un rei, digne de tu, sobirà de la catosfera.

    Clídice, en una cosa no et faré cas, els vespres els dedicaré a bloguejar i a altres coses, però no a fer res. Ara necessitava més descansar que fer-me el gallet anant sol enlloc, així que tot i que estigui lluny, també vull descansar. Ara, que si m’haguessis vist avui recorrent Lisboa de punta a punta, no t’ho semblaria.
    Però ja que no et faig cas en una cosa, te’n faré en una altra. No pensava anar a Betlem, em queda lluny (tot i que demà aniré més lluny), de fet avui he enviat una postal al despatx amb una imatge de Betlem i els deia que això no ho visitaria. Però després he vist el teu comentari i m’has convençut. Així que divendres, si tot va bé, passaré per allà a veure què s’hi cou. I el que espero que s’hi cogui són molts pastissets!

    Joan, hi ha coses amb les que no es juga, i la connexió no és negociable. No només us tinc a prop a vosaltres, també tinc tota la meva gent amb qui em comunico per mail, quan s’escau. És genial disposar d’internet.
    No tinc la impressió d’estar fent massa introspecció, potser en això hi té a veure que estic molt connectat, potser per pensar de debò cal desconnectar totalment, i no ho sé fer. I tampoc no sé si vull pensar.

    ResponElimina
  35. Albert BiR, de moment tot va bé. Avui m’he dedicat a voltar molt, però he retirat aviat. Miro de partir el temps entre voltar i descansar, i ara mentre vaig contestant comentaris, estic escoltant el Barça, ja veus. Si estic com a casa. No sé com acabarà, però de moment m’està anant bé l’experiència, no trobo que les hores siguin més llargues que habitualment.

    Caterina, has encertat, m’ha fet gràcia llegir el comentari que et vaig fer, com es pot comprovar, he trigat dos anys a estar preparat a marxar, des que t’ho vaig dir. Sóc lentet, ja veus. Amb la tonteria ja fa força temps que ens anem seguint, i això sempre m’agrada recordar-ho, molts posts i molts comentaris.
    T’has aficionat molt a Barcelona tu! I si mal no recordo, un dels propòsits que et feies fa un temps era passar una temporada llarga a la city. Com que ja tens experiència en això d’anar sola pel món, segur que no et costaria, i menys a una ciutat on t’hi sents tan bé. Però t’enyoraries de Palma, oi?
    De moment jo vaig bé, avui he voltat molt i he tingut molts flaixos de l’anterior vegada que vaig venir, però realment no recordo res!

    Cèlia, el XeXu que no coneixia el vaig conèixer en el moment que va decidir fer aquest pas, el moment en que es va atrevir. Ara em sembla que no descobreixo massa més, només que m’estic veient capaç d’una cosa que no pensava. No t’ho pensis, Lisboa és un bon lloc per visitar.

    Pati, si ets adaptativa no t’ha d’acostar adaptar-te a l’altra gent i aconseguir fer el teu viatge i el seu. Jo sempre he viatjat acompanyat, i generalment m’he entès amb els companys, però el viatge perfecte no existeix. Ni tampoc crec que la manera perfecta sigui viatjar sol. Potser ets més tu mateix perquè no has d’estar pendent del que vol altra gent, només fas el que et surt, i amb tu mateix no cal discutir ni pensar-se res, les decisions es poden prendre molt fàcilment i fins i tot sobre la marxa, i no t’hauràs d’enfadar amb ningú perquè et canvia els plans constantment, encara que ho facis no et molestarà.
    Del peixet potser passaré, però de pastisset en menjaré algun segur, al final us hauré de portar alguna prova i tot!

    Mireia, si jo tingués algú amb qui viatjar (una parella, vull dir), ni se’m passaria pel cap marxar sol. Però mira, si vull viatjar tampoc no cal esperar a tenir-la, no. Amb els amics ja vaig fent coses, i els viatges ‘grans’ els faig amb ells. Una escapada així me la podia permetre.

    Goculta, si compto les vegades que he volgut fugir, i les que he acabat marxant, el balanç és encara molt negatiu. Així que, qui sap, potser encara hi ets a temps. És posar una mica de morro a l’assumpte.

    Josep Lluís, és que no sóc massa de peix. El bacallà m’agradava, però vaig agafar al•lèrgia un parell de vegades menjant peix i des de llavors que sóc molt reticent, només menjo sushi!

    Guspi, et dic el mateix que he dit a altres de per aquí, si jo he pogut fer-ho, crec que qualsevol podria. Ningú no es pensava que jo podia fer una cosa així, els que em coneixen són conscients del meu caràcter gregari. Però mira, aquí estic, i de moment no me’n penedeixo. Potser disposar d’internet és fer una mica de trampa, però no penso renunciar-hi.
    No sé si escamparé massa res, però almenys ara sé que puc fer-ho. I si va bé, em plantejar-he tornar-hi.

    ResponElimina
  36. Missis, caram, ets un integrista de Portugal! No pensava anar a Belém, però per aclamació popular he canviat d’idea, i miraré d’anar-hi divendres. És una de les avantatges d’estar sol, em vaig muntant el viatge com surt, i no m’enfado amb ningú pels canvis de plans. Tastaré els pastissos, no pateixis. Bon apunt aquest de que els d’allà són els originals, perquè n’he vist a tot arreu, però encara no els he tastat.
    Una de les opcions que considerava era la d’anar a Menorca també fora de temporada, fora de les aglomeracions, però al final em vaig decantar per Lisboa, i és una molt bona opció. De moment no m’està decebent estar sol, no he tingut cap dificultat i mentre que habitualment m’agrada tenir-ho tot controlat, estic funcionant una mica sense pensar-ho massa. Només m’he marcat una mica què fer cada dia, però no tinc cap pla estricte i canvia constantment. I per estrany que sembli, no em desagrada.
    Ja saps que Lisboa és una ciutat totalment decadent, sembla que es caigui a trossos, però és pintoresca a més no poder. I el bacallà no el tasto perquè tinc por d’agafar al•lèrgia, el peix i jo no ens entenem massa.
    T’agraeixo l’oferiment, però m’hi quedo poc, i com et deia abans, prefereixo muntar-m’ho a la meva manera. Tampoc sóc massa amant de les guies, la que tinc la faig servir sobretot pels mapes. Però gràcies, eh!

    Sr. Dalmasas, em sembla que les nostres aventures tenen molt a veure, motius similars, estratègies iguals, encara que els destins siguin diferents. Les vacances les he agafat jo perquè he volgut, això sí. Vaig triar Lisboa perquè era barat i perquè ja hi havia estat, però també vaig considerar Menorca i Amsterdam. A Oslo ja havia quedat que hi anirem algun dia d’aquests amb els amics, així que tampoc podia ser. De fet, aquest estiu hi vam ser molt a prop, quan vam anar a Suècia vam fer una petita incursió a Noruega, però com que teníem el temps just no vam poder arribar a la capital. Algun dia. Ah, ja vaig parlant del viatge sobre la marxa, tampoc no tinc intenció de fer la gran explicació, però de moment l’experiència és força satisfactòria.

    Montserrat, doncs si t’interessa saber-ho, en el moment que has escrit el comentari estava pujant per un camí pràcticament de senderista per anar al Castelo dos Mouros a Sintra. Estic descobrint que no està gens malament, així que potser m’hi animi algun altre cop. I mira, potser trobo encara més estrany anar sol a un balneari com fas tu, però ara ja no descarto res.

    Fanal Blau, és una ciutat pintoresca i agradable, però jo la trobo decadent. Estic descobrint que no està gens malament, però no sé si pensaria igual si m’hi hagués de passar gaires dies.

    Tarambana, està bé marxar amb aquests objectius, són com una excusa per forçar-te a anar-hi, i llavors és quan adquireixes tot això que dius. Jo ni tant sols vaig marxar d’estada mentre feia el doctorat, cosa que és molt habitual. Ara no sé si m’estic redescobrint, però sí que m’estic forçant a espavilar-me, i m’està servint. El meu cas és curiós, si una cosa em caracteritza és que li foto molts collons a les coses, dic el que calgui a qui calgui, amb totes les lletres, i això inclou caps a la feina i paios de dos metres. Mentre els conegui, és clar. Quan he de parlar amb gent desconeguda em costa molt, moltíssim. És com el dia i la nit. I ara m’estic forçant, poc a poc, mirant de produir aquests contactes i atrevir-me més. No està malament per començar. Suposo que és treball personal.
    Posats a triar, jo prefereixo que depenguin de mi que no pas dependre de ningú. Ja fa temps que em vaig adonar, però, que no feia mai res sol, que sempre tenia algú o altre al costat. Aquest pas tampoc està malament per començar a espavilar-me, que ja seria hora.

    Cristina, sobretot m’està servint per veure de què sóc capaç, i per forçar-me a fer coses que em pensava que no podria fer. De moment no tinc aquesta necessitat d’explicar res a ningú del costat, però tinc internet i us ho explico a vosaltres!

    ResponElimina
  37. Doncs porta'm un tuperbare!

    És una ordre! (en el cas que em consideris un sobirà totalitari, clar)

    *Sànset*

    ResponElimina
  38. No hi ha res millor per aclarir un cap emboirat! Que gaudeixis de les vacances (físiqeus i mentals).

    ResponElimina
  39. Arribo una mica tard, però... m'explicaries quin balanç en fas?! Ara sóc jo la que està temptada :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha sobtat el comentari, però ja que els rebo per mail, l'he pogut localitzar i et contesto. L'experiència va anar bé, encara que quan t'emportes el portàtil i tens connexió a Internet, tampoc es pot dir que estiguis sol del tot. Vaig fer coses que no sabia si podria, em vaig espavilar prou bé i vaig gaudir. Em va quedar la idea de que potser repetiria, ara sabia que n'era capaç. Però no ho he fet. Així que ja veus, content, però tampoc he tingut pressa per repetir. No sé si això et servirà de massa, però almenys et responc.

      Elimina
  40. I jo t'agraeixo moltíssim la resposta! ;)
    El tema és que puguis dir que vas gaudir i que no prevalguèssin sensacions de soledat o de "vull compartir això i no puc".
    En fi... seguiré pensant :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.