dilluns, 22 de novembre de 2010

Quan era petit...

Aquests dies corre pels blogs una iniciativa que van moure l'Assumpta i en Ferran i que consisteix en posar fotos de quan érem petits. Jo ja vaig dir de bon inici que no hi participaria, però com que això no deixa de ser una mena de meme, i jo els memes me'ls passo pel folre i les manilles, el que faré serà ensenyar-vos, a instàncies de la mateixa Assumpta, fotos de quan en Blog era petit.


Aquesta foto me la va enviar la noia que els va acollir com a pas previ a l'adopció, és a dir que és d'abans de tenir-lo nosaltres. Que petitó, només tenia uns dies de vida! En tinc una de quan eren recent nascuts en Blog i en Bamboo, amb dos germanets més, quan els van recollir del carrer. No ho havien passat bé.


Aquesta altra és del primer dia que van ser a casa, jo estava bavejant tota l'estona amb la càmera a la mà, i ells van explorar el pis per tot arreu. Aquí devia estar descansant després de tanta exploració. Tenia dos o tres mesos de vida, estava tan esprimatxat!

I per respecte a la intimitat, perquè ningú penja fotos ja de gran, no posaré una foto actual d'aquesta bestiola tan bonica que en dos anys i mig ha augmentat un 400% en massa i unes 5 vegades en volum. Que ja no és una bestiola, vaja, que és una mala bèstia.

31 comentaris:

  1. Coi, abans estava tan prim com la pota d'un canari però ara deu ser una autèntica bola de pèl felí! Una bona amiga meva, de tant que va anar creixent el diàmetre del seu gat li va acabar dient "Mandungui"... ja que era rodó com una mandonguilla!

    ResponElimina
  2. Quina coseta més petitona.No m'estranya que s'hagi convertit en el rei de la casa.Com t'hi pots resistir amb una carona com aquesta?

    ResponElimina
  3. Ooooooooh!!! al final ho has fet!! :-DD

    Què vols que et digui? Em fa gràcia! hehehe, al cap i a la fi, en Blog-Lovi, no ha fet fins i tot algun post? ;-)

    Ara bé (BRONCA)
    No diguis que és un MEME, nen, que això no ho has de passar a ningú (passa-ho a set persones i que diguin qui els hi ha passat, però no ho passis a ningú que li hagi passat la mateixa persona que t'ho ha passat a tu... brrrrr) ni has de respondre preguntes i és absolutament voluntari!

    Per un casual vaig dir jo que la teva proposta d'ensenyar la nostra habitació de l'ordinador era un MEME?? Mira que dir-me que jo proposo MEMES!! Amb la tírria que els hi tinc!!

    (Aggg... ara m'hauré de prendre un
    antihistamínic de l'al·lèrgia només de llegir aquesta paraula)

    Dit això: Doncs torno al començament... que em fa molta gràcia aquest post i que en Blog és un gat preciós, que la primera foto sembla un peluix i que la segona és maquíssima amb aquests ulls blaus que té :-))

    Pregunta: Què vol dir això de que ha augmentat un 400% de massa? (ostres, són matemàtiques i jo no hi entenc) No podries dir: pesava "X" i ara pesa "Z"... perquè suposo que no vols dir que ha multiplicat el seu pes per 400... perquè no pot ser (crec) :-DDD

    I el "volum" per cinc? què és exactament el "volum" en termes "humans"? :-))

    Moltes gràcies per jugar!! :-))

    ResponElimina
  4. (Ara li passo mail al FERRAN per la seva llista hihi... li diré que apunti "Blog-Lovi", a veure com quedarà... Tot i que ell a aquestes hores ja fa nones segur, però que ho posi demà) :-))

    ResponElimina
  5. Que petitó! pobret feia com peneta!

    Quina bronca la de l'Assumpta!
    he, he, he,

    Però té raó, XeXu, això no és un meme ni de broma! :)

    ResponElimina
  6. poc s'ho pensaven ells de sortir al bloc fent de representants!!!
    :)

    bon dimarts, xexu.

    ResponElimina
  7. si es fa tant gros vigila que no li surtin ratlles.....

    ResponElimina
  8. Ooooooh, XeXu, què monoooo! Mira, no t'imaginava pas així, la veritat; et feia com més rústic, més... no sé, més bèstia! Veig que m'equivocava: una monada!

    ResponElimina
  9. oh!
    també et cabia a la mà quan era petitó? sí? i ara només t'hi cap el cap? si és que...

    fes-li unes quantes moixaines de part meva, d'acord?

    ResponElimina
  10. quina coseta més bonica!!! i el nom molt original!

    Nosaltres també vam adoptar dos gatets de carrer, bueno... eren d'una casa de pagès, i el seu futur era morir en mans de la mastressa de la casa.
    Ens vam quedar els dos germans, la Iona i l'Iris. Eren escanyolits i malaltissos, i ara també són com dos toros! sans i dolentots! Tenen un any i mig.

    ResponElimina
  11. que maco en blog! :) jo també vaig rescatar un tutu cadellet, petit, escanyolit i moribund fa uns quants anys (10 ja! buf...). me'l vaig trobar una nit de festa al meu poble i me'l vaig endur al meu pis d'estudiantes a barcelona, i d'aquí directe al veterinari, un diumenge a la mitjanit, perquè em semblava que no l'acampàvem. i sort d'aquest pas, i de l'ingrés hospitalari, perquè ara és un gatot la mar de sobrat. actualment el té ma mare en acollida, la ditxosa al·lèrgia... :(

    ResponElimina
  12. hi, hi! No m'estranya que bavegessis! Quina preciositat!!!!! Un apunt força graciós! Però t'aprofites que no protestin!

    ResponElimina
  13. Buuuuuhhhh!, Tongo, tongo, tongo!

    El gat preciós, però no tens remei. Això és trampa. No s'hi val. O participes o no, però això és deixar les coses a mitges que és una cosa miolt i molt lletja. En Ferran i l'Assumpta haurien d'apuntar-te un negatiu i fer-te tornar al setembre com a mínim!

    ResponElimina
  14. Diuen que els animals s'assemblen als amos (o al revés?) per tant ja ens fem una petita idea de com eres quan eres petit!! ;-)

    ResponElimina
  15. No, no, ei, que quan en XEXU va dir que ell no jugava jo li vaig dir que podia fer-ho amb en BLOG, les coses com siguin, i a mi m'ha fet molta il·lusió que, ni que fos d'aquesta forma "indirecta", també s'unís al joc... O sigui que no el renyeu que la idea va ser meva :-))

    El podeu renyar per haver dit que era una mena de MEME, per això sí... hahahaha

    ResponElimina
  16. molt dolç...
    Vigila si ara és una bèstia, que no se't mengi el ratolí...jeje

    ResponElimina
  17. Preciós!!!! a la Iruna segur que li cau la baba amb fotos com aquestes... jo sóc més de gossos ;)

    ResponElimina
  18. Què moooooonu! Que blanquet!!! Que petitó!!!

    (Això amnb l'Otis no colaria: quan va arribar era un jabato de 5kg i segueix mantenint aquest pes i volum...)

    ResponElimina
  19. És una preciositat!!! M'encanten els moixos! Malauradament, de moment, no en tenc cap...

    ResponElimina
  20. Per en blog: està i estava moníssim. I això que no sóc de gats!

    Per en XeXu: QUIN MORRO!( escric en majúscules perquè ho dic cridant) Hooome!

    ResponElimina
  21. És un gatet moníssim... La primera foto és tan tendra... Impossible resistir-se als encants del Blog! Ara que, després de veure'l en foto, dubto de qui és la bestiola de casa, si ell o tu... :D

    ResponElimina
  22. Quin moix més elegant i enigmàtic. Vas fer bé en posar-li Blog de nom :)
    Ja no recordava aquesta iniciativa i això que vaig veure a la nostra Carme Rosanas preciosíssima. A veure si en trob alguna...

    ResponElimina
  23. Un gat preciós! no m'estranya que te'l quedessis!

    ResponElimina
  24. quina cucada!!! segur que continua igual d'encantador!!!

    saps, sempre m'he preguntat com és que els gatets, quan són petits tenen les orelles tan grans. Són desmesurades!!!! Quan el puck va arribar a casa vaig pensar que seria orellut!! però no, ell va anar creixent i les orelles enormes es van anar quedant petites, petites, petites. M'és molt curiós, bes quines coses!

    per cert, tinc un llibre de falsos mites dels gats que diuen que és un mite que els gats blancs són sords. Què en dius? el blogins ve corrents quan el crides o passa de tu olímpicament. El pucki no és blanc, però passa olímpicament de tot (nmenys de mi quan té gana)

    ResponElimina
  25. Sempre acaben convertint-se en els amos de la casa. És impossible resistir-se a ells!

    ResponElimina
  26. Això és de GROGA com a mínim!!!

    *Sànset*

    ResponElimina
  27. M’alegro que el meu mixo us sembli tan maco, a mi m’encanta la primera foto. Te’l menjaries. Però ara el tinc aquí de peu miolant-me a l’orella dreta mentre escric, que té gana, i ara no te’l menjaries tant, li obriries la finestra a veure si salta… Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, i sobretot als organitzadors de la proposta que m’ho passen tot…

    Missis, en Blog no està com una bola perquè és molt llarg. Mirant fotos antigues vaig veure algunes de quan ja havia crescut però estava molt prim, i semblava llarguíssim. Ara no sembla tan llarg perquè està panxut, però això l’estilitza una mica.

    Maria, la primera foto és genial, m’encanta. A casa van venir una mica més grandets, però eren una monada de petitets, i tenien les orelles desproporcionadament grans.

    Assumpta, ja sabia que et picaries amb això del meme, i ja sabia que és una proposta similar a alguna que he fet jo, però mira que és fàcil fer-te enfadar! Ja ho sé que no és un meme, però era la meva justificació per, un cop més, fer cas omís de les normes. S’ha de reconèixer que de petit era una monada. Després d’adolescent va tenir una fase de ser molt feuno, però potser era al costat del Bamboo que era un Mr en el món dels gats. Ara està molt guapet, però pesa uns 8 kg, quatre vegades el 100% del pes que tenia quan va arribar, i en fa cinc del gatet que va venir a casa el primer dia. Cinc gatets com aquell ocuparien el mateix espai que ell ara.

    Carme, al principi de tenir-los feien peneta perquè estaven molt prims, massa. Però la bona vida els va fer criar unes bones panxes. Que menja millor que jo aquesta bèstia, un pinso de bona qualitat.

    Fanal, em sembla que els meus gats, ara el meu gat, han sortit tants cops que estava per obrir-los un compte perquè fossin coautors del blog.

    Garbí24, sempre ha tingut la cua ratllada, i cada cop té el llom més sospitosament taronja. Però em sembla que retira més a Garfield que a un tigre…

    Ferran, és que de joves tots som molt monos, després m’he espatllat, creu-me. I he perdut força pèl.

    Elur, no vaig tenir-lo des que va néixer, però en tinc una foto, estan els quatre germans junts i no sabria dir quin és. Fa pinta de cabre perfectament a la mà, però jo tinc la mà petita, i el cap d’ara m’hi cap a dures penes. Sempre que surt al blog el tio té ració doble de moixaines!

    _MeiA_, dóna gust quan veus que unes bèsties que no tenien cap futur i que han passat penúries remunten i poden viure una vida ben llarga i còmoda. Un dels meus, malauradament, va morir, però era un gat malalt, amb problemes severs. Només li vaig poder donar dos anys, però vaig fer tot el que vaig poder. Mantenir-lo més era una crueltat, i per molt que sigui difícil, han de tenir una vida digna, la que sempre mirem de donar-los. Moixaines a la Iona i a l’Iris!

    Pati di fusa, com deia a la _MeiA_, és un plaer poder fer això que tu també has fet. Hi ha molts animals sense casa i que han patit molt, comprar-se un cadell és una aberració quan tens la possibilitat de treure de la misèria un pobre animal que veuràs com creix, que te l’estimaràs perquè saps d’on ve, i que ell t’ho agrairà tota la vida, encara que no t’ho sàpiga dir. Té mèrit això teu si a sobre tenies al•lèrgia. Vas fer una molt bona acció.

    Cèlia, m’he aprofitat de que m’ho permeten tot, però ha quedat una participació força reeixida, oi?

    Joan, a en Ferran i l’Assumpta els tinc comprats, home. Després els dono un premi c@t i entesos. A més, ningú obliga a participar en aquest joc, jo he fet el meu propi post i els he citat a ell. Ja els tenia avisats que no jugaria, i la mateixa Assumpta em va proposar aquesta opció. I com que el gat no es queixa…

    ResponElimina
  28. Sr. Banyera, mai no he estat tan pelut, i ja m’agradaria a mi ser guapo com el gat! Això de que s’assemblen als amos… és que el gat és adoptat, saps…?

    Jomateixa, el ratolí el deixa tranquil de moment, però té altres obsessions persecutòries.

    Cuquet, que se’n sap de la cosina? Ja m’imagino que ara faria un comentari de mil paraules elogiant el gat, hehehe. Em faràs el favor de donar-li records de part meva quan la vegis?

    Els d’Otis, així que en Blog va començar més petit però que ara pràcticament es podria menjar l’Otis amb patates. Però no ho faria, eh, que no és violent. La foto de quan era més petit és una cucada, és cert.

    Caterina, si t’agraden els gats, o moixos com tu dius (pensava que això eren ocells quan ho sentia en una cançó d’Antònia Font…) què esperes per adoptar-ne un? Hi ha un petitó en algun lloc que espera que te l’emportis a casa. Ja ens el presentaràs.

    Mireia, ja sé que molts voldríeu veure la meva bellesa apol•línia, però em sembla que serà que no. Poso el gat que és molt més guapo que jo!

    Guspi, a la pregunta de qui és més animal, no sabria què respondre. Ell és més guapo, això sí. I resistir-se als seus encants… si el sentissis miolar a les 7h del matí fora de la porta de l’habitació no pensaries igual…

    Deric, és que es veu que dir ‘bèstia parda’ no és correcte en català.

    Vida, com per no recordar la iniciativa, si la catosfera aquests dies sembla una llar d’infants! Jo he volgut que també sembli una mica un veterinari, per donar un toc de color. Pel que fa al nom del gat, dubtàvem entre Blog i Post…

    Elfreelang, dona, després de triar-lo i portar-lo a casa hagués estat molt lleig tornar-lo!

    rits, ara és més guapo, d’adolescent va tenir una mala època… però ara torna a lluir. A mi em sembla que les orelles no creixen massa al llarg de la vida, així que quan neixen ja tenen mida adulta, i per comparació el cap és ben petit, semblen conills més que gats! Però després es posa tot a lloc. És com el que passa amb els nens petits, que proporcionalment tenen el cap molt gran.
    Que els gats blancs són sords? A jutjar pels crits que fot de vegades ho semblaria, però no hi compto, a mi em sembla que hi sent perfectament. És obrir el paquet de pa bimbo i aixeca el cap segur. Es guia perfectament per l’oïda. No havia sentit aquest mite mai, però una cosa que no és un mite és que els gats passen de tot, sempre i quan no els ofereixis alguna cosa que volen en aquell moment.

    Albert BiR, ja que són els amos de la casa, ja podrien pagar la seva part del lloguer! Apa que no viuen bé!

    Sànset, va home, si ni l’he tocat!

    El tacte, és entranyable… quan vol.

    ResponElimina
  29. No, no... és fàcil que jo et segueixi la corrent fent veure que m'enfado, que és mooooooooolt diferent... :-PP

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.