dimecres, 17 de novembre de 2010

Patrimoni de la humanitat

Sóc casteller des de l'any 1994. En aquell moment formava part d'una colla petita, vaig aprendre a pujar, a aguantar pes, a treballar en equip i a donar-ho tot per aconseguir els objectius. Petits objectius, però per nosaltres grans proeses. Anys després, amb la meva colla a punt de desaparèixer, i amb moltes, moltes ganes de fer castells, vaig anar a una colla més gran. Allà vaig descobrir com funcionava una colla realment, les amistats i enemistats entre colles, les rivalitats, fins i tot les guerres internes. Però sobretot vaig tastar les mels del que era fer castells de veritat, grans castells. No estava segur de si podria, però en la meva posició vaig arribar a descarregar castells de 9. L'eufòria que desperta aconseguir una construcció així és comparable a la més gran de les alegries que es pugui imaginar. I encara estava lluny el sostre dels castells. Però fer castells de 9 és com tocar el cel, encara que el dia següent no et puguis aixecar. Actualment estic retirat, tot i que de tant en tant passo per l'assaig i vaig a alguna actuació. No ho trobo a faltar, és molt sacrificat. Però no saps mai quan se't pot tornar a despertar la febre castellera. Per exemple, veure aquest vídeo explicatiu podria ser un bon motiu.


Ahir els castells van ser declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO. És un fet molt important per la cultura catalana, i més que de felicitat, m'omple d'orgull formar part d'aquesta activitat tan nostra i amb uns valors que són els propis del nostre país Catalunya. La meva felicitació a totes les colles, castellers, coordinadores, i a tothom que ha fet possible que avui els castells tinguin una projecció mundial. Qui sap, potser aviat tindrem competència...

Ah, i no em puc deixar de felicitar els mallorquins pel mateix nomenament del seu Cant de la Sibil·la!

32 comentaris:

  1. Ui perdó, pensava que això era la web del diari MARCA. Aniria despistat...

    Va, fora conyes...

    Felicitem-nos, que els castellers són un dels nostres grans patrimonis. Necessitem coses com aquesta per demostrar-nos que som capaços d'anar molt més enllà!

    Visca la terra!

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. A veure si amb sort veiem la Champions castellera, amb això cada dia els catalans som més grans a tot el món.
    Per fer l'honor proposaré un pilar de dos horitzontal a casa.....això si, sense manilles.

    ResponElimina
  3. El cant de la Sibil·la és espectacular, felicitats a les Illes. Els castells m'encanten, tot i que n'he vist pocs en directe. Ens hem de felicitar, crec, el poble de Catalunya en general, però en especial a tots aquells que, com tu XeXu, feu possible els castells.

    ResponElimina
  4. Encara ara quan recordo el primer cop que vaig veure fer un castell m'emociono. Recordo que fins i tot se'm va escapar alguna llagrimeta...
    Enhorabona! Ahir va ser un gran dia per a la nostra terra.

    ResponElimina
  5. He penjat el meu post quasi a la mateixa hora que el teu i tampoc m'he oblidat, al final del meu escrit, de felicitar-vos perquè s'hagin declarat els castells Patrimoni de la Humanitat! Gràcies per la part que me toca de la Sibil·la.

    A Mallorca crec que hi ha dues colles però només les he vist un pic i va ser una demostració petita però record que me va entusiasmar i amb ganes de més. Mai he tengut l'oportunitat de veuren més perquè m'agradaria. Segur que fa posar els pèls de punta!

    Ah! Lisboa mai era una ciutat europea que me fes especial ganes visitar però si dius que a mi m'agradaria, promet tenir-la en compte de cara a futurs viatges!

    ResponElimina
  6. Un esdeveniment important i m'imagino que si se'n forma part de manera directa, com tu, encara ha de fer més il.lusió. Felicitats!

    ResponElimina
  7. Moltes felicitats, senyor Patrimoni (en excedència ;-P)
    Això de la UNESCO ha estat una alegria tan gran com descarregar un nou castell.

    ResponElimina
  8. Un post rodó, Sr. XeXu dels castells dels XeXu de tota la vida, i una enhorabona merescuda per la part que et toca. Els castellers sou els meus herois!

    ResponElimina
  9. Bonic, bonic i amb il·lusió que s'encomana, ja ho vaig dir, pell de gallina!

    Felicitats, casteller per sempre!

    ResponElimina
  10. He vist aquest mateix vídeo al blog de l'Estrip i m'he emocionat...

    Sóc aficionada castellera, des de que fa uns vint-i-cinc anys un senyor gran, de Valls, amb el que vaig coincidir a un despatx on jo feia pràctiques, me'n parlava sovint, em va ensenyar tot el vocabulari, m'explicava els tipus de castells... quan en parlava es notava que ho vivia. Ell era de la Vella de tota la vida :-) i ja em va picar "el cuquet"...

    Al cap d'uns anys un cosí meu, la dona i les nenes van entrar a una colla barcelonina i per a mi va ser genial presumir de família castellera!! Han passat molts anys i les "petites" ja no fan d'enxanetes, perquè ja voregen els vint anys... però tots segueixen en aquest món casteller...

    I actualment en sóc una gran seguidora, m'encanten, em fan emocionar... no ho sé explicar... Fins i tot fa unes setmanes vaig aconseguir una cosa que feia temps que em feia il·lusió: Posar-me el Toc de castell com so de trucada al mòbil.

    Per tant, per la part que et toca, per tot el que has viscut i que ja és teu i forma part de tu, et felicito XeXu, per aquest reconeixement... a tu i a tots els blogaires i ex blogaires que tenen i han tingut la sort i l'honor de poder dir "sóc casteller".

    VISCA LES NOSTRES TRADICIONS!!
    VISCA CATALUNYA!!

    ResponElimina
  11. Jo mai he estat casteller però reconec l'immens mèrit que té fer-ne. És una cosa antològica!

    La més gran de les felicitacions als castellers, als catalans i al Cant de la Sibil·la i els mallorquins!

    ResponElimina
  12. Una molt bona notícia, sí senyor. N'hem d'estar ben orgullosos. També l'enhorabona pels amics de les Illes.

    ResponElimina
  13. Enhorabona casteller! Jo també estic molt contenta amb la notícia! I el vídeo és emocionant l'acabo de veure a ca l'estrip.

    ResponElimina
  14. Com més els veig,més m'agraden.Ja ho saps,sempre hi ets a temps de tornar-hi.Felicitats per tots.

    ResponElimina
  15. Jo com a molt he fet pinya, però m'emociono veient descarregar els castells grossos. Jo també em sento orgullós.

    ResponElimina
  16. Els castells són impressionants. Pateixo molt quan ho veig, però reconec el gran mèrit i la feina. La Sibil·la és una altra cosa, una subtilesa, una emoció. En definitiva dues demostracions culturals (bé pel reconeixement), una cap a fora, l'altre cap a dins, potser prou representativa dels nostres tarannàs: l'esforç i la lluita catalana i el replegament illenc. Ja has tornat de Lisboa?

    ResponElimina
  17. Un reconeixement merescut que ens omple d'orgull com a poble.
    Enhorabona per la part que et toca!

    ResponElimina
  18. Sóc dels que no en tenen ni idea, però se'm cau la bava veient com s'alça. Petites victòries per assaborir.

    ResponElimina
  19. Els Castells s'ho mereixien! Són el resultat de l'esforç de molta gent i transmeten una bona colla de valors positius. Un exemple a seguir!

    ResponElimina
  20. Jo em vaig emocionar al sentir-ho per la ràdio... vès!

    ResponElimina
  21. Una gran notícia, sens dubte, que t'hauria d'impulsar a despenjar la camisa que vas penjar un dia, tornar-te-la a posar i tornar a fer pujar castells. Home!

    ResponElimina
  22. Maco el video...! Jo fins i tot em vaig conectar d'amagat a la feina per veure en directe la resolució.
    Ja m'ho crec el que dius de ser-hi a sota del tronc! Però com dius, jo trobo també que la emoció és fantàstica.

    ResponElimina
  23. pit i amunt!!! un dia d'orgull català!!! va ser fantàstic!

    moltes felicitats per la part que et toca!!! sempre seràs casteller!

    ResponElimina
  24. A mi els castells no m'han apassionat mai, però s'ha de reconèixer que el que fan els castellers és realment admirable. Per això estic content que fossin declarats patrimoni de la humanitat.
    Adéu!

    ResponElimina
  25. no tinc gaire tradició castellera, però amb el teu post i, pel que llegeixo, amb el vídeo que has penjat (ara no el puc veure, però ho faré), em queden força clares les emocions que desperta.

    moltes felicitats per la part que et toca, xexu!
    i felicitats també a tots els castellers!

    ResponElimina
  26. d'allà on sóc jo, no ho diré per mantenir la discreció (juas!), això dels castells no ho tenim gens per mà. A Olot (ups! se m'ha escapat) hi ha una colla castellera, els Xerrics d'Olot. Els vaig veure una vegada en directe davant de l'església de St.Esteve. M'ho vaig estar mirant perquè feien castellets i no semblava pas que pogués passar res. Sóc incapaç de mirar com es carrega i descarrega o no un castell, acabo plorant. Se'm fa un nus a la boca de l'estòmac, m'oblido de respirar, començo a sanglotar i acabo plorant. Només puc mirar, sense patir gaire, els pilans. No puc fer-hi més.

    Enhorabona per la part que et toca, maco.

    ResponElimina
  27. conec algun casteller d'edat avançada, es porta a la sang... jo no podria

    ResponElimina
  28. Moltes gràcies a tots, és un plaer veure com la majoria de gent valora moltíssim els castells, en totes les versions, des d'aquells que en gaudeixen (o fins i tot els fan), aquells que es posen molt nerviosos, que no els poden veure perquè pateixen, el que sigui, gairebé tothom sap atribuir el mèrit que es mereix aquest patrimoni tan nostre i tan singular. L'amic Captaire, també és casteller, com alguns sabreu, encara que no ens coneixem, però no puc deixar-me de saludar-lo especialment perquè ell encara està en actiu. Ha estat una gran alegria per tots, i haver-hi contribuït, encara que hagi estat només una miquetona, m'omple d'orgull. Gràcies a tots altre cop, i amunt els castells, que queden moltes fites per aconseguir!

    ResponElimina
  29. jo no sóc molt aficionada als castells, ho reconec. Però quan vaig vindre a viure a Vilanova ara fa cinc anys els vaig descobrir una mica més de prop i la veritat és que impressionen molt i molt! són estètics, són simbòlics... reconeixement més que merescut! enhorabona als castellers!

    ResponElimina
  30. Ui això és un gen igual se't desperta de nou i no pots deixar de fer-los.

    Felicitats a tot el món casteller!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.