dissabte, 6 de novembre de 2010

Això és un cavalieri?

En plena pre-campanya electoral al nostra país, vull fer ressò de com funcionen algunes coses fora d'aquí. El que més sento dir a aquestes alçades és que ningú té massa clar a qui votar perquè no hi ha cap líder ni partit que es salvin (això a la vida real, aquí ja sabeu que tots som súper independentistes 'de la muerte'). Certament, els polítics d'aquest país deixen molt per desitjar, cap d'ells no dóna la talla i només miren pel seu bé. Però si els comparem amb Berlusconi, potser encara els podríem donar una oportunitat. Aquests dies el president italià ha deixat anar una altra de les seves perles, aquí teniu un vídeo en el que es defensa de les acusacions amb una brometa que és per pujar i fotre-li un clatellot, i encara l'aplaudeixen. Com que el vídeo està en italià, us poso en situació, sempre li critiquen que va amb dones, que és un conquistador, un faldiller. Això no està massa ben vist quan un és president d'un país. El cas és que després d'insistir amb el seu to fatxenda que no llegeixin la premsa, diu que si li sorgeix l'oportunitat de mirar una noia bonica, doncs sempre és millor ser apassionat de les noies boniques que no pas gai. Molt maco, senyor Berlusconi. El cas és que aquest cop l'acusació és per anar amb una menor, no amb una noia bonica, sinó amb una nena. Algun dia pagarà per tot això i per tantes altres coses; hauria de pagar. Però no anirem enlloc si els italians a sobre li riuen les gràcies.

33 comentaris:

  1. És evident que aquest "senyor" no és mereix el títol de cavaller però això ja ho arreglaran els italians si volen. Nosaltres ja tenim prou feina amb els d'aquí, potser no en tenim cap com aquest (per sort) però també deixa'ls anar.

    En quant als dubtes a l'hora de votar, crec que justament els qui en tenen (tenim) més són els independentistes (no sé si de la muerte) perquè ser independentista no vol dir per força ser un friki i que les formacions independentistes no hagin sigut capaces de presentar-se unides per culpa d'egos personals no ens fa cap gràcia. En canvi, els que no votaran en aquest sentit ho tenen molt clar: només han de decidir entre autonomisme o espanyolisme que, encara que ho sembli, no són coses tan diferents.

    ResponElimina
  2. En el país dels cecs el coix era el rei...era així, no? Jo que vols que et digui, triar per triar, ni ell ni cap dels nostres. Només he conegut un polític honest en tota la meva vida i crec que va ser-ho durant 4 anys només per accident. Besades.

    ResponElimina
  3. Polític per accident, vull dir, perquè honest ho és de per vida.

    ResponElimina
  4. És que això que passa a Itàlia, sembla una pantomima! Buff! Em costa de creure! Jo disfruto amb la cambra dels Lords anglesos, ostres tu, tan educats, amb aquella compustura que sempre guarden i sense despentinar-se van deixant-se anar frases molt bèsties.
    Dels nostres polítics, cap comentari, és cert que no tenim un Berlusconi, però això no vol dir que tinguem algú millor.

    ResponElimina
  5. L'únic que s'ha de reconèixer es que els té ben posats, tot i que jo agrairia veure'l entre reixes perquè no és res més que un fill de puta

    ResponElimina
  6. Ja se sap que Berlusconi té comprat el país, no crec que faci falta dir res més.
    I no dic res més perquè ja em vénen ganes de parlar de Dexter i no e sento gaire còmoda.

    (saps? ets un malparit encantador... a la vida real, diu... jajajaja)

    ResponElimina
  7. Mentre sigui President segur que no pagarà pas per res, perquè disposa d'immunitat. I quan deixi de ser-ho, amb l'admiració que li té tanta gent (no ho entendré mai!) dubto que tampoc. El control que té dels mitjans de comunicació el fa quasi intocable. Aquest sí que és una mala peça!

    ResponElimina
  8. Sobre el primer comentari que diu que la unió no ha estat possible per egos personals, hi discrepo. Ho he viscut des de dins i no ha estat així. És molt i molt més complicat del que sembla arribar a una unió. Hi ha molts factors que hi juguen: com finançar la campanya, què fer un cop al Parlament, calibrar les possibilitats reals de cada un d'entrar... Ha estat un tema molt més complex. Si entre tres pesones ja és complicat psar-se d'acord per alguna cosa, imagineu entre unes forces polítiques que han de representar a centenars de milers i que tenen la resposabilitat de trobar-se a un Parlament. Just ara que hi ha més opcions que mai, més motiu per anar a votar! Segur que trobem aquell que més s'adequa al que pensem!

    ResponElimina
  9. Jo, com m'acostuma a passar estic d'acord amb en Mc. I encara que l'Albert explica les raons i són comprensibles... igualment, kla realitat és que llençarem a les urnes uns vots com si els llencéssim a la paperera. Disgregats els vots no valen res, perden molt de valor. Units es multiplicarien. Però això si els anirem a llençar, per nosaltres que no quedi!

    I aquest senyor del vídeo, fa fàstic d'escoltar... i ja no dic res més...

    ResponElimina
  10. Uns quants estem al dia de totes les bestieses que diu aquest tipus pel blog de la Marieta El meu país d'Itàlia, altament recomanable si es vol tenir una certa idea d'allò que pensen alguns italians del que els envolta, del que diu l'imbècil aquest (que no es pot fer servir cap altre qualificatiu) i de les barbaritats legals que aprova. Xenofòbia, discriminació són dues característiques d'aquesta entitat, suposadament humana. El mal, però, és que sembla que personifica totes les aberracions que atresoren tantes persones, de tal manera que els serveix de catarsi i el voten repetidament. Sinó tampoc s'entendria el que passa a València, per exemple no?

    ResponElimina
  11. Ja sé que hi ha coses que no s'han de dir, però faré una excepció que per això hi ha excepcions: el dia que mori aquest imbècil brindaré a la salut de tots, començant pels pobres italians que l'han de veure dia sí, dia també.

    Un imbècil integral, és el que és.

    ResponElimina
  12. Aquest individu, només em suscita pensaments negatius. Es efectivament un impresentable. I és trist que una persona com ell pugui guanyar unes eleccions en un país civilitzat com Itàlia. Aquest sempre ha estat un país molt especial per a la política. Encara recordo la eterna inestabilitat dels governs italians dels anys 70: la Democràcia Cristiana, el "pentapartito", el PCI, però am uns polítics íntegres i respectables com Aldo Moro (democristià), Enrico Berlinguer (comunista), etc.

    ResponElimina
  13. Si noi tota la raó si anem a comparar els nostres polítics amb aquest paio que té la barra d'anar contra les lleis i l'ètica i fer el que li surt dels dallonses...al seu costat els d'aquí em semblen menys dolents!

    ResponElimina
  14. Ah me n'oblidava ....cavalieri? porc i fastigós més aviat....i tot un reguitzell d'adjectius que millor no escric...

    ResponElimina
  15. A mi em dol dir-ho (perquè aquí no sortim gaire ben parats) però crec que tot país acaba tenint els governants que es mereix. Primer per crear les bèsties dins el caldo de cultiu de la seva societat i segon, i definitiu, per entronar-los en el poder malgrat les animalades que alguns d'ells fan i desfan.

    ResponElimina
  16. Fins i tot li aplaudeixen la gràcia...buf.No sé que passa aquell país.Bé tampoc no sé que passa al nostre.De vegades penso que la política necessita començar de 0,oxigenar-se totalment.Està tot tan podrit...

    ResponElimina
  17. Berlusconi és una vergonya i no només per la classe política sinó per tot el seu país, com t'has de sentir representat per algú així. Sóc de les quepenso que la vida privda dels polítics no és cosa de ningú sempre que es mantinguin dins de la legalitat i aquest no fa ni això. És un impressentable!
    No estc d'acord amb l'Albert "! Segur que trobem aquell que més s'adequa al que pensem! ". Aniré a votar, ho he fet sempre però darrerament sóc incapaç de passar del vot en blanc i això m'entristeix molt.

    ResponElimina
  18. Ostres, ostres... jo veig aquest tio i veig una "màscara"... quants estiraments de pell deu portar? em fa com angúnia... agggh

    Sóc absolutament incapaç d'entendre què li veuen els italians per votar-lo... no em cap al cap (ostres, sembla un joc de paraules això de "cap" al "cap")

    Ah jo sí que tinc clar qui votaré hehehe... CiU... ja ho tinc ben decidit... tot i que, per estrany que pugui semblar, jo volia la unitat dels partits independentistes, a mi m'hagués agradat molt que Solidaritat i Reagrupament haguessin anat junts. El meu somni era:

    - Victòria clara de CiU, fregant la majoria absoluta sense arribar-hi (res, per un o dos escons).
    - Enfonsament total del PSC.
    - Gran paper dels partits independentistes units.
    - Davallada del PP.
    - Desaparició dels Ciudadanos del Parlament
    .

    Govern: CiU + el partit independentista que hagués sortit de Solidaritat + Reagrupament + ERC si s'hi vol afegir, que jo els hi perdono el segon tripartit (el primer es podia entendre, el segon no).

    Amb uns socis així, CiU hauria de seguir la via més independentista (que som molts i cada vegada més... les joventuts ho son totes) i anar ràpid per feina!

    I ara, si em permeteu, vaig a seguir a la batalla incruenta que tenim fa dies a YouTube per fer créixer el número d'entrades i comentaris al Lipdub per la independència:

    http://www.youtube.com/watch?v=muTMLuGWrp8

    En aquests moments: 611.696 entrades.
    17.952 comentaris.

    Tots hi sou convidats!! Per la INDEPENDÈNCIA!!

    ||*||

    ResponElimina
  19. Home... no sé... jo també prefereixo mirar una noia.

    ResponElimina
  20. Jo també el vaig escoltar, i vaig preferir callar, el molt desgraciat no mereix ni que se'l mirin, i fa temps vaig decidir no teni´r-lo en compte, treu el pitjor que hi ha de mi...

    ResponElimina
  21. Això és un maleducat, un masclista i una persona mancada de respecte. I és que ser polític no és garantia de res, per més que et votin.

    ResponElimina
  22. no sé si arribarà a pagar per tot el què fa, recordo que algú ja li va donar amb una torre de pisa. Aquella imatge no té preu!

    i el que no ens arriba!! és a dir les mesures del dia a dia. Nàpols és un caos, i tota la part sud de la bota està feta un desastre.

    La realitat italiana és molt crua. I si, ens queixem del què tenim aquí, però no n'hi ha prou pensant que n'hi ha que estan pitjor.

    ResponElimina
  23. Hehehe no va ser amb una torre de Pisa, va ser amb una reproducció d'Il Duomo... que pot ser molt més dolorosa... més superfície i la torre primeta i punxeguda... i tot metàl·lic...

    ResponElimina
  24. Volia només fer-vos partícips d’una de tantes bajanades de Berlusconi, però de retruc també hem tingut una mica de discussió política, i sempre està bé que hi hagi debat. Moltes gràcies a tots i totes els que heu comentat.

    McAbeu, m’ha semblat que d’alguna manera t’ofenia una mica la meva manera de riure’m d’una situació que crec que s’ha de destacar, i em sabria greu que t’ho prenguessis malament. No pretenia fer mofa dels independentistes, que això seria tirar pedres a la meva teulada, sinó destacar que entre els que tenim blogs les opcions estan molt clares, tots tenim unes ideologies similars i de vegades tendim a pensar que som majoria, perquè llegim dia rere dia opinions catalanistes i independentistes. Per mi, res més lluny. Però tens raó, ho tenim complicat perquè les opcions se’ns han diversificat. Jo sóc completament de la teva opinió, dels que somniava en una nova força independentista unida que em feia certa il•lusió i veure les coses amb optimisme. Aquest optimisme l’he perdut completament per la lluita d’egos lamentable. Ara bé, si llegeixes la rèplica que t’ha fet l’Albert BiR veuràs que les coses no són tan senzilles com això, encara que crec que no serem tan fàcils de convèncer. Ell és afiliat a SI, és clar, defensa a capa i espasa la seva opció. Els que ens ho mirem des de fora ja no ens convenç tant. Ostres, si jo feia aquest post per mostrar-vos l’impresentable del Berlusconi, però és clar, en les èpoques que estem, la política catalana està a l’ordre del dia.

    Vida, de polítics honestos n’hi deu haver, però són els que es retiren a temps, ja que el poder corromp molt. Jo crec que si t’hi quedes és pitjor que l’anell únic pel pobre Gollum.

    Tarambana, no crec que pugui parlar de política internacional, si amb prou feines entenc la d’aquí. Però em sembla que Berlusconi és més un showman que un polític, no sé si als mitjans italians deu sortir més a la secció de política o a la de societat. Però sembla que pren mesures força populars i que té en compte un gran espectre de la societat, i per això hi ha gent que hi creu cegament. Penso que ja en tenim prou amb tenir polítics dolents, millor no tenir-ne cap que s’assembli a ell, encara que Mas…

    Garbí24, tu ho has dit. Si els té tan ben posats, que els vagi posant a l’ombra una temporada, que dir mafiós és quedar-se curt.

    Elur, mira que faria feina en Dexter al món real! Però penso que necessitaria un psiquiatre, el tio no donaria l’abast i tindria un estrès de cavall. Necessitaria tractament segur. Gent que s’ho mereixi? A cabassos.
    Ja me l’he guanyada! Què passa amb això que destaques? No hi estàs d’acord? Em comença a preocupar la manera com em coneix la gent que em té afecte. No sé triar entre el teu ‘malparit encantador’ o el ‘fill de puta manipulador’ que em dediquen alguns amics…

    Albert BiR, la veritat és que està ben cobert, controla el país d’una manera que fa basarda. Una companya italiana em diu que és l’únic que ha fet mesures que ajuden a certa gent, i que per això el voten, tot i les animalades que arriba a fer o dir. Però com ha dit algú per aquí, potser cada país té el govern que es mereix.
    Referent als nostres polítics, com que és una referència a un altre comentari, que et respongui en McAbeu si vol, però t’he de dir que estic força d’acord amb ell, i no sóc l’únic, pel que he llegit.

    Carme, jo coincideixo amb vosaltres, encara que en coneguem les raons des de dins, el que ens queda és que hi ha divisió del vot independentista, i en aquest país, si no anem tots a una, no aconseguirem res, fins i tot anant tots a una aconseguiríem poc, però no ens farem sentir si la cosa es reparteix. Almenys hi ha una voluntat, ja veurem si d’aquí quatre anys seguim avançant.
    Sobre Berlusconi, estic igualment d’acord amb tu.

    ResponElimina
  25. Clídice, és un imbècil o alguna cosa pitjor, perquè ximple no és, sap massa bé el que es fa. Jo tinc una companya italiana que l’altre dia m’explicava els motius de que segueixi sortint elegit. Té molts detractors, però també sap guanyar-se l’electorat amb algunes mesures que encara que semblin descabellades, afavoreixen a molta gent. Si fins i tot molts deuen pensar que s’atreveix a dir i fer el que els altres no fan. Però això no vol dir que siguin bones coses. De totes maneres, Itàlia es deu merèixer aquest president, encara que molta gent se n’avergonyeixi, però manen les urnes. Serà que la seva societat és majoritàriament xenòfoba, masclista i poc tolerant. Si és així, potser és un heroi. De portes en fora, fa fàstic.

    Ferran, no fer públics aquests pensaments és només per mantenir una mica la compostura. Això no vol dir que no els tinguem. Trobo que encara has estat benèvol. Celebrar la seva mort és el mínim que podem fer, quan veig casos així el que els desitjo és una mort ben dolorosa. Lenta no, almenys en aquest cas, ja que encara podria tocar els pebrots mentre bellugui. Això de no desitjar mal a ningú no va amb mi, de fet, amb molta gent tampoc, però jo ho dic clarament. Ja que és un mafiós, algú podria fer que semblés un accident.

    Josep Lluís, lamento no poder comentar res sobre història italiana perquè la desconec, però si aquest personatge segueix sortint elegit, potser ens hem de plantejar que Itàlia no sigui un país tan civilitzat, o almenys que gran part de la població combrega amb les seves idees xenòfobes, masclistes i discriminadores. Si et sents representat amb aquestes idees, és el que votes, és clar.

    Elfreelang, per sort els nostres polítics són una mica més assenyats, simplement és que són mals polítics, corruptes i àvids de poder. Però almenys no són uns espantalls i uns porcs, com dius tu. Almenys de portes en fora. No vull ni pensar el que amaguen.

    Missis, he pres la teva idea i l’he fet servir en algun comentari perquè coincideixo amb tu, cada país té els governants que es mereix. Si no per què el trien? Segurament a Itàlia tenen altres problemes que la vida privada del president o algunes de les seves idees. A nosaltres ens sembla un impresentable, però per molts italians deu ser l’exemplificació del que pensen i ja se’ls deu saber guanyar d’alguna altra manera.

    Maria, està tot molt podrit, però no veig la manera de començar de zero. No sé com ho podríem fer. Ara hi ha sàvia nova que ve del no res, però el problema és que no semblen opcions clares, no és allò de dir que per fi hi ha algú honest i amb ganes de fer les coses bé, venen precedits per alguns escàndols i molta lluita d’egos. Això acaba sent el mateix de sempre. Llavors què hem de fer??

    Mireia, per més que ens estranyi, em sembla que a Itàlia molta gent es sent representada i recolzada per aquest individu. Serà que tenen el que es mereixen. Està clar que la vida privada dels polítics no és cosa nostra, ja que cadascú a casa seva fa el que vol, són persones i tenen dret a intimitat. Fins i tot accepto que ja no se’ls obligui a mostrar la seva típica imatge de família feliç d’esposa i dues criatures perfectes. L’exemple seria Sarkozy, sense entrar en la seva política, el seu embolic amb la Bruni no em sembla malament. Ara, fer-ne escarni i treure pit per les conquestes i ser tan discriminador de manera pública quan ets el president de tot un país… vergonyós. Perquè potser has de mostrar una cara més humana, però no una cara d’humà menyspreable.
    Doncs com que jo tampoc estic massa d’acord amb l’Albert, vol dir que estic més d’acord amb tu. Tinc clar que votaré alguna de les opcions (si em deixen votar per correu!), però encara estic pensant quina. Està difícil la cosa, la veritat.

    ResponElimina
  26. Assumpta, Berlusconi deu ser un heroi per molts italians. Per nosaltres és només un mamarratxo impresentable. Espero que caigui d’un cop, però sembla que a molta gent no importa el seu comportament reprovable.
    Ens hem de rendir a l’evidència de que CiU tornarà a governar. No és l’opció que desitjaria, perquè a mi m’agradaria que existís l’opció que no ha arribat a ser, però dintre dels mals, sempre prefereixo que mani algú nacionalista que els partits espanyols, i especialment perquè això d’esquerres i dretes ja no significa res, ara tots són de dretes, així que almenys nacionalistes. Perquè si algú es pensa que Solidaritat és d’esquerres…
    Per la resta de coses, estic d’acord amb tu, tant de bo Ciutadans desaparegui. Com a broma va estar bé, ara tots cap a casa i calladets. PP… què dir. I PSC, també es pot acabar, que se’n vagin tots a Espanya a fer política.
    Ara, em sembla que CiU tampoc no tirarà per cap via independentista, i menys mentre es mantinguin al costat d’Unió, que potser és el motiu que et fa apostar per ells. No s’han mullat mai, ni crec que ho facin. Però tant és, perquè la independència està molt, molt verda, per més lipdub que es faci. Que posa els pèls de punta, però només a uns quants. Hi ha molta gent a qui deixa indiferent, per exemple, als votants del PSC, que sumats seran segurament més que totes les altres opcions tret dels de CiU.
    Comentari 2: amb el comentari de la rits no recordava l’incident, però quan has dit això del Duomo sí que l’he recordat! Ja podia haver apuntat una mica millor…

    Babunski, és clar, jo també prefereixo mirar una noia, o moltes si pot ser. Prefereixo mirar a una noia (major d’edat!!) que a un noi. Però la frase ‘és preferible mirar una noia que ser gai’ és innecessària, discriminatòria i faltona, sobretot si la dius com a broma, fent-ne mofa.

    Zel, el més fàcil potser és no parar-hi esment, però no me n’he sabut estar de posar-ho, perquè ho trobo d’una grandíssima desconsideració tan pels gais, com per les dones, com per la gent tolerant. Ho té tot aquest impresentable.

    Rita, sembla que quan ets el rei del món i la gent t’adora ja no fa cap falta tenir respecte. Jo penso justament el contrari, com més importància tens més respectuós has de ser.

    rits, té detractors, però segueix sortint, això vol dir que encara té força gent que li dóna suport. Independentment de com tingui el país, estic segur que també hi ha molta gent del sud que el vota, alguna cosa els deu donar, potser ser un reflex de com és la societat italiana.
    Evidentment, els problemes d’Itàlia a nosaltres ens afecten relativament poc. Encara que allà estiguin pitjor no vol dir que nosaltres haguem d’estar tranquils. Ho tenim complicat per votar, les eleccions passades votàvem el menys dolent, ara fins i tot és difícil decidir això.

    ResponElimina
  27. Aquest personatge em posa malalta i quan penso en el poder qu té, ja ni t'ho explico.

    ResponElimina
  28. Il Cavaliere. Malalt addicte al sexe, no sap reconèixer la seva edat ni estar a l'alçada del seu càrrec.

    Impresentable, com sempre.

    ResponElimina
  29. Mira, no et diré el que en penso d'aquest senyor perquè no seria massa agradable.

    Ara, hi ha una cosa que em sobta i em dol més. Fa temps, vaig tenir una xerrada sobre el Berlusconi amb un company italià. Un company que havia acabat ciències polítiques i que ara feia un màster a Tarragona. Et creuràs que el defensés? i no el defensava perquè ell també fos de dretes. Defensava el personatge.

    El problema és que aquest company no era una exepció.

    *Sànset*

    ResponElimina
  30. Potser el que hauria de demanar disculpes sóc jo que en el meu comentari vaig obrir la llauna de la política catalana sense fer gaire cas del tema central del teu post. Vaig entendre que deies que ningú té massa clar a qui votar excepte els independentistes i vaig intentar explicar que jo crec que passa justament el contrari, que som els independentistes els que més dubtem en aquestes eleccions.
    Pots estar segur que no em va ofendre res del teu comentari perquè t'asseguro que, almenys en política, estic molt d'acord amb tu. Si les eleccions es fessin a la Catosfera, els resultats serien clarissims en un sol sentit però el diumenge de les eleccions a la nit veurem que ERC se la fotrà (amb raó) i si aconsegueix entrar algun partit independentista ho farà de manera testimonial. Entenc les explicacions que dóna ALBERT B. i R., que segur que té tota la raó perquè ja sé que no res és tan senzill i menys en política però tenien una oportunitat per deixar enrere allò de que "són pocs i malavinguts" i no ho han sabut fer; el resultat, tal com diu la CARME millor que jo, és que els vots es disgregaran i per tant seran vots llençats a la paperera.
    I com que pensar que el PP i el PSOE desapareixeran és només una utopia, i com que també penso que la igualtat CIU = Independència no és real aleshores la conseqüència és que per la propera legislatura s'ha perdut una oporunitat d'or que ens va animar a tots amb la gran manifestació del juliol i que s'ha desinflat totalment.
    Dues coses per acabar. Primer dir que m'agradaria MOLT equivocar-me en l'anàlisi que he fet sobre la propera legislatura i que la manera de governar de CIU em faci desdir sobre la desconfiància que en aquest tema m'inspiren (ho veurem d'aqui a quatre anys) i segon, dir que tot això no vol dir que jo no vagi a votar, sempre hi he anat i hi tornaré a anar encara que aquesta vegada més que fer-ho convençut ho faré "per eliminació".

    ResponElimina
  31. Això de 'il cavaliere' és un acudit de mal gust. Aquest paio és un coi d'impresentable. Mafiòs, fatxenda, estúpid, egòlatra... Vaja, que té totes les virtuts per a presidir un país.

    ResponElimina
  32. Estimadíssim Xexu, mai he pensat que fossis un manipulador, mai. Els capris no en sabem de manipular... no pas d'una manera que es noti, som tan subtils que fem i desfem i ningú se n'adona. Això quan tenim clar que volem alguna cosa, és clar. A vegades no fem res i... en fi. No fem mai res, no sé pas què coi estava rumiant jo ara.
    Ets un malparit encantador i ja està. A mi m'agrada molt com ets i no tornaré a repetir-ho tot una altra vegada. O sí?
    Al final el personal que ens llegeix es pensarà que et tiro els trastos si em poso gaire melosa i ja en faig prou amb què em donis carbasses una vegada. Consti que jo t'estimo igual è?

    ResponElimina
  33. Kweilan, no només té poder perquè és el president, a sobre controla els mitjans i és un màfies. Realment increïble.

    Otis, si només fos un magnat excèntric i egòlatra com d'altres que hi ha fotria ràbia i prou. Però el més greu és això, que és president de tot un país, i sembla que no sap què té entre mans. Però de moment li surt bé...

    Sànset, encertes en assenyalar el problema. Com deia més amunt, si només fos un magnat bocamoll no passaria res, només que seria odiós. Però és que governa un país, i el que a nosaltres ens sembla inversemblant, allà sembla la normalitat, molta gent el defensa i deu ser que alguna cosa els dóna. No, el teu company no era excepció, i prova d'això és que continua sortint elegit. Si ja ho dèiem, cada país té els governants que es mereix. I això ens ho podem aplicar a nosaltres, em temo.

    McAbeu, de cap manera t'has de disculpar, el tema dels partits catalans i els dubtes que tenim és prou interessant i preocupant com perquè en parlem. El post és un post i prou, la nostra intranquil·litat sobre el futur de Catalunya és tota una altra cosa. El cas és que personalment parlar-ne m'ajuda, veig que no sóc l'únic que pensa això, i sempre està bé contrastar opinions. De manera que t'agraeixo molt el temps invertit en comentar l'escrit, i les teves paraules.
    Ja hem quedat entesos, la catosfera té uns colors molt clars, i no són altres que els de la senyera. Però fora la cosa no pinta tan bé. Hi ha molt optimisme, però em sembla que la divisió de vots es notarà, i això esgotarà les opcions, almenys aquest cop. El que podria ser una força punyent i sorollosa acabarà sent la veu de quatre arreplegats. Em sabrà greu la caiguda d'Esquerra, i encara els altres i el mateix Carretero se'n riuran de Puigcercós, perfecte. En comptes de lluitar per aquesta independència, és millor fer estelles de l'arbre caigut.
    Els partits mai han estat per la labor de portar la voluntat del poble, o sí, rectifico, la volen portar, i com que la majoria no són independentistes, no es volen mullar el cul, es guarden les espatlles, que els que els poden fer sortir no són els independentistes que es manifestaven. Molts votants de CiU i PSC no tenen aquestes idees, per tant, callem tu, no fos cas que perdéssim vots. Ja es veurà que fa CiU. Per mi millor això que el PSC, però s'haurà de veure. Qui sap, potser pactaran amb el PP i tot.
    Espero que tant tu com jo ens equivoquem, llavors seré el primer a reconèixer l'error, amb no poca alegria. El que passa és que ja vam votar per eliminació la darrera vegada, ara què hem de fer, si fins i tot els nostres estan per terra? Laporta no em sembla encara una opció real. Però tinc dubtes.

    Joan, ja dius tot el que se'n pot dir, és una bona descripció. Potser és ideal per governar un país, però definitivament, no el meu.

    Elur, pensa que els meus amics em coneixen de fa molt temps, i això de manipulador no ho diuen perquè sí. És clar, al final ho han notat, però se'n solen adonar després, hehehe. És que els capris som la canya, joder. Així ens va.
    La gent que pensi el que vulguin, potser es creuran fins i tot això de que t'he donat carbasses. Jo això de Halloween no ho porto gens bé. Una altra cosa no sé, però pujar-me l'ego sí que ho fas molt bé. A veure si m'engreixaré tant que em tornaré com en Berlusconi. Llàstima que a mi les jovenetes no em diuen res. Esperaré a tenir-ne 40 per això.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.