diumenge, 31 d’octubre de 2010

Només anada

Fa uns dies vaig saber d'una notícia que em va sorprendre i que no m'ha marxat de la ment, segurament perquè d'alguna manera ho relaciono amb el post que vaig fer fa uns dies sobre ser enterrat viu. Es veu que la NASA ja ha trobat voluntaris per fer una missió a Mart, cosa que podríem considerar una bona notícia, ja que ens ensenya el potencial que tenim. Però el cas és que és una missió només d'anada. Hi volen enviar dues naus amb dos tripulants cadascuna, gent que hagin passat l'edat reproductiva, amb una esperança de vida de no més de 20 anys. Portaran tot el necessari per subsistir un llarg període de temps. Però després què? Ells ja saben que no tornaran. És que ni tan sols es menciona la possibilitat que d'aquí un temps una nau vagi a recollir-los, quan millori la tècnica. Potser la NASA ho contempla, però no ho diuen per si de cas. Com t'apuntes a un viatge que saps de sobres que no tindrà retorn? Què pot impulsar a una persona a fer això de manera voluntària? Ser pioner? Posar les primeres pedres d'una futura colonització? Ser el primer a trepitjar Mart, entrar als llibres d'història? Val la pena, realment? Potser sí. Total, si penses que ja no tens massa a fer per aquí, per què no convertir-te en llegenda? Això sí, no en podràs gaudir, és clar. Jo no és que tingui una gran tendència a aferrar-me a la vida, però no m'hi apuntaria pas. Tard o d'hora es deuen acabar les coses per fer, i a saber el temps que hauràs de dedicar al simple fet d'esperar la mort. Algú de vosaltres s'hi apuntaria?

La foto és d'aquí.

46 comentaris:

  1. No goso dir res perque qui sap, si m'arribés "l'oferta", què diria. Només sé que la idea, així en fred, no em sembla descabellada (la idea de dir que sí, vull dir). Total, algun dia hem de morir i mira, si és descobrint una cosa nova i tan apassionant com un món nou... De debò que... hmmm, quina idea més atractiva!

    ResponElimina
  2. Saps què és el primer que he pensat? Doncs que això que diu d'una "esperança de vida de no més de vint anys", un cop a Mart, potser allí, amb les noves condicions, l'esperança es multiplica per dos, per quatre o per deu... Quin pal!! cent o dos-cents anys allí, a Mart!! Sense poder presumir amb els amics de que has anat allà i tal...

    Una altre opció... arribes a Mart i hi ha unes besties terribles, o uns virus microscòpics que et produeixen una malaltia horrorosa però no mortal... apa, aguanta vint anys!!

    Una altre opció... hi vas amb altres persones, totes catalanoparlants menys una que és castellanoparlant i del PP!!... i exigeix que tots parlin castellà... uffff... no, no...

    Jo, evidentment, no m'hi apuntaria... a no ser que em garanteixin (i això ja sé que no ho poden fer) que allí hi ha Viena i connexió Wi-Fi.

    Ah, no he clicat els enllaços, ara vaig a fer-ho, que potser posi que que sí que hi haurà Wi-fi

    ResponElimina
  3. FERRAN, xiquet, et trobes bé?

    (Estic preocupada... en FERRAN diu que troba atractiu anar a morir a Mart...)

    ResponElimina
  4. Ja he clicat els enllaços i no diu res que hi hagi Viena ni Wi-Fi, per tant jo no hi vull anar, que hi vagi en FERRAN!!

    ResponElimina
  5. Jo, si hi va en Ferran, hi vaig...
    Però, ningú pensa en l'inexorable enyorament sense possibilitat ni consol?

    ResponElimina
  6. Renunciar a veure guanyar el Barça copes i copes (i més copes d'Europa) per estar voltant sense retorn per Mart? Ni fart de Ratafia ni d'Aromes de Montserrat ni d'Estomacal Bonet m'hi enganxarien.

    És més ... :) ... si en Ferran li tempta l'oferta, ja m'encarragaré jo de fartar-lo de Ratafia, Aromes de Montserrat i Estomacal Bonet per evitar que hi marxi.

    ResponElimina
  7. Hi podrien enviar al Jiménez Losantos, a l' Alicia Sánchez-Camacho, a l'Albert Rivera i a tots els d'Intereconomía. Amb aquests sols, quina neteja!!! i quin descans!!.

    ResponElimina
  8. Eh, eh, que no és anar a morir a Mart, és anar a DESCOBRIR Mart, que és diferent! Per morir, m'és igual el Barcelonès, Prúsia o un altre planeta!

    Només... sí, això del WiFi sí que seria un tema. Bé, ja que no podem tornar a la Terra, suposo que un bon WiFi sí ens posaran, no? I ja veus: entre Skype, tv3.cat i la catosfera per seguir en contacte, què més cal??

    ResponElimina
  9. Per cert, FERRAN, ara que en JOSEP LLUÍS hi vol enviar a "certes persones"... també hi aniries? ;-))

    Calla, calla, jo només vaig a planetes llunyans viatjant amb la imaginació... a la vida real dóna'm la terra...

    No trobaries a faltar una senzilla flor?

    Va, medita-ho una nit -però de veritat, eh?... pensa en el teu balcó tan blanc, amb els arbres i el mega-radiador- i demà tornes a posar un altre comentari ;-))

    ResponElimina
  10. Haurien de canviar moltes coses perquè acceptés un projecte com aquest.Diuen que no es pot dir mai mai,però no acceptaria pas.

    ResponElimina
  11. Haha! A veure, parlem-ne: si en Josep Lluís entafora a la nau tota aquesta penya abans no hi arribi, llavors sí, haureu aconseguit que em quedi a la Terra. Anar a Mart? cap problema; anar a Mart acompanyat de tota aquesta petuléia? ni en broma!!

    ResponElimina
  12. Uf no hi aniria per res del món. Només d'imaginar una vida sense orxata i sense veure el cel ni la pluja ni les muntanyes i sense poder riure de tot (de què riuríem a Mart?) i sense poder comprar cosmètics i sense beure gintònics ... passo.

    ResponElimina
  13. Bufff quina mandra tu. Ara tornar a començar en un planeta desconegut? O bé morir de gana, de set, d'enyorança, d'una infecció desconeguda, de patiment?? Calla, calla... només de pensar-hi ja se'm posa la pell de gallina. Com diria l'Obelix cada dia estan més bojos aquests americans...
    Bé, de tota manera tampoc hi podria anar que estic en edat reproductiva! Té, ja li puc passar la pilota a un altre "pirat".

    ResponElimina
  14. mmmm... si m'asseguren que serà sempre estiu i que tindré la platja prop m'hi apunteeeee!!!! :PP
    Ains ains... jo em mor de ganes de viatjar a l'espai exterior però m'agradaria poder tornar a la Terra després. Enviaran iaios??? i els deixaran allà???? què estrany tot plegat...
    Ves a saber, si quan sóc una iaia i ja he recorregut tot el nostre planeta m'apunte a anar a Mart! Espere que quan jo siga una iaia ja hauran trobat la manera de fer-me retornar!!!! :))

    ResponElimina
  15. Ui no! mai a la vida m'hi apuntaria. Sempre hi ha coses per fer en aquesta vida. Si que a vegades ho engegaries tot a pastar fang, però un ha de ser valent i tirar endavant amb el què vingui... mai tirar la tovallola.

    És de bojos! La vida és el més valuós que tenim i s'ha d'aprofitar al màxim, ja que no dura sempre.

    ResponElimina
  16. Osti! jo no sóc el perfil... però em fas pensar quin podria ser...
    1. una persona profundament cansada d'aquesta vida... "-quin rotllo la vida terrícola, millor canvio de planeta i de pas perdo de vista al meu marit."
    2. una persona profundament solidària que sacrifica els interessos individuals pels col·lectius. "-Sí per fer avançar la humanitat!!!"
    3. Un malalt de feina sense gaire vida social."-Això és una oportunitat única per la meva carrera professional, a part que fa segles que no vaig a una festa"
    4. un aventurer "-Un cop allà potser puc donar la volta a Mart amb molt menys de 80 dies!"
    5. Un mitòman "-Sí seré super-important-famós-guai i tots el marcians em voldran conèixer.
    6. Bin laden o Wally. "-allà segur que no em troben."
    Bé plego pq la cosa se'm escapa de les mans.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  17. doncs mira ahir a la nit m'hi hauria apuntat, sense rumiar-ho gaire per no dir gens, amb els ulls clucs.
    potser un dels motius sigui fugir d'una vida buida.
    em podria endur en Pèsol?

    ResponElimina
  18. Sincerament, ara mateix, no m'hi apuntaria. Qui ho fa són gent que realment senten passió per l'espai i que no els fa res sacrificar el que tenen aquí per a no tornar mai més. Potser un cop allà els sorgeixen els dubtes. No ha de ser gens fàcil psicològicament.

    ResponElimina
  19. A mi això dels avions em fa una certa por i si es tracta de coets i naus espacials encara més!No ho sé la veritat sóc molt terrícola jo, encara que sovint em sento també una mica marciana....si fos un viatge d'anar i tornar potser sí.... Ara bé la saturació dels cementiris és un fet, aviat no hi cabran els morts....potser és una nova manera de passar els darrers dies i de morir allà....així quan miréssim cap al cel i expliquéssim als infants allò de mira el teu avi és allà dalt...seria una gran veritat!

    ResponElimina
  20. Doncs... perquè no em voldrien per culpa del genoll i la ciàtica, que si no...

    No em faria res acabar la vida fent alguna cosa de profit. I molt possiblement amb les eines necessàries per marxar amb dignitat...

    Ah! i si no hi ha Wi-Fi bé que hi haura connexió "via satèl·lit" (ondia! que dolent!), però penseu la quantitat de tonteries que es deixaran de sentir!

    ResponElimina
  21. Benvolguts lectors del Blog d'en XeXu:

    Aquesta nit he fet un viatget ràpid a Mart, anar i tornar (jo no sóc com aquests primitius de la NASA que fan les coses a mitges) ho he fet via teletransportació migratòria -com sempre que faig un viatge interplanetari- i us asseguro que Mart està igual que la darrera vegada que hi vaig anar: No hi ha res que valgui la pena visitar.

    Per començar, estimada ELUR, no hi ha ni un sol ocell!!... Ja em diràs si no és molt millor que et quedis aquí a la terra practicant les teves habilitats d'escriure en sentit contrari al que la majoria dels terrícoles fan i cap per avall (cap per avall la lletra, no tu, és clar), fent labors a ganxet que se't donen molt bé, escoltant música d'un barbut amb un nas molt bonic, i mirant els partits del Barça...
    Sincerament... quan algú diu o fa alguna cosa de la que, passats els dies, ens en recordem, pot estar ben tranquil que la seva vida no és buida...

    Feu-me cas... tu també, FERRAN, o et penses que a Mart hi ha pisets tan macos com el que tu tens, amb la tele i l'ordinador col·locats de forma que poden ser visualitzats al mateix temps? No hi ha mercats de Nadal, ni begudes fortes per escalfar-se les mans i el nas mentre es passeja entre les paradetes d'artesania.

    A Mart no es celebra Sant Jordi, ni es ballen sardanes, no hi ha trobades castelleres, no saben què és el futbol, fa anys que no llegeixen llibres en paper, no han provat les mongetes amb butifarra ni el pa amb tomàquet i llonganissa.

    Els marcians són molt especials, gent estranya... però bé, ara no cal que us expliqui com són que això ho faria massa llarg. Tan sols dir-vos que la Terra, tot i els seus problemes, és molt més maca...

    Visca la Terra!! ;-))

    ResponElimina
  22. A mi l'astronomia m'apassiona i si hagués servit per als números sempre he dit que hagués estudiat física. De petita volia ser astronauta. A principis dels 90 vaig llegir que al 2012 se volia enviar una nau amb astronautes cap a Mart i somiava en ser jo la que hi anés. Amb el temps la vida m'ha duit per altres camins i hi ha somnis que ha desaparescut amb els anys perquè a la llarga potser les necessitats han estat unes altres. Ara no, no hi aniria, vaja, crec. Però si els somnis d'infantesa haguessin seguit, per què no? El viatge de tornada no se fa per un tema econòmic? Sols pensar la mort lenta que poden tenir tots ells arribat el moment..., a no ser, que per això la Nasa ja està preparada, segurament els faciliti una capsuleta on els tripulants quedaran dormits, sense dolor, fins a morir...

    ResponElimina
  23. no pensar-hi si ja aqui no gaudim d'una bona adsl allà a mart no n'hi deu pas haver, sense blocs, sense poder trucar a al 1004, sense pa amb tomaquet i fuet, sense......
    Ni pensar-hi!!!

    ResponElimina
  24. Moltíssimes gràcies a tots els que esteu donant la vostra visió sobre aquest tema que a mi personalment em sembla força controvertit. Imaginava que alguns de vosaltres podríeu dir que perquè no, però la resposta que donem ara segurament seria diferent a la que donaríem si ens sorgís aquesta oportunitat. Hi ha coses que no ens podem ni imaginar fins que passen. Tenir clar ara que seria ‘no’, però em sembla força definitiu. Però qui sap, oi?

    Ferran, en realitat no penso tan diferent a tu, per la curiositat, per la novetat, per descobrir alguna cosa realment nova… no em sembla tan descabellat. El problema és que sé segur que me’n penediria, que un cop vist voldria tornar a la meva vida tranquil•la, i no m’agrada fer coses de les que m’hagi de penedir.

    Assumpta, saps què? En el post anava a posar alguna frase en referència a que jo no vaig enlloc si no hi ha wi-fi, però com que em semblava un tema seriós al final no he dit res, però no cal dir que ho penso de veritat! Un lloc sense internet? No gràcies. Estem malalts, però amb algunes coses no s’hi juga. Ja veig que aportes bons arguments per no anar-hi, a mi em semblen consistents. Com li deia al Ferran, no és que la idea no em resulti atractiva, però no voldria penedir-me’n després, i sé que ho faria.
    Respecte al teu comentari de més endavant, que els companys comentaristes es defensin per ells mateixos, tu els dónes unes bones raons de pes per no fer aquest pas, encara que de vegades ens vingui de gust, però a veure si els has convençut o no.

    Zel, m’ha agradat el teu comentari, quina determinació! Que no s’ofengui el Ferran, però jo diria que no és motiu suficient per decidir-me a anar-hi, que és una decisió molt difícil! Sobretot pel que dius després, tot el que coneixes està a centenars de milers de quilòmetres. I si ja ens enyorem quan vivim al poble del costat…

    Òscar, el teu argument és de pes. Ni que hi hagués la possibilitat de veure els partits des d’allà dalt. Tu saps el retard que hi hauria entre les paraules d’en Puyal i les imatges? Quin estrès. Ets un perill, encara faries que hi hagués un primer astronauta borratxo, i a veure si acabaria a Venus. Allà fa molta calor, només li faltaria això.

    Josep Lluís, Assumpta i Ferran, les coses es compliquen perquè hi ha nous condicionants que no desitjaria ni al meu pitjor enemic. Com que veig que en Ferran ja està convençut de no anar-hi si hi va tota aquella trepa, ja em quedo tranquil, si no caldria fer alguna cosa per evitar-ho. Tots estem d’acord que seria un bé per la humanitat que hi anés aquella gent, especialment si la missió falla a mig camí. I per si de cas aquests desagraïts no hi volen anar, i tornen a enviar-hi en Ferran, em sembla que coincidim amb que tenir wi-fi allà seria molt necessari. Només espero que no contractin Movistar per fer la infraestructura…

    Maria, n’estàs segura? Diuen per aquí que segur que hi posen una bona wi-fi!

    Marta, amb això de l’orxata m’has tocat la fibra, no hi havia pensat. Tampoc seria tolerable la vida sense xocolata del 90% o abraçades de les bones, sense vestit espacial. Hi ha moltes coses a considerar, la veritat…

    Myself, veig que ho tens claríssim. I a més d’estar en edat reproductiva, segur que vols fer-ne és, perquè allà dalt… ja m’explicaràs tu! Una mica de mandra si que fa, la veritat.

    Nimue, em sembla que no ho has acabat d’entendre… la temperatura mitjana a Mart és de -63ºC. Com que tenen una merdeta d’atmosfera, de vegades arriben a 20ºC, i em sembla que per tu això ja és fred. Imagina anar-hi a l’hivern, que arriben a -140ºC… I de platja… només hi ha aigua als pols i està congelada, és clar. Tu hauries de mirar d’anar a Venus, que segur que hi fa molta més caloreta. Jo penso que si fos un viatge d’anada i tornada hi hauria hòsties per anar-hi, jo m’hi apuntaria! Però la idea de moment és que no tornin, i això ho canvia tot.

    ResponElimina
  25. _MeiA_, suposo que els voluntaris pensen que estan aprofitant la vida tant com poden, posat que faran una cosa que ningú altre ha fet abans, això és portar l’existència d’un mateix al límit. Hi haurà a qui compensa aquesta idea.

    Rokins, em sona haver-te saludat alguna altra vegada, però per si de cas, benvinguda al Bona nit. Respecte als perfils que cites, per tranquil•litzar el primer es van inventar les infidelitats, no penso que calgui anar-se’n a Mart! Els altres ja em quadren més, hi ha per qui la Terra es queda petita, ja es veu. Si és per amagar-se, és un bon lloc, si no recordo malament allà hi ha la muntanya més alta del sistema solar, riu-te de l’Everest, i també hi ha profunds canons, així que per jugar a cuit a amagar hi ha terreny.

    Elur, com veuràs, l’amiga Assumpta et dóna motius per no voler marxar, i és ben segur que en tens un munt. Ara que, per ser sincers, t’entenc molt bé, així que avui no et fotré bronca ni res. Aquest buit del que parles em sembla que el conec, i sembla que no s’omple amb res. No sé si Mart és la solució, enyoraríem moltes coses. Però mira, és d’aquelles coses que penses ‘que collons, total, pel que foto aquí!’. Bé, mirem de no deprimir-nos.
    Tindríem un problema amb en Pèsol. Si no s’adapta a Girona què et fa pensar que s’adaptaria a Mart? No sé si li faria gràcia anar amb vestit espacial tot el dia, no podria llepar-se, no podria caçar mosques ni dormir en segons quines postures. Em sembla que no li agradaria. Ara, si el pots convèncer, no veig per què no te’l podries emportar.

    Albert BiR, és cert que hi ha autèntics enamorats de l’espai, que el seu somni de sempre és viatjar-hi. Potser això els ennuvola la visió, perquè a mi em sembla evident que un cop allà, més que dubtes, comences a prendre consciència de que, un cop acomplert el somni, t’hauràs de quedar allà per sempre i deixes enrere la teva realitat. Ha de ser molt dur això.

    Elfreelang, si fos un viatge d’anada i tornada hi hauria mastegots per anar-hi. Penso que a molts ens agradaria fer aquest viatge i després tornar còmodament a les nostres cases. Jo m’hi apuntaria. Però no és el cas. De totes maneres, potser aquests sacrificis són necessaris ara per assegurar-nos que en un futur podrem colonitzar altres planetes. No sé si és la nostra evolució natural, però el nostre comportament de virus així ho suggereix. Anar a un altre planeta per xuclar-lo fins la fi, fent-lo durar tant com puguem.

    Barbo, si ho tens clar, truca la NASA. Seria un final molt poètic, el teu. O et pensaves que només podies fer acudits dolents tu, hehehe. Wi-fi o satèl•lit em seria igual, però sense internet que no ens deixin, això és vulnerar molt els drets dels pobre voluntaris. Van a una mort segura, i sense connexió? Sí home!

    Caterina, ara sí que m’has sorprès, no et feia astronauta ni tan apassionada de l’espai. Somniadora sí, però volar tan amunt? Celebro que hagin canviat els teus somnis i que ara t’aferris a la terra, perquè és cert, em sembla que jo començaria a pensar que cometo un error en el mateix moment de la ignició. Desconec per què no està previst un viatge de tornada, però els seus motius han de tenir. Jo pensava que podia ser perquè no tenim prou tecnologia, hi podem arribar però no tornar. Combustible? Capacitat d’arrencar des d’allà? Sigui com sigui, com tu dius, si ho acaben fent confio en que proporcionaran a aquesta gent la millor vida possible allà dalt. Què menys, oi?

    Garbí24, tu sí que saps donar motius de pes. Internet i pa amb tomàquet i fuet. Algú hauria de dir que deixar els astronautes sense això va contra els drets humans. Els que ho han pensat haurien de ser jutjats i empresonats!

    ResponElimina
  26. És necessari. Si la ciència vol avançar i investigar cal sacrificis, i la missió aquesta espacial s'ho val. Ens hem de deixar de sentimentalismes i altres tonteries. Aquests 2 tripulants moriran, però també morirem nosaltres quedant-nos a la Terra. Però ells 2 hauran ajudat a avançar. Nosaltres potser no.

    ResponElimina
  27. No arribaré ni a un post a temps! Últimanet vaig fatal! Res, que a Mart amb aquestes condicions n boja!

    ResponElimina
  28. Jo no hi aniria! Quina mandra! Horrorosa! I és que jo... ja sabeu que molt molt vitagera no sóc! I sense saber què et trobaràs, i sense els amics... i sense poder conèixer gent nova, i sense blog. Però què coi voleu que hi faci, jo a Mart? No, no, no, jo em quedo.

    I m'ha fet gràcia la facilitat amb que en Josep Lluís ha fet canviar d'opinió al Ferran!

    ResponElimina
  29. home pq no! a mi ara mateix no m'interessaria pro entenc q pugui interessar a algú, d fet en aksta vida tot son projectes o somnis o intencions, aksta s una i a lo grande, oi?

    ResponElimina
  30. És com aquells europeus que emigraven a Amèrica per no tornar. Aquells pioners que se n'anaven a l'Oest americà amb molt poques comoditats...Ara, jo no aniria ni al segle XIX a fer de pionera ni a fer de descobridora de Mart al segle XXI. Molt bo, XeXu!

    ResponElimina
  31. Ostres. La pregunta és complicada, i és d'aquelles que gairebé millor que no et facin mai seriosament.

    Fet i fet, un lloc és un lloc. Tan és Mart que Port de la Selva. És més un tema personal, introversió, vida ascètica. No és cap novetat, només canvia l'escenari.

    ResponElimina
  32. Sempre que triem una opció és perquè descartem la resta i quan fem una elecció ens hem de quedar amb el que hi ha com a propina, vet aquí la vida.
    Estic pensant que en Pèsol ja es pot quedar on és, allà és feliç.
    És que jo dubto molt que les naus arribin a Mart, sempre hi pot haver una bona pluja de meteorits per fotre-ho tot en doina, per sort l'atzar també juga en aquesta vida.
    Gràcies per no renyar-me Xexu, avui potser hauria plorat... però no és res que no es curi amb una bona dormida i havent passat uns dies.
    una abraçada!

    ResponElimina
  33. Si ja em fa "iuiu" agafar un avió, per res del món foto els peus en una nau espacial. Ni fart de vi! A més a més, dubto que la Utnoa m'acompanyés. I llavors, què faig?

    *Sànset*

    ResponElimina
  34. A més a més, segur que Orange no hi té cobertura...

    *Sànset*

    ResponElimina
  35. A més a més, segur que no hi ha cap bar.

    *Sànset*

    ResponElimina
  36. A Mart sense retorn? I no poder-ho contar després al blog? :) No, gràcies. Jo sí m'aferro a la vida terrestre massa. I no som massa aventurera ni pionera de res, així que...amb mi que no comptin...

    ResponElimina
  37. Tens un regalet al meu blog! Espero que t'agradi!

    http://adbega.blogspot.com/2010/11/floretes-de-tardor.html

    ResponElimina
  38. Home, jo no hi aniria, però com diu la meva padrina "en aquest món hi ha gent per a tot"... i així és.

    Si hi ha personatges capaços de tancar-se en una casa sense fer res, total per sortir a la tele i esgarrapar uns mesos, a tot estirar, algun anyet de fama... doncs per què no anar a passar els últims anys de la vida a Mart? Amb una mica de sort tindrem un canal 24 hores que ens retransmetrà totes les pallassades que es vagin inventant allà al Planeta Roig.

    ResponElimina
  39. Babunski, en part estic d’acord amb tu, certs sacrificis s’han de fer pel bé de la humanitat, si cal tirar endavant hi ha proves i reptes que cal superar. I de vegades no és agradable, però cal fer-ho. Ara que, la pregunta no era aquesta. Et sacrificaries tu?

    Mireia, mai és tard, dona, que jo miro tots els comentaris, m’arriben per correu. I si puc sempre contesto. Pensa’t-ho bé, pensa que tindries unes vistes magnífiques de la Terra!

    Carme, bàsicament tindria els mateixos dubtes que tu. Sense aquestes coses, la vida es faria molt difícil. Però ja hem quedat amb els altres que el primer que cal saber és si a Mart hi ha wi-fi. Si és que no, ni comencem a negociar, què s’han pensat? En Josep Lluís es destapa com un home terriblement convincent, i tant! La seva idea és la que més por fa!

    Déjà, tu ho has dit, en ‘aquesta vida’ es tracta d’acomplir somnis. El problema és que no parlem d’això, sinó d’’aquesta mort’.

    Kweilan, probablement les diferències siguin menys de les que semblen. Ara ens sembla trivial, però abans creuar l’Atlàntic segur que era cosa de bojos. Devia ser arriscar-se molt i tenir la certesa que, un cop arribats, si es donava el cas, ja no hi hauria un segon viatge. Era la necessitat de l’emigració. Qui sap si en un futur hi haurà aquesta necessitat d’emigrar a altres planetes, tot i saber que probablement ja no tornarem. Però de moment no hi és, no? Sembla una cosa encara molt prematura.

    Joan, ara podem dir el que sigui, és clar, però de trobar-nos en la situació real, a saber què ens sortiria i com ho valoraríem. Per mira que jo no sóc gens de platja ni de mar, eh, ni una gota. Però em fa més patxoca Port de la Selva que Mart, ves per on. Bé, a l’agost m’ho hauria de pensar.

    Elur, tu series capaç d’anar-hi i no tornar-te boja de penediment? Jo no n’estic segur, la veritat. Sempre miro de no fer res del que me n’hagi de penedir, les decisions són fortes i sé que trio el que vull. Però en aquest cas… és molt dur. Jo no sé si arribaran o no, però no tinc cap necessitat de ser el primer a saber-ho.
    Si marxés, però, t’asseguro que el Blog es quedava. Ja el deixaria amb algú que sabés de sobres que el mimaria i el cuidaria bé la resta dels seus dies (que són molts), li deixaria la vida solucionada. Però si l’he de sentir miolar com ara mateix, pesat que és, que el tiraria per la finestra, em sembla que la bogeria a Mart estaria assegurada. Em tiro per un cràter.
    Espero que hagis dormit bé i que el dia hagi estat com molts dies endavant, que ja et sentis millor. En comptes de renyar-te, mil abraçades i moixaines rere les orelles. Si tant gat ets, funcionarà.

    Sànset, sense voler acabes de citar les tres coses més importants per tu en aquesta vida, la Utnoa [gràcies a déu que l’has dit!], la connexió o cobertura, i els bars. No, allà no hi ha Utnoes, ni adsl ni bars. Quina gràcia hi poden trobar els voluntaris? Potser són escaladors, diuen que a Mart hi ha la muntanya més alta del sistema solar. Hi ha gent molt malalta amb els nous reptes.

    Vida, acabes de tocar un bon tema. Tots ens queixàvem de que allà no hi hauria xarxa per connectar-se, però és clar, potser una temporada en podríem prescindir. Però no poder-ho explicar després? Ostres, anar a Mart i no poder-ne presumir? Va, així no jugo. Jo també em quedo.

    Gràcies Adbega, ja he passat.

    Missis, aquesta gentussa em sembla que saben que sortiran de la casa, i els beneficis que obtenen són prou grossos per culpa de la gent que ho mira. Si poguessis anar a Mart i tornar amb honors, encara. Però la idea és no tornar. Potser entraràs en els llibres d’història, però no en gaudiràs gens ni mica. Ara, que si ho vols considerar per d’aquí a uns anys…

    ResponElimina
  40. A Mart hi fan concerts? Si en fan potser m'ho penso... Naaaaaaaaaaaa, nasveritat!!! Jo no hi aniria ni farta de porros!!! I no en fumo, eh? Que quedi clar...

    ResponElimina
  41. Mai se sap però crec que sempre queden coses per fer. Només se m'acut un motiu pel que aniria a fer un viatge així: que tingués una malaltia terminal i a la Terra estigués més sol que la una.
    Tot plegat sembla un llibre de ciència ficció.

    ResponElimina
  42. Tenint en compte que la vida és un viatge a enlloc, com a mínim en aquest hi ha un destí.
    Sí, em mig moriria, o moriria del tot, d'enyorança i penediment, però també ho acceptaria com una conseqüència dels meus actes irracionals o massa racionals, qui ho sap.
    Mart no m'atrau però, ara si es plantegen arribar-se a Saturn ja en parlarem.
    Gràcies per les moixaines i les abraçades, rei.
    Més per tu.

    ResponElimina
  43. Hi ha molt kamikaze al món. Estic convençut que molta gent ho voldria fer, encara que ara mateix no sigui el meu cas. Potser quan sigui vell m'ho repenso.
    Adéu!

    ResponElimina
  44. Guspi, si fan concerts allà han de ser dels Antònia Font, que són els més marcians de tots! I no puc assegurar que ells no vagin farts de porros quan fan les cançons...

    Deric, potser podríem trobar situacions extremes que als nostres ulls justificarien escapar-se a Mart, però pensa-hi, marxar amb una malaltia terminal podria ser terrible, saps que no tens solució, però allà ningú tindrà cura de tu, potser no tens ni temps per fer la missió que t'hagin assignat. Podria ser terrible.

    Elur, a Saturn vols anar? Això està molt llum. Segurament l'espectacle que es pot veure des d'allà deu ser espectacular, però em sembla que hi fa molt malt temps i fred, massa per tu i tot. Aquesta vida és un viatge que té un destí molt clar, més clar no pot estar. És el mateix destí pels que vagin a Mart i pels que ens quedarem mirant-los des d'aquí. Algú ho ha comentat, morirem igual allí o on sigui. La diferència és la qualitat de vida que tindrem uns o altres. Estar envoltat de persones fa persona. Estar aïllat de tot, però de veritat, tan aïllat com es pot estar, només pot conduir a la bogeria. I et dic una cosa. T'imagines que et trien un company que et cau fatal? Serà l'única persona que veuràs fins el final dels teus dies. Quina agonia.

    Albert, per quan tu siguis vell potser hi haurà autobusos que vagin a Mart i tot. Qui sap si la famosa línia 9 del metro, la més llarga del món mundial, hi arribarà també. Això sí, suposo que serà amb bitllet de 7 o 8 zones.

    ResponElimina
  45. Un punt que no acaben d'explicar és que l'objectiu és establir una primera base, no és pas un projecte amb data final, la suposada recollida es convertiria en l'arribada de més colons, més material, més menjar ... alhora que s'aniria treballant en l'habitabilitat del planeta.

    El fet que es demanin persones amb 20 anys d'esperança de vida és una mena d'asssegurança, si tot fallés la possibilitat de mort natural evitaria la mort per fracàs.

    Jo en tinc família i tinc una esperança de vida entre 30 i quaranta anys, si no fos per això m'apuntaria. La possibilitat de descobrir unj mon nou ... I fundar Nova Catalunya!

    ResponElimina
  46. M'ho hauria de rumiar bé, però jo en principi sí. Per aquest motiu i tant.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.