dilluns, 25 d’octubre de 2010

Informe

Dia 849, 7:32h del matí.

Ha començat un nou dia com és habitual, miolant rere la porta tan bon punt sento el despertador. No tinc gana, però he de seguir el ritual perquè sembli que tinc les meves rutines horàries. El subjecte d'estudi ja s'ha posicionat davant de l'ordinador, com sempre, no fa altra cosa. Pren el que anomena cafè, que no fa massa bona olor i té pitjor gust. Tampoc no sembla que li faci l'efecte que ell n'espera. No sembla que el dia d'avui hagi de ser diferent dels 848 anteriors. Bé, almenys fa molt que no és diferent. Atén els posts nocturns i mira la premsa esportiva. Em netejarà la sorra, es tancarà al lavabo una estona, i marxarà al que anomena feina, que no para de repetir-me que és el que permet que tingui el meu pinso, cada cop que faig com que em sap greu que marxi. No sé què té d'interessant aquest subjecte perquè em mantingueu aquí estudiant-lo.

Darrerament, a aquestes hores he trobat el gust a quedar-me embadalit mirant per la finestra, és fascinant veure com canvien els colors i es fa de dia, com la claror inunda tots els racons de la ciutat que es desperta. No puc pensar altra cosa que en escriure els meus haikús; m'inspiren aquests matins de tardor. Per contra, em veig ancorat en aquest racó de món perdent el meu temps en un cas en el que no hi ha res per investigar. I a sobre he de parlar amb aquesta veu absurda que ell m'atribueix, convertint en ix totes les esses i allargant les paraules. Cada cop se'm fa més difícil no alçar-me i bufetejar-lo. De moment, he de seguir fent el meu paper. Fins a nova ordre.

31 comentaris:

  1. Fes-li un somriure al subjecte d'estudi tan bon punt es lleva, a veure si passa alguna cosa interessant!!!
    Que dolenta que sóc... :)

    ResponElimina
  2. Ui! que sóc la primera! Assumptaaaaaa què ha passat???

    ResponElimina
  3. Genial! M'ha fet somriure el teu apunt.

    ResponElimina
  4. ei, blog, fem un canvi! ves al vuit8ena que allà la mestressa és ben avorrida i té un tal Benedetti a la tauleta, podràs dormir plàcidament als seus peus sense haver de rascar res, veure gavines i falcons sobrevolant el cel i fer haikús d'aquestos que t'agraden, que deixa tot de papers i bolis per la taula! jo vinc cap aquí i atabalo una mica aquestes quatre parets, segur que ni has rascat una mica la porta! jo la decoraré ben maca. I ja me'n carrego jo de fer la prova de la sang, cap problema, m'encanta fer queixalades!

    ResponElimina
  5. el subjecta d'estudi sembla ser una persona de costums.......

    ResponElimina
  6. Blog, paciència...crec que en qualsevol moment l'objecte d'estudi podria sorprendre't, tot és qüestió de perseverança...a més, pareix bon tio, no?

    ResponElimina
  7. La rutina diària, en el fons, és el que ens manté dins d'una normalitat estable que ens permet anar tirant. Molts fem cada matí com l'observat, seguim els amteixos passos a les mateixes hores i minuts.

    ResponElimina
  8. No protestis tant que prou que et cuida bé, no? I mentre que ell és a treballar no podries fer-ne algun d'aquests haikús que dius? A mi m'agradaria molt veure'ls.

    XeXu, si li pesques algun paperet amb haikús ens els ensenyaràs?

    ResponElimina
  9. Buf, especialment els matins són tremendament rutinaris... jo crec que és el que demana el cos per anar activant les neuronetes poc a poc.

    Jo crec que vaig rutinari fins a la feina i, quan sona el telèfon per primer cop, pam! es connecta la darrera neurona... i som-hi!

    ResponElimina
  10. Molt bo aquest informe de l'objecte-subjecte d'estudi que s'estudia a si mateix tot mirant per la finestra...

    ResponElimina
  11. Damunt tindràs queixa, blog...Si et tracten com a un rei!

    ResponElimina
  12. Haha!! M'ha fet riure molt, el seu punt de vista. Espero que no s'acabi duent a terme l'acció violenta amb qué acbaa l'informe, però!

    ResponElimina
  13. Jo ho sospitava. Per què si no no foten el camp de casa? perquè ens espien! són extraterrestres que quan puguin ens envairan i es venjaran per la de temps que fa que els fem menjar pinso!

    *Sànset*

    ResponElimina
  14. jo també tinc dos infiltrats a casa i sé que al matí no tenen gana però es diverteixen despertant-me i fent veure que tenen gana. Què curiós tot plegat

    ResponElimina
  15. Bloggins!!! que m'has fet riure molt!!

    Quan tinguis uns dies de permís, podríeu quedar amb en Panxito. De ben segur que gaudirà d'escoltar els teus haikus i et podrà llegir un tros de la seva novel·la. Després, quan ja hagueu nodrit la ment, podreu deleitar-vos amb l'olor de les flors del pati i contemplar la caiguda de la tarda des de l'ampit de la finestra. Sí, jo crec que tots dos hi cabreu.

    ResponElimina
  16. Ostres, haikús de gat. Va, no ens facis això i deixa que els llegim! Quina gent més estranya, aquests humans.

    ResponElimina
  17. Vols dir, Blog, que és veritat que no tens gana? A mi m'han dit que menges molt i que ets molt, molt gran... Bon informe. Segueix al teu lloc.

    Ai, GUSPIRA, m'ha fet riure el teu comentari :-)) Estàvem fora de joc tant l'ordinador com jo, a ell li va caducar l'antivirus (però ja té el nou, que el tinc molt mimat) i jo amb un refredat "a lo bèstia" ufff

    ResponElimina
  18. Boníssim, XeXu!

    M'ha fet gràcia que et llevis i vagis a l'ordinador amb el cafè. No sé pas amb qui m'has fet pensar... ;-)

    ResponElimina
  19. Assumpta, ja sabia jo que passava alguna cosa... Fes-te aigua calenteta amb mel i llimona que va molt bé! I si estàs tapada, quan vagis a dormir posa't mitja ceba a la tauleta de nit que diuen que va de miedu! Jo no ho he provat, eh? Per l'olor... Espero que et milloris ben aviat!

    ResponElimina
  20. Em sento espia, llegeixo l'informe i llegeixo els comentaris... m'adono que m'adono, i trobo el gust a embadalisr-me... quants embadalits pel món!

    ResponElimina
  21. Espero que no et descuidis de marejar-lo miolant, amb desesperació i com si t'hi anés més de mitja vida, davant una porta tancada i després, un cop te l'hagi oberta, alçar-te elegantment i movent la cua i mirant-lo de reüll li facis entendre de que no volis pas ni entrar ni sortir. És una de les parts més divertides de l'estudi que faig jo. Les reaccions varien segons el dia i creu-me que val la pena. Ja m'explicaràs com et va.

    Per aquí tot més o menys igual, tret de que aquest últim cap de setmana no ha aparegut i hauré de fer hores extres quan arribi dijous a la nit. Si és que, no tenen cap consideració!

    Atentament,

    Pèsol.

    ResponElimina
  22. crec que es culpa del cafè, un bon cafè al matí és indispensable per llevar-se bé i veure les coses en positiu.

    ResponElimina
  23. Bé, gràcies a tots per compadir-vos de mi i comentar el meu informe, és una alegria en la meva trista existència.

    Guspira, si veiessis la cara amb que es lleva cada matí, ni tu li somriuries!! I qui és aquesta tal Assumpta? Veig el seu nom molts cops a la pantalla.

    Kweilan, no està bé riure’s de les desgràcies alienes.

    Puck, no vulguis escaquejar-te de la teva feina. Quan ens van repartir els destins m’ho vas refregar per la cara perquè tu havies sortit guanyant amb la missió, semblava una feina molt més interessant. Ara no em vinguis amb aquestes que ja et conec, ja sé que el teu oferiment és només per interès, així que si no estàs a gust amb el teu subjecte i el tal Benedetti, t’aguantes. Com faig jo. El meu té Paul Auster a la tauleta, t’ho pots creure? Lamentable.

    Garbí24, de costums ben avorrits, afegiria jo.

    La xica que va fugir a Reykjavík, no m’hi jugaria massa cosa jo a que la situació vagi a canviar. Mira que ens entrenen bé, però em començo a desesperar. Bon tio vol dir que és correcte i fa les coses que li pertoca? Jo no diria tant, veig molts plats per fregar a la cuina…

    Albert B. i R., no cal que ho juris, ja he llegit informes d’altres gats i molts comportaments s’assemblen, no sou una espècie massa sorprenent, no.

    Carme, si a una mica de pinso infecte i ressec i a quatre moixaines a les nits ho anomenes cuidar bé… em sap greu però els haikús són personals, a la meva terra soc un erudit en la matèria i no els poden llegir els que no n’entenen. Va, només per tu, un que no m’ha quedat massa bé perquè el componia mentre el subjecte m’estirava la cua:

    Volen estols d’aus
    a la llum del jorn que neix.
    Matí d’octubre.

    Missis, encara bo que no t’han assignat un observador, perquè el planyeria. Em sembla que amb tu s’avorriria tant o més que jo!

    Elfreelang, al matí miro per la finestra perquè no hi ha res més interessant per observar. Si hi hagués alguna cosa diferent no hagués agafat aquesta afició a veure els ocells passar.

    Olguen Dalmasas, espero sincerament que als vostres reis no els doneu el mateix pinso que m’obliga a menjar a mi.

    Ferran, no serà per falta de ganes. Aconsegueixo calmar la meva ràbia amb alguna bona esgarrapada de tant en tant.

    Sànset, tu seràs un dels primers a caure perquè veig que saps massa. Pots, si us plau, passar-me la teva adreça postal? No, no és per fer-te una visita amb cap finalitat estranya, no pas.

    ResponElimina
  24. marta (volar de nit), això està en el nostre manual d’aprenentatge, capítol 3: tècniques de desesperació del subjecte. Personalment és el que més m’agrada, el més extens, però la temàtica no és complicada i s’aprèn fàcilment.

    Txari, conec bé en Panxito, era un repetidor de l’acadèmia, una mica peculiar, però bon jan. El seu tarannà l’ha portat a ser un novel•lista reconegut, llàstima que s’hagi de dedicar a aquestes observacions, trobo a faltar llegir alguna cosa seva. Ell em comenta, però, que la seva observació és molt més distreta i que es fa un fart d’apuntar coses. Diu que va haver de demanar reforços al control i li van enviar un ‘novato’, però que apunta maneres. Què has volgut dir amb això de que creus que hi cabrem, no sé si t’he acabat d’entendre. Tens algun comentari a fer?

    Joan, ja li he fet una mostra del meu art a la Carme, però no penso demostrar res més, els meus haikús no estan fets pel vostre paladar.

    Assumpta. això ho diu ell per fer-me quedar malament, a sobre! Estic en el meu pes ideal, fer cara de bona salut dóna prestigi a la meva societat.

    Rita, no cada dia pren cafè, de vegades li fa mandra preparar-lo i es fa una cosa encara pitjor que anomena nescafè, de marca blanca a sobre. Ara, això de l’ordinador és innegociable, sembla.

    Cèlia, no t’acabo d’entendre del tot, encara no domino a la perfecció la vostra parla. I això que és molt més simple que la meva.

    Pèsol, amic meu! Que bé saber de tu, sobretot perquè sé que la teva missió no és pas fàcil, t’ha tocat un bon os! Jo opto per l’estratègia de l’esgotament. Quan sona el despertador començo a miolar i no paro fins que surt de l’habitació. No puc fer-me el xulo llavors, perquè igual em cau alguna cleca. Ell deambula entre l’ordinador, el lavabo i el menjador, i jo darrere amb el miol més insuportable de que sóc capaç. Fins que finalment em posa el pinso. Llavors callo. L’estic condicionant, ja ha après què ha de fer per tenir tranquil•litat. Però res, faig dos queixalades i me’n torno a molestar, me li poso al costat mentre pren el cafè, cosa que el molesta molt. Ha, no em pots ensenyar trucs a mi, que també sóc gat vell.
    Al meu el tinc programat també per les moixaines. Quan arriba em poso de panxa enlaire i no falla mai, és tan talòs. Ho has provat? Ja sé que prefereixes fer-te el rancuniós, sobretot quan no et visita en un temps, però jo de tu ho intentaria.

    Deric, jo no sé què li trobeu al cafè, és totalment innecessari quan dorms 18 hores al dia!

    ResponElimina
  25. Hehehe ha contestat en Blog!! ;-) En saps molt, Blog! (i sí, diu que ets molt gran i que peses molt... i també diu que... ostres, no sé si dir-t'ho... no sé... bé... també diu que... ui... potser no ho diu de veritat, eh?... però el cert és que... diu que ets com un gos!!)

    Ostres, Guspira, volia comprar mel al Mercadona i al final no hi he pensat... però la veritat és que estic molt, molt millor... el dia pitjor va ser diumenge... avui bastant bé, gràcies ;-)

    ResponElimina
  26. Bfff... doncs què vols que et digui, Blog. Fa poc els subjectes d'estudi van marxar durant 15 dies i no em vaig poder agafar festa perquè per una banda havia d'estar pendent del novato, que quan pot s'escapoleix a passar la tarda amb els del carrer. Per altra banda, havia de seguir fent el paper per no aixecar sospites amb els humans que venien a posar-nos menjar. Volia aprofitar per rependre la novel·la que tinc a mitges, però ben just em va venir per fer els resums anuals dels dos subjectes, ja que la part del novato estava plena de faltes d'ortografia i d'estil que la feien incomprensible. A l'academia ja no els apreten com a nosaltres... els temps canvien.

    Quan creus que s'acabarà, aquesta història? Ja fa més de 2000 anys que els observem... encara no tenen prou informació, els de dalt?

    ResponElimina
  27. Hòstia, escrius tan bé com el menda que descrius. No tinc res més a dir, llevat que m'ha encantat.

    Salut!

    ResponElimina
  28. Benvolgut Blog,

    Aquí Otis. Els meus subjectes d'estudi són uns bandarres que a la mínima que poden desapareixen del local d'estudi.
    Ell marxa al matí amb cara de son després del cafè amb llet i les torrades amb pernil dolç (del qual sempre n'exigeixo una part).
    Ella roman a casa davant de l'ordinador, i diu que treballa mentre jo dormo entre els seus braços, al seu costat o sobre qualsevol moble del menjador. Ara que fa més fresqueta també començo a ficar-me a dins del llit.

    Crec que no em puc queixar, últimament estan molt pendents de mi. Deu ser que tenen previst deixar-me sol uns dies...

    ResponElimina
  29. Assumpta, diu moltes coses, però és que ja no sé com tenir-lo distret, he de fer un munt de coses indignes perquè tingui alguna cosa per dir.

    Panxito, pensava que les noves generacions serien millors, però ja veig que l'acadèmia no és el que era. A veure si espaviles el teu company, que em sembla que comença a anar pel mal camí. És clar que aquesta feina no està feta per tous. No sé si algun dia acabarà, no sé. Em comenten que no s'acaben de posar d'acord sobre si els hem d'eliminar o no. Se'ls pot ensinistrar força bé i poden ser útils, han aconseguit fabricar rascadors i joguines prou aconseguides, seguint el que els hem ensenyat. No està clar que sàpiguen fer res pel seu compte, això sí. Ei, sort amb la novel·la, a veure si la puc tenir aviat a les urpes.

    Gerhart, home, celebro que hagis reconegut l'estil. És que quan ell se'n va a dormir, després de fer que protesto una mica, li corregeixo tots els errors i li toco quatre coses, que ell no dóna per més, pobre noi.

    Otis company, el meu també fa escapades quan pot, però no puc descansar perquè de sobte se m'apareix algú i he de seguir fent el paper. Miren el pinso, l'aigua, francament, no sé per què venen a molestar, jo que trobaria el temps pels meus haikús. Sortós tu, que sembla que gaudiràs d'unes vacances. Em sembla que jo també, però segur que em vindran a vigilar, si és que no em deixen tranquil!

    ResponElimina
  30. Però és tan sòmines l'os que m'ha tocat que m'he après com entrar al seu compte de blogger i ni se n'ha adonat, ja veus.
    A mi no em cau mai cap cleca, bàsicament perquè sóc massa ràpid i també perquè la tinc enganyada de tal manera que no gosa fer-me mal, si fins i tot si mai em trepitja sense voler es desfà disculpant-se.
    L'estratègia del pinso també la faig servir i també ho faig amb l'aigua, demano, demano i faig veure que la que hi ha no la vull i quan me la canvia me'n vaig cap a un altre costat a miolar per alguna altra cosa, tot sigui tenir-la pendent de mi a totes hores. Amb el menjar ni dues queixalades, l'orolo i marxo. I ella hi ha dies que fins i tot somriu, després d'insultar-me carinyoament, és clar. Cabronet és un nom que em diu moltes vegades.
    Posar-me de panxa enlaire? ui no, mai, ja m'hi posa ella i així m'estalvio l'esforç. Clar que tampoc tinc temps de pensar-hi perquè la tòtila m'enyora tant que només de veure'm ja em té a coll fent-me festes.
    El que faig i que et recomano si en tens mai l'ocasió és seure damunt del coixí i mirar-lo fixament mentre dorm quan es desperti riuràs un mes seguit amb l'ensurt que s'endurà.
    Ja em diràs el què.
    Seguirem informant puntualment... o no.
    meeeeeeeeeeeeeeeeeeeeuuuuuu.
    Pèsol, 28/10/10

    ResponElimina
  31. Si, home. què vols que em pelin? tu no em fas por, el que em faria por seria la reacció de la Utnoa si es trobés un gat a casa.

    *Sànset*

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.