divendres, 29 d’octubre de 2010

Atrevida incompetència

Hi ha moltes coses que no m'agraden de la gent, característiques que defujo. Però n'hi ha una que no només la vull ben lluny, sinó que em posa nerviós, frenètic, i m'acabo emprenyant de veritat: la incompetència. Potser no és el primer cop que ho dic, però els incompetents em posen dels nervis. No penso que jo faci totes les coses bé, només faltaria, però hi poso ganes, voluntat i concentració. Sóc el que més s'enfada quan m'equivoco, així que sempre miro que això no passi, hi poso els cinc sentits si cal. També vull creure que sóc comprensiu amb els errors, quan algú s'esforça i per mala sort en fa alguna, no me li tiraré mai al coll i miraré d'aportar les solucions que pugui. Tothom s'equivoca algun cop, no cal fer-ne un drama. Però el que no puc tolerar són els errors per manca d'atenció i/o interès, sobretot si algú depèn de la feina que estàs fent.

Avui una incompetent de la pitjor classe m'ha retret un error, un error mínim i de poca importància, un error que no era tal si saps jugar amb les cartes que tens. I ho ha fet amb sorna, amb un to tan desagradable com ha sabut. Fa dos dies li vaig salvar el cul en un error que estava a punt de cometre... per segona vegada, i sense posar-li cap cara. Com tants altres cops que li hem estalviat o arreglat una errada. Normalment, que em facin això em provoca ganes de matar cruelment. Avui m'ha acabat de robar les escasses energies que em quedaven per enllestir la setmana. No ho entenc, la veritat. No només la ignorància és atrevida, la incompetència també, es veu.

32 comentaris:

  1. el que fan els altres i nosaltres no hi podem fer res no ens hauria d'amoïnar, que en casos com aquest enfadar-se en cara els alegre més el dia.

    ResponElimina
  2. A mi em passa el mateix! Em treuen de polleguera, i n0ho ha tants d'incompetents, ignorants, poc eficients... Enlenteixen tant els debats i les discussions, són tant estrets de mires... Quina ràbia! Però, però! és divendres! No hi pensis més! No s'ho val!

    ResponElimina
  3. De desagraïts el món n'està ple. A vegades aquesta gent miren de superar la seva incompetència (o simplement els seus errors) amb agressivitat vers els altres. Estigues tranquil per fer el que havies de fer i a l'altre no li tinguis en compte. El temps posa les coses al seu lloc i fa que desprès ens en riem d'aquestes situacions.

    ResponElimina
  4. Vés en compte.De vegades si veuen que t'enfades encara pot disfrutar més.Si el problema té solució,no te'n preocupis.Tard o d'hora s'acabarà veient com és aquesta noia.

    ResponElimina
  5. Ostres! A mi aquesta gent potser encara m'empipa més per desagraïda que per incompetent... Tu l'ajudes, li treus les castanyes del foc i ella et tira en cara un error petit? Això demostra quin tipus de persona és... passa d'ella!!

    Per cert... no hi va haver reestructuració de plantilla a la teva feina fa poc? I què fa aquesta incompetent allí?... No sé per què però això fa un horrible tuf a "enxufe" a "amiguisme" o com es digui... per tant, fes el que et diuen els altres comentaristes, no hi pensis més, ja arribarà el moment en que ella sola es posarà en evidència.

    ResponElimina
  6. Hi ha una cosa que tots els incompetents tenen en comú, per disimular la seva incompetència sempre retreuen els errors dels demés. Aquest petit moment de glòria és potser el millor que les passa al dia o fins i tot a la setmana. A part normalment solen ser pilotes i llepa culs.
    De totes formes tinc el presentiment de que aquesta noia no tardarà ni dos setmanes en plorar o un numeret semblant.

    ResponElimina
  7. Malauradament cada dia n'hi han més....però tranquil que tard o d'hora els passarà factura, o això és el que vull pensar.

    ResponElimina
  8. Senzillament fes-te dos preguntes: Perquè l'ajudes? És mereix que l'ajudis?

    ResponElimina
  9. Doncs ja saps: el proper cop no l'ajudis. Actualment hi ha massa gent que no fa bé la seva feina, precisament pel que dius, per manca d'interès/esforç.
    Adéu!

    ResponElimina
  10. No, no, jo crec que l'has d'ajudar si es torna a equivocar o la feina de tots pot quedar perjudicada per les seves errades, que vosaltres treballeu en equips, oi? I, fins i tot, potser els diferents equips també relacionen els seus treballs.

    Si ella fica la gamba i tu ho pots arreglar, tu l'ajudes, XEXU... això sí, sempre pots deixar anar algun "menys mal que de tant en tant t'arreglem la feina que sinó..."

    El problema és que jo penso que aquesta és una enxufada o la versió per passiva que diu l'Eva: una pilota...

    Però ja es posarà en evidència, ja s'hi posarà...

    ResponElimina
  11. Retreure errors.
    De les coses que em posen dels nervis, Xexu.
    Però saps què faig? M’ho tiro a l’esquena, perquè a la fi, de les ganes que m’entren de carregar-me a la persona, m’ho passo pitjor: m’esguerren la setmana, m’omplen de mal humor...
    I mira , opto per la de saber perdonar, saber entendre per si ells no ho fan, per si són perfectes i jo no, i? Doncs res. Passa d’ajudar (si pots).
    Segur que és persona de no merèixer res, ni la més mínima comprensió. Doncs au! Per ell va la truita, però per tu no. No et deixis fotre la setmana enlaire per persones d’aquesta mena. Mai.
    Corre molta enveja. No et posis al mateix nivell que ells (és el què volen...). La de fotre’t com puguin. I no! Fora ajudes per aquells que no s’ho mereixen. Què caram!
    Ai, i és que m’encenc!

    ResponElimina
  12. Segons expliques els errors d'aquesta noia sovintegen i sou els altres membres de l'equip els que els heu d'anar arreglant. És a dir que no fa bé la feina i, el que és pitjor, no té ganes d'aprendre'n.
    És doncs un problema dins de l'equip perquè enlloc d'intentar solucionar la seva incompetència pel bé de tots (i el seu propi) el que fa és estar a sempre a la defensiva, com demostra la seva reacció al teu petit error que li ha servit per dir: "Veus com no sóc l'única que m'equivoco!. Tu em vas fer notar un error meu però tu també en comets!" i, és clar, no ha pogut evitar retreure-te'l i a més de mala manera.
    Les coses no es fan així i entenc que n'estiguis dolgut (com algun altre comentari jo també et diria que no hauries de permetre que una reacció pueril com aquesta et fotés el cap de setmana enlaire, però entenc que una cosa és dir-ho i una altra fer-ho). No es mereix que la continueu ajudant però sospito que si no ho feu, els altres també en sortireu perjudicats.

    Potser la solució seria parlar amb ella i fer-li veure que si li corregiu els errors és pel bé de l'equip i no per fer-li la guitza (tu dius que "no li poses cap cara" però potser ella no ho veu així). O potser no n'hi ha de solució perquè els altres comentaristes tenen raó i és simplement una desagraïda, una "enxufada" i una "pilota" i aleshores no hi ha res a fer!

    ResponElimina
  13. Ser un incompetent és trist, però que a més no ho sàpigues acceptar i li tiris en cara un error a algú altre, això és encara més trist. Pobre noia, més val compadir-la.

    ResponElimina
  14. Encara deu fer més ràbia si tu l'has ajudada en més d'una ocasió... Llegint-ho m'han entrat ganes de trencar algunes cames, que dius tu. Quins vòmits, que dic jo...

    ResponElimina
  15. Qüestió de no oblidar quines són les seves cartes. No dic que s'hagi d'anar pel món amb rencúnies... però tampoc amb un lliri a la mà. A la pròxima possible cagada seva, muts i a la gàbia i que se'n surti ella soleta. La vida és així.

    Disfruta del cap de setmana... de tres dies (quins pebrots teniu, els catalans ;)

    ResponElimina
  16. Aquestes persones que comentes acostumen a ser les més desagraïdes. Tampoc t'hauria de pas afectar. Si tu creus que no n'hi havia per a tant, doncs passa. En el fons, ells ja ho sap. El proper cop, potser, quan busqui la teva ajuda no la trobarà.

    ResponElimina
  17. De desagraïts el món n'és ple. I sovint són així com pintes tu aquesta noia. Persones que no fan bé la seva feina o s'equivoquen sovint, per incompetència o desídia, i enlloc d'intentar millorar esforçant-se i amb humilitat reaccionen amb agressivitat. Segur que ella veu que tu ets més competent que ella i et té enveja i amb el teu petit error ha trobat una oportunitat per reafirmar-se una mica negant que el seu error era més importat que el teu. Jo crec que hi ha dues maneres d'enfrontar-se amb les persones que són millors que nosaltres en l'aspecte que sigui; una és admirant-les i pensant que no li arribem a la sola de les sabates però esforçar-se per fer la nostra feina cada dia millor i anar millorant amb humilitat; l'altra és envejant-les de mala manera i esperant el mínim error per retreure-li i intentar trepitjar-lo en aquell moment per, malgrat les nostres limitacions, superar-lo.
    Suposo que aquesta noia és de les segones. Però tu no pateixis i fes la teva. I, si fa falta, la propera vegada no l'ajudis. També em sembla bona idea lo d'explicar-li que l'ajudes pel bé de l'equip i no perquè li vulguis retreure els errors, ara, si aquesta noia és del segon grup que he descrit no crec que serveixi de gaire. Però bé, sempre val la pena intentar-ho, no? L'esperança és l'últim que es perd.

    ResponElimina
  18. Els i les incompetents també em treuen de polleguera, coincidim en això, i a sobre que et retreguin a tu alguna cosa això ja és el súmmum del cinisme! jo confio que s'acabaran per enfonsar-se en el propi bassal !

    ResponElimina
  19. No paga la pena gastar les forces que et queden amb ella. Ara, ull per ull i dent per dent. Torna-li amb la mateixa moneda. No t'ho pensis! Et sentiràs millor!

    ResponElimina
  20. Com més "potes" i incomptetents, més atrevits. I en molts casos l'explicació és ben simple: molts d'aquests tenen la necessitat de, quan tu la cagues -tant sigui una mini-bola o la gran caguerada, ells t'apuntin i ho vulguin que tothom o sàpiga. Perquè així creuen que no estan tan sols. Quan ells en són la majoria!

    Ja pots estar tranquil, que de miserables n'hi ha per tot arreu.

    *Sànset*

    ResponElimina
  21. Je! En conec uns quants d'aquestos! I foten una ràbia que l'únic que pots fer és despotricar quan ja no hi són per la teua vora. Incompetents!

    ResponElimina
  22. Hahaha... m'has fet somriure! Amb la quantitat d'incompetents que hi ha al món, temo que et posaràs nerviós moltes vegades! I és mala sort, però les perosnes incompetents, a més, generalment, són "sàvies" i gens agraïdes!
    Ànims!
    Una abraçada

    ResponElimina
  23. Per aquells que heu destacat que és cap de setmana i no he de pensar en aquestes coses, tranquils que no em farà perdre el son aquesta situació. És una mica frustrant perquè a aquesta persona se la defensa i se la manté a la seva posició per algun motiu que els altres no arribem a entendre. Però és igual, ja us dic que el cap de setmana llarg passarà sense que això m’afecti gens ni mica. Ja s’ho faran. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.

    Estrip, no seria la primera vegada que em barallo amb ella, ja he dit que la incompetència em posa dels nervis. Però si a sobre m’ha d’entrar amb els fums pujats, quan no té res de que presumir, em fa enfurismar de valent.

    Tarambana, és la impressió que em fa ella, quan ens reunim amb la nostra ‘jefa’ en comú, sempre vol participar en la conversa, no vol quedar-se enrere, i és clar, només diu que ximpleries. Almenys això em sembla a mi.

    Josep Lluís, aquesta situació dura des que jo vaig arribar a l’empresa, i sospito que abans ja es donava. Però aquesta noia continua, i sembla que no hi ha cap intenció de cridar-la a l’ordre, ja ho fa prou bé segons la nostra ‘jefa’. Se suposa que ella i jo tenim la mateixa categoria, però que em comparin amb ella em posa els pels de punta. Sí que sembla que respon amb ‘violència’ als errors dels altres, potser els meus i jo l’hem fet adonar massa cops de tot el que fa malament, i espera la mínima oportunitat per retreure’ns el que sigui.

    Maria, per mi ja pot divertir-se tant com pugui. Si em poso a dir-li tot el que fa malament, serà un linxament públic, una humiliació. Probablement no tingui collons d’anar a treballar el dia següent. Això pensàvem nosaltres, que acabaria caient pel seu propi pes, però hi ha qui la defensa, així que de moment res. I ja van dos anys de patir-la.

    Assumpta, potser en aquests moments ella està explicant a algú que ‘mr. Perfecte’, el que no s’equivoca mai, la va cagar l’altre dia. I és evident que jo faig errors, però s’ha de fer una ratio entre encerts i errors, i en aquest sentit està molt clar que la meva és considerablement superior a la seva, i qui no ho vulgui veure, té un problema. Si a ella no li senta bé que li fem notar els errors, sense fer escarafalls, només és que algunes coses s’han de corregir, i està esperant un error de l’altre per saltar-li al coll, llavors és el que tu dius, és una ressentida i una desagraïda. La de vegades que ens ha vingut desesperada que s’havia equivocat i si podíem modificar la seva petició (perquè és de les que ens demanen coses, i sovint malament), i sempre li hem respost, sense després dir-ho a la ‘jefa’ que tenim en comú. La de vegades que li hem permès fer les seves coses aportant les nostres solucions. Té collons la cosa.
    Estic tan sorprès com tu de que es carreguessin a força gent de la feina i la deixessin a ella. L’explicació és que no ho van fer per qualitat de la persona, sinó per eliminar llast. Ella està en un grup d’importància que continua endavant, tot i les seves desgràcies. A més, la nostra ‘jefa’ la protegeix, sovint quan ens reunim ens assabentem de més errors d’ella dels que ja sabem, però la ‘jefa’ en segueix parlant bé, ‘sí, s’ha equivocat en això o allò altre, però també hi ha moltes coses que fa bé’, però quines!!!? Ja et diré quines, fa el que li diuen sense protestar, agafa tot el que a la ‘jefa’ no li ve de gust fer. Sense protestar i sense pensar si li demanen bajanades. Ella ho fa i calla. I com que és com un gosset faldiller, ja està bé que estigui on està. Nosaltres som més com un gra al cul, t’ho puc assegurar. Continua a baix.

    ResponElimina
  24. Comentari 2: el que dius tu va en concordança amb els darrers comentaris que he contestat, no és que l’ajudi a ella, miro d’ajudar l’empresa, i entenc que fent les coses bé per ella estic remant en la direcció que toca. Ja hi ha gent que es posa pals a les rodes per culpa dels egos. Per mi no serà. L’èxit de qui sigui és l’èxit de tota l’empresa, no cal que nosaltres siguem els primers. El no voler que ho sigui un altre pot fer que es carregui l’empresa sencera, i després tots a plorar i a buscar feina. Per tant, ajudaré.
    A més intento no rebaixar-me al nivell d’alguns. Entre nosaltres comentem quantes vegades li salvem el cul, però no ens cal recriminar-li a ella cada cop que li arreglem un error. Lamentablement, el temps passa i no la posa al seu lloc, al contrari, es veu reforçada i defensada en la seva posició. Hi ha coses que no s’entenen. És el que et deia, més que pilota, és un gosset faldiller que diu sí a tot.

    Eva, gràcies per ensenyar-me a reconèixer un incompetent. Quan dic que aprenc molt amb les respostes no menteixo, sempre m’ensenyeu alguna cosa. No sé si és pilota o llepaculs, però de ben segur que no diu mai una paraula més alta a la seva ‘jefa’ que és també la meva. Plorar? No ho sé, almenys públicament no ho fa. El que sí té és mala llet, ella i jo hem tingut més d’una discussió. El que passa és que a mala llet no em guanya, és clar.

    Garbí24, això també era el que volia pensar jo quan vaig veure que la cagava cada dos per tres, però allà continua la tia, i no sembla que hagi de desaparèixer.

    Molon labe, te les puc respondre, perquè m’agrada que les coses es facin bé, i perquè em sembla deshonest no ajudar a algú quan se suposa que tots estem al mateix vaixell i hem de remar en la mateixa direcció.

    Albert, em costa d’entendre aquesta manca d’interès i que els sigui igual si una cosa surt bé o no. Precisament per voler que surtin les coses bé segur que li tornaré a fotre un cable la següent vegada. No l’ajudo a ella, miro d’ajudar l’empresa.

    Mortadel•la, penso que no és mala cosa parlar dels errors, que no és el mateix que retreure’ls, perquè així aprenem entre tots. On treballava abans tenia una llista de cagades apuntades de tots els companys, qui més qui menys n’havia fet alguna. Llavors veies com alguns venien a explicar-t’ho sense poder aguantar-se el riure i a altres no els feia gens de gràcia que convertíssim en divertit un error seu. Jo no ho entenia, és molt millor agafar-s’ho amb humor i compartir-ho que no assumir que de vegades ens equivoquem. Passar d’ajudar no és el meu estil, però aquesta noia s’ho mereixeria. No és ella la que em fot la setmana enlaire, sinó el conjunt de tot, no vivim èpoques fàcils com per anar aguantant a capsigranys. I no crec que aquest sigui un cas d’enveja, més aviat és ràbia que em té perquè quan s’han de dir les coses les dic, i l’he engegat més d’un cop per les seves ximpleries.

    McAbeu, no és del meu equip (per sort) però compartim cap. Comet errors i els que l’han vist treballar em diuen que ho fa amb desinterès i sense fixar-se amb el que fa, cosa que detesto. Però la majoria de tasques que li pertoquen són organitzatives, i tampoc les fa bé. Després és la primera en queixar-se que la feina la desborda, i que no pot estar a totes. Doncs si la feina li va gran, la solució seria fàcil, no?
    T’he de donar la raó amb això d’estar a la defensiva. Li hem fet notar tants errors que aprofita la mínima per fer-se valer. Però nosaltres no li fem notar a la seva manera, sinó com dius tu, pel bé de tots i per evitar feina inútil o errades ximples. Continua a baix.

    ResponElimina
  25. No m’espatlla el cap de setmana, simplement en aquell moment em va caure l’ànima als peus. És un cas que es pot explicar, li vaig passar un total de 63 mostres perquè fes un experiment, i em va dir davant de tots els altres que d’almenys tres no n’havia tingut prou. Jo estava segur que d’una havia perdut una mica i potser tenia raó, les altres 62 estaven bé. El que passa és que si tingués una mínima idea del que fa podria haver trobat una solució com ara corregir els càlculs de manera que en pogués posar menys i després fer la extrapolació amb el resultat que obtingués. Bé, no sé si m’explico, però igualment, una de seixanta tres, que eren totes iguals, per cert, no em sembla com per anar fent escarni. No li vaig sentir comentar que la setmana anterior li vaig passar vuitanta mostres i estaven totes bé.
    Sóc un maniàtic de fer les coses bé, això em demano a mi i als que treballen amb mi. Si algú no compleix té un problema amb mi. Per sort, les tres companyes directes (ara dues) són increïblement bones i saben el que fan. Aquesta no és dels meus, si ho fos, o ella o jo ja no hi seríem.
    Segur que tens raó i ella pren les nostres advertències i tot plegat com un insult com una manera de qüestionar la seva feina. I no li falta raó, però no ho fem mai de males maneres, i menys la meva companya que és la persona més diplomàtica del planeta. Per això no crec que valgui la pena, parlar amb ella, seria ridícul que ara jo li digui que em va molestar el seu retret, no va amb mi ni amb el meu posat. En un altre moment ella no tindrà tanta sort, no la protegiran, i quan tingui un altre cap a qui no caigui tan en gràcia, se la mirarà amb cara de ‘nena, tu d’on has sortit?’.

    Marta, no crec que cap incompetent admeti la seva incompetència, ni penso que se n’adonin. Només fan que queixar-se que tenen molta feina, a això ho poden atribuir tot. No, és clar, els altres no fotem res, per això ens podem dedicar a fer les coses amb calma i bé. És el que diuen per aquí, està a la defensiva i a la que salta.

    Xitus, més que ajudar-la li hem tret les castanyes del foc [molt adient pel dia d’avui] moltes vegades. Verbalment ja ens hem trencat les cames més d’un cop, però si no entén aquest llenguatge potser haurem de canviar de registre…

    Ferran, m’agradaria fer-te cas. Però pots estar segur que si una cosa no faig és anar amb el lliri a la mà. I si una cosa tampoc faig, és perjudicar a algú expressament, o deixar que es perjudiqui. Si puc evitar una cagada, sempre l’evitaré. Això no vol dir que un dia d’aquests no se m’inflin les pilotes i me’n vagi a parlar amb la ‘jefa’ que compartim i li digui que estic fart de salvar-li al cul i que encara la tingui en millor consideració que a nosaltres.

    Albert BiR, em sembla que desagraïda n’és una estona. Si vols saber què va passar i jutjar tu mateix, pots mirar la resposta que he donat a en McAbeu. Probablement, la propera vegada que necessiti un cop de mà també em trobarà, no m’agrada posar-me al nivell d’alguna gent.

    ResponElimina
  26. Myself, poca cosa més puc dir que el que dius tu a les primeres línies, queda molt clar. Respecte a si jo sóc més competent que ella, ho han de jutjar els nostres companys i caps. No sé si és enveja el que té, però certa ràbia sí.
    No entenc com hi pot haver gent que envegen els que en saben més, a mi m’encanta i necessito envoltar-me de gent que és més bona que jo, per aprendre, per admirar-los. Els que realment en saben són d’allò més naturals i propers, sempre disposats a donar un cop de mà i tenir paciència amb els que no en sabem tant, i això és molt d’agrair. Si algú necessita demostrar que en sap molt, probablement és que no en sap tant i té molt complexe d’inferioritat. I potser la gent amb complexes se’ls ha de cuidar, però quina culpa tenim els altres de que se sentin inferiors i tinguin un comportament menyspreable? Quina ràbia.
    No crec que funcionés això de parlar amb ella. Si ens estiguéssim destacant els errors constantment potser sí, però no és el cas. Si a partir d’ara ella ho fa, ja mourem fitxa. A mi aquesta persona m’és igual, però la feina no, els objectius comuns no. Per això miro de donar un cop de mà i optimitzar el que pugui. Si parlem dels errors no és per putejar a ningú, és perquè no es produeixin, perquè perjudiquen a tots.

    Elfreelang, si la coneguessis reafirmaries aquesta idea de que s’enfonsarà en el seu propi bassal. És la idea que tenim nosaltres des de fa dos anys, els que porto a l’empresa, i allà continua.

    Sr. Banyera, no és per falta de ganes, però no sóc així, penso que no ens hem de rebaixar al nivell d’alguns. Jo tinc la meva dignitat, encara que estigui pels terres, però no trairé els meus principis per gent tan insignificant.

    Sànset, llegint el teu comentari em passava pel cap ‘serà possible que ell conegui a la noia de que parlo?’. Ja és ben bé això que dius. Mira si n’hi ha de miserables que en molts comentaris n’heu fet un perfil perfecte, com els coneixeu!

    Babunski, quan ja no hi són en malparlem molt, però t’asseguro que de vegades els dic les coses molt clares a la cara. Com és natural, s’emprenyen com mones, però no tenen en consideració les paraules, només els sembla un atac, i no un consell amb una mica de mala llet.

    Núria, sóc comprensiu i de vegades la gent fa errors i no és que siguin incompetents, simplement passa. Però de tant en tant me’n trobo algun de la pitjor classe i m’agafen tots els mals. Trobo que per sort, gent incompetent de veritat no n’hi ha tanta, o no la vull veure. Ara, de ‘savis’ i poc agraïts n’hi ha a cabassos, perquè aquestes característiques poden respondre a altres coses que no només la incompetència.

    ResponElimina
  27. I no només en temes de capacitats (i ara m'escapo a altres viaranys). Mai he entès com pot ser que algú retregui res als altres, quan aquesta persona fa o és, igual o pitjor. Els errors, els defectes, les "ficades-de-pota", els desconeixements, etcètera, són comuns a tots, qui més qui menys falla en una o una altra cosa, per què riure-se'n o recriminar-ho amb sorna? I no em val això de que mig món es riu de l'altre mig...

    ResponElimina
  28. absolutament d'acord amb tot el que dius! i si aquesta incompetència fa que la meua feina no funcione com ha de funcionar encara pitjor! grrrrr!!

    ResponElimina
  29. Incompetent, orgullosa, venjativa...! Treballar amb gent així, és el que provoca síndrome de diumenge a la tarda, i alegria quan arriba el divendres.

    ResponElimina
  30. Faries bé de fer-ho. Deixar-li clar a la tipa aquesta que no et mames el dit, vull dir.

    ResponElimina
  31. Si ho he entès, el teu suposat error es podia arreglar fent una simple regla de tres per extrapolar els resultats però en lloc d'això la nostra amiga va preferir fer-te quedar en evidència, realment tota una perla la noia aquesta.
    Quan et deia de parlar amb ella, em referia més aviat a fer-li veure que vosaltres li tapeu molts dels seus errors i que hauria de deixar aquesta actitud a la defensiva però llegint les teves respostes ara veig que no serviria de res. Sembla que el que passa és que aquesta noia se sent recolzada per la cap i això té difícil solució.
    Jo no ho veig com en FERRAN, trobo que si vas a parlar amb la jefa pot ser que hi surtis perdent tu. Ho dic en el sentit que si li dius a la cap que està "protegint" a una incompetent també li estàs dient que aquesta cap està fent malament la seva feina. I encara no he conegut cap "quefe" al que li agradi sentir una cosa així.
    És qüestió d'esperar que se li acabi la seva "bona estrella" i que algun dia la faci tan grossa que amb la seva actitud de gos falder no en tingui prou per arreglar-ho.

    I me n'alegro que tot això no t'hagi fotut enlaire el cap de setmana!!

    ResponElimina
  32. Manus, entenc el que dius i em sembla que és una pràctica més comú del que sembla. Tirar en cara a algú que fa una cosa o altra quan som els primers a fer-la. Jo ho atribueixo a que realment no sabem que ho fem, perquè si ho sabéssim, i tant ens molesta, ho evitaríem, oi? O mirant-ho de l'altre cantó, potser ens molesta tant perquè sabem que som així i no ens agrada. No hi veig una solució fàcil aquí. El cas que ens ocupava és més d'un altre tipus, com alguns han apuntat, de poder aixecar el cap un cop que tens alguna cosa a retreure, per ximple que sigui, quan sovint t'has de sentir dir que has fet alguna cosa malament. El cas és que si se li diu no és per fotre, és perquè en fa una darrere una altra.

    Nimue, en molts casos és així, ja que les errades d'aquesta criatura ens afecten directament a nosaltres i ens canvien molts esquemes. Amb el temps hem après a fer les coses guardant un as a la màniga, que no està malament, però llavors el dia que falles sembla que s'acabi el món.

    Anglès, per sort no n'hi ha massa de gent així al meu voltant, però pensava que aquestes síndromes venien a causa d'anys i anys d'avorriment laboral.

    Ferran, tant la tipa aquesta com la nostra cap saben molt bé que no em mamo el dit, a les dues els ha caigut més d'una bronca meva, i ben merescudes. La noia de la que parlava és de la meva jerarquia, però l'altra pot demanar que em fotin fora, i creu-me que amb la confiança que li tenen [per mi és un x-file], ho farien immediatament. Si no em criden l'atenció és perquè saben que se les mereixen les bronques, i potser, i només potser, perquè saben que em deixo la pell treballant.

    Caram McAbeu, sembles el meu representant legal!
    El meu error no s'hauria d'haver comès, així seria tot més fàcil. Però amb el temps aprens que la majoria d'errors es poden solucionar d'una manera o altra, però has de conèixer aquestes maneres o posar-hi ganes, feina o una mica d'enginy. Aquesta noia em temo que no posa cap d'aquestes coses. Jo hauria buscat solucions. Ella prefereix tirar-m'ho en cara.
    Només amb les mirades que li faig quan defensa a aquesta noia, la nostra cap ja hauria de veure que alguna cosa passa. De fet, em sembla que sap perfectament que aquesta noia no serveix per la responsabilitat que té, sempre la disculpa, però ella mateixa ens explica alguns dels errors que comet. És rotllo 'pobreta, però algunes coses les fa bé...'. Fins i tot a mi em sap greu, és trist haver de dir que tens un company que és incompetent i que no pot assumir certes responsabilitats. El 'càrrec' li va gran. Altres coses potser les faria millor, però li demanen molt, i tots tenim el nostre límit. Però tenint en compte que a la 'jefa' també li ve gran el càrrec, doncs d'aquí no les traurem. Més d'un cop la meva companya i jo els hem dit que organitzativament són un caos i a veure si es centren. No ho han negat, simplement ens diuen que van millorant. Vull dir que segurament no els agrada sentir-ho, però les veritats estan allà, si no ho diem nosaltres ja ho dirà algú altre. O no. Però no pot ser que es consideri que una gent fa una gran feina quan, per exemple, al meu grup només fan que posar-li pals a les rodes, en comptes de rebre el suport que esperes del teu cap. Per sort, parla bé de nosaltres i més amunt ens tenen ben considerats, pel que en sé. Si no fos així i en canvi defensés la trepa de la noia de que parlàvem, sí que pujaria a cantar les quaranta a la presidenta si fes falta.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.