diumenge, 12 de setembre de 2010

Relats conjunts, Moai


Som una tribu desafortunada. Els deus ens han castigat amb una preocupant mancança de dones. A dia d'avui, el nombre d'homes ja és cinc vegades superior al de dones i la situació esdevé insostenible. Per sort, les nostres dones segueixen procreant amb els seus mascles escollits, d'altra manera la nostra tribu estaria en greu perill de desaparèixer. El problema és que som massa homes per tan poques dones, i els que no tenim la sort de ser escollits no podem satisfer les nostres necessitats. La temptació és forta, però l'adulteri és durament castigat, així ha estat des de sempre, des de temps antics, la unió d'un home i una dona és sagrada.

Per aquesta norma, però, existeix una excepció. La sacerdotessa no està sotmesa a les regles terrenals, posat que està per sobre del que passa als simples mortals. La tradició ancestral de tenir una sacerdotessa que hereva no només el càrrec, sinó també els poders de la seva predecessora, ningú no sap d'on ve. Una vegada cada cicle lunar, quan el nostre venerat astre està absent, la sacerdotessa s'aparella amb un mascle de la tribu, el que aconsegueixi desxifrar l'enigma que ella li proposa. Però ai las! La resposta a aquest enigma no és fàcil, i ningú no el coneix abans de presentar-se davant d'ella. Cal estar ben preparat per afrontar l'enigma perquè l'equivocació es fatal. Els que han resolt el problema han gaudit de plaers inimaginables en mans de la sacerdotessa, tant és així que després no recorden la resposta ni la pregunta. Però els que s'han equivocat han rebut una maledicció, la  sacerdotessa ha fet que es converteixin en pedra. 

Moltes són les estàtues que ara decoren les nostres terres. Són un recordatori per tots els altres, plantar-se davant de la sacerdotessa les nits de lluna nova no és cap joc. La propera serà demà. Estic pensant d'anar-hi. Tinc por de convertir-me en pedra, però noto aquella coïssor a l'entrecuix...


Han tornat els relats conjunts. Ja sabeu que estan oberts a tothom, participeu-hi!


*****

Us recordo que estem en el període de votació a c@ts, no deixeu de triar els vostres blogs preferits, els que creieu que es mereixen un premi. Hi ha temps fins a final de mes, però que no s'us passi!


Com, encara no saps què és c@ts? Vine i descobreix-ho!


29 comentaris:

  1. Hehehe els nostres relats tenen un punt comú... ;-)

    Molt bo, molt bo!!!!

    ResponElimina
  2. Segur que s'arrisca! Un molt bon relat, Xexu, estan sortint unes explicacions de l'origen dels moais molt bones!

    ResponElimina
  3. molt valent s'ha de ser! perquè... que tal una deesa inflable per alleugerar l'entrecuix?

    ResponElimina
  4. Veieu aquella estàtua d'allí?... La segona per la dreta... sí, aquella... Hi ha una inscripció... diu... XeXu... hehehehe

    ResponElimina
  5. la pregunta segur que és dificil, doncs hi ha molts de Moais..que no han xucat.....potser cal buscar maneres alternatives i la sacerdotissa quant tingui mancança de mascle ja fara preguntes tipus :dos més dos?

    ResponElimina
  6. Vist com es pot acabar en cas de no encertar-ho, cal pensar-s'ho molt abans d'anar-hi. EL problema és que, en aquella situació, no es deu pensar gaire amb el cap!

    ResponElimina
  7. Jo sí! Però encara no l'he fet, me'l penso...i molt em temo que no sortiré pas del meu tarannà, casumlolla... Bonic el teu, Xexu!

    ResponElimina
  8. Segur que s'arrisca...i un altre moai! Bon relat!

    ResponElimina
  9. Jo et podria ajudar amb això de l'enigma però es que no puc recordar ni la pregunta ni la resposta. :-DD
    Bon relat!

    ResponElimina
  10. Bé, potser a la sacerdotessa el nostre protagonista li cau en gràcia i no es passa gaire amb l'enigma, no??? :P

    I si no... doncs un altre moai! Però no li quedarà la recança de no haver-ho intentat! Ni la coïssor...!

    ResponElimina
  11. Òstia XeXu n'he llegit un parell o tres i ara llegeixo el teu i em trec el barret!L'he trobat imaginatiu i alhora ret homenatge a la mitologia clàssica...o potser al McAbeu...I el final...m'ha agradat molt....és irònic, té humor ...bé que l'he trobat fantàstic!

    ResponElimina
  12. Quin mal rotllo pobres! Però segur que algun dia es tornarà bona :)


    Terra de llibres

    ResponElimina
  13. uf... quin mal rollo, no? la teva tribu es deu matar a palles! hahaha
    Bon relat, xexu!

    ResponElimina
  14. Ohh! Pobres homes!! Serà per la mancança de dones que fan ixa cara de secs?
    M'ha agradat molt el teu relat! :)

    ResponElimina
  15. Ostres, i això que la calorada ja remet. Com ja he dit en alguna banda, tot és qüestió de duresa (de la prova o de la pedra, és clar ...)

    ResponElimina
  16. Molt bon relat, a mi els em feu enveja, només m'hi he atrevit un cop i uf....

    ResponElimina
  17. Ves a veure la Rita..diu que venen turistes a la teva illa i que si els dones de beure...ja m'entens!

    ResponElimina
  18. hi, hi! amb l'entrecuix i els seus perills! molt bo!

    ResponElimina
  19. ja has fet pràctiques d'enigmes a Can Mac, no?

    ResponElimina
  20. Amb aquesta història m'has fet pensar amb el mohai que tenim al centre de la ciutat.El pobre es va estressar pel trànsit...maleïts cotxes!
    Una proposta molt bona.

    ResponElimina
  21. Molt bo Xexu! Molt original... Ara que... la sacerdotessa em recorda a Turandot, només que ella els tallava el cap, directament. M'agrada aquesta tribu!

    ResponElimina
  22. Alguns dels vostres comentaris m'han fet molt riure! Com la deessa inflable que proposa l'Estrip, o el del McAbeu, que cabron el tio! És clar, ell és el rei de l'enigma. L'Olguen, també es qüestiona si l'aparença dels moais respon a la manca de sexe, ja en fan cara! I a tots en general, moltíssimes gràcies pels comentaris, que aquest cop m'han generat molt bon rotllo. Potser és perquè el relat, tot i semblar seriós, tenia aquest puntet trapella que espero que us hagi agradat.

    ResponElimina
  23. Un tio amb un calentón d'aquesta magnitud realment creus que tindrà prou cap fred com per fer front a un enigma?????? Ha! Aquesta sacerdotessa acabarà amb els problemes de superpoblació masculina a l'illa, segur!! ;)

    M'ha agradat molt, XeXu!

    ResponElimina
  24. Ostres doncs quina por de sacerdotessa molt a de valer la pena, no????, tu no caiguis Xexu sigues fort :) que sino ens quedem sense un bon blocaire!!!

    ResponElimina
  25. Tot té el seu preu i coneixedor del caràcter dels homes no li faltaran aspirants a la sacerdotessa :), però segur que ella lis posa igual de difícil als que li agraden més i als que li agraden menys? M'agradaria comprovar-ho.

    ResponElimina
  26. Aquestes bruixes sacerdotesses, sabien com fer caure als homes del seu pedestal.
    Bon relat.

    ResponElimina
  27. Molt original! M'ha agradat tant el relat com alguns dels comentaris, molt bona idea :)

    ResponElimina
  28. umm...a vore, la sacerdotessa sembla que té molta mala llet, dic jo, no podria organitzar una caravana d'homes cap una altra tribu? és queee!...
    m'ha agradat!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.