dimarts, 7 de setembre de 2010

Millor cansat que avorrit

Diuen dels catalans que som treballadors i estalviadors. Jo ja començo a tenir dubtes de les dues coses. Pel que fa a la segona, per més que ho provo no hi ha manera, perquè tot i que no sóc de pagar-me massa luxes, sempre hi ha un llibre per comprar, o un vol, o una cervesa de més. I referent a la primera, bé, a qui no li agrada fer el dropo una mica?

Jo no sóc el paio amb més empenta del món, m'agrada tenir les meves estones de descans, fer un cafè, escriure algun mail, escriure encara algun altre mail... per sort no m'atreveixo a mirar blogs a la feina, ja ho vaig dir. Però em mata la inactivitat. Necessito pressió. Si tinc poca feina, la vaig posposant i l'acabo fent a darrera hora i amb desgana, la mandra va creixent amb els minuts i hores que vaig deixant passar. A més acabes el dia amb la sensació de perdre el temps. En canvi, els dies brutals de feina em poso les piles des de primera hora i no afluixo fins que no es comença a veure la llum al final del túnel. Quan cal, semblo més una màquina que una persona, refuso el relleu, em puc saltar qualsevol àpat o descans. I és que parar quan estàs concentrat fa que sigui molt difícil tornar-s'hi a posar.

Sóc de l'opinió que a la feina s'hi va a treballar. Perdo el temps com el que més, però prefereixo els dies de no parar que els que dormito davant de l'ordinador. Per això em paguen, encara que no sigui tant com voldria, que és l'excusa que posen molts per no fotre brot. Ho parlàvem avui amb una persona que és de la meva mateixa opinió. Tenim tant potencial que es desaprofita per la mala gestió... I és que per no estar fent res, estaríem millor a casa, no?

38 comentaris:

  1. Tens tota la raó, no hi ha res més horrible que ser a la feina i no tenir-ne, acabes avorrit i desesmat. En canvi els dies bèsties te'n fas un tip i, sense adonar-te'n ja és l'hora de sortir. No entenc les persones que procuren escaquejar, com no s'avorreixen infinitament.

    ResponElimina
  2. Estic d'acord amb tu Xexu, al treball a fer feina, que ja està bé, hi ha molta gent que vol treballar i no pot perquè no troba res... i els dies de més feina, de no poder respirar, si surt tot bé, són els millors. A més, contra més treballes menys penses!
    (Gràcies per treure'm un somriure l'altre dia
    :-)però ja et vaig dir que les trampes a la vida real... no es fan mai, i anar a treballar i no fer res, i cobrar per res... és una trampa molt xunga!)

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord! A mi també m'agrada fer el dropo i descansar i badar i no fer res... però una estona i a més a més... a la feina no!

    ResponElimina
  4. Estic d'acord amb el que dieu, però també és veritat que de vegades no hi ha qui ens entengui. Quan tenim molta feina, ens queixem. Però en tenim poca, també. Suposo que la qüestió és queixar-se. En qualsevol cas, si m'haig de queixar, que sigui per massa feina...

    ResponElimina
  5. Jo actualment no treballo i em sap greu admetre la gran quantitat de temps que perdo i com arribo a estar de desorganitzada.

    Quan he treballat -pràcticament sempre en l'ensenyament, en diferents tipus de centres- m'agradava aquella sensació d'anar més atrafegada alguns dies... De tenir classe a tal hora, de pensar en passar a comprar camí de casa, de preparar la classe del dia següent. Jo havia donat classes d'una assignatura sense llibre i "el llibre" el feia jo!! i ho feia molt bé... i l'anava donant per fotocòpies als alumnes... i ho feia amb màquina d'escriure (elèctrica hehe)... I què se n'ha fet d'aquella energia? Ja no sé si no en tinc o no la trobo...

    Però bé, que no em vull sortir del tema... "Millor cansats que avorrits"... estic bastant d'acord. Recordo una època, a una altre feina, en la que jo no podia fer res si no hi havia una persona concreta que em passava unes dades concretes que s'havien de passar a l'ordinador. Si aquella persona es retardava (no per culpa seva, pobre, sinó per la pròpia feina) jo estava mirant les musaranyes... Va ser llavors que em vaig començar a aficionar a Internet (farà vuit o nou anys)... mentre esperava: un dia potser no podia entrar, però un altre dia igual estava una hora de rellotge sense res a fer... doncs entrava a un forum, buscava dades del què fos, llegia el diari...

    Ostres... ara que ho penso... potser tampoc era tan dolent això de perdre el temps ;-))

    ResponElimina
  6. lo millor es l'equilibri,ni massa ni poca, massa estressa a la llarga i poca les hores son llarguissimes, pero que hi farem és el que tenim

    ResponElimina
  7. Realment anar a la feina a veure passar les hores és el pitjor que hi ha. Algú s'hauria de replantejar seriosament aquest sistema bassat en la presència física i no en el treball realitzat, tot i que veient com són les coses per ací segur que ho farien de forma perjudicial pels treballadors.

    ResponElimina
  8. a casa o a la platja, la muntanya, de viatge... :)

    ResponElimina
  9. una altra vegada també parles per mi... què t'he de dir jo ara?
    m'agrada la feina que tinc però em desespera la mala organització que hi ha, em passo hores allargant miserablement feines ridícules i llavors a última hora em pengen les importants i les volen per abans d'ahir. No suporto aquest vaivé inestable, em posa nerviosa. Em rebenta estar-me aquí perdent el temps, esperant que algú es digni a donar-me la feina que sé que tinc per fer.
    Clar que també em rebenta que em vulguin responsabilitzar de tot (no els ho deixo fer) cobrant el que cobro (una bona misèria) i hi ha coses que no les faig perquè no em paguen pas prou.
    Abans de les vacances em pensava que necessitava un augment de sou per estar millor, i sí que el necessito i més que necessitar-lo me'l mereixo, però em sembla que el que he de fer és canviar de feina.
    Ains, perdona maco, acabo de fer una cosa que no m'agrada gaire fer: aprofitar el post d'un altre per abocar les meves coses...

    un petó!

    ResponElimina
  10. Mantenir-se ocupat ajuda a sentir-se útil. I sí, també penso que les estones de poca feina augmenten la mandra.

    ResponElimina
  11. Com tots els que hem comentat aquí, estic molt d'acord amb tu. A mi m'agrada que quan em contracten per a una feina jo pugui treballar. A la feina anterior m'havia arribat a passar 8 hores davant l'ordinador i traduir, si arriba, una pàgina de word... En el meu cas, fins que no em passaven els textos, no podia traduir-los, i davant meu hi havia una cua impressionant de gent que se'ls mirava i remirava. Recordo el cas d'un text que van trigar quatre mesos a enviar-me perquè el traduís i me'l demanaven traduït en una tarda!!! Evidentment, si hi ha errors, tant en l'original (que també havia de corregir, clar! :S) com en la traducció, la bronca em queia a mi. El mateix que les queixes que corren de tant en tant per la catosfera sobre els llibres publicats...

    Sigui com vulgui, a part d'avorrit o no, estar-se sense fer res, quan potser en una altra feina sí que treballaries, desgasta molt i, a part, en el meu cas, cada cop que començava a traduir se'm feia una muntanya perquè no sabia per on començar! :S Estic segura que vaig perdre habilitats i tot!

    ResponElimina
  12. Jo vaig deixar una feina on treballava per quatre (i cobrava per mig)i ara que estic en un ambit més tranquil (llegeixis administració) necessito una mica de canya ... Som uns ploramiques?

    És ben cert que la mala gestió desaprofita un enorme potencial. Quan treballes molt ets eficient, però si treballes massa et cremes i a la llarga no rendeixes. Quan no tens feina, el que et paguen es converteix en calers llençats!
    Però l'equilibri és molt difícil de trobar.

    M'agrada treballar al meu ritme, no parar però no sentir-se pressionat per resultats que havien d'estar ahir.

    ResponElimina
  13. Em passa alguna cosa semblant, prefereixo els dies intensos...jo si que de vegades em puc connectar per llegir blocs però ho faig a estones perdudes ( vull dir que jo si he d'entrar a les tres igual hi vaig una hora abans) i de vegades per la feina he de seguir treballant a casa tant si és dia de cada dia o festiu...preferiria enllestir-ho tot a l'institut però de vegades no es pot....mil vegades cansament que avorriment....

    ResponElimina
  14. Llavors si estiguessis a casa et queixaries de que no tens feina. Tu aprofita, si et paguen per no fer res (per molt "desagradable" que sigui no tenir feina), doncs a la saca!

    ResponElimina
  15. Comparteixo la teva opinió. Em maten aquelles estones llaaaaaaargues a la feina. Dels dos llocs on estic treballant, un és no parar, en canvi l'altre és més fluixet, i t'asseguro que si m'avorreixo pot ser horrorós.
    Em paguen per treballar, així que si us plau, doneu-me feina :)

    ResponElimina
  16. Mira si és important tenir feina a la feina, que no tenir-ne "expressament" està considerat una de les formes de mobbing!

    ResponElimina
  17. No puc dir gaire cosa en aquest sentit, no ho he viscut encara... Però quan he de fer coses (treballs, estudiar... etc.) necessito marxa! Puc tenir un examen a dues setmanes vista, però fins que no falti una setmana no estaré estudiant com déu mana, ho tinc comprovat. Les coses em surten millor sota pressió, rendeixo més... Què hi farem!

    ResponElimina
  18. Molt d'acord, la inactivitat també pot amb mi. Prefereixo un dia frenètic i ben aprofitat que no pas perdre el temps per casa o davant de l'ordinador, acabo amb la sensació de malgastar els dies.
    Per desgràcia moltes vegades, com tu molt bé dius, el que hi ha és una mala gestió de tot plegat.
    És qüestió de no perdre el temps, aprofitar cada instant (sí, queda molt utòpic, però intentar-ho és gratuït).

    ResponElimina
  19. Sempre és millor estar ocupat a la feina. Estar aturat també em posa nerviós. A més, si vas fent feina, l'estona passa més de pressa i arriba l'hora de plegar sense adonar-te'n!

    ResponElimina
  20. Cansa més no fer res que estar ocupada.
    Quan trobis la fórmula de càlcul per estalviar la podràs publicar?Sóc inversament proporcional a l'estalvi.No sé com es fa.

    ResponElimina
  21. Estic d'acord totalment amb el que dius, i també el que diu en joanfer, tot i que m'encanta fer el manta eh? :)

    ResponElimina
  22. A la feina no tinc temps!!! I gairebé tampoc a casa a conseqüència de la feina!

    ResponElimina
  23. Sí, sí, no hi ha res més avorrit que no tenir res a fer.

    ResponElimina
  24. Quan treballes amb xiquets els temps morts no existeixen (bé, al menys no deurien d'existir...que de tot n'hi ha per ahí...)
    M'agrada el meu treball i m'agrada arribar esgotada a casa amb les butxaques, no se, plenes de plastidecor extraviats, gormitis confiscats...i la camiseta ratllada de boli o rotu...
    D’estalviar no anem a parlar...eixa paraula no està dins del meu vocabulari (quin perill!)

    ResponElimina
  25. Estalviar???
    Però com si pago més del que guanyo!!
    La feinada és meva per arribar a final de més.
    Sobre el tema de treballar a mi m'agrada que hi hagi de tot, ja ens exploten prou...
    Salut!

    ResponElimina
  26. Completament d'acord. Les estones sense feina a la feina són mortals: no saps què fer, ho mires i ho remires tot; mires l'hora cinquanta camins... en canvi, quan tens feina feina, la fas, arriba l'hora de marxar i ni te n'adones. Però com molt bé diuen, tot i tothom té un límit de saturació que tampoc convé superar, pel propi bé. Jo recordo que quan treballava de becària a una biblioteca i hi havia feina m'hi posava amb ganes mentre altres companys s'ho prenien amb calma i em deien: tranquil·la, ves fent que sinó després no tindràs res a fer. I tenien raó però llavors penso que seria més prolífic poder marxar abans si acabes abans i no hi ha més feina.

    ResponElimina
  27. Jo també sóc dels teus, XeXu. No m'agrada no tenir res a fer, perque no tinc tantes idees per escriure al blog!! Ara mateixa estic tenint una hora per dinar ací, prop d'on treballe, i hui he decidit tornar per aquestes terres.

    Millor un dia ple que un sense res a fer, tens raó.
    Salutacions

    ResponElimina
  28. SI al cansament NO a l'avorriment!!! Totalment d'acord amb tu!

    ResponElimina
  29. Estic d'acord amb tu, en termes generals, però et juro que jo un moment de tranquil·litat, no m'aniria malament, els nens d'aquest any em xupen l'energia!!! :) Però, aquestes mini pujades d'adrenalina de l'estrés a mi també m'agraden!

    ResponElimina
  30. Queda claríssim que tots som uns treballadors incansables i entregats. Ara mateix miraré els que no han comentat aquest post i sabré qui són els més dropos de la catosfera, que no s’han atrevit a parlar! És broma. Moltes gràcies a tothom pels vostres comentaris.

    Clídice, és un autèntic rotllo ser a la feina i no tenir res per fer. Jo reconec que em passo estona a internet, però si hi ha feina per fer, la resta es pot esperar. Tots tenim aquelles coses que no tenim ganes de fer, però escaquejar-se tampoc ho entenc massa, si és la teva responsabilitat, vas a la feina per això, no? Encara hi ha els que es venten de ser els reis de l’escaqueig!
    Comentari 2: Ara que ho dius, és cert, deixar algú sense res per fer esperant que s’avorreixi i marxi és una forma de pressió d’això que diuen mobbing. Per sort, no tinc motius per pensar que ens estiguin fent res d’això, crec que estan força contents amb la nostra feina i ens volen treballant a bon rendiment, el problema és que no ens donen tanta feina com podríem fer i la que tenim la ventilem ràpid.

    Ada, és cert que ni que sigui per respecte a la gent que està sense feina, no hauríem de prendre’ns la nostra a la lleugera. I també penso com tu que els dies que surten rabiuts, quan aconsegueixes acabar-los en surts satisfet i content, és com pujar-te l’autoestima pensant tot el que has arribat a fer.
    La meva companya-superior ho diu de vegades, que no és normal que cobrem per fer el que fem. Això ho diu els dies que no tenim res a fer, és clar. Ella és una treballadora entregada.
    Encantat d’arrencar-te un somriure, però no facis trampes!

    Carme, a casa es pot fer el dropo tant com un vulgui, mentre no descuidis les tasques bàsiques, però s’ha de saber diferenciar entre la feina i el lleure, que hi ha gent que sembla que no ho té clar.

    Joanfer, evidentment que ens queixem per tot, si no no seríem humans! Quan tinc moltíssima feina potser encara em queixo més que quan estic inactiu, però quan tot ha acabat, si penso en dos tipus de dia, em quedo clarament amb el que he treballat sense parar. Com diuen per aquí, passa el dia molt ràpid si tens feina. Si no es fa etern i tens la sensació d’estar perdent hores de vida. Estar parat a la feina és tediós.

    Assumpta, tenir estonetes per descansar està molt bé. Treballes unes hores, fas un petit descans, unes hores més, i així anar fent. Va bé per refrescar el cap, és gairebé necessari. Però tenir la perspectiva de no tens res a fer i et queden quatre hores abans no puguis fitxar per marxar, és un rotllo. Són les quatre hores més llargues de la història.
    Tenim moments i moments a la vida. Quan tenim més energia s’ha d’aprofitar, i tu ho feies en el seu moment. Quan no se’n té tanta, doncs ens hem de dosificar. A mi encara me’n queda, per això detesto desaprofitar-la d’aquesta manera. Nosaltres depenem de la feina que ens arriba per part de superiors i altres grups. De vegades hem d’esperar a que prenguin decisions, i ens hem d’estar parats. Però generalment si estem inactius és perquè no gestionen bé un equip que té moltíssim potencial, i que a més ens sabem organitzar molt bé, ajudar-nos i treballar en equip. Ens acabem repartint la feina però toquem a poc cadascú. I ens quedem amb sensació de fer poc.

    Garbí24, si hi ha un volum de feina mitjà però constant, pot estar bé. Et reparteixes el temps. A nosaltres ens passa que és molt irregular i en una mateixa setmana podem estar un dia sense parar i un altre sense fer res. Però prefereixo pecar per excés, ja et vaig dir que m’agrada que les coses vagin ràpid.

    Carquinyol, molts cops hi ha coses a fer, encara que facin mandra, però es pot omplir els forats. Quan estàs a la universitat pots marxar si acabes i ja no tens res a fer, encara que tampoc marxaràs a les tres de la tarda. Però quan has de fitxar, és tediós. Saps que fins les cinc i quart res, com a molt d’hora. I si has acabat la feina abans de dinar, la perspectiva de la tarda, amb la seva corresponent nyonya, és fatal.

    ResponElimina
  31. Déjà, on sigui millor que a la feina sense fer res. Però bé, tots aquests llocs que dius… millor encara que tinguis feina!

    Elur, jo et puc dir que nosaltres estem molt mal organitzats, des de fora. La nostra organització interna com a grup és impecable perquè la meva superior és una bèstia. Però per fer coses depenem de que pensin els que estan per sobre nostre. La jerarquia és molt marcada, nosaltres podem pensar coses a fer i demanar permís per fer-les, probablement ens diran que sí. El que no podem fer és inventar tot un projecte o una nova via d’investigació, no és la nostra feina, i si ho féssim, per sentit que tingués, es riurien de nosaltres, o ens dirien que si nosaltres posàvem la pasta, que endavant. Per tant, si les ments pensants no belluguen, nosaltres estem parats. I com que ara som quatre, no hi ha prou ments pensants a l’empresa com per ocupar 32 hores de feina al dia només en el nostre camp. Prenem tota la iniciativa que podem, fins allà on arriben les nostres competències. Més enllà ja no podem.
    Si creus que ha arribat el moment de canviar de feina, fes-ho. Canviar cada cert temps va bé, perquè encara que no ho sembli, ens anem cremant. Les feines són repetitives i al final no tenim cap motivació, i és moment de canviar. Ja saps que el mercat no està massa bé, i també saps que allà on vagis veuràs misèries, però jo de tu em posaria mans a l’obra. Si comences ara, potser aniràs veient ofertes i en un temps prudencial podràs trobar alguna cosa millor.

    P-CFA…, la inactivitat s’encomana, i la mandra crida més mandra. És qüestió d’inèrcia.

    Núr, això que expliques és una altra cosa molt desagradable que passa, les coses s’han de fer per ahir. Tu les has de fer per ahir. Però es veu que els que feien el pas anterior no tenien tanta pressa, s’ho han pres amb calma. És demencial. Sí, de vegades ens queixem d’alguns productes acabats, com és el cas dels llibres traduïts, però no sabem en les condicions en que s’han agut de fer. Som pots considerats, però estic segur que tothom fa la feina tan bé com pot, tenint en compte el factor temporal que no es veu. Si tens temps, segur que el resultat serà molt més bo i acurat que si ho has de fer a corre cuita. Però ja saps, tot el que hi ha abans no ho veiem.
    També suposo que és fàcil caure en una dinàmica de desànim i poca empenta, i després quan entra la feina costa agafar el ritme. Potser a mi, tot i que me’n queixi, em va bé saber que el nostre volum de feina és molt irregular i varia molt depenent del dia de la setmana que és. Saps que un dilluns te’l passaràs pencant, però que dimarts t’avorriràs. Si després el dimarts surt bord per temes inesperats, o per planificació de coses no habituals, doncs millor. Però sigui com sigui, saps que probablement el dimecres tornarà a ser fort. Així que més o menys sempre has d’estar preparat. Si cada dia és igual de tediós…

    Joan, entre poc i massa. Tots podem treballar uns dies per sobre de les nostres possibilitats, però això es paga. No s’aguanta massa, i de seguida busques plegar, especialment si el sou és ridícul comparat amb el temps que s’inverteix. El contrari, naturalment, tampoc és agradable. És cert que l’equilibri és difícil de trobar. Però ara que parles de diners llançats, un altre cas és quan ens utilitzen per fer feines per sota de la posició que se suposa que ocupem. A una companya i a mi ens fan fer un munt de coses que haurien de fer gent que cobren menys que nosaltres, per formació. Paguen tècnics a preu d’or.

    Elvira, jo no és que no pugui mirar blogs a la feina, disposo d’ordinador propi i no és una de les coses que tenim capades, per tant si volgués ho podria fer. És més una qüestió de que si començo després m’hi posaré a qualsevol estona lliure, i no vull, i també perquè no vull mostrar allà que tinc un blog, els companys no necessiten saber que és així, ni jo els ho vull dir. Alguns ho saben, els ho vaig dir després de molt temps i d’assolir molta confiança. Però la majoria no.

    ResponElimina
  32. Jordi, no m’acaba de fer el pes això de cobrar per no fer res. Perquè tant per tant, que em paguin i em quedo a casa. És clar que no em queixaré de tenir estones lliures, però hi ha moments en que la inactivitat es torna realment tediosa.

    Tu LluNa, tenint dues feines, no deus tenir massa temps per avorrir-te! Bé, ja saps, una és més dinàmica que l’altra, però ja et fots prou canya al cos, no?

    Laia, jo també he funcionat sempre millor quan els terminis apreten. Amb l’estudi era igual, i a l’hora de fer treballs també. Un click se’m disparava en el moment oportú, em deia que aquell era el moment, que si m’hi posava llavors, arribaria bé al final. El problema era que, abans de rebre aquest senyal, no hi havia manera! El que no sé és si treballem millor sota pressió, o si posant-nos-hi tan tard no hi ha més remei que treballar a ple rendiment.

    _NuNs_, els dies frenètics i molt actius sempre s’acaben amb la sensació d’haver complert els objectius, de deixar la feina feta. A mi em generen benestar, em deixen content. En canvi, els altres ens deixen aquesta sensació que dius de pèrdua de temps, i això de perdre temps de vida, de manera ximple, no ens agrada. Els que ens manen acaben perdent les referències, i tant et poden posar una feinada com tenir-te inactiu. Ho podrien repartir una mica més de manera que la feina fos més constant i poguéssim gaudir de moments de descans sense pensar que estem perdent el temps.

    Albert, això és ben cert. Amb molta feina per fer sembla que el temps se’t tira a sobre, però és que acaba sent cert. Ocupes els minuts, i de sobte veus que les hores van avançant. I de sobte és hora de plegar. En canvi, quan estàs aturat, mires el rellotge cada 5 minuts i no hi ha manera.

    Maria. cansa més i et deixa fet una merda. Mentre estàs actiu ni te n’adones. No crec que jo pugui publicar cap fórmula per estalviar, però estaré atent a veure si algú ho fa, m’interessa!

    Cris, a tots ens agrada fer el manta i no ens agraden massa les obligacions, així que estar obligats a fer el manta tampoc ens agrada!

    Cèlia, així que vius feliç! No, entre poc i massa, eh, en sortir de la feina ens hauríem de dedicar a altres coses.

    Babunski, i a sobre, sense cap gat per pentinar.

    Xica, treballar amb canalla ha de ser un no parar en tot el dia. Quan arribes a casa, després de treure totes les coses de les butxaques, deus caure rendida! Per cert, què són gormitis?? Quines coses més rares que feu els profes…
    La paraula estalviar per mi és d’aquelles llunyanes, que saps que existeix però amb prou feines sabries explicar el seu significat.

    Eva, si treballessis més i no fessis el dropo et pagarien més i arribaries a final de més! És broma! He donat la volta al teu comentari.

    Myself, s’ha de treballar a un bon ritme sense arribar a l’explotació. Si vas fent i de tant en tant tens una estona, també s’agraeix. Si passa el contrari, que estàs parat i de tant en tant has de fer alguna cosa, és tediós. Jo no dic que ens surti el fetge per la boca, simplement això, que agreixis els descansos i no pensis que estàs perdent el temps. No crec que funcionés això de poder marxar si acabes la feina abans, més que res perquè tant els treballador com els que paguen segur que trobarien la manera de fer-ho al seu favor. Però a mi no em semblaria una mala cosa, marxaria sempre amb la feina acabada.

    Olguen, la inactivitat ens genera una mena de bromera mental que no ens deixa pensar en res, només ens deixa dormitar. Com hem de pensar temes pel blog així!?

    Alba, com una bona sessió de gimnàs, que et deixa ben a gust. Benvinguda a casa Alba!

    Tarambana, estic totalment a favor dels descansos, els trobo necessaris. Quan has estat una bona estona treballant a bon ritme, parar una estona abans de tornar-t’hi a posar t’ajuda a no saturar-te. És el que comentava més amunt, el ritme tampoc ens ha de deixar KO, hem de treballar prou com perquè els descansos s’agraeixin. Quan tens més descans que feina, malament rai.

    ResponElimina
  33. Saps? m'he sentit molt identificada! Jo també ´sóc de les que em queixo perquè tinc molta feina però en el fons ho prefereixo a no el fet de no tenir res a fer. Bé, de coses sempre n'hi ha per fer però no sé com m'ho faig que quan tinc mooooolta estona lliure acabao perdent el temps i no fent res del que volia fer!

    ResponElimina
  34. Molt bona reflexió. Suposo que això que et passa li passa més o menys a tothom.
    El problema és si aquests dies intensos s'acumulen tots en un mateix període, arriba un moment que necessites descansar, i no pots.
    Adéu!

    ResponElimina
  35. No m'imagino res pitjor que estar al treball i no tenir feina. Jo sempre en tinc moltíssima.

    ResponElimina
  36. "Millor cansat que avorrit", ho comparteixo del tot, XeXu. Em passa exactament el mateix que tu, i crec que és un problema: quan tinc moltíssima feina emqueixaré, acabaré esgotat o el que vulugis, però surt tota i més. Quan, per contra, en tinc poca o molt poca... no l'acabo mai, em distrec amb mil coses!

    Normal no ho deu ser, això.

    ResponElimina
  37. Pluja, sempre es poden trobar coses a fer, però són d'aquelles que no corren pressa, que no són necessàries, i les deixem passar. Acabem perdent el temps totalment quan potser podríem fer alguna cosa de profit, però si no tenim activitat exigent, res de res.

    Albert, els pics de feina no són estranys, però és un rotllo que no es pugui repartir una mica i que hi hagi dies que no pots ni respirar i altres que et tallaries les venes d'avorriment.

    Kweilan, així sempre estàs distreta. M'alegro que no experimentis aquesta sensació.

    Ferran, jo ho veig del tot normal, compartim manera de fer. Un bon dia de feina és estimulant i et deixa bé, te'n vas amb els deures fets i satisfet del que has fet. Quan tens quatre coses les vas posposant i al final deixes per fer alguna cosa d'aquelles de les estones mortes, perquè total, només és opcional. Mira que podríem aprofitar el temps, però no.

    ResponElimina
  38. Jajajajajajjjjjjj!
    Xexu, està científicament comprovat que com més curres, menys cobres!
    He treballat al camp,de cambrera, de bibliotecaria, a l'Ajuntament,de secretària en un laboratori...
    On creus que guanyava més?
    On creus que currava menys?
    Petons!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.