dimarts, 14 de setembre de 2010

Amenaça invisible (per mi)

Diuen que els animals tenen una sensibilitat que a nosaltres se'ns escapa. He sentit a dir que poden percebre quan estem malament, quan tenim alteracions. Això no ho sé, no m'atreviria a afirmar-ho. Però el que sí que sembla és que poden percebre algunes coses amb els seus instints, com ara el perill, o la proximitat d'alguna catàstrofe per canvis en l'ambient que nosaltres no som capaços de detectar.

Sempre m'havia sobtat com n'eren de sociables els meus gats. Els dos eren curiosos i no semblaven tenir por dels visitants. Per altra banda, sempre em visitaven coneguts i, en alguns casos, les dues bestioles es fregaven en les seves cames només arribar. Des que en Blog està sol sembla una mica més poruc, s'espanta més de sorolls sobtats i d'algunes visites. Però tampoc no ha canviat tant, quan vaig anar de viatge a l'agost el venien a veure el meu pare i una companya, i en cap cas no es va mostrar espantat segons em van dir, al contrari, agraïa les visites.

Doncs bé, el gat de gairebé vuit quilos que ara mateix està dormint espatarrat al meu costat, la patxorra feta felí, va tenir un ensurt monumental aquest cap de setmana. Va visitar-me mon germà, em volia demanar unes pel·lícules. El gat va córrer a l'altra punta de la casa, tot arraulit en un racó i amb les orelles caigudes. Semblava com si l'anessin a apallissar. No el veia tan espantat des del crit que vaig fer amb el gol de la final del mundial de clubs. Va trigar a comportar-se amb normalitat, molta estona després de la marxa del meu germà. I això em va fer pensar. Tanta por fa el meu germà? I si el meu gat percep el perill en ell, no m'hauria d'espantar o almenys preocupar jo?

Foto d'arxiu (ara és el doble de gran)

34 comentaris:

  1. Hahahahaha XeXu, el teu germà sap que tens blog? Com llegeixi això et "despelleja" viu :-DDD

    Opcions:

    - El teu germà s'assembla molt a tu o fa una olor molt semblant o teniu quelcom molt similar (per molt greu que et sàpiga) i el gat ho va notar, per un moment era com si hi haguessin dos XeXus i, clar, això podia ser aterridor.
    - El teu germà no va mai a casa teva i, per tant, era un complet estrany... por al desconegut...
    - Tot era pur teatre, pensant que després en faries un post en que ell seria el protagonista...

    :-))

    ResponElimina
  2. ui ui quin mal rotllo !! Posa't en contacte amb la Melinda de 'Ghost Whisperer' i que li faci una ullada al teu germà a veure si té un 'visitant no desitjat' !!! :P

    PS: O potser tens un nou veí del PP o de C's i encara no ho saps !! ;)

    ResponElimina
  3. Jejeje.Quin nino!Ja ho diuen que els gats tenen un sisè sentit.Estigues a l'aguait!Molt bon post.

    ResponElimina
  4. Ostres! el teu germà va a per unes pel.lis i Blog intueix que és del lado oscuro...el que planteges és molt xungo!! jaja...tu tampoc ajudes molt, jo només amb la foto, ja em pose de part del gat :p

    ResponElimina
  5. Això dels gats no és el meu fort. Mai ens hem entès els gats i jo , per tant aposto a que és una actitud sense cap significat profètic. Un altre dia vindrà el teu germà i se li refregarà per les cames... per a mi que els gats són així imprevisibles, però jo què sé de gats, pur prejudici... L'únic que sé és que tinc una amiga que sempre ha tingut gats i més aviat sempre se'm venien a posar a sobre tant si els volia com si no, però un dia de cop estava agressiu amb mi... i jo no li havia fet mai res, que consti. Ells al seu rotllo... incomprensibles....

    ResponElimina
  6. M'és graciós que un gat s'anomene Blog.
    I no et preocupes per la por del gat al teu germà, home. Pensa que, ademés d'un sext sentit, els gats també tenen necessitats. Pense que ho va fer per aconseguir que et preocupares per ell, i que li feres "mimos".
    :)

    ResponElimina
  7. Mmmm, ostres, a mi també em faria voltar el cap. Caldria saber si t'has parat a analitzar també l'actitud del teu germà, si es va mostrar esquerp, si et demanava 'quartos' ... hehehe. Apa, que no tindràs insomni ni res, tu amb aquestes cabòries. :P

    ResponElimina
  8. Els gossos i els gats són capaços de percebre el mateix que nosaltres o fins i tot més. El cas concret del teu germà haurà estat una casualitat. Quina reacció tan estranya!

    ResponElimina
  9. A veure si és que el teu germà anava vestit de blanc....i el pobre gat és pensà que començaven a invadir casa teva jugadors del madrid.......
    Tranquil els animals, com nosaltres, també s'equivoquen de tant en tant

    ResponElimina
  10. Que no fos que ton germà vingués amb olor de gos, que n'hagués acariciat algun d'algun amic pel carrer, o que ell mateix en tingui. Hi ha gats "escarmentats" que només d'ensumar-la es posen literalment histèrics. Les gates de casa convivien bé amb els gossos però no amb tots els gossos. Tenim massa tendència a veure els animals com mirem els xinesos: tots iguals :P i no ho són :D

    ResponElimina
  11. jajajajaja, que bo, XeXu, pobre ton gemà :)

    Saps, aquests dies m'he recordat de tu.... He tingut una de les dues gates molt i molt malalta, l'han hagut d'operar, per una infecció de fetge, pensava que es moria, estava groga, va patir anorèxia, i ni el veterinari donava un duro per ella, però vaig decidir que li féssin proves, ecografies, analítiques, la van operar, li van posar un catéter pe alimentar-la per una via, i, mica en mica, va començar a refer-se, molt poc a poquet.... Ara, quasi bé un mes després (i 1000€ menys) la gata està ´molt i molt bé, tot i que la analítica encara no ha sortit bé del tot, i l'han de controlar d'aquí a 3 setmanes, però, com ens estimem a aquestes bestioles, oi? I com ens fan patir, i com ens en alegrem quan, en casos així, surt la força i les 7 vides, i remunten....

    ResponElimina
  12. Jo crec que l'Assumpta ha explorat totes les opcions, no queda gaire altres possibilitats. Ara, que no sé... això de "lligar" les capacitats extrasensorials dels animals amb l'arribada del teu germà i la fugida del mixu... Aitx, quin mal rollet, no?

    ResponElimina
  13. Ara és el doble de gran? Però quina bestiota!! hahahaha

    Tu no ho saps, però com passa als serials de TV3 el teu germà te l'està fotent per darrere! Es vol quedar amb l'herència i això el gat ho sap! ;-)

    ResponElimina
  14. Mira, jo crec que realment ton germà és un bitxo raro i segur que no l'hi agraden massa els gats jejeje i clar, la pobra bèstia ho va notar i va sortir cues entre cames!!
    Com et va tot? Feia temps que no passava per aqui... No tinc perdó :P Espero que siguis molt feliç!
    Petonets al Blog!

    ResponElimina
  15. Jajaja, jo crec que mentre tu no hi eres no va anar-hi el teu pare a veure el gat, sinó el teu germà, i devia fer alguna cosa que li va molestar.

    A mi em van dir que els elefants van preveure el tsunami del sud-est asiàtic. Suposo que serà cert.
    Adéu!

    ResponElimina
  16. I escolta, no serà que el teu germà feia pudor de gos?

    ResponElimina
  17. Potser sí que t'hauries de preocupar o preguntar-li al teu germà quina colònia s'havia posat.

    ResponElimina
  18. curiosa reacció amb una persona que coneix... vés a saber, va passar un àngel, va fer un soroll inesperat, porta una colònia diferent...

    ResponElimina
  19. Ui, vigila! Gairebé fa una mica de por. Pensa en el meu relat conjunt d'aquest mes. No se sap mai.

    ResponElimina
  20. Ves a saber! Potser tenia un dia tontu! Pobret...

    Crec que eren els egipcis que deien que els gats podien veure els esperits. Potser és que, a part de ton germà, a casa teva va entrar algú més... fantasmagòric? ;P

    Recordo el gos d'una amiga, el primer cop que el vaig veure se'm va tirar a sobre per atacar-me. Res greu, perquè era un petarró de gos. El segon cop que vaig anar a casa seva, tot just tornàvem de fer-me un tatuatge (duia el plàstic tapant el dibuix i em sagnava una mica). Quan em va veure el gos i se'm va apropar corrents per a atacar-me de nou, jo crec que va ensumar de seguida la sang i va pensar que jo estava ferida o alguna cosa semblant, perquè es va aturar en sec i es va passar tota l'estona que vaig ser a la casa, al meu costat, mirant-me de tant en tant a la cara, gemegant llastimosament... Em va saber un greu...!

    I també he sentit un parell de vegades de persones diferents comentar que la gossa de la família es posava en contra del marit quan la dona havia estat embarassada! Però fins al punt de no deixar que el marit es fiqués al llit amb la dona per dormir!!

    Tot plegat, són instints de supervivència. Nosaltres això fa temps que ho hem perdut... Cada cop tenim menys contacte amb la natura (contacte diari i real, no una excursió per passar el cap de setmana...) i, per tant, ja no n'entenem els senyals, som incapaços d'escoltar-la, de sentir-la amb el cos, de percebre el que ens comunica. Nosaltres som com l'ovella negra de la família de la natura i ens n'hem separat amb un èxit que sembla força rotund...

    ResponElimina
  21. Jo, si fos tu, m'espantaria!

    Conyes a banda, són uns bitxos genials i sobretot els gats, que cada dia ens demostren que són bastant més llestos que nosaltres. Sovint m'ho plantejo: sé que la única bèstia de tota la història que s'ha domesticat sola ha estat el gat. I perquè veia que podria treure'n partit d'estar al nostre costat. Potser van ser ells els que ens van domesticar a nosaltres...

    *Sànset*

    ResponElimina
  22. Jo també penso que se li havia arrambat un gos... vols dir que no ho hauries endevinat fa temps si el teu germà no fos de fiar?
    Però sí, jo pud dir-te que us gos em va venir a buscar quan la meva filla, que tenia dos anys, estava a punt de caure per un lloc perillós... i vaig arribar a temps d'agafar-la! pels pèls!

    ResponElimina
  23. Moltíssimes gràcies a tots pels comentaris i les hipòtesis. Em quedo tranquil perquè sé que mon germà no tornarà a passar per casa amb molt temps, així que el gat s’estalviarà ensurts d’aquest calibre. I jo que em prenguin més pel•lícules.

    Assumpta, espero que no sàpiga que el tinc, però no per les coses que pugui dir d’ell, sinó perquè em sentiria molt incòmode sabent que em llegeix. De les opcions que dius, efectivament el meu germà és un complet desconegut pel gat, però l’altre dia va venir el tio del gas i es va espantar menys. Semblava realment que pensés que mon germà suposés alguna mena d’amenaça. No em va semblar que fes comèdia. En definitiva, el meu germà no està massa bé del cap, però m’estranya que el gat ho noti sense haver-lo tractat.

    Carquinyol, no tinc el gust de conèixer aquesta dona, però si s’ha de fer un exorcisme a mon germà, el més fantasma és ell, no cal que li trobin res estrany!

    Maria, defensar-me segur que no em defensarà, però almenys em pot prevenir.

    Xica, em sembla que si poso una foto del gat i una altra de mon germà et seguiries quedant amb el gat. Potser sí que és del lado oscuro, però era una altra trilogia la que venia a buscar!

    Carme, mira si són espavilats els gats que, tot i no voler-los, et venen a tu perquè saben que ets bona gent i que no han de témer si s’apropen a tu. Però escolta, que un mal dia el pot tenir tothom, fins i tot un gat! Si un dia estava agressiu potser és que només havia dormit 18 hores, o no s’arribava a llepar-se l’esquena. Que li vas preguntar si tot anava bé?

    Olguen, en Blog i el seu desaparegut germà Bamboo són coneguts de la gent que passa per aquí, ja que n’he parlat diversos cops des que els vaig adoptar. Si veus que parlo d’un gat que es diu Lovi, també és aquest, en Blog, que els gats tenen diversos noms! Quan vol mimos ja els demana, ja, que és la cosa més empalagosa del món aquest gat! No li calen excuses com fer-se el poruc.

    Joan, si em poso a la pell del gat, a part d’estar calentó, penso que en veure el meu germà també m’espantaria. Jo perquè ja hi estic acostumat, però de vegades té tela el noi.

    Albert, potser sí que només és perquè el va agafar desprevingut, o ves a saber què. Però em va semblar que hi havia quelcom més amagat, sincerament.

    Garbí, però si aquest cop no s’equivoca què? Hauria de parlar per poder preguntar-li. Si el gat té més vista que jo li hauria de fer cas.

    Clídice, doncs sí que conviu amb un gos mon germà, i això va comentar ell mateix quan li vaig dir que m’espantava el gat. Però en Blog porta des de petit tancat en cases, no va mai al carrer i no ha tingut contacte amb gossos. L’únic moment que n’ha vist algun de prop ha estat al veterinari, i mai s’ha mostrat poruc ni intimidat per cap gos, per tant no sé si relacionaria la olor a gos amb perill. Vols dir que això pot ser instintiu?

    Cris, malauradament sé molt bé de què parles. És clar que te’ls estimes, i mira que poden ser molestos de vegades. Però al final són la teva família, i vols el millor per ells. Es tracta de donar-los una bona vida, i si es pot prevenir la seva mort, fer tot el possible. Però almenys en el cas dels animals es pot decidir posar fi al seu patiment, perquè una bestieta patint estreny el cor. Me n’alegro que la teva gata se n’hagi sortit i estigui tan panxa. Espero que les properes analítiques surtin de conya, i tot oblidat.

    Ferran, és que els dos fets anaven lligats. Quan sona el timbre el gat es posa a l’aguait. Però quan vaig obrir la porta el gat va fugir esperitat cap a l’altra punta de la casa, i es va passar l’estona arraulit. Fins que no va estar segur que el meu germà ja no hi era, no es va moure, encara va trigar uns minuts. Més clar, l’aigua.

    ResponElimina
  24. Sr. Banyera, el meu germà em faria un favor si es queda amb l’herència, ja que haurà de fer front a la hipoteca que els meus pares han tingut a bé instaurar ja de grans per adquirir una segona residència (quan no tenen una primera). Bé, com que espero sucar d’aquest apartament jo també, de moment no m’interessa que em foti. I sí, el gat deu pesar ara entre set o vuit quilos i retira a tigre. Algun dia en penjaré una foto actual, però no hi ha manera d’agafar-li el costat bo.

    Escalivada, saps de què parles. El meu germà seria talment el que tu dius, un ‘bitxo raro’. No sé, potser sí que és el que va captar la pobra bèstia. Jo vaig fent. De feliç no ho sóc gens, efectivament, fa temps que no passes per aquí. Ja transmetré els teus petons al Blog.

    Clint, aquests són els autèntics comentaris Clint-style que sempre em fan petar de riure! Ara que si no em torna les pel•lis, el que li petaré seran les barres.

    Albert, això que dius era complicat perquè ell era a Berlin en aquells moments. Però a saber si ha vingut algun cop i jo no ho sé. Sí, diuen que els animals tenen molta intuïció, suposo que fruit de percebre coses que nosaltres no notem.

    Gerard, potser feia olor a gos, però com explicava el meu gat no en coneix cap de gos perquè no surt mai, i al veterinari no ha semblat mai espantar-se en presència de cànids.

    Deric, o potser va notar l’olor a alcohol, mon germà em va dir que venia de ressaca!

    Els d’Otis, la veritat és que mon germà amb prou feines ha vist el gat un parell de cops, el gat no el coneix de res, coneix molt més alguns amics.

    Collons Kweilan, quin mal rotllo! Ara em faràs témer alguna cosa com la del teu relat?? Millor no!

    Núr, potser tinguis raó, però no cal que entrés ningú més amb mon germà, ell ja és prou fantasma!
    Els gossos són una passada. No arribo a entendre-ho, però són nobles, són especials. És clar que n’hi ha de rucs, però de vegades els endevines uns comportaments tan humans… però bé, aquestes són les explicacions que els donem nosaltres, des de la nostra perspectiva, realment no els podem entendre. Però només amb els casos que expliques es fa difícil pensar que no tinguin un motiu explicable per comportar-se així, que si poguessin parlar ens ho dirien i li trobaríem tota la lògica. Els gats no semblen tan sensibles, però parlen molt, el meu em parla i com que li contesto posa cara de que estem mantenint una conversa. Naturalment, no tinc ni idea de què diu, i potser em recrimina que poso mal accent parlant el seu idioma, però fa com si ens entenguéssim i va fent miols diferents que jo imito. I així passem l’estona. I no creguis, que ja li reconec miols diferents per algunes coses concretes! Poca feina.
    Et poses molt profunda a la part final. És cert, nosaltres ens estem desvinculant de la natura. Probablement és una cosa que ens diferencia dels animals, som molt poc perceptius, tenim mecanismes molt evolucionats que no fem servir, perquè tot és fàcil. Però bé, potser és això l’evolució, no?

    Sànset, tu que ets prou friki potser t’agradarà saber que hi ha un capítol de la nova temporada de Futurama que precisament dóna suport a la teva teoria, que són els gats els que ens han domesticat a nosaltres, allà els pinten com una espècie superior a nivell de l’univers! No te’l perdis.

    Cèlia, efectivament, ja fa temps que sé que el meu germà no és de fiar, però no pensava que pogués ser perillós! El gat m’avisa d’això. I veig que tu has tingut experiències sorprenents amb animals, realment, poden ser increïbles. Sort d’aquell gos.

    ResponElimina
  25. Mare meva!!! Més val que no sàpiga que tens el blog el teu germà!!...

    "si em poso a la pell del gat, a part d’estar calentó, penso que en veure el meu germà també m’espantaria. Jo perquè ja hi estic acostumat, però de vegades té tela el noi."

    "El meu germà seria talment el que tu dius, un ‘bitxo raro’"

    "no cal que entrés ningú més amb mon germà, ell ja és prou fantasma!"

    "efectivament, ja fa temps que sé que el meu germà no és de fiar, però no pensava que pogués ser perillós!"

    Aquesta nit segur que tindré malsons... s'apareixerà el teu germà i tindré molta por, molta, molta... ufff

    ResponElimina
  26. d'això... (i sense llegir cap comentari) amb el teu germà t'hi entens bé? hi ha bon rotllo o no?
    a casa he comprovat que els 'animals' són una mena d'eco de les nostres percepcions.

    oh! jo volia ser ocell però si no pot ser vull ser gat... me'n vaig a clapar aviam si aconsegueixo relaxar-me la meitat del que estava aquest malparit encantador quan li vau fer la foto ;)

    bona nit i tapa't que sembla que plou. Petó!

    ResponElimina
  27. No sé com prendre'm això de "friki"... però m'ho apunto!

    Potser sí que ho sóc...


    *Sànset*

    ResponElimina
  28. Quin gat més bonic! Els meus dos gats també són molt sociables amb les persones però en canvi no toleren els altres gats, o almenys no toleren la gata d'un veí que un dia va visitar-nos. La visita va acabar dramàticament. La gata amagada sota del meu llit i el veí estirat sota del meu llit tractant de recuperar amb certes dificultats la gata. I els meus dos gats van estar empipadíssims un dia sencer.

    ResponElimina
  29. Assumpta, després d'haver llistat les meves frases respecte al meu germà, llegeix el comentari de l'Elur. Sincerament, jo no en sé res de gats, m'ho he trobat, per dir-ho d'alguna manera. En vaig aprenent. El que ella diu m'ha sorprès molt i molt. Sempre s'ha de fer cas als que en saben.

    Elur, el teu comentari és el que posa més llum a l'assumpte. Ostres, no m'ho havia plantejat mai, és increïble el que dius. Els gats, vaja, les bèsties en general, són molt perceptives, és cert. Capten coses que nosaltres no captem. Però potser no és que capti alguna cosa en l'altra persona, sinó que capta la reacció que té la seva persona de referència respecte el visitant. Per això quan va venir el tio del gas fa uns dies es va espantar, potser va captar en mi certa desconfiança, la meva intranquil·litat de tenir algú desconegut a casa. Amb mon germà, tres quarts del mateix, i encara més. La relació és cordial, però de proximitat no n'hi ha cap n'hi una. Això ho deu captar. En canvi, quan ve gent que m'estimo deu captar la meva tranquil·litat i relaxació, i llavors es refrega a les seves cames.
    Ostres Elur, m'has obert els ulls. Dono per bo el teu raonament, a partir d'ara m'ho miraré de l'altre cantó. Moltes gràcies de veritat. Ho veus com no ens pots faltar mai? Almenys a mi no.
    Ah, la foto aquesta m'encanta. És de fa temps, de quan vivia a Barcelona i acompanyat. El tio colocat al meu cantó del llit, més ample que llarg. I mira que és llarg! Però ara encara és més ample!

    Va Sànset, que t'ho deia amb afecte, home. Jo sóc un friki de l'hòstia, d'aquells que li pregunten sobre tal i qual personatge de ves a saber què, després de portar estona discutint, i ho contesta a l'instant. I un moment després s'avergonyeix per mantenir aquesta absurda informació al cap, que ningú més recorda. Ei, no et perdis el capítol, te'l recomano. Si t'interessa, et puc buscar un enllaç. El que passa és que cal ser seguidor de Futurama per entendre algunes coses, potser si no l'has seguida no et farà gens de gràcia.

    Marta, ara potser diré una animalada, però potser t'hauria interessat més que el teu veí s'estirés SOBRE del teu llit... bé, deixem-ho. Sobre això de ser sociables o no, el comentari de l'Elur m'ha obert els ulls. Probablement els gats actuen més en funció de les sensacions de l'amo que de les seves pròpies. Potser no tenen elements per jutjar, però si veuen l'amo (o la mestressa) intranquil, intueixen que alguna cosa no va bé i s'aparten. També diré que quan tenia els dos gats, eren més valents pel fet d'estar junts, suposo. Ara, això és aplicable a persones, amb altres gats potser sí que es mouen per sensacions pròpies. Potser van veure que la del veí és en realitat una gata maula!
    Aquest és el germà més feuno, l'altre era més guapo, pobret, però aquest és molt més bo. Molt pesat (en tots els sentits), però bonet. No ens ensenyes tu els teus gats?

    ResponElimina
  30. El meu estimat Xàio, altrament conegut com a Pèsol entre altres noms, quan estic moixa no em deixa de petja, amb les persones a qui estimo amb bogeria es deixa fer, amb qui tinc reserves ell també en té.
    Els gossos també ho fan molt això, a casa quan venia algú 'nou' primer desconfiaven i segons la nostra reacció ells es posaven en guàrdia o feien festes. Quan ens notaven forçats, o sigui quan érem simpàtics hipòcritament parlant, grunyien sottovoce tota l'estona, teníem un parent asquerós que no ens agradava gens, va marxar de casa mig acollonit i això que nosaltres vam ser tan amables com vam poder i molt hipòcrites però molt dissimuladament.
    El meu estimat Xàio quan ve la Jana, com que sap que l'adoro, es deixa fer carregat de paciència. amb la mare de la Jana fuig corrents, jo quan es posa en plan de jugar amb el gat també ho faria, l'estressa (m'estressa) de mala manera.
    Vaig arribar a casa ahir a la nit, en Pèsol no ha deixat de fer-me companyia :)

    un petó!

    ResponElimina
  31. Els meus pares en tenen un de força gros també i bastant cagat amb tothom que entra, no fa gaires diferències entre si és el del butà o la veïna del costat. Ara el martiritzo, de tant en quant portant la meva gossa que li té una mania especial, ella es passeja com una senyora i jo amb el gos agafat super fort perque no es llenci sobre d'ella, així que al final o passa pitjor el gos que es queda sense poder capturar-lo que el gat jeje!! M'ha encantat el nom del teu gat!!!!

    ResponElimina
  32. Mira XeXu, aquí els tens :)

    http://martanit.bloc.cat/post/3691/92383

    ResponElimina
  33. Hahaha què bo! M'havia perdut aquesta resposta... O sigui que en Blog "capta" tot això que tu sents... si tu fossis gat, faries el que fa ell quan veus el teu germà :-))

    Ostres, em comença a fer llàstima el teu germà, pobre... no pot ser tot això que tu dius... és massa exagerat!!... Ara et posaré "deures"... són senzills... Has de trobar UNA virtut o qualitat positiva al teu germà, tan sols una, però ho has de pensar, eh? :-)

    Bé, que jo entrava per dir que cada vegada que veig aquesta foto em fa molta gràcia la forma en com té posada la cama (dreta) doblegada, que sembla un genoll quasi humà :-))

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.