divendres, 27 d’agost de 2010

La poma

Avui he viscut una mena d'experiència... extra-sensorial, per anomenar-ho d'alguna manera. Ha estat molt estrany. A hores d'ara encara no sé si ha estat una mena de déjà vu o alguna cosa similar, o ha passat realment el que m'ha semblat que passava. Mentre érem al despatx una companya ha exclamat que li venia molt de gust alguna peça de fruita. Divendres fem jornada intensiva i teníem gana. Li he preguntat què volia, i m'ha dit que una pruna. Li he contestat, estranyat, que això era molt difícil. Llavors ha dit una poma. I això no m'ha semblat tan complicat, no sé per què.

He anat a la màquina de porqueries que tenim, però no hi havia res que semblés remotament una fruita. He tornat al despatx, la meva companya s'havia quedat sense el seu desig. Però com que ella no sabia que havia baixat expressament a veure si trobava alguna peça de fruita, doncs tampoc passava res. Llavors hem tingut un problema amb un document que tenim en xarxa i calia anar a veure l'encarregat del tema a secretaria. He dit que ja pujava jo. Per estrany que sembli, de camí cap allà he visualitzat el lloc d'aquest noi, que jo hi arribava, que tenia una poma a l'escriptori, i que jo li comentava, mig en broma, 'quant demanes per aquesta poma?'.

He seguit el passadís de la meva planta, he pujat les escales, he donat la volta a unes quantes taules, he vorejat una mampara, i finalment he arribat al lloc del noi en qüestió. Un cop allà, al costat del seu ordinador, he vist una poma ben formosa, i ni me n'he estranyat ni m'he sorprès. M'he quedat com parat. Al principi no he dit res, li he fet la consulta i prou. Però a mitja conversa no m'he pogut aguantar. Li he dit 'quant en demanes per aquesta poma?'. Li he explicat que una companya en volia i que no sabíem d'on treure'n una. Li he dit que li canviava per un kit kat i ha acceptat.

La meva companya ha estat molt contenta amb la seva poma, que ha trobat molt bona. El noi de secretaria ha gaudit del kit kat. I jo... jo encara no sé què ha passat.

38 comentaris:

  1. probablement que no sigui la primera poma que té al damunt de la taula i tu no n'havies tingut consciència ;) els camins de l'inconscient són inescrutables :) bona història!

    ResponElimina
  2. Bruixot, més que bruixot...sort que sé que no ets del costat fosc, que si no m'espanto...

    ResponElimina
  3. Poster si que el subconscient havia guardat la informació que aquesta persona té pomes sobre e despatx, però potser has estat tu que al demanar-ho a l'uivers te l'ha ofert... tipus filosofia barata del llibre "El secreto"... potser ha estat una coincidància... mai ho sabrem... però és curiós i una mica intrigant

    ResponElimina
  4. Això és producte del canvi climàtic segur...es comença fent anar un pendol i s'acaba tenint poders paranormals....un deja vie és tenir la sensació que hem viscut abans el que ens està passant ara...tu has tingut una visualització premonitòria en tota regla!!!! felicitats! i estic convençuda que també saps qui guanyarà la propera lliga!!!

    ResponElimina
  5. Boníssima l'anècdota... bruixot i cientific, potser ens faràs una mica de respecte... eh?

    M'encanten les coses inexplicables o que tenen diverses explicacions, aquestes que et proposen Clídice i l'Anna són ben possibles.

    ResponElimina
  6. I no has provat de fixar el teu Alar amb força, dividir el teu cervell en dos i, amb una part pensar amb força en el sabor d'una poma (si en tinguessis algun pinyol millor, ja saps) mentre amb l'altre part creaves un vincle amb la que hi havia damunt la taula per veure si la poma venia tota sola cap a tu i t'estalviaves el Kit Kat?

    Tots tenim molta més força mental de la que creiem, estimat E'lir... :-))

    Si no fos perquè em fa vergonya (per les cursiladetes que, a més del tema principal, hi ha al text tipus "carinyet" i altres) ara mateix copiaria aquí dos mails quasi exactes en contingut que aquest migdia, a la mateixa hora, ens hem escrit en Josep Lluís i jo, ell des de la feina i jo des de casa... quan ho hem vist al·lucinàvem!! El mateix tema i quasi idèntiques paraules... I em passa sovint, molt sovint i no és broma :-)

    (Bé, en aquest moment t'estic llegint el pensament, però... res... no diré res...)

    ResponElimina
  7. I el Kit-Kat l'havies comprat la primera vegada que has anat a la màquina a mirar si hi havia pomes? O li has pujat després al despatx?

    Osti tu, pel què dóna una poma, jeje, és ben curiosa la història!

    ResponElimina
  8. A mi aquestes històries em fan una mica de por. Molt bona la anècdota!

    ResponElimina
  9. d'això, saps què em vindria de gust ara mateix? doncs un gelat, va, aviam com t'ho fas.
    Et volia demanar un Forlán però m'ha semblat massa complicat, clar que si t'hi atreveixes, doncs ja ho saps.

    ResponElimina
  10. visualitza Xexu, visualitza!
    va una ajudeta: http://fondosgratisonline.com.ar/wp-content/uploads/2010/06/Diego-Forlan.jpg

    ResponElimina
  11. Ostres, tens podersssss!!!! Així no hi ha qui et faja trampes! jajaja...
    ;-)

    ResponElimina
  12. Tens súper poders!! Eres un súper heroi!!!...i segur que un súper bon noi i el gendre que volen les sogres jeje

    A mi en Murakami tb em passa algo paregut...sempre pense, este tio em coneix o algo :P

    Per cert avui en l'ascensor m'ha passat una cosa i quan he entrat a casa he recordat allò que plantejaves de que tot pot ser un post...la història bàsicament es resumiria en com augmenta en un 100% la probabilitat de trobar-te en l'ascensor a l'ÚNIC veí jove i exageradament atractiu de la finca quan vas a baixar el fem i vas vestida com si fores una xoni i només vols desaparèixer però...Oh, destí! l'ascensor es queda parat entre dos pisos i a d'ell li entra una lipotímia degut a la calor de l'infern que està fent en aquests dies (i probablement a la bolsa de fem) i encara que tot es soluciona en uns 20 minuts sembla que haja durat hores i només pots pensar...on està la càmera oculta?...en fi...

    ResponElimina
  13. Quin bon cor tens!!!
    tant de bó treballessím junts!
    Per cert encara no he publicat el post que t'havia prometut, encara no s'ha acavat el temps, veritat?
    ;-)

    ResponElimina
  14. Wow, tela, nen. Segurament és el que diu la Clídice: en algun moment has vist aquella taula (o una taula) amb una poma, inconscientment has lligat caps i... alehop.

    Sigui com sigui... wow, nen, tela!

    ResponElimina
  15. clar que sí, política d'intercanvi!! No t'ha canviat la poma per un petó?!

    (per cert, he flipat llegint la història de la xica!)

    ResponElimina
  16. Jo també vull companys així!!!! Ha de ser un plaer :)

    ResponElimina
  17. Segurament ha estat només una casualitat i una coincidència però ja ho diuen que "de haberlas, haylas!" ;-D

    Has aconseguit la materialització d'una poma, potser ha arribat el moment de provar d'imaginar coses més grosses...

    ResponElimina
  18. Un casualitat molt curiosa! El més important, que al final tothom ha acabat ben satisfet!

    ResponElimina
  19. El fet que la poma no et semblés tan estranya com la pruna suposo que és lògic. Al meu institut teníem una màquina dispensadora de pomes! Però això de visualitzar-les a distància i que després a sobre es materialitzin... és brutal, eh!

    Si m'arriben a dir a mi "quant en demanes per la poma?" primer de tot em faig un fart de riure :-) Ets la pera, noi!

    Per cert, el kit-kat tot un detallàs ;-)

    ResponElimina
  20. Ja ho siu Punset que el poder del cervell és brutal!!! Ara, que serveixi per coses positives com aquesta, això sí!!!

    ResponElimina
  21. No vull deixar comentaris estan de vacances..però no he pogut evitar de pensar que ja fa molts anys va passar alguna cosa amb una poma....i encara arroseguem les consequències. Vigila!!!!

    ResponElimina
  22. senyals potser?

    estic amb l'Anna, aquest noi té sovint pomes? potser alguna vegada l'havies vist, el teu cervell es va quedar amb el detall i avui, per casualitat -o senyal- has tingut que pujar a buscar-la. Allà t'esperava per poder fer un detall tan bonic a la teva companya.

    ResponElimina
  23. Sigui el que sigui, va ser una anècdota molt curiosa que em va fer pensar molt. És clar, segurament no té res de misteriós ni paranormal, a banda de com de misteriosa i paranormal pot ser la nostra ment, però aquesta mena de coincidències tenen molta gràcia. Moltíssimes gràcies a tots per llegir i comentar el post.

    Clídice, el teu comentari va arribar molt ràpid després de la publicació del post i en llegir-lo em vaig sentir una mica ximple. Jo estava capficat amb el que havia passat i vaig veure que tenies raó i que era estrany que jo no ho hagués pensat abans. De fet, sempre que parlem amb els amics sobre experiències estranyes d’aquestes, com somnis premonitoris, o intuïcions, sempre defenso que es tracta de percepció, d’alguna cosa que se’ns queda a la retina sense adonar-nos-en (qui diu la retina diu qualsevol òrgan perceptiu), com per exemple quan relacionem una cançó amb algú i no sabem per què, i és que potser sonava un dia que vam tenir una interessant conversa, però nosaltres no paràvem atenció a la música. Probablement algun cop havia vist aquest noi amb una poma, però com que no el veig gaire perquè treballem en plantes diferents i tenim horaris de dinar i esmorzar diferents, doncs no ho tenia present. No vaig relacionar la poma que volia la companya amb aquell noi. No va ser fins anar-lo a veure que alguna cosa es va despertar i em va fer adonar que hi havia possibilitats que aquell noi tingués una poma. I mira, casualment aquell dia en tenia una. Curiós. Jo sempre busco explicacions racionals a les coses, però cal reconèixer que la història guanya si no li busquem explicació!

    Zel, tant com bruixot… sóc més del costat fosc que no pas bruixot!

    Tarambana, a mi també m’ha semblat intrigant, però m’inclino per la hipòtesi de la Clídice, ja que demano tot sovint coses a l’univers i no me’n concedeix ni una! Bé, potser aquest cop l’univers ha pensat que una poma se la podia permetre.

    Elvira, menys conya, eh, a veure si m’hauré de preocupar entre les idees premonitòries i les prediccions amb pèndol. El canvi climàtic deu estar dintre el meu cap si és que començo a creure en aquestes coses. Ara que, el tema de la lliga és fàcil, guanyarà el Madrid. Mourinho sempre guanya la lliga. Desitjo equivocar-me més que ningú. Però aquesta lliga ja em comença a fer ràbia des d’avui perquè la veig perduda. Sort que tenim l’equip que tenim, i l’entrenador que tenim.

    Carme, més científic que bruixot. Sempre busco explicacions a les coses, i molts cops he conclòs el mateix que la Clídice en casos similars, però quan m’ha passat a mi m’he quedat ben parat, ja veus. De seguida he pensat que això era un post, però m’ha semblat tan curiós que ja sabia que no es quedaria en post perdut, i que sí que veuria la llum. M’agrada compartir aquestes coses (i altres) amb vosaltres.

    Assumpta, amb la son que tenia ahir no estava jo com per partir la meva ment i encara menys per fixar el meu alar. A més, no està ben vist fer servir la simpatia a l’empresa, hi ha normes en contra, i sempre temo que m’acusin de felonia. Tinc la pell de l’esquena sensible i no voldria que em fuetegessin.
    Vosaltres esteu molt coordinats Assumpta, segur que el somriure que et va sortir en veure el missatge pràcticament calcat al teu encara et dura, estàs en ratxa!

    Instints, hagués estat massa que comprés el kit kat abans de saber que hauria de pujar a veure aquell noi, perquè ningú me l’havia demanat i ja tenim una mica de xocolata al despatx. Però no, li vaig proposar al noi que, a canvi de la poma, li pujava alguna cosa de la màquina, com un kit kat (el primer que em passa pel cap, perquè en mengem sovint), i va acceptar.

    ResponElimina
  24. Kweilan, a mi me’n farien si pensés que és un fet paranormal, però em quedo amb l’explicació de que és un tema de percepció i recuperació d’un record antic.

    Elur, no treballo per encàrrec, això ha de sortir en el moment i tenir la possibilitat de fer-ho. No et poses per poc tu, eh? Un Forlán, diu…

    Ada, ara ho comences a entendre!

    Goculta, no serà per tant! Deu ser de veure tantes sèries d’herois i ximpleries d’aquestes.

    Xica, aquesta cançó sempre tinc la impressió que es riu de mi! Senyor no vagi per aquí, senyora això pesa massa…. Quina història expliques. Potser no era el millor moment, no anaves amb les teves millors gales, però ja que al tio li agafava una lipotímia, no vas aprofitar per fer-li el boca a boca? Després li podies dir que li havies salvat la vida, que degut a la falta d’oxigen a l’ascensor és molt perillós perdre el coneixement (i tal i qual), i que com a pagament acceptaries de molt bon grat que et convidés a sopar.

    Eva, segur que teniu gent per allà que té detalls amb vosaltres, home, no n’hi ha per tant. Una poma. No, el temps no s’acaba, aneu fent, era una simple proposta, si feu el post us posaré a la llista. No has vist que en Ferran ha fet aquests dies una proposta meva de fa més d’un any? Boníssim.

    Ferran, en llegir la Clídice tot ha perdut la seva mística, és cert que deu haver passat una cosa així, però mira, jo vaig quedar molt sorprès de que passés. Ara només em falta visualitzar com fer-me ric. Bé, també vaig visualitzar com volies fer desaparèixer tots els de la TBFC, però això és una altra història…

    Xitus, això dels intercanvies està bé, però jo no demano pagament, home! Que és la meva filla adoptiva petita! (que em treu un pam…)

    LluNa, com si fos res de l’altre món! Has provat de demanar-ho?

    Big Mac, estic mirant de visualitzar com em puc fer ric, però com que probablement es tracta d’un cas de percepció i de recuperació de records, i com que no he estat mai ric abans, em sembla que ho tindré magre…

    Albert, és clar, jo n’he tret un post i he rebut els vostres comentaris. Tothom ha obtingut alguna cosa, no està malament.

    Laia, el noi va riure quan li vaig demanar preu per la poma. Però és clar, no l’anava a deixar sense piscolabis, si em quedava la poma li havia de donar alguna altra cosa perquè no es morís de gana fins l’hora d’arribar a casa, i va ser un kit kat. És una anècdota graciosa, però segurament tingui molt menys misteri del que sembla. De totes maneres, prefereixo quedar-me amb la idea d’una experiència extra-sensorial.

    Cèlia, el Punset em cau malament, però és cert que el nostre cervell té una gran capacitat d’enregistrar coses sense que ens n’adonem. Després aquestes coses surten quan menys ens ho esperem i ens emportem sorpreses com la meva d’ahir.

    Garbí24, com m’ha fet riure el teu comentari! Què tindran les pomes, eh? Gràcies per sortir de l’aigua un moment per deixar un comentari.

    rits, amb alguns comentaris que s’han fet he deduït que potser alguna vegada he vist aquest noi amb una poma, però no hi he prestat atenció, és clar. Ahir no se’m va acudir anar a buscar aquest noi per veure si en tenia, i això que vaig pensar qui podia tenir-ne, però en anar-lo a veure alguna cosa se’m va disparar i devia pensar que hi havia probabilitats que ell en tingués. El subconscient que aflora, ja veus. Ei, tampoc no era un detall tan gran, ja m’agrada tenir-ne, però tampoc no és res de l’altre món.

    ResponElimina
  25. Home, XeXu, sempre podries mastegar una mica d'aquelles herbes que són com analgèsiques a més, com llavors quasi no sagnaries, et dirien "XeXu, el sense sang"!!

    El que has de vigilar és que no t'expulsin de la Universitat (encara) ;-))

    ResponElimina
  26. Jajajaj!!1 Hagi passat el que hagi passat, el cas és que has satisfet el desig d'algú i has fet feliç a un altre. de manera que pots estars ben content i orgullós de la teva bona obra!!!

    ResponElimina
  27. Et recomano que et llegeixis el capítol 3 de la Bíblia (antic testament).

    ResponElimina
  28. per encàrrec? ui no, em va sortir al moment, totalment espontani... en aquell moment no em venia de gust menjar fruita, vès.

    ResponElimina
  29. Assumpta, no m'agrada prendre drogues. I mira, si m'expulsen de la universitat, què hi farem, m'ho prendré amb filosofia, faré el Corazón de Piedra i me n'aniré a guanyar-me la vida a l'Eolio a veure si trobo la Denna.

    Pluja, és només un detallet, tampoc n'hi ha per tant.

    RedCrash, això t'ho deixo per tu, et tinc dit que no m'acaba de fer el pes la ciència ficció.

    Elur, comenten que el teu amic Forlán pot ser pilota d'or. Mira que sempre m'ha semblat un bon futbolista, però com li donin cremo la seu de la FIFA, la UEFA, o la que sigui. Xavi pilota d'or ja!

    ResponElimina
  30. Amb aquestes respostes tan xules que em dónes, em fas venir ganes de fer una ressenya del llibre hehehe

    ResponElimina
  31. Vols dir que no tens poders? així tipus MàgicAndreu!

    "Quien la sigue la consigue", ni que de vegades pensis que és casualitat. Ves a saber!

    *Sànset*

    ResponElimina
  32. Així així, picant pedra! bravo

    Sort que no ha volgut síndria la companya!

    ResponElimina
  33. Després d'això hauries d'intentar-ho amb quelcom més productiu. Visualitzar el dia de bon matí, assegut al llit i encara mig endormiscat, que és quan el subconsient és més poderós. Qui sap, potser tens més poder del que creus ...

    ResponElimina
  34. Això és el perillosíssim Efecte Poma. Jo en vaig patir els efectes ahir, passant pel bloc de l'Assumpta...

    ResponElimina
  35. Vaig llegir aquests post fa uns dies. Inconscient? Senyals? Un sisè sentit? No ho sé però està bé pensar que totes aquestes coses puguin ser possibles encara que de moment no demostrables. Si te serveix de consol, no estàs sol al món, jeje, jo tenc fama de ser una mica bruixa (igual ve de família,la meva mare tampoc se queda curta!)

    ResponElimina
  36. Assumpta, però a veure, per què no l'has fet encara? Estàs esperant el segon o què?

    Sànset, si els meus poders han de ser com els del Màgic Andreu prefereixo no tenir-los!

    Clint, la síndria hagués fet perdre tota la mística, clarament!

    Joan, de bon matí no visualitzo res de res, només les poques ganes d'aixecar-me i un gat que miola rere la porta perquè m'aixequi a donar-li menjar. Voldria tenir el poder de que el menjar se li aparegui sol i deixés de miolar a aquelles hores!

    M., doncs la teva resposta no estava tan mal trobada, ara que ho dius. Però no hi ha res a fer, tu, la Mireia sempre encerta!

    Caterina, si ets una mica bruixa no serem amics, eh, que jo sóc molt poruc. Després de tant parlar-ne el més probable és, com sempre, que fos un tema de percepció. Algun cop devia veure aquest noi amb una poma a l'escriptori (a l'edifici on érem abans la seva taula estava molt més a la vista), i el meu subconscient es devia quedar amb la cobla. Ara va sortir aquesta informació que el meu conscient no tenia present. Així no té tanta gràcia, oi?

    ResponElimina
  37. Ostres... et diré la veritat (bé, com sempre) és que em fa por que em sortirà un rotllo llarguíssim i infumable tractant d'explicar les coses que m'han agradat molt, les que m'han agradat bastant, les que se m'han fet pesades i les que no m'han agradat... per altre part em faria il·lusió fer-lo... i així estic, xiquet, amb els meus dubtes habituals...

    El cert és que, mentre el llegia anava prenent notes per fer la ressenya, perquè pensava que a tu i tots els blogueros que l'heu llegit us faria gràcia una opinió femenina (fins ara tots sou homes) i d'una persona més gran (vull dir que, objectivament parlant, suposo que jo "sóc gran" per llegir llibres així... o no, jo què sé... és igual) però les notes són tantes, tantes que no sé com agafar-ho.

    Però mira, ara les vaig a buscar... a veure si m'hi animo... si el faig te'l dedico, eh? :-)

    Ai, que no ho havia vist!! hahaha què bo el comentari de "l'efecte poma" de la M. :-DD

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.