dimarts, 31 d’agost de 2010

Capvespre

El sol començava a desaparèixer rere la fina capa de núvols que s'albirava a l'horitzó. El paisatge, un immens mar tacat d'illes, resultava preciós a aquelles hores del dia, amb aquesta llum tènue i decreixent. Dos velers solcaven les onades a certa distància, ara creuaven la franja il·luminada que deixava el sol ponent sobre l'oceà. Va tenir la sensació d'estar mirant una postal.

Es va acostar a la seva dona pausadament. Ella contemplava embadalida aquell espectacle. Aquell viatge el somniaven de feia molt temps, i ara que eren allà, no es podia imaginar res millor. Ell li ho havia promès, i tot i que havia costat una mica, l'havia acabat portant a aquell lloc. Dalt d'aquell penya-segat de més d'un centenar de metres, sentia com si fos a la fi del món, a la fi del temps. Només l'abraçada d'ell per darrere va fer que tanqués els ulls i girés lleugerament el cap per notar la seva cara, els seus cabells i sentir la seva olor. De fons, només el soroll de les onades espetegant contra la roca. Estaven sols. Però si no ho haguessin estat, s'hi haurien sentit igualment.

Així van romandre uns minuts. Ella es sentia feliç i li era igual si els minuts es convertien en hores, en dies o en mesos. Ell va trencar l'abraçada per situar-se al seu costat. Els dos van tornar a contemplar les meravelloses vistes. Ella tenia un somriure de pura felicitat, fins i tot semblava que anés a vessar alguna llàgrima. Ell va fer un sonor sospir tot mirant a l'infinit, i en acabar va mirar-la a ella. La dona va tornar-li la mirada pensant que aquell era el millor moment de la seva vida. Llavors va ser quan ell la va engrapar ben fort pels braços, va serrar les dents i, amb una violenta i inesperada empenta va llançar la seva dona penya-segat avall.

Feina feta, va pensar. Encara va quedar-se una estona veient com el sol es ponia. Era un paisatge certament bonic. 

42 comentaris:

  1. Ui... he començat a llegir i cap a la meitat he pensat... "això és massa maco"... un penya-segat i no hi ha ningú més... Aquest la mata!! I ho ha fet!!... No sé, ho he pressentit...

    Bé, doncs... lligant amb el post anterior... Aquesta dona, ha mort en el moment més feliç de la seva vida :-))

    XeXu, per cert... una mica bèstia, eh?... No el podies haver fet acabar bé? :-))

    ResponElimina
  2. pua! Sort del final! Ja començava a pensar que era massa ensucrat!

    ResponElimina
  3. Mira, a mig relat he pensat que la cosa aniria malament! Poster per l'últim post!

    Ara, jo no crec que hagi mort en el moment més feliç, com diu l'Assumpta, abans de perdre la consciència, quan tot just començava a caure, segur que es va sentir traicionada...

    Aquest post és al més pur estil de Cary Grant a Sospecha del Hitchcock! Brutal!

    ResponElimina
  4. Xexu, en els escrits tens una tremenda tendència a que acabin sent postals de novel·la negra! Primer de tot he pensat que m'havia passat de llarg una proposta de Relats Conjunts!

    Estic d'acord amb la Tarambana... és sentir-se traït. Punyalada per l'esquena al 100%...

    ResponElimina
  5. doncs què voleu que us digui, jo no me l'esperava el final. I mira que no és la primera vegada que fas un gir d'aquests.

    ResponElimina
  6. Però noi!!! Una història somiada per a qualsevol amb aquest final?? Ha de tenir mala llet el tio... I per què es va llençar ell? Ostres, quin "coitus interruptus", de veritat... jajaja

    ResponElimina
  7. Semblava molt romàntic....bon escrit!

    ResponElimina
  8. Doncs jo he pensat que un relat tan ensucrat no t'anava i m'esperava un final així. Però, de vegades també poden ser ells les víctimes, no? I ella que es quedi gaudint el paisatge, ben descansadeta amb la feina feta, com tu dius. Bon relat!!

    ResponElimina
  9. Jo com kweilan, esperava un final així, pensava ai pobreta que malament acabarà...

    Ja t'anem coneixent, eh? :) Ben escrit, Xexu!

    ResponElimina
  10. Collons que anem forts!!!! Ara falten els motius, tot i que per això no n'hi han mai prous.

    ResponElimina
  11. Seria un curt genial per a algun anunci. No sé, m'ha vingut la imatge al cap de com la tira pel penya-segat i tot!

    ResponElimina
  12. Jo també he de dir collons! i Òsti, perquè, com pot ser que ens creiem tan les aparences?

    ResponElimina
  13. Bon escrit, benvolgut XeXu. M'esperava alguna cosa així, però no tan directa. Si li val de consol; ella ha sigut feliç fins l'últim moment.

    ResponElimina
  14. caram! i... no hi podia haver saltat ell al darrere? casum!

    ResponElimina
  15. Va quedar-se una estona mirant com el sol es ponia tot i que, veritablement, no era capaç d’apreciar aquella bellesa. El seu cap, fred i calculador, tan sols pensava en la gran xifra que heretaria, per fi. Dons anys de comèdia, vint-i-quatre mesos dissimulant davant tothom. Ara, quan tornés a la ciutat plorant, desfet en llàgrimes, tothom creuria que s’havia tractat d’un accident. Estaria tan abatut que fins i tot demanaria ajut psicològic... “Tant com s’estimaven”, dirien tots els que els havien conegut.

    El sol ja s’havia post de tot però encara hi havia una mica de llum. Anava a donar mitja volta quan va sentir un cruixit de branques. Es girà sobresaltat però, evidentment, no va veure res. Res de res. Ja s’havia assegurat ell de triar un lloc autènticament solitari. Va respirar fons tot tornant a mirar l’infinit i, just llavors, sense tenir temps de reaccionar, va veure la seva imatge, desfigurada, ensangonada, descabellada i bruta... amb un crit esfereïdor, que li sortia del més profund de les seves entranyes... traïdooooooooooor!! I va sentir com res hi havia sota els seus peus...

    Al cap de tres dies, una patrulla de rescat els va trobar tots dos morts. Ell al fons del barranc, just on trencaven les onades i ella a dalt... no van ser capaços de poder reconstruir com havia anat...

    ResponElimina
  16. -No ho entenc, es veien gent tan normal... (cometari de la veïna al 3/24)

    ResponElimina
  17. Què bo, Clint!!! El meu marit sempre fa broma d'aquest comentari tan "típic" tots els assassins, maltractadors, terroristes, estafadors... "es veia gent molt normal" :-DD

    ResponElimina
  18. així m'agrada, que se'ns en vagi la bola. però posats a final sorprenent l'hauria d'haver llençat ella a ell no?

    ResponElimina
  19. Sí, jo també estava a l'espera per veure qui empentava a qui. Mal pensats que som, caram.

    Un déjà vu amb la poma, reflexions sobre la mort i relats amb girs inesperats provinents d'una ment científica ... no t'estaràs empassant massa episodis de Fringe?

    ResponElimina
  20. Sí, Xexu, així seria perfecte per mi, però no per ell... ;)

    ResponElimina
  21. Com a mínim va morir feliç...
    Adéu!

    ResponElimina
  22. ...ho sabia. Sabia que ens fotries el final enlaire! ains...

    ResponElimina
  23. Oh, final dràstic. Una metàfora que a la vida es pot passar del tot al res en un obrir i tancar d'ulls.

    ResponElimina
  24. Ostres, quin final! Es veia venir que la cosa acabaria malament, però no m'ho imaginava així.

    ResponElimina
  25. ufff...
    m'ha agradat molt, Xexu.
    va ser ella qui li havia demanat que l'ajudés a morir? així és com ho interpreto. si és així, un final certament romàntic, valent, difícil... i tot i la duresa i la cruentor de la situació, l'has escrit com un final certament bonic.

    ResponElimina
  26. De bon matí entre tu i l'Arare m'heu espantat. Ara el teu ja veia a venir un final tràgic :)

    ResponElimina
  27. Vaja, quants comentaris! Tinc unes quantes coses per dir. Primerament, ja sé que molts de vosaltres em coneixeu una mica i sabíeu que això no podia acabar bé. És un relat, però els relats ens surten de dintre, em va venir aquesta idea no sé d'on, i vaig pensar que era una bona història. Alguns esperàveu un final així, però espero que no per això us hagi sorprès menys.

    Com que anava veient que molts trobàveu que era un final molt bèstia, m'havia passat pel cap que el continuéssiu a la vostra manera, per arreglar la situació, o per donar una explicació. L'Assumpta, va fer-ho abans que digués res, ella ja sol arreglar-me els meus relats amb final tràgic. I tot i que per mi el relat no anava més enllà, i seria el que s'entén com un crim, la iruna ha pensat una explicació que m'ha agradat molt, no deixeu de llegir el seu comentari, que és una visió totalment diferent, i potser us agradarà més. No m'atribuiré el mèrit, jo no ho havia pensat així, però m'agrada.

    Sobre si la dona moria feliç o no (qui ha dit que moria?), jo no sabria què dir, penso que va tenir temps de sobres per canviar de la felicitat a l'amargor. La vida ens pot canviar en un segon, recordeu?

    I sobre per què cau ella i no ell, doncs mira, podeu pensar que sempre pateixen elles. Jo penso que nosaltres som més malparits. Ha sortit així, un altre dia ja escriuré sobre una dona psicòpata que ens ho fa passar malament a nosaltres, paritat davant de tot!

    I res, que moltíssimes gràcies a totes i a tots, que malgrat sigui tràgic, espero que us hagi agradat.

    ResponElimina
  28. Hehehe la vida pot canviar en un segon, certament... però quan diem això és perquè esperem que ho faci a millor, no perquè el marit t'empenyi avall d'un penya-segat.

    El proper dia faràs un relat que acabarà bé i tothom estarà esperant un final dramàtic, ja ho veig a venir :-DD

    ResponElimina
  29. Avui, en veure que s'havia tornat a actualitzar el post, he pensat potser en Xexu s'ha repensat i ens arregla el final :)

    Però avui no l'he encertat. L'Assumpta l'acaba a la seva manera, però deixa'm dir que la iruna hi posa genialitat. M'encanta el seu comentari! Podria ser així, per què no. Uf! Admiro moltíssim la cpacitat de donar al volta a les coses que té. espero que no em llegeixo perquè no li agrada gens que digui coses així. Si em llegeixes iruna, disculpa'm... només dic el que penso.

    ResponElimina
  30. Osti XeXu, això no es fa company! Jo que ho veia tot tant romàntic, i més ara que vinc de vacances! M'ha agradat, però. El gir inesperat del final l'ha acostat al tipus de gènere que ma'agrada!

    ResponElimina
  31. Molt ben escrit Xexu. Com que sóc nou, no conec gens ni el teu estil ni les teves preferències a l'hora d'escriure relats.Per tant, a mi sí que m'ha sorprès el final. El que sí començo a tenir clar, és que el tema de la mort, d'una manera o altra, t'interessa, jeje.

    ResponElimina
  32. ostia Xexu, t'has passat, que cruel!! M'ha fet pensar en el final de la sèrie "La Riera" de tv3, i a sobre ell seguint mirant el paisatge.
    Per ganes, a vegades ho faria amb algú, jaja, però no ens oblidem que és un relat molt ben escrit i que t'ensenya com poden canviar les coses en un instant, sense estar preparats.
    Craaaaaaaaaaaack!!!

    ResponElimina
  33. Jeje, doncs jo no m'ho imaginava, però pensava ostres quina ràbia em fan aquests dos tan perfectes, així que en el fons m'he sentit alleugerida jajaja :)

    ResponElimina
  34. Doncs jo ho havia entès com deia la iruna. De fet, entenia que era arrel del meu comentari d'una mort ràpida i inesperada. T'he sobre-estimat. jajajaja

    ResponElimina
  35. Moltes gràcies a tots i totes per seguir comentant i debatent el relat. És interessant veure com els que ja em coneixeu de temps ho esperàveu, i els que no us ha sorprès força. A la propera ja estareu previnguts! Hauré d'inventar-me un altre gir per no ser tan previsible. Segueixo quedant-me amb l'explicació final de la iruna i sembla també que de la Txari, tot i que la meva intenció no anava per aquí, com que és un final sobtat cadascú pot treure les seves pròpies conclusions, m'agrada que pugui ser així.

    ResponElimina
  36. gir inesperat del guió, bona resolució! Escrius molt bé

    ResponElimina
  37. Amb el que has dit de que la vida pot canviar-te en un segon, m'has fet canviar les idees sobre l'escrit. És cert, ella era feliç fins el moment que cau, no fins l'últim alé de la seua vida. Ah! I si no mor, espere que torne allí i li deixe les coses clares!

    ResponElimina
  38. Hosti Xexu, escrius amb estil de tril·ler de la Rambla (en positiu).

    Ón està la boleta maca? Aquí, o aquí i .. patapam! ... la boleta no sols no és maca sinó que està fent un viatge pel buit

    Plas-plas-plas!!!!

    ResponElimina
  39. Bèstia!

    I això d'on ho has tret, del Periódico? dissortadament és molt real. Massa.

    *Sànset*

    ResponElimina
  40. Em puc imaginar que anaven a fer puenting i ella tenia por en l'últim moment?! jajaj... Així m'agrada més. Feien puenting.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.