dimarts, 3 d’agost de 2010

Avions

Aquesta tarda mantenia una conversa sobre el viatge, i hem acabat parlant d'avions i de les fòbies a volar. Ens hem adonat que, a banda de la por a volar en avió, que se'n diu aerofòbia, se'n poden tenir altres de menors, o malestars a l'hora de fer servir els avions com a mitjà de transport. La meva contertuliana deia que a ella l'angoixa una mica la idea de pujar a l'avió, però un cop dins, doncs ja està. Com a molt, pot sentir-se incòmoda per estar tancada dins un espai tan petit si és molta estona (i allà dalt!). En canvi a mi no m'afecten aquestes coses. M'avorreix l'estona del trajecte, però no em fa res. En canvi, tinc algun problema amb l'acceleració i l'enlairament. Trobo que són sensacions desagradables, em sento incòmode i per mi és un moment de tensió.

Sembla ser que hi ha gent que l'aterratge el posa nerviós, i segur que alguns es posen més tensos amb les turbulències que no pas d'altres. Aquests fets, a nosaltres, no ens suposen cap problema. Però el fet de volar en avió és tot un món, és útil, és necessari, però segur que hi ha alguns detalls que ens agradaria estalviar-nos. Vaja, també hi ha tot el tema dels controls que s'han de passar, però això més que por el que fa és mandra. I vosaltres? Què us molesta, què us fa por, o què us estalviaríeu dels avions? No s'hi val parlar de Lost, eh?


***


Ara sí, demà de bon matí marxo cap a Suècia per uns dies. Porteu-vos bé que us estaré vigilant, eh? Gaudiu d'aquests dies d'estiu. Abraçades a repartir.

28 comentaris:

  1. He anat molts pocs cops en avió. El priemr cop recordo que em va fer certa impressió l'aterratge. No en sé ben bé el motiu, però vaig sentir un no sé què a l'estómac. Els altres dos cops, res, tot bé.
    Molt bon viatge per Suècia! Sobretot, que gaudeixis tu del viatge!

    ResponElimina
  2. tots aquests problemes s'arreglen amb un bon tele-transport al millor estil Star Trek...

    Bon Viatge!

    ResponElimina
  3. En primer lloc, MOLT BON VIATGE!! ;-)

    Després dir que a mi m'encanta volar, no em fa gens de por res de res, ni hi ha cap sensació que m'angoixi en cap moment... Però (en aquest món la perfecció no existeix) hi ha una cosa que m'ha passat dos o tres vegades i que ho he passat fatal i és un terrible i molt intens mal d'orella en algun moment del trajecte... Crec que va ser tornant de Mallorca i també en un vol a Anglaterra... ufff... espantós.

    Gràcies a Déu no és tot el vol, però és terrible. No sé de què depèn, i per què m'ha passat en aquestes ocasions i no em passa sempre.

    ResponElimina
  4. Demà ja?Ostres!Que tinguis molt bon viatge,descansa molt i passa-t'ho d'allò més bé, d'acord?Viu totes les emocions que puguis...^^.

    Pel que fa el tema d'avions,em fa una mica de respecte sobretot després d'haver tingut un somni ara fa poc.Espero no tenir complicacions quan l'agafi...buf.
    Ens portarem mooolt bé^^jejeje.

    ResponElimina
  5. bon viatge! el avions són un gran invent...

    ResponElimina
  6. crec que tothom, qui més, qui menys el posa tens. Si t'hi pares a pensar és antinatural, això que l'home voli. Però potser si viatges en avió cada dia, t'hi acostumes.

    A mi em posa tensa l'enlairament i l'aterratge. M'aïllo completament, ningú em pot dir res, i si em diuen algo, no els sento. Sobretot l'enlairament, quan notes com puja i es comença a girar per complert per poder agafar la direcció correcta. Però després res, potser perquè mai m'he trobat grans turbulències (toquem fusta!!).

    Això si, un moment que no suporto, però no per la tensió de volar, és aquella estona que l'avió ja aterrat, que ens hem de posar a lloc i la gent ja es posa d'empeus per quedar-se al passadís. M'estressa!

    Molt bon viatge per Suècia!!! disfruteu-lo molt!!! pugeu fins a poder veure el sol de mitjanit? i aurores boreals? fes moltes fotos i fes-nos enveja als currants que ens quedem mantenint el país!

    ResponElimina
  7. Bon viatge! ami no em fan gaire gràcia els avions...i els pitjors moments són l'enlairament i l'aterratge...mentrestant encara...en fi au que tinguis bona estada!

    ResponElimina
  8. Enveja cotxina, Suècia, perfavort!

    De veritat i de tot cor, bones diades, maco!

    ResponElimina
  9. No m'agrada volar...però és un tràmit necessari per a arribar on vull :)

    Bon viatge i bona estada!

    ResponElimina
  10. No he viatjat gaire en avió i les vegades que ho he fet no he tingut cap experiència negativa per això ni em fa por ni m'angoixa res d'un viatge aeri.

    Que tinguis un molt bon viatge i unes millors vacances. I, ja està bé que ens vigilis però aprofita també per desconnectar que nosaltres cuidarem bé de la Catosfera encara que no hi siguis. :-DD

    ResponElimina
  11. això de que és necessari és molt relatiu, servidora no ha volat mai. (no, no he volat mai, tampoc és tan difícil de creure, no... és que quan ho dic tothom se n'estranya, mira...)
    No sé si em fa por, però no em fa cap gràcia. A mi m'agrada tenir la terra aprop, que per alguna cosa sóc capri. :P

    Molt bon viatge, bones enlairades i millors aterratges... que espero que, com a mínim, siguin millor que aquest:
    http://avui.elpunt.cat/imatges/35/27/alta/780_008_3527862_83f45ebf0e339f364e722ea18131b633.jpg
    Petons!

    ResponElimina
  12. De l'única vegada que he viatjat en avió, recordo que algun moment de l'enlairament no em va agradar, però la resta del viatge, cap problema. El que em fot més, però, són les hores que perds a l'aeroport. Si fos com qui va a agafar l'autobús, m'agradaria més.

    Bon viatge!!!

    ResponElimina
  13. No m'agrada el menjar dels avions, és d'hospital. Per la resta, ho porto bastant bé. Enlairar-se és donar el tret de sortida, així que m'agrada. I aterrar és el retorn a casa, també està bé. Però és cert que són moments d'una certa tensió. Abans la gent aplaudia i tot, però ara només ho veig en vols complicats amb moltes turbulències i coses així.

    ResponElimina
  14. A mi, a part de les turbulències, em fan por els controladors aeris, que són qui finalment decideix si te'n vas de vacances o si et quedes a fer càmping a l'aeroport.

    Que tinguis molt bon viatge! Aniràs escrivint des de la distància?

    ResponElimina
  15. Em poso nerviós quan després de l'enlairament l'avió fa batzegades, com si anés a caure.

    El que em fa mooooooolta por són les 32 hores de vol que passaré a l'octubre amb les cames encongides en els extremadament estrets seients dels putos avions.

    ResponElimina
  16. A mni m'agrada anar amb avió, no em preocupa res especialment...

    Mandra horrorosa dels contols policials, que en alguns llocs (no pas al Prat, precisament, al menys en el meu cas) ratllen el maltracte.

    Molt bones vacances, Xexu!

    ResponElimina
  17. A mi volar m'ha agradat sempre, ho trob al·lucinant, tot i que amb els anys és cert que cada vegada li tenc més respecte per allò que és antinatural per l'home i si ho penses és estrany que una cosa de dimensions considerables pugui volar. M'he trobat turbulències, anant de Madrid a Santiago de Compostela i de València a Palma. Se passa malament, més sabent que no tens res baix els peus, jeje. La pujada sempre m'ha impressionat i és un moment, com he llegit a altres comentaris, que tampoc estic per res. Els aterratges no me fan res tot i que diuen que són perillosos, potser pel fet de veure que com ja arrib faig un alè. Esper no agafar-li pot a volar perquè aleshores només me quedarà una opció; el vaixell, que no me tempta especialment. Del contrari ho tendré fotut per sortir de l'illa i viatjar!

    ResponElimina
  18. Mira si m'agrada volar que sempre que quan aterrem el primer que faig es besar el terra de la pista d'aterratge.

    I pensar que he d'anar a Berlín. I pensar que el diazepams m'han caducat!

    *Sànset*

    ResponElimina
  19. Ah, i per cert: Passa-ho molt bé!

    *Sànset*

    ResponElimina
  20. Jo he agafat força avions i, com han dit unes quantes vegades, tant l'enlairament com l'aterratge són els moments en què ho passo pitjor. L'enlairament em preocupa per si se'm tapen les orelles, cosa que en un vol de 6 hores, per exemple, pot ser extremament desagradable. Pel que fa als aterratges sempre em preocupa que el pilot sàpiga el que es fa. He estat en vols on l'avió descendia plàcidament i no m'adonava de res; però això ha estat en comptades vegades, perquè, normalment, els avions foten cada sotrac cada vegada que baixen una mica... buff! Em posa molt nerviosa! És la mateixa sensació de quan l'estómac se't mou quan vas en cotxe i agafes una baixada a molta velocitat, o la mateixa de les atraccions dels parcs com PA i aquestes... No m'agraden!

    Per la resta: no m'agraden les cues per facturar, no m'agraden les cues als controls (tot i que haver de passar el control no em molesta), l'estona d'espera fins que puges a l'avió i l'estona d'espera fins que tothom ha pujat, l'avió es comença a moure i, finalment, s'enlaira. Se suposa que tot això també forma part del viatge, així que hauria de trobar una manera de gaudir-ne també... però és que em fa una mandra, tot plegat! argh!

    ResponElimina
  21. Ara per ara el que em fot nerviós és la vaga de controladors que no em deixin a terra, per el demés diré que hi tinc el meu respecte, però que no tinc fòbia a volar i que passo el temps de vol escrivint alguna cosa en una llibreta. El que és curiós és que no em pugui concentrar en llegir un llibre.
    De fet tu i jo no és estrany que no tinguem por, doncs som usuaris habituals d'una de les millors companyies del món.......;) Good travel, sweden waiting for you.

    ResponElimina
  22. Oooops... faig tard! Bé, de totes maneres, espero que estigui plovent i que faci fresqueta! :-)


    A mi dels avions el que em molesta una mica és l'enlairament, l'aterratge i també de vegades quan giren. L'enlairament perquè aquella sensació no m'agrada gaire, és estranya, com una mena de compressió interna rara... L'aterratge em molesta des que vaig anar a Eivissa. La pista és força curta i allò d'obrir tants flaps i que hagis de frenar en poc espai... No sé. I els girs perquè els avions s'inclinen molt de vegades, i puc ser susceptible de marejar-me.

    Però m'agrada anar amb avió, eh! Això del gir només m'ha passat un cop :)

    ResponElimina
  23. Jo dec haver fet uns deu viatges en avió a la meva vida i, casualment, la meitat dels quals han estat les últimes setmanes.

    Sí que en l'enlairament i l'aterratge noto certa cosa a l'estómac, però no és ni la meitat del que sento als parcs d'atraccions. Vaja, que el que noto és una cosa física, no psicològica.

    De fet, l'avió és un dels transports més segurs. Quants accidents hi ha al cel cada setmana i quants hi ha a la terra?

    Algú deia més amunt que no és natural que l'home voli (perdoneu que no ho torni a llegir tot per a saber qui era). Jo em pregunto: és natural que un home es desplaci a més de 10 km/h amb qualsevol ajuda tecnològica?

    ResponElimina
  24. A mi m'encanta volar, l'aterratge em posa una mica nervioseta des d'un dia que en aterrar l'avió va fer una cosa una mica "rarota" i els que i anàvem ens vem quedar glaçats per uns moments. Però es presiós anar en avió.
    Sana enveja, Xexu, que t'ho passis bé :)

    ResponElimina
  25. perdó !!! volia dir preciós, no presiós que se m'ha anat el ditet !!! :) ...quin mal fa als ulls, ai senyor!!!

    ResponElimina
  26. Espero que entengueu que ara mateix no puc respondre de manera individual, tot i que m'han agradat molt els vostres comentaris, però necessitaria un temps del que ara no disposo. No vull deixar d'agrair-vos la vostra participació, han sortit moltes coses desagradables dels vols, i després de les que ja vaig dir, em quedo amb algunes de les que heu dit vosaltres, molt desagradables i pesats els controls, i l'estona abans de l'enlairament, i sobretot, el temps que l'avió ja ha aterrat i tothom intenta recuperar el seu equipatge i baixar és fatal. En aquest vol en concret fregàvem l'overbooking, i va ser força tediós. I bé, ja sabeu, volar és l'única manera d'anar a alguns llocs, però noi, quin malson que és de vegades! Gràcies a tots.

    ResponElimina
  27. Xexu, passa-t'ho molt bé a Suècia!!! Ja tindràs temps de respondre comentaris del blog :) Jo això de volar malgrat que ho havia fet força ho he deixat de fer. M'ha agafat por a volar i no volo. Potser és culpa del nom del meu blog, no ho sé. Però que consti que fins i tot una vegada havia fet un vol interior per Rússia que tela marinera!!!! Una abraçada des de terra.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.