dimarts, 27 de juliol de 2010

L'agulla predictor

Al meu despatx s'hi fan tota mena de coses inversemblants. Tant és així que podria tenir una etiqueta per parlar només d'anècdotes d'allà. Com sempre diem, gràcies a déu de la gent, que si no no aguantaríem en aquesta feina. 

Aquest cap de setmana una de les companyes ha après una cosa que ha decidit provar amb les altres noies de per allà. Es tracta d'endevinar el número i sexe dels fills que tindrà cadascuna. D'un despatx on de cinc persones hi ha sis llicenciatures i un doctorat en l'àmbit de les ciències biològiques, esperaries un mètode ben fonamentat. Doncs no. Es tracta de fer passar un fil per l'ull d'una agulla de cosir i deixar que aquesta pengi del fil sobre la mà de la persona que se'n vol saber la descendència (si almenys es tractés d'un pèndol com el de la imatge...). Prèviament, aquesta persona ha mantingut entre les mans l'agulla per transmetre-li la seva energia (tot i que el temps d'aquest pas no sembla massa important). Després, la 'bruixa' manté l'agulla penjant del fil sobre el palmell de la mà de l'altra (tampoc no deu ser important quina de les mans). Si l'agulla oscil·la seguint una recta, significa que tindràs un fill. Si per contra, l'oscil·lació és en cercle, serà una nena. I si no es mou, doncs res, et quedes sense descendència. Després de cada oscil·lació, la 'bruixa' para l'agulla i deixa que torni a oscil·lar. L'operació es repeteix fins que no oscil·la més, i així se sap el nombre de fills. Aparentment, només funciona en dones això.

Jo, creure-hi, no hi crec. Que hi hagi alguna cosa sobre l'energia de les persones que faci moure el pèndol, podria ser. Que tingui alguna cosa a veure amb els fills que es tindran, ja m'estranyaria. Però creieu-me si us dic que s'ho han anat repetint i els resultats es mantenien, i això que algunes combinacions eren difícils. Ja les veus totes emocionades. Tret d'una, que ho ha provat no sé quants cops i no se li movia mai. I acabes pensant 'quina bajanada!'. Però no diuen que 'haberlas haylas'? 

39 comentaris:

  1. quines coses... jocs d'estiu a l'oficina.. quin bon rotllo!

    ResponElimina
  2. recordo que algo semblant féien per casa fa molts anys, però era ja en les embarassades de la família. Ma mare posava una cadena amb l'anell de casada (per aquells temps dels anys vuitanta....) i segons com oscil·lava en cercles o sobre ell mateix era nen o nena.
    no recordo si funcionava, segur que si li pregunto a ma mare dirà que si, que era ciència exacta, però a més ma mare creu en aquestes coses i col·lecciona bruixes (sense comentaris)...... Jo només recordo que m'ho mirava amb cara de flipada.

    casi que prefereixo no saber-ho.

    ResponElimina
  3. Jajajaja uissss... perdó, perdó... jiji... res, res... queeee val, que si es tracta de passar una estona entretinguda doncs, com diu l'ESTRIP, molt bon rotllo... però... i després hi ha gent que s'estranya que altres creguem en el que creiem :-))

    ResponElimina
  4. Ai, mare meva... jo és que sóc descreguda de mena... però si és per riure una estona, doncs benvinguts siguin els riures i somriures...

    ResponElimina
  5. Podieu fer servir un pop, que és l'última moda en prediccions i anècdotes de pa sucat amb oli jajaja, ho dic per enfadar-te ;-) que se que a tu això de que el fútbol faci de cortina de fum t'encanta jeje;-)
    Jo no estic d'acord amb que el mètode només serveixi per dones, reivindico un per homes!
    A mi em sembla que si m'ho fan a mi l'agulla agafa un trauma i es fon!

    ResponElimina
  6. ejem... d'això... i se suposa que vosaltres treballeu per la ciència no? deu ser la ciència ficció, suposo... ejem... (rè, tinc tos, estic refredada ja ho saps... :P)
    recordo que nosaltres, lesnenesdelaclasse, ho vam fer però clar teníem 14 anys... ejem... no recordo quins resultats vaig donar, però sí que havia de parir, o sigui que caldrà esperar que arribi la criatura, no? o criatures és clar... calla, em sembla que tinc agulles i fil...

    ...


    ...


    no, no ho he fet, nen que ja en tinc 36!

    ejem!

    ResponElimina
  7. Meigas haver-les hailas en galaicocatalà i en qualsevol cultura...és curiós jo també el coneixia aquest mètode....i fins i tot la meva àvia, n'hi un altre també molt "científic" en què es tracta de mirar les ratlletes verticals (si no recordo malament) que hi ha a la base del dit menovell amb el palmell de la mà ( és clar que això és cartomància) i et diu el nombre de fills o bé el nombre de criatures amb qui tens o tindràs una relació estreta...Jo crec que tothom ,un dia o altre , fem servir alguns d'aquest mètodes irracionals però que es mantenen , hi ha alguna cosa que ens atrau en els horòscops, en la lectura de mans, en els pèndols ( encara que siguin agulles) o en el tarot...si a sobre encerten millor! mentre tot es prengui amb curiositat i per experimentar..jo crec que és bo, almenys no fa cap mal, al contrari...és curiós! i com dius ja va bé un divertimento entre tanta feina!

    ResponElimina
  8. Jo també recordo haver-ho vist i sentit a casa això, però quan ja estaven embaraçades i per saber-ne el sexe -a la meva època no se sabia fins al naixement- i crec recordar que deien que funcionava...

    ResponElimina
  9. Com a persona amable i servicial que ets,hauries de convidar a la noia que no se li mou un parell de nits a casa teva per intentar de desmentir la predicció del fil, si la predicció es manté, sempre et pots donar la culpa a tu mateix,per tal de treure la noia del neguit.
    Has provat que fa l'agulla en el palmell d'un home? només per curiositat.

    ResponElimina
  10. Al final penjareu una foto del Pulpo Paul al despatx, presidint-vos, com si fos aquell Borbó que li fot al mam...

    *Sànset*

    ResponElimina
  11. Ostres, el cert és que té conya que això ho feu una colla científica. No crec ni poc ni gens ens aquestes coses. Només les dones? Ui, encara m'ho crec menys.

    ResponElimina
  12. jajajaja!!! Ei, justetament el dissabte passat la meva germana em va fer la mateixa prova... jjajaj!! i mola mogolló! només per fer la tonteria i per veure què surt, jajaj... És que, de tant en tant s'han de fer tonteries per alliberar les tensions!!
    Un saludet Xexu, que passes un bon dia tu també!

    ResponElimina
  13. A la nostra oficina també la vam fer no fa gaire aquesta pràctica. La veritat és que no me l'acabo d'empassar.El meu va oscil·lar una vegada.Quina bajanada!^-^I és que a mi els fills ni fu ni fa.jejeje

    ResponElimina
  14. A mi totes aquestes coses sempre m'han fet molta gràcia. No sé fins a quin punt és possible que hi hagi energies que facin moure l'agulla, però, com tu, m'estranya que això pugui predir quantitat de fill i sexe... Però ho havia sentit, tant la "teva" versió, com la de l'altre pèndol, el de les embarassades. :)

    ResponElimina
  15. Com indica el Sànser, després del pop Paul un ja s'ho pot creure tot. Al costat de meravelles de la natura com aquesta (o el pèndol màgic), la ciència no hi té res a fer!

    ResponElimina
  16. Així m'agrada! Cal saber el que fan els nostres científics per anar a dormir ben tranquils! ;P Tinc dos mascles i les dues vegades em van dir, per tots els medis haguts i per haver, que eren femelles. Que si pèndol, que si tisores, que si remolins al cap, que si ... Les velles del meu poble tenen poca feina ;P

    Per cert que he comprovat que el pèndol funciona en el cas de trobar aigua corrent, i ho sé perquè ho he fet jo mateixa. El per què ja no el sé :)

    ResponElimina
  17. Jo tampoc m'acabe de creure aquestes històries, però el fet de que es repetira el resultat em fa una miqueta de por...

    per cert, tu no t'animares a provar-ho?

    ResponElimina
  18. Abans d'escriure el comentari, he fet l'experiment. Segons l'agulla, tindré una nena, i ja no en vull saber més jaja. No sé si ho he fet bé o he d'anar amb la bruixa. Sembla que sí que això de les energies molta gent hi creu i funciona, com per exemple els osteòpates.
    De totes maneres, si trobeu algun altre mètode al vostre despatx, fes-ho saber que en prendrem nota. Petonets!!

    ResponElimina
  19. Jo creure-hi, no hi crec. Però t'asseguro que a mi la tonteria del pèndol me l'han feta mil cops, que tenim una amiga aficionada al tema, i el pèndol es queda quiet com si l'haguéssin lligat. I a en Carles, també. Amb l'Otis més val que no ho provem, perquè després de certa visita al veterinari, crec que és difícil que pugui tenir descendència...

    ResponElimina
  20. L'astrologia també és una pseudociència i no cal dir la quantitat de persones que hi creu i els que no però es llegeixen l'horòscop...jejeje...no sé si cada dia però sovint.
    Aquest "experiment" jo l'havia fet amb unes tisores i s'havien de more en creu o en cercles :)
    Ja ho diuen que a l'estiu la feina baixa :)

    ResponElimina
  21. Això és com el fet que la majoria de metges fumen (tot i saber que e´s perjudicial per la salut) o la de persones que hi ha que treballen al camp de la ciència i creuen en déu. Hi ha certes creences que, tot i que no tenen una racionalitat demostrada, ens les creiem. Forma part de la complexitat de l'ésser humà.

    ResponElimina
  22. Jo això ho feia a primària amb les meves amigues!! quina gràcia!!!! :) la veritat és que no recordo què em va sortir... llàstima de no poder-ho provar de nou! ;p

    Jo crec en les energies, 100%, això sí... com bé dius, no sé pas si creure'm això dels fills, jeje. Tot bé, XeXu? Aviat vacances? petó!!!!

    ResponElimina
  23. Veig que tot molt cientíic i seriós! jeje. Aquestes coses vam bé per riure una estoneta, no?

    ResponElimina
  24. JO amb les amigues tb ho he fet sempre! Des de petites.. Tot s'ha de dir que en el nostre cas no ha estat gaire viable.. Els que tenien una predicció de nenes han acabant tenint nens i al inreves. I fins i tot una que sempre assenyalava que no en tindria, ja en porta tres...

    Això si, és divertit i ajuda a somiar , que les dones ho som una estona de somiadores!!

    A mi sempre m'ha sortit que en tindria 4...

    Records:)

    ResponElimina
  25. Eeeeei, XeXu, que ja li pots dir a la teva companya que li va sortir que no en tindria, que la Laura coneix un cas en que també li deia que no i ja en porta tres ;-)))

    ResponElimina
  26. hahaha, no pot ser!!!! Això feu a la feina?

    Em sembla que el que penja d'un fil és la credibilitat de la prova i no una agulla :-P

    ResponElimina
  27. La conyeta de l’agulla i els fills encara continua. Avui no ho hem pogut practicar perquè teníem massa feina, però en seguien parlant, i em sembla que durarà. És una manera diferent d’estar distrets, i de deixar-nos de cagar en els pollastres que ens munten sempre. Quina serà la següent animalada? Gràcies a tots pels vostres comentaris i m’alegro d’haver-vos fet riure una mica.

    Estrip, de bon rotllo n’hi ha molt, però no només passa a l’estiu!

    rits, estic segur que per vegades que hagi sortit malament, ta mare deu seguir dient que és infal•lible. Però ja està bé creure en alguna cosa, i acaba sent més una afició que una altra cosa. Probablement tingui a veure amb alguna energia, no sé quina, i que oscil•li d’una manera o altra és per alguna cosa, però probablement no tingui a veure amb els fills que s’hagi de tenir. És com si diguessin que els homes que carreguen cap a la dreta tindran nens i si carreguen a l’esquerra seran nenes. Algun motiu deu haver-hi, però dubto que sigui aquest.

    Assumpta, la meva companya semblava convençudíssima de que allò es compleix sempre. Segurament hi hagi una part de suggestió. Jo sempre sóc el que els busca altres explicacions quan em surten amb coses sobrenaturals. Però passar l’estona, no vegis com la passem! Tu creu en el que vulguis, creure en alguna cosa és necessari, encara que sigui diferent per cadascú.
    Comentari 2: Doncs de seguida que he llegit la seva opinió he pensat que els ho diria, de vegades els dos mons se’m barregen. Però no, que elles no saben que tinc blog!

    Carme, jo m’ho prenc com t’ho prendries tu, i quan veig que s’emocionen amb alguna cosa d’aquestes em preocupa una mica i tot.

    Natàlia, per enfadar-me ho hauràs de fer millor. Jo si veig un pop pel despatx me’n vaig al fel costat que hi tenim un gallec, i li demano que me’l prepari pel tupper de l’endemà. I jo ja voldria un mètode per homes també, però sembla ser que aquest no valia, no me’l van voler fer perquè deien que no seria fiable (per partir-se de riure, és clar, si em surt a mi quina validesa tindrien les seves prediccions per elles…?). Però saps, tampoc no les tenia totes de que m’ho fessin.

    Elur, allà són molt místiques, no sé què fan treballant en ciència. Bé, també hi creuen, però ja se sap, tot allò que és desconegut atreu. Encara tens temps de fer encertades les prediccions de les agulles. A més, el que no saben predir les agulles és el quan, i qui sap si el com.

    Elvira, també comentaven alguna cosa de línies a la mà, em penso que són les que dius tu. Tot això a mi em semblen una colla d’animalades. És clar que ens mirem els horòscops i totes aquestes coses fan gràcia, però no ens hi hem d’obsessionar, ja que després és quan ens suggestionem i no hi ha manera de treure’ns-ho del cap. El més fort és que ens quedem amb el que encerten, i misteriosament oblidem el que han fallat, això sí que és curiós!

    Rita, tots aquests mètodes seran defensats per qui te’ls fa. Són infal•libles, no veus que es compleixen sempre? Menys quan no, però això no ho recordarem.

    Garbi24, ja em vaig oferir, però estava molt trasbalsada i no era el moment, pobreta. Ja abordarem el tema més endavant, si de cas. Segons deia la nostra ‘bruixa’ particular, en homes no és fiable, no funciona. Ja veus tu.

    Sànset, és de les poques coses que ens faltarien per penjar al despatx, el tenim ple de coses frikis penjades! És que la presidenta ens va dir que no ho podíem fer i som desobedients de mena. Però ho ha vist i no diu res, així que…

    Joan, jo tampoc m’ho crec. Que se’ls repeteixi pot voler dir alguna cosa, qui sap si amb una explicació física perfectament racional, però què tindrà a veure aquest procediment amb els fills que s’han de tenir?

    Ada, no ens diràs què et va sortir?? Bé, no sé la teva situació, si en tens, si en busques, o ves a saber. Però ja que t’ho vas fer, ho podries compartir, no? Si al final, com dius, és per riure i passar l’estona, que sempre va bé.

    ResponElimina
  28. Maria, però aquestes coses canvien molt ràpidament! Una revolució d’hormones i ja veuràs com el voldràs de totes totes. Ei, i enhorabona, eh? Hehehe.

    Núr, em sembla que pensem igual, ja ho he anat dient per aquí. Potser sí que té una explicació el moviment de l’agulla, però què tindrà a veure amb els fills que has de tenir? No té cap sentit. Ara, per passar l’estona és molt curiós, també ens llegim els horòscops de tant en tant i ja tenim una estona de distracció.

    SM, haurem de pensar en anar canviant de feina, noi. Em sembla que davant d’aquestes evidències, no hi podem fer res.

    Clídice, i no has anat a demanar responsabilitats a qui et va fer la predicció? Almenys per fer-los veure que el mètode que fan servir no val res. Però em sembla que ni així no es donarien per vençuts, és clar, existint la frase aquesta de ‘és l’excepció que confirma la regla’… qui la devia inventar? Maleït!
    Se m’acudeix un altre mètode per trobar aigua corrent. Què tal obrint l’aixeta? És broma! Me n’hauré de comprar un (de pènol) per si mai em perdo.

    maria, a mi també em va xocar això que es repetís, i passava davant dels meus ulls. Però que passi no vol dir que tingui res a veure amb els fills que s’han de tenir. Jo m’animaria a tenir-ne, de fills, però a predir-ho sembla ser que no, que diuen que el mètode només és apte per noies.

    Instints, no tinc ni idea de les normes exactes del procediment, així que si a tu el resultat et deixa satisfeta, direm que també es pot fer de la manera que ho has fet tu. Que al cos hi tenim molta energia és cert, però no sé jo si sabem canalitzar-la o entendre-la. Qui sap, potser algun dia ens endurem una sorpresa. I no pateixis, que al pas que anem, hauré de crear una etiqueta per expressar les animalades del meu despatx.

    Pare Clint, a mi se’m va dir que en nois no funcionava, així que em vaig quedar amb les ganes.

    Otis, ara només falta saber si la voluntat és diferent a la del pèndol. Si en vols, i ell també, el que heu de fer és posar-vos immediatament a fer quedar malament la galindaina aquesta. Ja veuràs com això de que es quedi quiet serà per vagància, perquè per una altra cosa no.

    Joana, penso que no hi ha ningú que no hagi mirat l’horòscop algun cop i valorat si el que li deien és viable o no. Són rucades, però per passar l’estona està bé. I em pots creure que a dia d’avui, finals de juliol, tenim una feinada a sobre que ni t’ho explico. El que passa és que no tots els dies són iguals de durs, i quan tenim una estona ens relaxem fent ximpleries, que és l’única manera d’aguantar els moments de saturació.

    Albert, l’ésser humà és tan complex que es pot permetre ser incoherent. Prediquem una cosa i en fem una altra, això és el pa de cada dia. Bé, jo em dedico a mirar de donar explicacions científiques a totes aquestes coses esotèriques que em comenten, però com deien per aquí, al final tots acabem mirant horòscops.

    Cuquet, per com ho dius em sembla que t’amagues els resultats que et sortien. Va dona, comparteix-los amb nosaltres, te’n sortien molts? Jo crec en l’energia, però en la química, no sé jo si hi ha alguna cosa més. Vacances tan aviat com a finals d’aquesta setmana!

    Mireia, d’això es tracta, almenys en el meu cas. Em vaig distreure una estona veient com les meves companyes s’emocionaven.

    Laura, aquesta és l’opinió que feia falta. Molt maco que vagin dient ‘jo tindré dos nens!’, ‘jo en tindré tres’. Però ens cal la comprovació, i tampoc no ens esperarem a comprovar-ho ara amb elles. Però necessitàvem saber d’algú que s’ho fes fa temps i que ja ho hagi comprovat. I vaja, no quadra res. Així que tu tampoc te n’esperis quatre. De totes maneres, res t’impedeix posar-t’hi ja!

    Laia, has vist? Ara et deus estar replantejar això de venir a l’empresa privada, eh?

    ResponElimina
  29. Mira que m'ha fet gràcia la teva resposta perquè va ser així com es va moure el pèndol. Jo sóc atea practicant en molts camps, no només en el de la religió, i quan algú em va venir amb un pèndol me'l vaig rifar de mala manera (no amb mals modos). Aleshores em va reptar i em va donar el pèndol. Érem a la cuina i em va dir que em poses amb el pèndol al costat de l'aixeta i, evidentment, el pèndol s'estava quiet com un mort. El tio va obrir l'aixeta i, t'ho juro per les supercordes, el pèndol, a la meva mà, va començar a moure's en cercles. Ara, el que no he trobat és cap físic que m'ho expliqui. Perquè explicació n'ha de tenir. Resulta que potser sóc saurí i sense saber-ho ni explotar-ho ;P

    ResponElimina
  30. Gràcies Xexu, però per ara mateix no estem "por la labor". Ja augmentarem la família més endavant...

    ResponElimina
  31. Parfavor! (que diria el Puigcercós del Polònia)
    Com podem magnificar la ciència així?

    ResponElimina
  32. Jaja, molt bons els comentaris, em fa gràcia el del Garbi que diu que convidis la noia que no se li mou l'agulla jeje!!!
    Es veritat als homes és més complicat...com físicament pot ser que tingueu dos o tres fills pel món de diferents dones gestant-se alhora el pèndol o l'agulla es tornarien bojos. ;-), no ho dic per tu Xexu.... jajaja!!!!!

    ResponElimina
  33. Quan jo era adolescent també féiem una cosa senblant i em va sortir que tindria 2 fills... quina bajanada!

    ResponElimina
  34. Fes-ho diferent!

    En un paper fes una creu (proporcional, com el signe "+", no en plan religiós). Als extrems horitzontals posa-hi "no" i als verticals "si" (o al revés, això tan fa). Si l'asccii no em falla hauria de quedar així:

    si
    |
    no ---|--- no
    |
    si

    Agafa el fil i l'agulla i diga-li a una persona que ho aguanti sobre el paper. Fes-li una pregunta evident tipus: "Et dius Fulanitu?". Si és cert, l'agulla es moura verticalment cap al "sí". Si és una pregunta que no sap, l'agulla donarà voltes. Les terminacions nervioses dels dits, incoscientment fan oscilar l'agulla. Però la gent es queda flipant! Pots muntar-ho tètric, dient que hi ha un esperit que fa moure l'agulla i ho endevina. Acollona una mica! :$

    ResponElimina
  35. Clídice, no havia sentit mai ningú jurar alguna cosa per les súpercordes!! Que gran. Vaja, si ho has experimentat tu mateixa t'hauré de creure. Tampoc sabria donar una explicació al fenomen, però n'ha de tenir, i en cas que no en tingui potser és que encara no l'hem sabut trobar. Aquest és un cas per en Dan, llàstima que estigui retirat!

    D'Otis, mira que no voler donar un germanet menys pelut a l'Otis...

    Babunski, tu ets de lletres, no? A veure si et declararé persona non grata... és broma, eh? Però compte.

    Natàlia, digues quins són aquests homes que tenen diferents fills gestant a l'hora en sengles dones, que els malparits m'han robat alguna femella que em pertocava a mi! Maleits!

    Deric, una bajanada és, però no t'agradaria tenir descendència? Hi ha moltes maneres de fer-ho.

    Menxu, això ja és tecnologia punta, requereix tota una infraestructura. A més, a mi si anem posant esperits pel mig ja m'entra una mica de mal rotllo... Em sembla que tampoc no cal donar més peu a les meves companyes, que s'entretenen amb qualsevol ximpleria d'aquestes que dóna gust.

    ResponElimina
  36. Jo de lletres?!?!?! És el pitjor que pots dir-me!!!

    ResponElimina
  37. Ostres Babunski, em sap greu la confusió! Saps què m'ha passat, que en llegir el teu comentari, m'ha vingut al cap 'Lo diccionari', i no sé per què, he fet la relació d'idees. Ara en tornar a llegir-te he vist el meu error, mestre matemàtic. Demano disculpes, ha estat un lapsus.

    ResponElimina
  38. I encara un alte mètode, a mig camí del simple i del super tecnològic. Agafes el pèndol (o qualsevol objecte lligat a un cordill) i dius dona'm un sí. Si es mou en cercles, fer cercles és un sí. Si fa una línia, la línia és el sí. I preguntes per exemple si l'entrepà d'un company és de formatge. O de pernil. O de tonyina. Etc. I ho vas repetint d'una manera aleatoritzada. I poses el que surti en un programa estadístic i després en fas un post (o millor no ho expliques a ningú jejeje).

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.