divendres, 30 de juliol de 2010

La platja

Quan el meu germà i jo érem petits, la iaia ens portava a la platja. Estiuejàvem a Cunit, teníem una bona estona de caminar fins arribar-hi, per això quan hi anàvem ens hi quedàvem tot el dia. Per sort teníem piscina també, però si no recordo malament, no ens deixaven fer-la servir entre setmana, mentre els meus pares estaven treballant.

Després va venir Torredembarra. Aquí teníem la platja a 200 metres de l'apartament. Els primers anys hi seguíem anant amb la iaia, baixàvem a quarts de deu, pujàvem a dinar a les dues, a les tres ja tornàvem a ser a la sorra, i fins mitja tarda o vespre. Naturalment, complíem religiosament les dues hores de digestió abans del primer bany de la tarda, que llarga es feia l'espera...

Més tard van venir els grups d'amics, les tovalloles a terra una al costat de l'altra, els jocs, les tardes de volei platja, el quedar-se allà estirats fins les deu de la nit; i a les onze ser ja dutxats, sopats, vestits, i preparats per la nit. Dies sencers de platja, a temps complet. I encara jo baixava abans al matí que d'altres, cap a les onze, ja que la noia basca no es volia perdre hores de sol.

Mica en mica, me'n vaig anar cansant. Sovint dic que em vaig gastar totes les hores de platja que tenia previstes en aquells anys, i ara ja no me'n toquen. Les nits s'allargaven i al matí ja no em llevava. Si de cas, un bany ràpid a la piscina, quan en vaig tenir, i gràcies. I ara ni platja ni Torredembarra ni res. Gairebé tothom està moreno, i jo el que estic és indiferent. La platja ja no em diu res.

Avui agafo vacances, i aquest serà un nou estiu, probablement, en el que no arribaré a posar els peus a la sorra, ni em remullaré amb aigua salada. I no passa res, no es mor ningú. Refuso qualsevol invitació que inclogui platja. Potser hi ha només una persona que m'hi podria fer anar. Però aquesta persona no m'ho proposarà. Així que anem posant una ratlleta al 2010, un altre any sense platja.

26 comentaris:

  1. Si coneguessis l'Illa Roja, segur que te'n tornaven a venir de ganes, XeXu! :-)


    (No sabia que dir-te, encara que no t'ho sembli, m'ha tocat aquest apunt)
    Petons, maco!

    ResponElimina
  2. Bé, si no t'agrada, no cal que hi vagis!
    A mí m'entussiasme, i no puc tant com voldria, ves!

    Però conec força gent que de tant anar-hi de petits en van quedar com a traumatitzats, i només de pensar amb la sorra...!

    ResponElimina
  3. Cada época de la nostre vida s'han de fer coses diferents, ningú no et diu que d'aqui un anys hi tornes, evident-ment no tantes hores. Perquè anar-hi si no be de gust?. Bones vacances, al gust si pot ser

    ResponElimina
  4. Et dono el meu suport. No m'agrada res d ela platja. No m'agrada la sorra, no m'agrada l'aigua salada, no m'agrada la cremor del terra aquell de fusta per poder passar, no m'agraden aquelles fonts per rentar-se els peus, no m'agrada que se m'embruti la tovallola, no m'agrada la gent que juga a pales, no m'agraden les algues ni els bitxos que hi ha a l'aigua, no m'agraden les paelles prefabricades dels xiringuitos... continuo?

    ResponElimina
  5. déu n'hi dó quines maratons de platja! i tb amb quins records relaciones la platja.

    les vacances són per fer el que vingui de gust, i si no tens ganes de baixar a la platja, doncs no vagis. Fes el que se't posi bé a tu. Gaudeix del merescut descans.

    ResponElimina
  6. jo no he tingut mai estius així, jo estiuejava de ben petita a la muntanya i de més gran, ara aquí i ara allà. No vaig "al poble" com fa molta gent, perquè no en tinc, ni un càmping fix, ni apartament, ni res... Sempre amunt i avall.

    Però tinc ganes de platja. No les he esgotat encara, jo :-) Això sí, les meduses molts cops em tiren enrere!

    Si no et ve de gust, no cal anar-hi pas! El meu germà igual, no ve gairebé mai quan hi anem.

    ResponElimina
  7. jeje, boníssima la frase (madeinxexu) de: "Gairebé tothom està moreno, i jo el que estic és indiferent.", ni blanc, ni rosat, ni pastanagat, indiferent!! jeje. M'ha fet molta gràcia.
    Jo és que sempre m'he criat a la muntanya i al carrer, i quan anàvem a la platja era com un premi o com alguna cosa molt especial, perquè ens quedava molt lluny (llavors). Ara, hi vaig dies comptats, i m'agrada anar-hi, tot i que m'hi banyo poc jeje.
    M'agradaria desitjar-te que tinguis unes bones vacances i les aprofitis al màxim, buida piles i a carregar-ne de noves. Jo vaig cap als pirineus aragonesos, si vols venir, farem un lloc. Un petó i bon estiu!!!

    ResponElimina
  8. Tenim vides paral.leles, XeXu. Si més no, pel que fa a la platja. Hi havia anat molt (estiuejant a Calella de Palafrugell, tu diràs). Fa quatre o cinc anys em vaig adonar que, amb el sol, em sortien grans al front. El metge: "pell molt blanca. posa't protecció 50 abans de sortir al carrer". Conseqüència: només camino per l'ombra, canvio de vorera cercant ombra... i a la platja només hi aniria de nit. I no hi vaig.

    Celebro saber que aquests dies no sóc l'únic ésser blanc de Catalunya. El que te de bò viure a Berlin és que no desentono amb l'entorn ;)

    ResponElimina
  9. Bones vacances...a mi la platja tampoc no em diu res...a mi em duia el meu pare...i potser no hi estava tantes hores però tampoc no m'hi veuran...Bon estiu!

    ResponElimina
  10. eeeei, blanquets del món, aquí estic jo també :-))

    A casa meva, quan jo era petita, no s'havia anat MAI a la platja (mai vull dir exactament mai).
    A la meva mare, blanquíssima de pell, no li agradava i a mon pare tampoc... anàvem de vacances al que era el poble del meu avi patern, a la muntanya... o sigui que, quan començàvem el "cole" al setembre, totes les nenes estaven morenes menys jo...

    Em feien la típica pregunta "Per què estàs tan blanca?" que a mi em tenia mig traumatitzada fins que vaig decidir mig-inventar una història sobre que la meva àvia era alemanya i per això la meva pell era tan blanca (bé, la història no era tota mentida... però bé... seria ara molt llarg d'explicar... el fet és que a mi, "de sang" -o sigui, hereditari- no em tocava res alemany, per tant, el color de la pell tampoc jajaja)

    Tal com jo sospitava, tenir una àvia alemanya era una cosa diferent i, per tant, donava "prestigi", o sigui que les altres nenes van començar a respectar el meu color de pell :-)

    Potser per reacció, o per moda... quan vaig tenir uns 15 anys vaig començar a anar a la platja amb les amigues fent autèntiques bestieses de prendre el sol sense crema protectora ni res... gràcies a Déu no vaig agafar res, a part d'un color ben bonic... mai em posava "negra", però si agafava un morenet suau...

    Això deuria durar uns anyets fins que, ja anant amb en Josep Lluís, banyant-nos a Salou, a mi em feia cada vegada més fàstic la quantitat de porqueries de tota mena que veia flotant per l'aigua... a més de l'"enganxamenta" de la sorra, l'esgotament del sol... i ho vaig començar a avorrir i avorrir fins que no hi vaig voler anar més... d'això fa més de 10 anys :-)

    O sigui que a mi també em pots posar una ratlleta: 2010, un altre any sense platja :-))

    ResponElimina
  11. Jo he fet moltes hores de platxa en la meva vida i no me'n canso, tu. I menys ara que n'estic lluny. Bones vacances, encara que siguin a secà!

    ResponElimina
  12. Assumpta, ho tenies molt amagat, això!! Kannst du deutsch?? ;)

    ResponElimina
  13. Bones vacances, Xexu, i no cal fer res per obligació... vacances sense platja, ja gairebé les faig. M'hi acosto pocs dies i molt poca . En canvi 3 setmanes a la muntanya, això sí!

    ResponElimina
  14. FERRAN, el meu avi matern es va quedar vidu molt jove i al cap d'un temps es va tornar a casar. La seva segona dona era catalana però el seu pare era alemany (ella tenia cognom alemany).
    Ella va ser una autèntica mare per la meva mare i, per mi era una àvia (la meva cinquena àvia... l'única que recordo)

    Com pots comprendre, del color de la pell "alemany", a mi no m'arribava res per aquesta banda, però dir que la meva àvia era alemanya a aquelles nenes morenetes que em miraven amb certa superioritat, em permetia justificar "la diferència" i ser jo qui tenia quelcom "millor" (el que era "de fora" sempre era millor) :-)

    ResponElimina
  15. a mi la platja tampoc em diu res: ni la sorra ni l'aigua, i menys encara la calor, i a l'estiu les gentades!
    però no passa res: si quedo amb gent que hi vol anar, hi viag i ja està. si he de decidir què fer, no decidideixo mai anar a la platja ...
    però aquest post té un to massa trist. no cal anar a la platja per passar unes bones vacances, però assegurat que tries un lloc uqe t'agradi molt i que t'ho passis molt bé!

    ResponElimina
  16. Com saps jo visc a tocar de la capital de la Costa Daurada però malgrat això (o potser, per culpa d'això) mai m'ha dit gaire cosa la platja.
    Una mica com tu, hi havia anat bastant de petit però ara ja fa un bon grapat d'anys que no hi vaig gairebé gens (un parell de vegades en tot l'estiu passat). Sempre dic que de la platja m'hi sobra tota la sorra, així que ho tinc malament. :-)

    ResponElimina
  17. Doncs jo vull posar la nota discordant, visc a tocar de la platja, i tot que ultimament no la trepitjo tant com voldria, m'agrada des de sempre, tot i que els hàbits han canviat.
    Les maratons aquelles de passar-hi el dia sencer ja no, però si que quan puc miro d'escapar-m'hi un parell d'horetes, em serveixen per relaxar-me o desconnectar, a vegades sola, a vegades amb la parella, o amb els amics...
    això sí, no m'agrada massa el nivell d'aglomeracions que hi ha en algunes, així que ultimament fugo cap a platges menys populars... però a hores d'ara no estic tant morena com d'altres anys!!!!
    Però si no t'agrada, doncs no t'hi capfiquis, busca altres coses que si que t'agradin i gaudeix-les...
    bones vacances.

    ResponElimina
  18. En els últims anys, es poden comptar amb els dits d'una mà els dies que he anat a la platja. Quan era petit sí, però ara ja tampoc em diu res. Si vaig a algun lloc, prefreixo anar cap amunt, cap a on refresca!

    ResponElimina
  19. Quina enveja!Ja les comences?
    No diguis mai,mai^^.
    Encara que estic d'acord amb tu,ja els hi ben regalo aquests que queden com uns crancs torrats al sol.

    ResponElimina
  20. Potser perquè l'he tinguda sempre tan a prop crec que no podria viure sense platja. Però no només per tot el significa a l'estiu. La platja a l'hivern té un encant que potser només els que hi vivim sabem trobar-l'hi. De tota manera conec gent de Vilanova que no hi posa els peus en tot l'estiu, o sigui que no ets pas l'únic! Petons i bones vacances (lluny de la platja ;)

    ResponElimina
  21. Jo em pensava que m'agradava, però no deu ser així quan no hi vaig gairebé mai. El que em molesta és arribar-hi (cotxe, tren o metro) però un cop allà m'hi quedaria tot el dia!

    De tota manera, a l'estiu faig el que vull, i tampoc no estic morena... ;-)

    ResponElimina
  22. A mi no m'agrada ni la platja ni anar pel sol, almenys quan no és hivern (a l'hivern el solet s'agraeix), i per això estic bastant blanc; a l'estiu sóc el rei de l'ombra. Bones vacances!

    ResponElimina
  23. Cada vegada hi vaig menys a la platja i quan ho faig m'agrada fer-ho quan està solitaria i no hi ha gaire sol.
    Em retrovo amb el mar i imagino un record perfecte que mai he tingut i marxo.

    Bones vacances i disfruta
    estiguis on estiguis!

    ResponElimina
  24. Gràcies a tothom que ha comentat aquest post de records i de present. Jo mateix em vaig adonar que tenia com un puntet trist, però no sé per què, els escrits surten com surten. I el que sí que imaginava és que hi hauria gustos per tot. La platja està globalment molt acceptada, però també existim aquells que la defugim. És normal, no?

    Rita, qui sap, ja saps que els factors que fan canviar d’opinió a les persones de vegades són estranys i sorprenents. M’agrada la teva nova foto de perfil!

    Agnès, jo no diria tant com traumatitzat, però és que ja no li trobo la gràcia, al contrari, ho trobo tot molt molest. Si he de triar em quedo amb la piscina.

    Garbi24, potser sí, dependrà també de la companyia. Ja ho veurem si em tornen les ganes. De moment prefereixo anar buscant el fred.

    Babunski, no cal continuar, que entre tu i jo em sembla que no trobaríem cap motiu bo per anar a la platja. És pensar-hi i em fa una mandra…

    rits, buscaré temperatures més moderades i llocs desconeguts per visitar. Com veus, ja em vaig passar a la platja tota la infància i l’adolescència, ara vull unes altres coses. Si acaba l’estiu i no l’he trepitjada, no passarà res.

    Laia, en l’època anterior a les que parlo també havíem estiuejat a la Cerdanya, el que passa és que era tan petit que no en guardo massa records, però algun sí, no et pensis! L’últim any que hi vam ser crec que tenia 6 anys, recordo haver fet un camí per anar a comprar gelats, menjava el ‘tiburon’ de frigo, gelat blau amb forma de tauró que probablement tu no hagis vist mai. Ja veus, quines coses de recordar, no?
    Tampoc tinc cap poble al que anar, però aquesta funció l’ha fet Torredembarra gairebé tota la vida. Però com pot ser que no t’agradin les meduses, si pensava que a tu t’encantaven totes les bèsties marines! Són tot un mon, n’hi ha de precioses. Però piquen, és clar.

    Instints, que xungo queda això de ‘m’he criat al carrer’, hehehe. Ja veus, jo quan he anat a la platja de gran m’he banyat, i tant, això de torrar-se a la tovallola no va amb mi. Gràcies pels desitjos, i espero que a tu et vagi de conya cap allà dalt (a l’esquerra). Jo em sembla que no carregaré massa piles perquè me’n vaig de viatge força dies, i això cansa més que altra cosa, però en tinc moltes ganes!!

    Ferran, ja et veig arrapat a la paret seguint l’ombra, si jo faig el mateix! Ostres, posar-se protecció per sortir al carrer… em sembla que no ho faria mai. Abans em poso una gorra, no suporto les potingues a la pell! I això de baixar a la platja de nit, ehem, requeriria una explicació, no?
    No pateixis que el meu ‘moreno paleta’ és de llibre, si t’ensenyo el tors fa mal als ulls i tot. Em sembla que els meus melanòcits han desistit ja. Fa alguns anys, el darrer que vaig anar a Torredembarra uns dies, mirava de baixar a la piscina i agafar una mica de color, i no hi va haver manera, feia tant temps que no em posava al sol… i és clar, tu allà a Berlin, com peix a l’aigua. Jo canto una mica més, tinc alguns companys de feina que estan negres! Jo també estic negre, però per altres temes. Ui, quin acudit més bo…

    Elvira, a passar l’estiu lluny de la sorra i l’aigua salada, que no ens hi busquin!

    ResponElimina
  25. Assumpta, ja veig que vas ser una nena marcada, com li devia passar a l’Iniesta. No està malament això d’inventar-se la història (només mig mentida!) perquè et respectessin d’alguna manera, és que la canalla té poc criteri. Veus, jo faig servir altres mètodes. Quan em fan preguntes recurrents d’aquestes, a cadascú li dic una animalada diferent, tal com em surt, perquè m’avorreix dir sempre les mateixes coses. No sé si s’ho creuen, si els cola, si la resposta els convenç, però si parlen entre ells veuran que les respostes no coincideixen. Per mi no són mentides ni res, són explicacions equivalents a ‘deixeu-me tranquil ja’.
    Si ja et dic jo que la platja cansa. La gent que hi ha anat no entenc com no se n’acaben cansant. A mi no em poden dir que en parlo malament perquè no m’ho conec, ja veus que he passat molts anys que no sortia d’allà.

    Salvador, però vols dir que no és perquè tots volem el que no tenim? Si estiguessis aquí ara et queixaries de el calor tot el dia!

    Carme, per obligació res, que ja ens obliguen a massa coses. Però si es pot triar no anar-hi, jo ho trio. I mira, potser a la muntanya em faria més gràcia. Però a la ciutat hi estic tan bé…

    Kika, és una bona opció, de vegades hem de ‘sacrificar-nos’ perquè els altres volen, però això no vol dir que nosaltres fem el pas. Si s’hi ha d’anar, doncs s’hi va, però quan trii jo…!! De moment he triat un lloc que espero que m’agradarà: Suècia. No hi he estat abans, però aquests viatges sempre es posen bé. I espero que estarem més fresquets!

    McAbeu, a mi també em sobra la sorra, però per solucionar això sempre ens queda la costa brava, i tampoc. Suposo que en el teu cas és allò de que sempre volem el que no tenim, tens la platja allà, i no et diu res. Si visquessis una mica més terra endins potser recuperaries el gust d’anar-hi més sovint, qui sap.

    Luthien, de nota discordant res, cadascú té els seus gustos aquí molts gent ha dit que li agrada molt, com és normal. Cadascú té les seves maneres de passar l’estona, i de relaxar-se. Per exemple, sé de gent que li agrada baixar a la platja a llegir una estona. Jo prefereixo anar-me’n a un bar a fer un cafè amb el llibre, ja veus. I a l’estiu, si viatjo, sempre busco llocs més fresquets, no aguanto la calor.

    Albert, totalment d’acord. Ja sé que a Catalunya hi ha llocs molt macos on passar aquests dies i estar més fresquet, però jo solc tirar encara més cap amunt, per si de cas!

    Maria, cas d’anar a la platja, tampoc em posaria a torrar-me com un crac o una gamba. De fet, només em trauria la samarreta una estona, i per banyar-me, és clar.

    Fada, potser et diré que a mi m’agrada més la platja a l’hivern. Baixar a caminar per la sorra, vora l’aigua, sí que té un encant especial. Sembla un espai verge, és molt agradable. A l’estiu hi ha massa factors que fan que em resulti desagradable, la gent, la calor, la sorra bullint… no acabaria mai.

    Susanna, si vius lluny i el desplaçament és llarg, t’ha de compensar molt per anar-hi. És clar, la mandra pot de vegades, i acabes baixant menys cops dels que t’agradaria. Però bé, mentre aprofitis les vacances a la teva manera, doncs anar fent.

    P-CFA…, doncs ja en som dos, jo també vaig buscant les ombres, i és que a la platja no hi ha on amagar-se!!

    Eva Ventura, és complicat trobar-se la platja solitària, potser només a l’hivern, quan és tota una altra cosa, i com deia més amunt, potser sí que prefereixo passejar per allà en aquestes èpoques. La platja a l’hivern sembla que sigui un lloc per reflexionar sobre la pròpia vida, no?

    ResponElimina
  26. No tinc avis alemanys ni reals ni ficticis però confesso que sóc de color rosa i que no m'he posat mai morena i la platja i jo només lliguem a principi de temporada o per la nit. El meu trauma infantil és un minigolf que ja no deu existir prop de Camprodon. Allò era L'AVORRIMENT. No hi tornaria mai de la vida, a menys que fos amb algú molt especial, esclar. Molt bones vacances XeXu!!!!!!!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.