dissabte, 10 de juliol de 2010

Error

Sempre em penso molt les coses i miro de valorar les conseqüències dels meus actes. Sóc de l'opinió que les decisions meditades mai no estan equivocades, perquè en pots assumir els resultats. Però que per tu sigui coherent i inofensiu, no significa que a algú altre li ho sembli, i sense voler podem ferir, fins i tot quan és en aquesta persona en qui més hem pensat en prendre aquella decisió. Perquè amb pensar-ho no n'hi ha prou, ni amb estar segur de que no fas res dolent. Quan la decisió implica altres persones no saps mai què se't pot haver escapat i en què t'equivoques. 

He comès un error. I en un cas com aquest no val la pena mirar de justificar-se o defensar-se, només hi té lloc la disculpa. Com és natural, no ho he fet per fer mal ni amb cap mala intenció, i no és que no hagi pensat en l'altra persona. Però tot això no exculpa i pot portar a una davallada de la confiança. Espero que no sigui greu, a priori no ho sembla. Però el 'mal' ja està fet. 

Doncs això... que ho sento molt.

25 comentaris:

  1. La disculpa sembla ser un gest desprestigiat, en l'actualitat.
    Està bé saber adonar-se'n dels errors...

    ResponElimina
  2. Saber donar-se la culpa diu molt d'una persona, si això mateix ho saps dir al interessat/ada....xapó nano.

    ResponElimina
  3. És importantíssim saber reconèixer els propis errors i també saber disculpar-se, o sigui que millor no podies pas fer-ho! Tots en equivoquem algun cop i d'això aprenem de mica en mica.

    ResponElimina
  4. El que ens fa humans és justament aquesta capacitat de posar-nos al lloc de l'altre i d'imaginar-nos com se sent. Espero que siguis perdonat

    ResponElimina
  5. Gestos que ens honoren quan els tenim. Si, encara que sigui involuntàriament, has fet un "mal", què menys que demanar-ne disculpes.

    Espero que es pugui resoldre amb la persona afectada.
    Petons, maco!

    ResponElimina
  6. Prendre una decisió sempre implica un risc. Pitjor és aquell que es queda quiet sense fer res. Segur que l'altra persona sap que no ho vas fer, ni molt menys, amb mala intenció.

    ResponElimina
  7. Tothom ens equivoquem alguna vegada o potser moltes i és de savis reconèixer que hem comès un error , cosa que la veritat no tothom fa o fem...per orgull mal entès o vés a saber...disculpar-se és el mínim que és pot fer quan ja no es pot esborrar allò en que ens hem errat...almenys és un gest petit però honest...espero que sigui quin sigui l'error que dius tot pugui tornar al seu curs i la persona en qüestió sàpiga, també ,disculpar-te ...

    ResponElimina
  8. Sempre acabem recaient en el mateix... en voler-ho controlar tot i no ser-ne capaços. Però penso i seguiré pensant que és millor cometre errors que estar-se de braços plegats. Actuar o acomodar-se. Viure o esperar que la resta visquin per tu.

    Només tu podràs veure com evoluciona la cosa, si aquest error acaba malament o si acaba sent una simple anècdota. Tingues una mica de confiança i deixa que les coses segueixin el seu curs. Contra més t'hi capfiquis potser la bola es fa més grossa sense necessitat.

    Errare humanum est, Xexu. Doncs això.

    ResponElimina
  9. No diuen que rectificar és de savis?Tothom es pot equivocar i si t'has disculpat ja has fet un pas important.^^

    ResponElimina
  10. les coses mai són com les pensem i/o imaginem, per mes que coneguem a qui posem en el nostre pensament i/o acció... qui no s'equivoca? ni no ho féssim no seríem humans. Qui no perdona? si no en sabem potser ja va siguent hora d'aprendre'n.
    una abraçada immensa.

    ResponElimina
  11. Penso que ets molt conscient de tots els pros i contres que implica haver de decidir i això és molt important, demostra una gran empatia. Anims!

    ResponElimina
  12. I ser tant meditatiu Xexu, no resta una mica d’espontaneïtat a la vida?. De tota manera, t’honora el fet de reconèixer l’error i demanar disculpes.

    ResponElimina
  13. Equivocar-se. Demanar perdó. Ser perdonat o no ser-ho. Aprendre. Viure amb els errors. Viure amb les conseqüències dels nostres actes i de les nostres decisions. VIURE.

    No penso com tu quan dius: "les decisions meditades mai no estan equivocades"; potser en pots assumir les conseqüències però això no significa que no puguin estar equivocades. Moltes vegades no sabem que ens hem equivocat fins que veiem el resultat final.

    Tampoc estic d'acord en "no val la pena mirar de justificar-se o defensar-se". Crec que sempre val la pena explicar què t'ha portat a fer o dir les coses. Per intentar fer comprendre. Potser així de vegades pot ser més fàcil intentar perdonar. Potser la persona que s'ha sentit ofesa necessita la teva explicació.

    Tot i així, crec que tu ets de molt bona pasta i segur que demanar disculpes i ser perdonat serà tot u.

    ResponElimina
  14. Està molt bé reconèixer quan un s'equivoca i disculpar-se, penso que en això també es basa la humilitat, i tu ets humil.
    Les decisions a vegades porten a que no tothom hi estigui d'acord, però com tu dius s'han pres sense cap mala intenció de ferir a ningú. Esperem que sàpiga escoltar-te i perdonar-te, i entendre el per què ha passat.
    Una abraçada Xexu, tots som humans.

    ResponElimina
  15. Jo t'admiro per ser tan i tan reflexiu! Ara, tranquil, tots la caguem cada dia, amb perdó, però és digne demanar perdó públicament!

    ResponElimina
  16. Caram, si la persona a qui has pogut fer mal li has parlat en el mateix to en que has escrit aquest post, no tinguis cap dubte que et disculparà.

    Sigui el que sigui, saps que ho has fet sense cap mala fe... però ets conscient que t'has equivocat. Tots fem errors, no hi ha ningú que se'n salvi... en canvi, no tothom sap demanar perdó. Tu demostres que sí que en saps i això té molt de valor.

    Ja veuràs com no hi haurà cap pèrdua de confiança.

    ResponElimina
  17. Estic totalment d'acord amb la filadora. Ara em diràs que la decisió del TC pel que fa a l'estatut és correcta només pel fet que sigui meditada? Hum... En aquest cas, passa una mica com en el teu cas: Han tingut en compte la "tercera persona" a qui afecta la seva decisió?

    També estic d'acord en no acceptar que hom no es pot justificar en aquests casos. De vegades, la persona afectada, si ha sofert molt, pot no acceptar les nostres justificacions, però nosaltres hem de poder explicar-les. En el cas del TC, però, no hi ha justificacions que valguin! ;)

    ResponElimina
  18. Si et disculpes sincerament i si ha estat un error o un enuig provocat sense cap mala intenció no t’has de preocupar. Vaja, crec...

    No et puc conèixer massa, però posaria la mà al foc que hauràs errat, com fem tots, però que la teva voluntat no ha estat fer mal o ofendre a algú.

    *Sànset*

    ResponElimina
  19. És digne d'el.logi saber adonar-se dels propis errors. Segur que aquesta persona ho sabrà entendre. Equivocar-se és d'humans...Sort!

    ResponElimina
  20. "Ho sento molt si m'adormo amb Vent del plà, ho sento molt,
    ho sento molt si deixo péls a la dutxa, ho sento molt,
    ho sento molt si trepitjo la cuina fregada ho sento molt,
    ho sento molt si tolero la brutícia ho sento molt."
    No he pogut evitar fer-ne broma.Si més no a veure si se t'escapa un somriure ^^.Tu canta-li això i quedaràs com un senyor.

    ResponElimina
  21. A vegades només ens queda això, acceptar l'error, i avall. I no hi ha més. No val la pena donar-hi voltes.

    ResponElimina
  22. Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. Crec que demanar disculpes i assumir els errors no hauria de ser una cosa difícil. Però de vegades ens costa molt. També hi ha qui li costa molt dir gràcies. Si ens esforcéssim tots una mica segur que les relacions humanes serien més fluïdes.

    Eulàlia, la llàstima és que la disculpa sempre ve motivada per algun error, en cas de ser-hi. I el mal ja està fet. Tant de bo fos una cosa que no calgués fer mai.

    Garbi24, donar-se la culpa no sé si és bo. Assumir-la sí. Però en una relació de dos, per exemple, si la culpa recau sempre sobre el mateix, la cosa comença a agafar tints destructius.

    Carme, com a capricorn que tu també ets, estic segur que odies equivocar-te. A mi em passa. Per això ens pensem les coses. Però després de tant pensar-ho, si ens equivoquem, almenys hem d’assumir els errors i saber-nos disculpar.

    LluNa, en aquest cas va ser posar-se en el lloc de l’altre, però equivocar-se amb la conclusió, cosa que em demostra com n’és de difícil pensar en nom d’un altre.

    Rita, trobo que disculpar-se és el mínim. No puc considerar-ho una cosa honorable, el mal ja està fet i de vegades la disculpa serveix de ben poc. Però igualment jo la trobo necessària.

    Albert, sí, sap que no va ser amb mala intenció, però igualment ja està fet, i de vegades no s’entén el perquè d’alguns actes.

    Elvira, jo solc defensar els meus actes perquè són meditats. Penso en les coses, i assumeixo les conseqüències. Si tinc justificació, defensaré la meva postura. Però si no la tinc, sé reconèixer que no tinc raó i que m’he equivocat. Penso que és el mínim que es pot fer, ser humil i abaixar el cap. Penso que sí que seré disculpat, però algunes coses es queden un temps rondant.

    Laia, el quedar-me de braços creuats no és un problema per mi. Alguns pensen que el fet de pensar-me les coses fa que no acabi fent res. Però no és així. No em considero un cagadubtes, si em penso les coses és per fer-les de la millor manera, repeteixo, per fer-les. Dubtar és perdre temps. Per què estar pensant si fer-ho o no si no has d’acabar movent un dit. No, aquest no és el meu problema. Si no faig alguna cosa és perquè he valorat que no s’ha de fer. Si la faig i m’equivoco, he d’assumir els meus actes, no tinc més remei. Si ho he pensat és que era la millor opció, i si era un error, és que no ho he sabut fer millor.
    Ja veurem. El que no voldria és que això evolucionés cap a una davallada de la confiança, segurament això és el que més por em fa.

    Maria, és que no es pot rectificar. És una disculpa, millor això que no fer-ho, però ja no es pot tirar enrere, i el que està fet ja no es pot canviar.
    Comentari 2: Si li canto això em sembla que després hauria de cantar: ‘si les coses van maldades penso plantar l’autobús, quatre frases, mal comptades, i que passin els minuts…’.

    Elur, suposo que som capaços de perdonar, però també sabem que les coses no s’obliden i de vegades es sumen. I altres vegades constitueixen passos enrere. No vull que passi cap d’aquestes coses. Em vaig equivocar pensant en algú, no vaig veure conseqüències negatives, i a aquesta persona no li ha semblat bé. Assumeixo l’error perquè no tinc defensa possible. Em perdonarà. Però el mal està fet, i el mal no és l’error en si, sinó el mal infringit a aquesta persona per fallar a la confiança.

    ResponElimina
  23. Jejeje t'enganxo a mitja resposta... no puc evitar deixar petjada aquí :-))

    ResponElimina
  24. Natàlia, no seria el millor cas per dir-me que tinc empatia, perquè emparant-me en aquesta vaig actuar, i la vaig ben vessar. És molt difícil posar-se a la pell d’un altre.

    Josep Lluís, com explicava a la Laia, el fet de pensar-me les coses és per actuar de la millor manera, però per acabar actuant. Mai podria definir-me com a espontani, però no em preocupa, perquè faig les coses de la millor manera que sé. O més ben dit, pels altres puc ser espontani, però això no vol dir que jo no ho hagi estat pensant molt abans. M’agrada ser així. I no m’agraden massa coses de mi, així que…

    Filadora, les decisions meditades són encertades per un mateix. Però no tenen per què ser-ho pels altres, sobretot si les premem en nom d’altres. Cada persona és un món. Però crec fermament que hem d’actuar havent pensat una mica les coses, i llavors no podem dir que és culpa de l’impuls, haurem d’assumir les conseqüències si no surt bé, però tenim més números de que sí que surti.
    Ah, i d’explicacions les he donat totes, eh? Però una cosa és donar explicacions i l’altre és mirar de defensar-se i espolsar-se la culpa. Jo he explicat el cas perfectament, però en cap moment he intentat treure’m la culpa. He assumit que vaig actuar malament, i he donat totes les explicacions pertinents. Gràcies a això tot s’entén millor. No ho fa menys greu, però almenys està tot dit.

    Instints, s’ha de saber ser humil davant dels errors, i no deixar-se dur per l’orgull. Donar les explicacions pertinents ajuda a entendre-ho millor. Després ha de passar un temps perquè l’altre et perdoni, o accepti, i fins i tot ho oblidi. Ei, m’agrada la imatge que t’has posat al perfil!

    Zel, he demanat perdó de forma privada també, és clar. Però si l’error és meu no m’importa que tothom sàpiga que m’he equivocat. Ja em sap prou greu a mi com per a sobre deixar-me dur per l’orgull o voler-ho amagar.

    Assumpta, sí, li he parlat d’aquesta manera, amb la mateixa humilitat. Em mereixo les conseqüències, perquè l’error és meu. Espero que em sabrà perdonar. Demanar perdó no hauria de ser difícil per ningú. Segur que jo tampoc demano perdó tantes vegades com hauria, però en alguns casos com aquest està molt clar i no hi ha discussió que m’he de disculpar. Espero, realment, que la confiança no es vegi afectada.

    Núr, doncs si estàs d’acord amb la Filadora, vas i llegeixes la resposta que li dono a ella! No, seriosament, la resposta seria la mateixa que et donaria a tu, no me la facis tornar a escriure! I no em comparis amb el TC a veure si t’hauré de trencar les cames. Sí, vaig tenir en compte la persona en qüestió, però de manera errònia.

    Sànset, t’agraeixo la confiança. Naturalment, no ho vaig fer amb ànim de ferir, simplement em vaig equivocar en la valoració i el que pensava que seria bo, no va agradar. La disculpa ha estat sincera, i espero que mica en mica s’anirà oblidant.

    Cristina, adonar-nos dels errors ho podem fer tots, però actuar en conseqüència ja és més difícil. Jo també espero que al final em perdoni, entendre-ho em sembla que li costarà.

    Xitus, ja l’he acceptat i disculpat convenientment. A veure si la cosa pot anar avall ja.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.