dijous, 15 de juliol de 2010

Des de Washington

Una de les coses bones que té l'estiu són les vacances. I si ho agafem des de l'altre cantó, perquè en sentir vacances sempre pensem en les nostres, és a dir, si pensem en les dels altres, també són una molt bona cosa. Aquest món és molt petit, i el món de la ciència encara més. O el dels científics, hauria de dir. No és gens estrany que, en acabar la tesi doctoral, un científic decideixi provar sort en un altre país i/o continent. La B. i en G. han vingut de Washington aquests dies, aprofitant les vacances, i és una sort perquè només ens veiem un o dos cops l'any.

Hom esperaria que organitzéssim molt bé una trobada per poder gaudir d'una bona estona plegats. Bé, no acaba de ser el nostre estil. Hem quedat en un lloc que comença a ser ja força nostre, i hem anat passant a l'hora que podíem. Arribava un, ara marxava l'altre. La qüestió és que ens hem pogut veure tots (els que estem al país), encara que hagi estat poca estona. I és que, per meravella meva, tot segueix sent tan natural com sempre. Jo els he vist una horeta i mitja, i segurament ja no ens veurem fins nadal. I per ser que tampoc no tenim tanta comunicació, ha estat com si ens veiéssim cada setmana a la mateixa hora, com una cita habitual. Ens hem posat el dia, però també hem parlat de moltes ximpleries, invertint el poc temps que teníem en simplement estar plegats. No és fantàstic això?

I ells venien amb notícia, cosa que a tots ens ha fet molt feliços. La B està embarassada. Tindrà una filla americana, ves per on. Ara que ho penso, em sembla que aquest nadal ho tindrem complicat per veure'ns...

23 comentaris:

  1. Bé però l'any vinent hi haurà un membre més a la tertúlia i, et garanteixo, que els més petits aporten molt en aquestes trobades.

    ResponElimina
  2. Hosti ... primins? Crec que és el meu debut obrint els teus comentaris.

    Ara no sé si he estat a l'alçada! :)

    ResponElimina
  3. És original com heu fet la trobada... anar passant ;-)

    A vegades les coses més "formals" no surten tan bé :-)

    Molta, molta, molta sort a la B. en el seu embaràs, i que sigui una nena ben sana i maca :-))

    ResponElimina
  4. Aquestes trobades són, senzillament fantàstiques. No hi ha millor sensació que sentir la naturalitat amb independència del temps. Segurament, és que hi ha un pòsit d'amistat molt potent i sòlid!

    ResponElimina
  5. Ui, Òscar, que ha anat pels pèls, això; que l'Assumpta també ha publicat el seu a les 21.55!

    Ja passa això que expliques, XeXu, que de vegades, amb alguns amics, no hi fa res si ens veiem poc o... molt poc; el retrobament fa sentir el que tan bé expliques: com si t'hi haguessis vist fa no res. És maco això!

    ResponElimina
  6. Trobades ràpides i intenses.
    Sou una gran família.I tan que maco!

    ResponElimina
  7. apa!jo ja pensava que ens escrivies dsd washington!tot i que llegint el post,tot arribarà,oi?

    ResponElimina
  8. Home...lo del Nadal és fàcil...hi hauràs d'anar tu, tens l'excusa perfecte.
    Bona trobada, això sempre s'agraeix.

    ResponElimina
  9. Ostres! Quin tros de notícia!
    Quan fa molt que no veus una persona i pots parlar amb ella com si no hagués passat el temps, significa que l'amistat és sincera i que, quan els necessitis, estaran al teu costat.

    ResponElimina
  10. Doncs, com dirien algunes persones que conec, això és tot un privilegi, tenir amics així i que sempre ens hi trobem bé passi el temps que passi és una gran sort i tmbé un saber-s'ho guanyar. Una alegira sense cap dubte.

    ResponElimina
  11. Curiòs com amb persones que et veus de tant en tant tens tant de feeling i amb d'altres que et veus cada dia no tant. Bé, felicitats per l'embarassada i vigila que això s'enganxa!! ;-)

    ResponElimina
  12. Sí que ho tindreu complicat, perquè les criatures arrelen a base de bé!

    Felicitats per la vostra trobada, i que en siguin moltes més!

    *Sànset*

    ResponElimina
  13. suposo que és el què te tenir amistats que viuen tant lluny, però bé, cal aprofitar les poques trobades que s'esdevenen que siguin de qualitat, poc temps però de qualitat. Pel què veig, objectiu complert i una criatura en camí. I si al nadal no es pot, ja es buscarà una altra data!!

    ResponElimina
  14. Jo tinc un retrobament la setmana vinent amb una amiga que va marxar l'agost passat a les Austràlies, i segurament serà com expliques. De vegades es fa estrany pensar com amistats tan llunyanes sembla que aguantin millor que les amistats que tens a la mateixa ciutat... Res, un pensament que m'ha vingut al cap! argh!

    Pel que fa a l'embaràs: ENHORABONÍSSIMA!!!! Sempre em fan somriure, aquestes coses! :D Els millors desitjos! Jo en tinc tres al meu voltant i estic súper feliç! :D

    ResponElimina
  15. Felicitats a la B.Respecte al la sortida de científics d'aquest estat (l'espanyol en general) és quelcom normal, aquí la norma segueix sent el tenir burros que treballin i no gent que pensi.

    Els informàtics estem si fa no fa igual.

    ResponElimina
  16. Moltes gràcies a tots i totes pels vostres comentaris. Sempre és una alegria un embaràs quan és volgut i buscat. I també és una alegria retrobar gent que estimes i fa temps que no veus. Si a sobre venen amb notícies d’aquestes, encara més!

    Òscar, has de pensar que a la trobada hi han assistit ja dos nenes precioses de la mateixa mare (ella també ha vingut!) i puc certificar que hi tenen molt a dir, com a mínim que desvien l’atenció moltíssim! Espera que m’eixugo la bava i continuo. Tu a l’alçada? No has vist la reverència que he fet en veure’t entrar?

    Assumpta, som força així nosaltres. Si cal preparar bé una cosa també, eh, que una visita sorpresa a Edinburgh porta una infraestructura lligada. Però m’agrada tant que hi hagi aquesta naturalitat. Esperem que sí que li vagi bé a la B, són molt macos els papis.

    Fanal Blau, penso que sí, que és això el que ens uneix, amistat, i no cal donar-hi més voltes. Tots sabem que tenim coses a fer, i tots justament en teníem tan abans com després, però l’estoneta que hem tingut, l’hem aprofitat. I ha valgut la pena.

    Ferran, doncs em sembla curiós, però així és. I el que també puc dir és que no passa amb tothom. La falta de contacte fa perdre les relacions. Però amb alguna gent, ja veus, t’adones que fa temps que no t’has vist, però és el que menys t’importa perquè ets allà.

    Maria, si hagués de parlar de la meva família, em vindrien ells al cap, sincerament.

    Ostres Xitus, en el meu cap estava tan clar que no me n’he adonat que portava a equívoc fins que he vist el teu comentari! Però bé, ja s’explica al principi. Saps que passa, que jo no tinc gens de tirada als EUA…

    Garbi24, bona pensada la teva. Però com li deia a en Xitus, no tinc tirada als EUA, no em venen massa de gust. Però alguns en parlaven avui ja, per un futur no gens llunyà.

    Albert, personalment m’ha sorprès la notícia, i això que era esperable! Amb aquesta gent que m’he trobat avui això és força comú, estem tan còmodes que gairebé et dóna pau interior ser amb ells.

    Carme, es tracta d’unes relacions tan naturals que ho vivim de la manera més normal. És còmode, estar amb ells aporta un plus de tranquil•litat, saps que la bona estona la passaràs segur.

    Sr. Banyera, no triem les persones que ens agraden per la proximitat geogràfica, ni podem controlar on els portarà la vida. Per sort el nostre món és molt petit. I ja m’agradaria que se m’encomanés, però em sembla que de moment ho tinc molt magre.

    Txari, no sé jo si ho veig massa clar això…

    Sànset, potser haurem d’esperar una mica més, o fer el pensament d’anar-hi nosaltres. El que passa és que a mi EUA…

    Instints, més que de qualitat, jo les qualificaria de naturals, que tenint en compte la distància a la que vivim i que ens podem veure molt poquet, doncs penso que ja és meritori. Almenys espero que ens mantinguin informats de com evoluciona tot.

    Núr, la vida ens porta a llocs llunyans de vegades, però quan les relacions són sòlides no tenen per què trencar-se o afeblir-se. Caldria veure si de viure a la mateixa ciutat aquestes relacions es mantindrien igual, vull entendre que sí. Espero que la teva trobada sigui com la meva, i si és de més estona millor, és clar. I ja veus, tothom s’embarassa. Serà que ja tenim edat de pensar-nos-ho, oi? Com que ens solem moure amb gent d’edat aproximada a la nostra, vol dir que el rellotge ja toca a la porta. A mi ja m’agradaria, ja…

    Josep B., aquí s’ajunten dues coses. En el terreny científic, ara les coses estan molt millor que abans en el nostre país ja que han obert centres molt interessants. Però encara s’està lluny d’algunes possibilitats que ofereix l’estranger. Però a part d’això, després del doctorat has de fer un parell d’anys de post-doc, i tot i que ningú t’obliga, de cara a currículum és molt recomanable fer-los a l’estranger.

    ResponElimina
  17. a vegades no cal res més, sinó estar junts

    ResponElimina
  18. són genials aquestes trobades i veure que no importa ni el temps ni la distància :)

    ResponElimina
  19. És molt bonic això que expliques d'aquesta relació d'amistat que us uneix. Jo, per sort, de moment, els amics els he tingut gairebé tots sempre a prop. Em sembla que hauré d'aprendre de tu perquè abans d'un any hi haurà algú molt especial que se n'anirà lluny. Ja et demanaré consell si arriba el cas. Un petó.

    ResponElimina
  20. La supressora he sigut jo! He escrit un disbarat... Volia dir que el gaudir amb les alegries dels altres, ja diu com ets, i que no se t'acudeixi anar a fer tu de ianqui! Petons!

    ResponElimina
  21. Deric, això és, estar junts i sentir que ho esteu, malgrat la distància.

    Nimue, m'acabes de fer pensar que l'amistat passa per sobre de les quatre dimensions.

    Fada, no crec que sigui ningú per donar consell, però en aquests casos les coses surten soles. Si és una persona important ho seguirà sent malgrat la distància, i tens correu electrònic, skype, telèfon... tot el que faci falta per sentir la persona més propera. Un truquet que practiquem sí que te'l diré, que jo trobo que és genial. Si t'escrius mails amb una sèrie de gent, seguir incloent el que se'n va en la llista, encara que sigui per anar a sopar un dia i que és evident que no podrà venir, però això el farà sentir més a prop, i acabarà sent una conya les seves respostes de 'em sap greu, però aquell dia no em va massa bé...'. Amb nosaltres sempre ha funcionat.

    Zel, si no gaudeixes amb les alegries dels teus amics, quina mena de persona ets?? A mi no se m'hi ha perdut res a EUA, si no hi vaig ni de visitat, ni de conya me n'hi vaig a viure!

    ResponElimina
  22. moltes felicitats per la bona nova!
    ahir vaig viure un dia com el que descrius. ens vam retrobar les amigues de la universitat, i fins i tot la que és fora, va trucar i vam xerrar plegades. i si, tot continua com si fos ahir.
    és fantàstic quan passa això!!!!

    perquè s'han d'emportar tan lluny la gent!!! jo tb tinc uns amics als USA.

    perquè no anar-hi al nadal? farà un fred de cal deu a Washington i potser t'hi trobaràs el Bassas!!!!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.