dissabte, 3 de juliol de 2010

Cortina de fum

El futbol de seleccions no m'interessa en excés. Sóc de seguir el Barça i el futbol internacional, però quan es tracta de seleccions nacionals, la cosa em fa molta mandra. Mentiria si digués que no he anat seguint els resultats del Mundial, però no he vist cap partit. Reconec tenir certa predilecció per Alemanya, però no acabo d'entendre tanta antipatia per la selecció espanyola. No veig per què hem de polititzar l'esport, no és una selecció que faci especialment ràbia, i cal reconèixer que com a equip és de les millors i gran candidata al títol. No m'hi sento identificat, no em representa i em deixa tan indiferent com Ghana o Corea del Sud. I aquesta indiferència fa que em sigui completament igual el que facin.

Per altra banda, hi ha qui sí que polititzarà la selección si és que aquesta arriba a algun lloc. Ja se sap que quan les coses van maldades sempre es busquen excuses i cortines de fum per despistar el personal i que tothom oblidi les desgràcies que vivim, que avui dia no són poques. I tots sabem que tenim molt mala memòria. Si Espanya arribés a guanyar aquest Mundial, durant tot l'estiu no es parlaria de res més. I hi ha coses sobre les que cal parlar, i no poques. El congrés no hauria de ser una tertúlia de bar cigaló en mà, i hauria de prescindir de tot el que no sigui d'interès o preocupació per la població. I no veig la població massa crispada amb el futbol. O és que estem en un país tercermundista on l'esport és l'únic que li queda al poble?

Només per aquest motiu seria convenient que Espanya no arribi massa més lluny en aquesta competició. Ara que, si m'asseguren que un cop guanyada, ens dedicaríem a debatre seriosament sobre els problemes econòmics, les pujades d'impostos, la inseguretat, i es buscarien solucions reals, sincerament, que la selección faci el que li doni la gana. 

34 comentaris:

  1. L'antipatia rau que és justament aquesta selecció la que impedeix competir la nostra, la catalana. El dimarts tinc preparat un article on en parlo més estensament.
    Pel que fa a la política, des de SEMPRE política i esport han anat de la mà. L'esport, com a element que mou les masses, ha estat sempre instrumentalitzat amb finalitats polítiques. Per a bo però tb per a dolent, com passa amb "la roja", amb la qual es pretén, alhora, mensytenir i nigunejar les altres nacions que configuren l'estat espanyol. Per això hi esmercen tants diners, publicitat i recursos.

    ResponElimina
  2. Gràcies, XeXu, per esperar-me a posar el post quan arribés... un moment que em poso la bata (un dia, en aquest estiu fastigós, dedicaré un post a les meves batetes estiuenques d'estar per casa, disseny exclusiu de la meva mare) ;-))

    Ara torno.

    No marxis, eh? :-)

    ResponElimina
  3. Ah, doncs jo penso diferent que tu, molt diferent... A partir de l'èxit de la selecció de l'Estat que no ens deixa ser Estat hauriem de sentir i aguantar càntics, discursos i argumentacions d'ultranacionalisme hispànic per part d'aquells que criminalitzen el "nacionalisme" en sí.

    El meu desig és que Espanya caigui avui mateix... però com no ho crec, espero que Alemanya els en faci vuit. Justament el doble dels que ha endossat a Argentina i cap a casa a descansar.

    ResponElimina
  4. L'Albert té raó: esport i política van íntimament lligats, com a mínim des que el baró de Coubertin va posar en marxa la "fase 2" dels Jocs Olímpics. Des d'aleshores, com passa en els mundials de qualsevol esport, i en tantes i tantes altres proves, al costat d'un esportista hi ha una bandera nacional o estatal. Pretendre que els "nacionalistes" són els que s'entesten a unir totes dues coses, com fan els "no nacionalistes" a països com Espanya, és senzillament ridícul.

    Ha acabat fa una estona l'Alemanya-Argentina. Estic content. També ho estan els alemanys que, eufòrics, cridaven per la tele, fa una estona, "estic molt orgullós del meu país".

    Esport i política, òbviament, van de la mà, aquí i a la Xina Popular.

    ResponElimina
  5. Només puc dir-te que t'envejo company. O bé vius a una zona tremendament afortunada o fora d'aquest món, però per a una persona nacionalment catalana no tenir antipatia a la selecció espanyola avui en dia és una cosa força impossible. I no per a la selecció espanyola en si mateixa, sinó perquè des de fa messos els mitjans de comunicació transmeten una imatge de prepotència i menyspreu a les altres seleccions del mundial francament vomitiu, i això començant pels diaris, seguint pels informatius, passant pel 'Sálvame' i acabant en els anuncis de cervesa o d'hamburgueses.

    Tal com ja t'han comentat abans la política i l'esport van de la mà, i en aquest Estat encara més perquè volen utilitzar-ho com a aglutinador social per a fer 'una,grande y libre' I per això ens prohibeixen als altres tenir-ne seleccions i per això volen potenciar al màxim les seves, perquè sabem que als de conviccions dèbils sempre els hi agrada estar a la banda dels guanyadors. Per això em fa gràcia escoltar als nacionalistes espanyols quan es queixen de les celebracions de les victòries del Barça perquè apareixen estel·lades... i ells aprofiten el Mundial per posar banderes rojesigualdes per tot arreu i per denunciar aquells llocs on no posen pantalles gegants per a veure 'la roja'.

    I fixe't si està polititzat que fins i tot entre ells mateixos es barallen !! L'altre dia a la COPE (crec) una locutora es queixava de que perquè se l0 havia de dir 'la roja' a la selecció espanyola, si és el color dels comunistes i la bandera té un altre color també!! flipant !

    Així que jo també estic desitjant que els eliminin i se'n vagin can pistrau, que cada dia estan més pesats i no hi ha res més iniguantable que un pobre convertit en nou ric !

    PS: I realment que 'la roja' aquesta ha tingut uns rivals que Déu n'hi do: Honduras, Xile, Paraguay... això més que un mundial sembla el festival de l'OTI !!!

    ResponElimina
  6. ai! ànima de càntir! :) que bonic que seria oi? jo sóc dels que no entenen per què ningú juga a futbol al món si no juguen el Barça o el Manchester (ho sento, no aconsegueixo ser del Liverpool). O sigui que, quan el Barça fa vacances, al món caldria fer vacances de futbol i parlar de temes seriosos, que un mes i mig a l'any no fa cap mal no? ^^

    (perlamordedéuqueguanyiAlemanya perlamordedéuqueguanyiAlemanya ...)

    ResponElimina
  7. Doncs mira, ja estan a semis...

    Jo t'envejo. A mi també m'agradaria sentir indiferència per la selecció espanyola, però no puc: vull que perdin. I em miro tots els partits i vaig amb molts equips -mira que multicultural que sóc!...

    No em puc sentir indiferent vers res que representi Espanya perquè no puc sentir indiferència vers un país que vol mal al meu. I ho sabem.

    Ara, si m'ho pogués mirar objectivament et diria que m'agrada com juguen i que són ferms candidats al títol.

    Uns quants ciris a Alemanya perquè, com los "rojos" -curiós...- guanyin el mundial ens fotran el cap com un bombo durant tot l'any. Perquè, el "circ" els farà oblidar que molts d'ells no tenen pa. Trist? sí, i com bé dius, tercermundista.

    *Sànset*

    ResponElimina
  8. Jo també sóc multicultural, Sànset, ... uffff

    ResponElimina
  9. Buf… és segur que si guanya no es parlarà de res més en tot l'estiu. I encara que no guanyi, se'n parlarà pràcticament durant tot l'estiu, fins que comenci la Lliga. Aquest país és així…

    ResponElimina
  10. Coincideixo amb el que s'ha dit, política i esport van sempre lligats de la mà. Els equips i les seleccions són un símbol i instrument potent per a representar corrents de pensament, només cal que ens remetem per exemple als dos equips de Glasgow. Jo no em sento identificat ni molt menys amb la "roja", i a més a més, espero que perdin, perquè no desitjo cap bé a un estat que ens maltracta. Tots amb Alemanya!!

    ResponElimina
  11. I estava tranquil·lament a casa assegut mirant de mostrar-me indiferent vers tot això quan passen un grup d'Austrolaphitecus pel carrer fotent crits que per a ells tenen algun tipus de melodia músical amb la lletra "por que yo sooooy espaaaañolll españooool espaaaaañooool"... trist que els membres d'un país només es sentin orgullosos del seu país mitjançant victories esportives.

    I més trist encara que es dediquin a menysprear i ignorar a la gent que ens sentim d'un altre país.

    ResponElimina
  12. Ah... m'oblidava.... com després d'haver estat salvant-li el coll a 'la roja' en Villa no foti gols amb el Barça es per a lligar-li una pedra al coll i ensenyar-li el penyasegat del Morrot per la part de fora !

    ResponElimina
  13. Ai, Carquinyol... per aquí a Reus s'han sentit petards i clàxons de cotxes celebrant la victòria de "la roja"...

    Hi ha molta feina a fer encara, molta... però s'ha de fer... i la farem ;-))

    Esperarem a veure quan Alemanya els elimini a veure si també hi ha petards i clàxons i, en tot cas, comparar quins són més sorollosos...

    ResponElimina
  14. Ni m'agrada la selecció ni m'agrada que perdi per els jugadors que hi han aquest any, doncs te moolt de cor catala i blaugrana. Mai hauriem de barrejar politica i esport, però és fa i molt malament.
    I saps el que més m'agrada? veure com aquells periodistes que tan ens amarguen a la lliga, ara criden a veu viva el nom dels nostres jugadors, potser no està bé...però en aquest cas tinc el corason partio i no sé realment que vull que facin, m'agradaria que fessin el ridicul més gran, però si no hi hagués els nostres dins l'equip.

    ResponElimina
  15. Doncs sé que és molt difícil separar la política de l'esport, jo ho faig pq la política no m'importa gens. Independentment dels meus sentiments, prefereixo que guanyi la selecció española que no una altra, ja que com diu el Laporta, jo sóc de qualsevol selecció on juguin jugadors del Barça. No entenc tampoc la gent que li té ràbia incondicional, tot i que ho accepto. Sé que la meva opinió dóna la nota en el conjunt de tots els comentaris, però així és com penso. I ara no us penseu que sóc d'aquelles que crida i que es pinta la cara dels colors de la selección, No! ni canto "soy español,oeoeoe...." perquè no em surt. Però tinc més afinitat per aquests que no pas per un altre.
    Ara bé, jo no estic vivint la campanya mediàtica que segurament esteu vivint vosaltres, ja que visc a l'extranger. I entenc que faci ràbia tanta insistència amb la selección o "la roja", quan no ti sents representat.
    Una abraçada Xexu! mus veiem ;)

    ResponElimina
  16. Jo no sóc ni futbolera, m'agrad a que guanyi el barça i ni del barça miro els partis, només m'agrada saber els resultats, (que per altra part a casa mev a és impossible no saber, tots són culés i miren els partits)

    Però em fa mandra sentir tot el que haurem de sentir si Espanya guanya... prefereixo no sentir-ho i com que m'importa molt poc la roja, doncs a mi ja em va bé que perdin...

    ResponElimina
  17. Ei Rach, jo també visc a l'estranger i el nacionalisme espanyolista que traspua la dita "roja" arriba fins aquí dalt. Definitivament, la victòria de qualsevol altre és la victòria dels qui no ens sentim identificats amb un projecte d'Espanya que ja sabem com pinta.

    Salut.

    ResponElimina
  18. Estic amb l'Albert jo també. A més, una competició que pren com a referent una frontera per a encabir els esportistes és inevitablement política.

    Si aquest fos un país normal voldria que guanyés espanya, clar, perquè encara que m'agradaria poder competir amb ells com ho fa Escòcia amb Anglaterra, en definitiva és on juguen els catalans (i els que no ho són, són del Barça). Però aquest no és un país normal, i els fervents seguidors de la 'selección' veuen en cada triomf de la roja una reivindicació casposa del seu nacionalisme. Més futbol i menys caspa, home!

    ResponElimina
  19. Moltes gràcies a totes i tots pels vostres comentaris. Veig que dec tenir idees molt ingènues i infantils de la situació, però no ho puc veure com la majoria que esteu en contra d’Espanya de totes totes, perquè creieu que el triomf d’Espanya és la desgràcia de Catalunya. Jo us diré, i a veure si queda clar d’una vegada, que m’és absolutament igual el que passa de l’Ebre enllà, que ja s’ho poden confitar. Jo no em sentiré mai espanyol, mai. No pot ser, simplement el meu cap no ho processa. Així que no em sento lligat de cap manera a aquest país, per tant, no puc tenir-los ràbia perquè sí. Els en tinc quan m’inflen les pilotes amb els seus atacs, llavors sí. Però no crec que tenir una selecció de futbol i voler guanyar un Mundial sigui un atac contra Catalunya. I a mi la selección em deixa tan indiferent com el país mateix.

    Albert, em sembla que no és aquesta selecció la que ens impedeix tenir la nostra. La selecció espanyola existiria independentment de si hi hagués la catalana o no. Que no en puguem tenir és ‘només’ perquè diuen que formem part d’Espanya, quines coses de dir, no?
    Jo pensava que els esforços que han fet eren per fer que algú seguis el combinat nacional, ja que a Espanya la majoria passaven de tot. No és ni de bon tros com a altres països que són molt més patriotes. Aquí no ho som, almenys envers Espanya. Però no veig que això sigui anar en contra de les altres identitats de l’estat, sinó per crear una mica de clima que no existia.

    Assumpta, això que dius també passarà, i em molesta molt. De fet és una mateixa cosa amb el que dic jo. Discurs de treure pit, que som la puta canya, i qui se’n recorda que el país està fet una piltrafa. Que si tots units podem arribar molt lluny, i que bla, bla, bla. El problema és que això hauria de durar un parell de dies, els de ‘ostres, hem guanyat!’, però no, els durarà molt més, i no es parlarà de res més.
    Davant d’Alemanya, cas que Espanya es classifiqui avui, serà l’únic partit que, esportivament, reconeixeré obertament que vaig en contra d’Espanya. M’agrada Alemanya, molts cops m’he sentit més identificat amb la seva mentalitat, com a català, que amb la mentalitat espanyola. Però com deia, com que ningú no em representa, doncs els he triat a ells i vull que guanyin, és clar.

    Ferran, una cosa és que s’identifiqui un esportista o equip amb el seu país, però això no hauria de convertir-se en política necessàriament. Dec tenir una visió molt ingènua de tot plegat, però igual que et dic que les competicions de seleccions m’avorreixen, els jocs olímpics em fan més gràcia, però sobretot m’agrada veure esports que generalment no seguiré, com l’atletisme. I com que sóc competidor, m’agrada veure com els països competeixen entre ells, trobo que podria ser una rivalitat molt sana. O ho hauria de ser. I ja et dic, que estiguis orgullós de la teva selecció, quan aquesta et representa, que exaltis el teu sentiment nacional, no ho veig tampoc com res dolent. No penso que un seguidor de la selecció espanyola que crida a favor de l’equip hagi de ser un anticatalà i amb això estigui maleint Catalunya i prohibint les seleccions catalanes. Hi haurà qui sí. Però no tots. Amb la victòria de l’altre dia jo sentia crits aquí baix a casa. He de pensar que són uns manifestants falangistes que mostraven el seu rebuig a Catalunya i enaltien Espanya? Em sembla que no. Era una gent que se senten espanyols i seguidors de la selección que estaven contents. Bé per ells. A mi no em genera la mateixa alegria i no hi puc fer res.
    Comentari 2: no sé, no m’acabo de sentir tan radicalment contrari de manera que prefereixi qualsevol altre a Espanya. Espanya m’és completament igual que qualsevol dels altres, així que m’és igual. Tret d’Alemanya, és clar. Ja que ha arribat fins aquí, espero que guanyin, és la selecció amb més experiència en fases finals de les que han arribat, tenen opcions!

    ResponElimina
  20. Carquinyol, si sortís el del Bosque, o el Sergio Ramos o el mateix Piqué dient públicament ‘ens els menjarem en patates, guanyarem amb la gorra aquest mundial’, passaria el que deia al post, la selecció fotria ràbia i se’n podrien anar a la merda. Per contra, totes les declaracions que he sentit han estat de respecte als rivals, molta autocrítica per la primera derrota, i un sentiment d’equip força important. Per això, res a criticar-los. El que diguin els mitjans és indiferent, perquè sempre fan igual, i després són els primers a criticar si les coses no van bé. Estic cansat com tots de sentir-ne parlar, però no confonguem els que parlen amb els que juguen.
    Com ja he comentat, és clar que els interessa crear unitat i que no hi hagi altres seleccions. No veus que ningú fot cas de la selecció espanyola aquí. A Espanya no hi ha bona afició, només es segueix el combinat quan guanya alguna cosa, si no res. Necessiten tenir afició, un país que no té una afició donant suport a la seva selecció, ja m’explicaràs. Si a sobre hi ha qui vol seleccions ‘territorials’, això encara els perjudica. Les maneres que tenen d’evitar-ho no són bones, però poca cosa poden fer més si el país passa de l’esport nacional.
    A veure què passa. Ja n’estic cansadet de sentir-ne parlar tant, i espero que aviat s’acabi tot. I sobretot, no vull que ens segueixin parlant de futbol per amagar altres temes. Tertúlies de futbol el dilluns al matí i prou.
    Comentaris posteriors: jo sentia crits per la finestra, càntics, i també hi va haver molts petards. Em fot. Voldria que el meu país no s’emocionés amb la victòria del veí. En el meu cap no s’entén que no hi hagués petards si guanyava França, per exemple. Però això no és més que el reflex de la realitat. Volem ser independents. Tu, jo, i tots els comentaristes d’aquest post. Ara, tots aquests australopithecus que dius, són persones i són catalans també. No els podem deixar de banda, cal tenir-los en compte per veure que el poble, com a conjunt, no vol la independència, o en el millor dels casos, els és absolutament igual. M’he cansat de dir-ho, i al final agafaré mala fama a la catos i tot, però estem cecs i sords si ens pensem que l’independentisme guanya. Tu que vius en una ciutat dormitori ho hauries de veure més que ningú. Jo ho veig, i em desanima molt. Si no veiés demostracions com les de després del partit, potser m’ho agafaria d’una altra manera. I quan perdin també hi haurà petards, segur. De quatre rabiosos que ho fan per rancúnia. Ahir semblava Sant Joan.

    Clidice, a mi també m’agrada el ManU a part del Barça! I ja està no? El que duri la lliga i arribant els dos a la final de la Champions cada any, i que s’ho vagin repartint. Per què hi ha d’haver seleccions. Si porten més disgustos que alegries. Mira a França o la mateixa Anglaterra.

    Sànset, no vaig mirar el partit, però com que sento crits a través de la finestra, cada cop que passava alguna cosa anava a mirar la pàgina del marca a veure què deien. No sé si el partit va ser bo, només sé que tampoc no van tan sobrats pel que sembla Paraguay no hauria de ser tan complicat.
    Doncs sí, suposo que interiorment hi ha alguna coseta que em diu que no és com qualsevol altra, però m’és una mica indiferent. Tot Espanya em resulta indiferent. M’emprenyo quan veig que ens volen mal, però quan no, simplement sé que estan allà i no em diuen res. Com Portugal. Com Estònia. Com Burkina Faso. El meu país és Catalunya, malgrat el que posa al meu DNI, i malgrat el que ens diuen. Oficialment potser haurem de ser espanyols, però sentimentalment mai. Per això sento indiferència, en el meu cap només sóc d’una terra. I em sento europeu, i més proper a Europa que mirant cap el sud. Això agreuja més la indiferència. Continua a baix.

    ResponElimina
  21. I per a tu i per l’Assumpta, jo no vull ser multicultural en aquest sentit. A mi Paraguay, que vols que et digui… no es mereixen estar en aquesta fase, així que cap a casa. Diferent és quan juga el Madrid contra qualsevol. Llavors si que animo el contrari. Però això és una rivalitat manifesta, i vols que el rival sempre perdi.

    P-CFA…, haurem d’aguantar el que queda i a que es cansin de tanta història. Pensa que aquest any no hi haurà sequera, que va ploure molt a l’hivern, i necessiten temes per no pensar en altres desgràcies. Tornarà a tocar el rebre a les pobres meduses, segur.

    Xitus, em pregunto fins a quin punt ha estat voluntat dels equips o de les mateixes seleccions ser els abanderats d’alguns corrents de pensament. És que no m’ho puc imaginar. Jo si jugués a una selecció, voldria que tot el meu país m’animés, no estaria pensant que a uns quants els fotrà si guanyem. Vaja, que dec ser molt ingenu. Però aquesta idea teva, que la té molta gent, sona més a pataleta que a altra cosa. Que fotin el que vulguin. Preocupem-nos de fer que ens deixin de maltractar, i ells poden guanyar tots els Mundials que els vingui en gana.

    Garbi24, penso com tu. Malauradament no puc dir que no es barregin esport i política, però crec que no s’hauria de fer, i molt menys que l’esport s’utilitzi amb finalitats polítiques. A banda d’això, per mi el Barça no està fent res en aquest Mundial. M’és indiferent el que facin els jugadors durant les vacances, la majoria d’ells juguen en un país que a mi no em diu res, i per més que n’hi hagi, no faran que m’hi senti identificat.

    Rach, no t’has d’avergonyir per pensar diferent a la resta de comentaristes. Tu tens el teu sentiment i és respectable, ni que fossis una fervent seguidora de l’equip nacional no seria criticable, cadascú és com és i sent el que sent. Jo entenc que tinguis més afinitat a Espanya que a altres, igual que potser no et sents tan radicalment independentista com la majoria dels qu som aquí. Però és que representes a la majoria del país, la minoria som nosaltres. A mi no em representa ni Espanya ni la selección, no em diu res. Si no hagués de servir com a tema per despistar, per mi ja poden fer el que vulguin, però segurament només es parlarà d’això si guanyen, i s’oblidaran altres temes importants. I això no em fa tanta gràcia. I ja de per si cansa una mica que parlin tot el dia d’això i la prepotència amb que ho fan als mitjans, però bé, miro de no absorbir més informació del compte.

    Carme, bàsicament, la meva opinió és com la teva. No vull ni pensar en la que ens caurà si guanyen. I com que no em diu res aquesta selecció, doncs si ens ho estalvien, millor, no?

    Joan, de quina manera faries tu una competició així si no és utilitzant el barem de les fronteres? Es podrien reunir tots els seleccionadors i fer una mena de draft amb els 700 jugadors, però no sé jo.
    Però per què veieu en cada triomf de la selecció espanyola una derrota de Catalunya? Que quatre eixelebrats cridin ‘que viva España’ no vol dir res. Ostres, imagina que juga Catalunya i guanya el mundial. No sortiries al carrer a cantar els segadors i a cridar ‘visca Catalunya!’? Jo ho faria per amor a la meva terra, perquè estaria content pel meu país, no per fotre a Espanya perquè sincerament, em sua soberanament la polla aquest país! És que em feu parlar malament, joder. Perdona, és que ja porto uns quants comentaris contestats…

    ResponElimina
  22. Doncs a mi em fa ràbia que ahir quan la "roja" es va classificar per les semis, comencessin a sortir alguns cotxes amb les banderes espanyoles, pitant amb una manifestació espanyolista que no suporto.

    ResponElimina
  23. Doncs jo trobo que en TC hauria d'incorporar un article a la Prostitució, ai perdó constitució, nou que regulés el nombre de jugadors catalans a la selección nacional española. Més o menys hauria de ser equiparable, o sigui directament proporcional, a l'ús que es fa en tota la Península Ibèrica del Castellano i del Català. On s'és vist!
    Dissabte jugaven 8 paios fets a la Masia... en Capdevila també n'era? doncs 9.
    Primer es volen fer passar per comunistes, la Roja, la Roja... la Coja!
    N'hi ha que em volen vendre la idea de que és com animar el Barça o sigui que la Roja representa el Barça... una mica més i trec el dinar.
    El Carquinyol té tota la raó del món.
    Els jugadors no hi tenen res a veure, ho sé, però la prepotència i la falta de respecte que s'ha professat cap als rivals foten fàstic. Només per això es mereixen un bon 'xasco'.

    L'esport és política, de tota la vida.
    Sinó, si España guanya el mundial, m'agradarà veure si Xavi torna a deixar algun altre 'Viva España' com quan van guanyar l'europeu. Li van baixar pals de tots costats.

    Les seleccions, els mundials, el europeus, les copes d'Àfrica, les sud-americanes... s'haurien d'abolir. N'hi ha més que suficient amb les lligues. I ho penso seriosament.

    I en plan rebequeira:
    CAP selecció. È que no ens deixen tenir la nostra? doncs au, CAP.

    ResponElimina
  24. ah! i els hi va de conya tot plegat per tenir-nos entretinguts a més no poder. A uns per voler que guanyin, als altres per voler que perdin.

    ResponElimina
  25. reconec que mai m'havíen fet ràbia fins aquest mundial. Hi ha alguna cosa de caspós que es traspúa. I això no ho fan els jugadors, sinó tot l'ambient mediàtic i la situació política del moment. Els jugadors volen guanyar, volen ser els millors, déus de l'esport venerats per tots. I la gent, vol veure's com ells, herois, que estimen una bandera i que els fa sentir els millors.

    I això ho dic arrel d'una conversa divendres nit en un sopar. Un noi italià, quan li vam fer conya per la derrota d'Itàlia, és va posar fet una fera. Quan el vam interpelar dient que no era tan important va dir que si. Que no enteníem el que havia estat ser durant quatre anys els millors del món. Que podia anar amb la cara ben alta i que era respectat perquè era el millor del món. Evidentment, la resta ens el vam mirar amb cara de pensar que aquest tio està sonar (una mica raro si que és ja abans de la resposta), xò quanta gent deu pensar com ell? el futbol és l'opi del poble del segle XXI, no t'enganyis.

    I si, va relacionat amb la política. Sempre ho ha anat, sinó només cal mirar el Barça, la dimensió nacionalista que va agafar amb el franquisme, quan era la representació de molt més que un club de futbol.

    Ahir, eb el racó més apartat de la ciutat, fins i tot allà, ens vam assabentar que Espanya havia marcat. I reconec que vaig tenir curiositat per saber qui l'havia marcat.

    Això si, espero que no guanyin. Tampoc estan jugant tan bé. (i això que ahir van arribar a jugar amb vuit del Barça, i el que es valora més d'aquesta selecció és la defensa. cal que et digui noms?)

    ResponElimina
  26. El futbol és l'opi del poble i si les coses rutllen i guanya la selecció la gent estarà més contenta. És trist, però és així.

    ResponElimina
  27. jo l'únic que demane és que s'acabe ja el futbol que no m'interessa gens i em tenen ben farteta! només hi ha futbol a tot arreu! snif!

    ResponElimina
  28. em sembla que van dir que si la "roja" guanyés el mundial, això significa pagar cadascun de nosaltres uns 500 o 600 euros per la seva prima, que són 600.000 euros per jugador.
    M'agrada molt el futbol i sí, em miro els partits del mundial. Esportivament, crec que la selecció espanyola té un bon equip, i potser vaig més a favor d'ells perquè cal tenir en compte que hi ha 8 o 9 (comptant en Cesc) jugadors del Barça i que de l'equip titular, menys 4 (sergio ramos, alonso, casillas i villa), tots estan criats a la masia. Però si mirem més enllà, doncs ho sento, no em produeix les emocions que em produeix el Barça ni de bon tros, i ara ja poden perdre a semis, que serà horrorós si guanyessin, no vull ni pensar, que xuparem roja fins que comenci la lliga.
    és un tema de debat, de fet quan jugava "professionalment" més d'una vegada sortia el tema si sortís la oportunitat de jugar a la selecció espanyola, com a jugadores què faríem. Com a jugador/a vols aspirar al màxim, per tant, acabaries vestint la samarreta de la selecció i representaries a espanya on anessis. Ara bé, també hi ha qüestions morals que no ho faries, com per exemple fer un petó a l'escut si marquessis no?
    Un petonàs guapu!!!

    ResponElimina
  29. saps que si guanyen entre tots els pagarem 600.000 euros a cadascun?
    aquest només és un motiu per desitjar que no ho facin, ho trobo obscè.

    ResponElimina
  30. Kweilan, pot ser que no ens agradi, que ens faci sentir una mica malament, però em pregunto si no estan en el seu dret de fer-ho. Bé que nosaltres pengem estelades i cridem ‘visca Catalunya!’ quan guanya el Barça, i no mirem si això molesta a algú.

    Elur, quan vulguis pots presentar les teves esmenes al TC, però ja saps que s’ho prenen amb calma, eh? Paciència. Per mi la selección i el Barça no tenen res a veure. Em passa una cosa curiosa. Només faig que sentir parlar bé dels jugadors del Barça, sobretot l’Iniesta i en Busquets. Si fos el Barça el que jugués en llegiria les cròniques, veuria que diuen d’ells. Però no són els mateixos, és com si no fossin els del Barça, són una altra gent.
    A mi també em cansen els mitjans que una de cada tres paraules és aquest color en femení que em nego a dir, i que ho donen tot per fet, i que si són els millors i tot això. I sí això fot ràbia. En canvi, els jugadors i el conjunt no fan ràbia, es defensen entre ells, fan pinya i ni molt menys són tan rabiosos com anys enrere amb alguns jugadors que s’entén que fossin extirpats en el seu dia. Són bons i treballen. Per qualitat mereixen guanyar. El que no ens agrada és tot el que ve darrere, i per això crec que és convenient que perdin. Però no dic com alguns d’aquí que els desitgen la pitjor fi. Jo crec que és millor. Però si guanyen, millor per ells, tu. No serà la meva victòria ni tindré cap motiu de celebració, però s’ho hauran merescut.
    No conec personalment en Xavi. Però cometem un error molt gran pensant que qualsevol jugador català o sortit del planter ha de ser catalanista, independentista i ha d’anar contra Espanya. D’aquests n’hi havia un, l’Oleguer, i mira on està. Ens enfadarem, no ens agradarà, però no podem cometre aquest error. Xavi deu venir a cobrar 10 milions d’euros l’any. No es pot esperar que voli el partit comunista, no? Doncs potser només es va deixar portar pel moment, i en realitat el tio és molt de la ceba, però sigui com sigui, ni ho hem d’assumir ni l’hem d’obligar a ser un català modèlic. I si no, mira Sergio Busquets. És igual de català. Tu el veus cantant la Santa Espina?
    Però estic d’acord amb tu amb això de les seleccions. M’avorreixen. Però també et diré que després venen els jocs olímpics i m’agrada veure’ls, i també són de seleccions.

    rits, sí, la caspa ve dels mitjans, perquè trobo que és la selecció menys casposa en molts anys. Però la prepotència que es genera fa molta ràbia, això sí. I això que els jugadors no hi contribueixen.
    Penso que aquí som diferents que a Itàlia. Imagina si un italià et diu aquestes coses, com podria pensar un argentí o brasiler. Vaja, com estan pensant ara mateix, que els han fet fora prematurament. Són grans seleccions que han estat campiones, països on el futbol és més que l’opi, és una religió. Per ells perdre no és una opció. A Espanya és diferent. Mai no han guanyat res. El normal era arribar a quarts i cap a casa. Si no has guanyat mai és molt difícil que tinguis aquest sentiment. Però igualment, penso que la mentalitat és molt diferent.
    El tema del Barça és complicat. Sí que representa moltes coses, però també té infinitat de seguidors que no els importa gens la política, gent de fora, gent no nacionalista. Té a veure amb la política perquè nosaltres ho hem volgut així. Però és un espectacle esportiu, i no hauria d’anar més enllà.
    No he vist cap partit d’Espanya, així que no sé si juguen bé o no, diuen que sí. Però per nombre de gols, i tenint en compte a qui s’han enfrontat, no trobo que estiguin fent un gran mundial.

    ResponElimina
  31. Sr. Banyera, aquesta és l’esperança del govern. Si guanya la selecció no caldrà preocupar-se de res més.

    Nimue, no et facis il•lusions. Ara quan acabi el mundial comencen els trofeus d’estiu, les pretemporades, i abans no te n’adonis, torna la lliga.

    Instints, això no ho tenia al cap, és clar, haver-los de pagar les primes de la nostra butxaca ja no em fa tanta gràcia. Així doncs, motiu de més perquè no passin. A mi m’agrada el futbol, però el de seleccions no em diu res. Per això vaig seguint els resultats, però no miro els partits del mundial, no em desperten massa interès. Com ja he comentat, per més jugadors del Barça que hi hagi, si miro la selección és com si mirés una altra gent, no puc veure-hi una gent a la que admirar i a la que recolzar. Juguen en un equip que no em diu res. És com quan a l’Ajax hi jugaven el Gabri i l’Oleguer, no per això m’interessa el futbol holandès.
    És clar, tu haguessis tingut l’oportunitat de triar aquestes coses. Bé, si no vas tenir l’opció, doncs no ho pots saber. Jo sempre havia pensat que diria que no a la selecció espanyola, però bé, com que mai no he destacat en res, doncs tampoc no ho podré triar mai. I el que dius de no donar mostres d’estimació envers l’escut i aquestes coses… bé, com comentava a l’Elur, per molt catalans que siguin no es pot demanar que siguin catalanistes i independentistes. Són jugadors de futbol. Tenen molta pasta. Potser no els interessen aquests temes. Hi haurà qui sí. Però dir ‘Visca el Barça i visca Catalunya’ ho fan també els malians, els ivorians, i ho farà el Villa que és asturià i espanyol. Que a tots ens agradaria que Xavi i Puyol fossin abanderats del catalanisme? És clar, però no té per què ser.

    Jordi Casanovas, aquest és un bon argument, sens dubte. Això no ho he tingut en compte. Motiu de més per desitjar que no guanyin. Haurem d’animar a Alemanya.

    ResponElimina
  32. Tens tota la raó però són ells els que ens han imposat la Roja a la força.

    ResponElimina
  33. Ara que ja has pubicat article nou i que aquí tothom ja ha dit la seva, comento jo. Recordo l'altre dia a la tele veient els matins (és que els reportatges d'assassinats de la sexta ja són repetits i no fan res més...), un dels comentaristes va dir que havia rebut un missatge en què un home li preguntava «Per què no puc ser independentista i anar amb la roja?». Ens fem un fart de dir als blocs que el futbol no hauria d'estar polititzat, però en aquest cas ens va de conya que així sigui i ho polititzem encara més. En no sé quin comentari han parlat de la prepotència amb que va la roja a la tele... Deixeu-me que digui que crec que això ho fan els periodistes i els publicistes, no els esportistes. És com tota la moguda del villarato o quan en Guti va a passar de pobre desgraciat a gairebé un déu per un cop de taló. Personalment, quan veig aquesta campanya mediàtica a favor de la roja, no puc evitar pensar «Pobrets espanyolets, no tenen res més a què agafar-se...», però jo continuaré veient els partits de la roja, com també veig tots els altres partits que fan a la tele (i si és en privat, al bar), perquè aquest any m'he enganxat al Mundial (i mira que enguany el futbol és durillu d'aguantar, eh?).

    No entenc per què hi ha esports que tenen selecció catalana i esports que no. Encara ho entenc menys després que fa un parell de dies em diguessin: «Per què vols tenir selecció catalana? Qui et penses que hi jugaria? No saps que quan un jugador ja ha jugat un partit amb una selecció, no pot jugar amb cap altra?». Així doncs, si ara tinguéssim una selecció catalana, ni en Xavi, ni en Cesc, ni en Puyol, ni en Piqué ni companyia podrien jugar-hi, perquè ja han jugat amb la selecció espanyola... Ara em pregunto: Aleshores per què els fa tanta por als espanyols que no tinguem selecció? I, sabent-ho, aquests jugadors, per què van decidir jugar amb la selecció espanyola? Fer carrera professional o aferrar-te als teus principis... si és que tenen principis catalanistes, clar...

    És complicat, però m'agrada veure jugar la roja. Em poso nerviosa, animo i critico quan cal, i també crido, és clar. M'agrada veure jugar els jugadors catalans, ser conscient de la forta presència que tenen dins la selecció, ser conscients que, sense ells, la roja no valdria un rave. I també m'agrada veure l'Iniesta, que encara que no sigui català, li tinc molt d'afecte.

    M'agrada veure jugar futbol. Jugui el país que jugui. Perquè es tracta d'un esport, no de política. I qui em digui que m'equivoco, que sí que hi ha política darrere, la meva resposta només serà «Em sembla perfecte que els segueixis el joc».

    ResponElimina
  34. Avui he llegit en Fonollera a l'Sport, és l'única cosa decent que s'hi llegeix, dient que havia seguit el partit amb la retransmissió del C+, mentre que Txabi Alonso era 'el jugador madridista' o 'del Madrid' en Piqué, Xavi, Iniesta, Villa, Pedro, Busquets, mai van ser 'el jugador azulgrana' o 'del Barça'... per exemple. La selecció és el Barça per qui busca excuses plausibles per animar-la sense sentir-se culpable o traïdor o per no quedar malament...
    Jo no dic que "qualsevol jugador català o sortit del planter ha de ser catalanista, independentista i ha d’anar contra Espanya" ni tampoc ho penso i encara molt menys em crec que pugui ser així, però si jugues amb España i crides Viva España després no et passegis amb l'estelada. O més ben dit, no ho facis al revés tampoc. No venguis independentisme per després 'renegar-ne'.
    Només demano congruència.
    A mi me la bufa si se senten españols, pitjor per ells.
    Jo fa molts anys que em vaig declarar moralment exclosa de ser-ne, ara només em falta aconseguir-ho legalment.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.