dilluns, 28 de juny de 2010

El negoci universitari

Aquests dies he estat sentint a la ràdio anuncis d'universitats per atraure estudiants. Ja fa un temps que en els períodes de matrícula sento per la ràdio aquesta mena d'anuncis lloant les virtuts dels estudis en una determinada universitat. No puc deixar de pensar que aquesta propaganda ve barrejada amb la de productes que no compraries mai de tant dolentes com són les falques publicitàries de la ràdio (arghh!), i que això converteix la universitat en un producte més. Potser el concepte universitat ha canviat molt amb el temps i ja no són aquells centres d'estudi i erudició que ens podíem imaginar fins no fa pas tant temps. Tinc la impressió que tot ha entrat en una decadència molt alarmant. Publicitant-se d'aquesta manera només demostren que busquen clients que paguin les matrícules, no estudiants que siguin el futur del país. Busquen fer diners, no formar professionals. És cert que les universitats catalanes, almenys les públiques, tenen un dèficit molt gran, però als meus ulls això d'anunciar-se a la ràdio, com aquell que ven una màquina per perdre pes o una immobiliària, desprestigia molt uns centres educatius que haurien de ser la bandera del país. Al principi em prenia els anuncis a conya, però la veritat és que em sembla una mica preocupant.

24 comentaris:

  1. Ai, doncs no n'he sentit mai cap d'aquests anuncis...

    Jo, com vaig anar a la pública, doncs res... mai m'hagués passat pel cap una altre possibilitat, per molts anuncis que fessin.

    Per cert, que als meus temps, a la pública jo vaig tenir uns professors molt bons (en general, clar)... estic força contenta.

    ResponElimina
  2. Jo els veig als pasadissos del metro, dels FGC. I sí que tens raó és com un producte més, saps que és publicitat i ja desconfio del que diguin...

    ResponElimina
  3. No he sentit cap anunci d'aquest més enllà del de la UOC...

    ResponElimina
  4. Tens raó: els anuncis de la universitats semblen anuncis de iogurs o de Somatoline, però també podrien ser de telefonia mòbil. A vegades penso que només hi ha un publicista, i que es va autoparodiant. En el fons, la cosa preocupa una mica, però és una de les conseqüèncis previsibles de la privatització universitària i de la cosa de Bolonya.

    ResponElimina
  5. N'he sentit algun a RAC1 i tens raó les coses han canviat. Com l'Assumpta també sóc d'universitat pública i tot i que vaig tenir alguns professors bons crec que els nivell d'exigència tant de docents com d'alumnes va a menys . Sé que potser és només una impressió però jo vaig notar un canvi molt gran en 5 anys ( primer vaig estudiar una carrera i després una altre que no tenia res a veure) i d'això ja en fa quasi 10 anys . Si tot plegat ha continuitat la tendència que tenia llavors, ai. malament!

    ResponElimina
  6. no n'he sentit cap d'aquests anuncis. una mica trist, no? abans només es publicitaven al Saló de l'Ensenyament i la feina era teva anar a buscar informació sobre les facultats. Era una aventura, anar allà, veure gent més gran, sentir-te que et fas gran,.... era fascinant.

    ResponElimina
  7. Em sembla que n'he sentit algun,però es tractava d'una universitat privada.Tot canvia tan...és a dir que si la gent no sentís l'anunci per la ràdio pot ser no estudiaria?Em fa tot l'efecte de que s'equivoquen...

    ResponElimina
  8. El problema no és ja només els anuncis, sinó el mateix funcionament de les universitats... han de 'fer' un determinat número de titulats a l'any, han de tenir un determinat número d'aprovats..

    ... i mira que dic 'titulats' i no 'professionals' perquè, em sembla a mi, que en molts casos no és el mateix.

    ResponElimina
  9. SErà que no s'anuncien els coles i instituts de secundària també! A Lleida n'hi ha alguns que pengen grans pancartes i tot!

    ResponElimina
  10. Si invertissin tots aquests diners de la publicitat en millorar les instal·lacins, per exemple, de ben segur que, com a mínim, els alumnes s'hi trobarien més còmodes.

    ResponElimina
  11. Com diu el Babunski, els IES i els coles privats i públics gairebé s'anuncien tots als diaris.

    ResponElimina
  12. A mi no em fa res que les universitats s'anunciïn, això sí, el que em sembla ridícul és que a més d'anunciar-se no competeixin per tenir la nota de tall més alta, així no els caldria gaire anuncis, si els seus titulats foren els millors. No com ara que, en alguns llocs, et pots trobar el rètol: "abstenir-se llicenciats a ...". Quina broma no que t'hagi costat una pasta la carrera, perquè no arribaves a la nota, i que després la titulació la puguis fer servir per embolicar l'entrepà?

    Trobar un entremig entre la recerca de l'excel·lència americana i el tothomhicap d'aquí potser no estaria malament, fins i tot pel país :)

    ResponElimina
  13. Comparteixo la preocupació per aquests anuncis. Em generen una sensació grisa. Com els anuncis de medicaments. Mal negoci quan sanitat i educació són un negoci.

    ResponElimina
  14. Tot s'està convertint amb un negoci, ningú fa res per ganes tot es fa per calers. Tot plegat molt trist

    ResponElimina
  15. Jo també n'he escoltat molts d'anuncis d'universitats. I quan penso que la meva cosina pateix per entrar a medicina a la uni que ella vol i no sé si podrà per nota, em ve com una mica de mal rollo.
    és que el tema de la publicitat em sembla que és un tema prou interessant. Últimament també m'he fixat que els de Miró fan molts anuncis i anunciant molta rebaixa. Tindran crisi?
    Cony de negocis...

    ResponElimina
  16. subscric fil per randa tot el que has escrit.

    Farem bé de preocupar-nos.

    *Sànset*

    ResponElimina
  17. Sí, i a part, els col·legis i instituts busquen aprovar com més gent millor en comptes d'educar. Tot sigui per disfressar el fracàs escolar…

    ResponElimina
  18. A mi em segueixen sobtant els anuncis de les universitats al metro... públiques i privades... la ràdio l'escolto poc, últimament...

    ResponElimina
  19. Jo sí, que n'he sentit uns quants, d'aquests anuncis, tot i que no et sabria dir si es tractava de privades o de públiques... També n'he vist anuncis al metro i, en aquest cas, estic segura que n'hi havia de públiques. Sigui com vulgui, encara que l'objectiu no sigui el de «caçar clients» —que ho dubto...—, la publicitat crea aquesta sensació en el públic i, en conseqüència, en fa una imatge de negoci molt negativa. He sentit a les notícies que aquest any la taxa d'estudiants que han superat la selectivitat és altíssima i amb una mitjana històricament molt alta (6,2). De clientela, doncs, sembla que n'hi ha força, no?

    Sóc del parer que, en comptes de fer anuncis, el que haurien de fer les universitat és crear fama a partir de la seva bona docència i qualitat en els estudis.

    ResponElimina
  20. No voldria que es notés la meva "despreferència" per la UAB, però crec que és la universitat que més s'anuncia i d'una manera més ridícula.

    Entenc que les universitats a distància s'anunciïn perquè molts cops són menys conegudes o se sap que existeixen, però no se sap què s'hi pot fer realment.

    Que les públiques s'anunciïn no ho trobo malament, però no cal omplir totes les parades de metro i els autobusos del noi que es matricula a la UAB. I el que més ràbia em fa és quan diuen:

    - No sé què fer l'any que ve perquè començo la universitat i no veuré els meus amics.
    - Doncs jo els seguiré veient a tots perquè anem a la UAB, que té un campus megaxupiguai per a fer campana i ens hi podrem trobar.

    M'agradaria que algun dia aparegués un tercer noi que no fos tan aturat i digués: "Doncs jo tinc vida més enllà dels estudis i quan surti de la facultat quedaré amb els amics per anar a donar un tomb encara que hagi de fer cinc llargues parades de metro per trobar-los."

    I és ben cert que accepten estudiants per falta de diners. Aquest curs he fet un màster que tenia una prova d'accés molt rigorosa. A l'hora de la veritat van veure que els quedava poca gent i van trucar als suspesos amb millor nota per a "donar-los una oportunitat". I que els donessin les gràcies. La saben llarga.

    ResponElimina
  21. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, veig que no sóc l’únic que ha detectat aquest fet, i fins i tot m’aporteu dades que desconeixia. Ja veig que el problema està més arrelat del que pensava.

    Assumpta, els anuncis no són només d’universitats privades, això és el pitjor. Jo també vaig anar a la pública, i molt content. I de professors hi havia de tot. En vaig tenir molts i no tots podien ser bons. Alguns em van marcar, i d’altres els hagués marcat jo amb una bona creu!

    Carme, doncs no m’hi havia fixat, mira tu. Però és lògic pensar que si surten a la ràdio també utilitzin altres mitjans de publicitat. Em sembla igualment preocupant.

    Deric, jo n’he sentit de diverses altres, aquests dies potser no, però en altres ocasions també sortia la UAB, la Uvic (sobretot) i diria que també la UB. I això ja són peixos grossos.

    Lluís Bosch, em sembla que quan vols vendre una cosa no tens massa maneres de fer-ho, has de cantar-ne les excel•lències i dir que és millor que els altres, encara que sigui de manera encoberta. La pregunta aquí és si la universitat és una cosa que s’hagi de vendre. Jo penso que no. I si ja era previsible o es contemplava amb els canvis que s’han anat produint, doncs maleïda la gràcia.

    Mireia, anava a dir que hauríem de confirmar si els nivells d’exigència general estan disminuint o si realment és només una impressió nostra, idea que comparteixo. Però és clar, en realitat tu ets una prova fefaent d’aquest fet. Ja no sé si és perquè ho volem veure així, però em crec que observessis diferències. Sembla que cada cop posen les coses més fàcil per tot, i després ja s’apanyarà cadascú.

    rits, si no recordo malament, als instituts també donaven certa informació, ni que sigui llibrets amb l’oferta de cada universitat, les notes de tall, etc. Penso que això hauria de ser suficient, i el saló de l’ensenyament també és una bona plataforma. Anunciar-ho als mitjans em sembla voler convertir la universitat en un producte, i no crec que sigui bo.

    Maria, no sé què esperen aconseguir. Si jo visc a Barcelona i sento un anunci de la Uvic, me n’aniré a estudiar allà si la nota m’arriba i ho tinc a un cop de metro? Potser l’anunci està destinat en sentit contrari, perquè la gent d’allà no vingui a estudiar a Barcelona. Però dubto que pugui convèncer a ningú. Jo també n’he sentit d’universitats públiques algun cop.

    Carquinyol, ni de bon tros titulat i professional és el mateix. De titulats en surten a grapats, i molts d’aquests no s’acabaran dedicant a res relacionat amb el que han estudiat. Però a banda d’això, tinc la impressió que la mediocritat puja, que qualsevol amb temps i un mínim de ganes es treu la carrera amb la gorra. Abans les carreres universitàries eren difícils d’aconseguir, i encara més abans de les nostres èpoques.

    Babunski i Kweilan, això que em dieu no ho sabia. Jo no he vist cap anunci d’institut enlloc. Potser per allà dalt és una cosa més normal, aquí no, o jo no ho he detectat.

    Albert, vull creure que l’objectiu és aquest, però a saber on van a parar aquests diners.

    Clídice, ara llicenciar-se no és gran cosa, ja no ho era a la meva època. Entraven molts estudiants i molt pocs es quedaven pel camí. Això vol dir que entrar era acabar. Encara és pitjor que, quan acabes, en realitat no tens cap formació per treballar, saps molta teoria inútil i no tens cap experiència. Ara això es mira de canviar amb els nous plans, que tenen coses bones i dolentes. Però per mi sortir amb experiència seria molt important. Per això a molts llocs volen tècnics, que han après l’ofici i només els has de donar quatre pinzellades i dir-los on estan les coses. A un llicenciat li has d’ensenyar tot de nou. I parlo amb coneixement de causa, perquè jo ho sóc. Per molts motius, no tothom hauria d’estudiar una carrera. Això només satura el mercat amb uns perfils que acaben sent inútils.

    ResponElimina
  22. Joan, també tens raó. Un medicament és una cosa que et venen, però que molts cops no pots consumir lliurement. De totes maneres, penso que no es poden anunciar medicaments amb recepta per la tele, hi ha normes molt estrictes, però no les conec, la veritat. Són coses, tant els medicaments com l’ensenyament, que sembla que hi hagis d’accedir d’una altra manera.

    Garbi24, al preu que va el crèdit actualment, no sé perquè tenen tantes pèrdues.

    Instints, convertir l’ensenyament en un negoci no em sembla una cosa massa sensata. Els que estudien són els futurs professionals, se’ls hauria de facilitar les coses, no sagnar-los. La crisi arriba molt lluny, però em sembla que les universitats fa temps que hi estan immersos.

    Sànset, quan les coses canvien d’aquesta manera, és que alguna cosa passa.

    P-CFA…, si hi ha fracàs caldria buscar solucions, no maquillar els resultats. Això és enganyar-nos a nosaltres mateixos. I així estan les universitats de saturades i la cua de l’inem d’incompetents.

    Otis, s’anuncien per diferents vies, però als dos llocs és igual de preocupant.

    Núr, sembla ser que els resultats de la selectivitat han estat millors que mai, però em nego a creure que els estudiants siguin millors, en conjunt, que els de qualsevol altre any. Llavors hem de pensar que se’ls exigeix menys, o que la puntuació és a l’alça perquè sembli que tot va bé. El problema és que després gent que no servirà anirà a la universitat i es convertiran en titulats que no aniran enlloc. Ara tenir un títol ja no és garantia de res, ni tampoc una demostració de capacitats. I si això sumem que les pròpies universitats criden a la gent amb anuncis d’aquest tipus, tot plegat s’agreuja. Tot plegat és un ‘segueix estudiant, home, no veus que ens regalaràs molts diners als que manem?’. Naturalment que les unis s’haurien de fer valer pel que dius, però ara mateix sembla una cosa totalment descartada.

    Oscarazal, jo l’anunci que tinc més present és el de la Uvic, aquell de ‘qualitat acadèmica, qualitat humana’. Però també n’he sentit de la UAB. Has de pensar que poden estar encarats a gent que no viu a Barcelona, i que per tant, pot ser gent que hagi de marxar de casa per estudiar i deixar amics enrere. Naturalment, és una visió molt simplista la de l’anunci, però no tots ho tenim tan fàcil.
    Al final s’imposa la campana de gauss, i això no m’ha acabat d’agradar mai massa. Els cal un nombre mínim de matriculats, no sé si és perquè si no no els surten els comptes. Però és força trist. I si no tens prou gent, no s’imparteix el curs o el que sigui. Sí que està malament la cosa, sí.

    ResponElimina
  23. Precisament critico això de veure els amics perquè jo sóc de fora i no he tingut mai problemes per quedar amb qui he volgut.

    Hi pots quedar abans de tornar al poble (tot i la mandra d'arribar més tard, però és per un gust major), al poble quan hi arribes (que no tothom va a la universitat) o pots anar a viure a qualsevol altre lloc proper a la universitat sense haver de viure tota la setmana al campus (que tots els que conec m'han dit que acaben saturats).

    ResponElimina
  24. Com que vaig ser un any fora, durant la universitat, en tornar vaig haver de continuar les classes amb gent que era un any més petita que jo, la generació de l'ESO. He sentit molts professors queixar-se que «els nens de l'ESO» arribaven a la universitat molt menys preparats que abans. Fins i tot els professors se'n queixen, però, com de costum, qui es queixa? Sigui com vulgui, la millor de classe, i amb diferència, era una noia de l'ESO. Coses que passen!

    Tenir un títol, al final, no et serveix per a res, però la nostra societat pateix de titulitis, així que no tenir el títol sembla ser que és pitjor...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.